Silenciar el que no interessa? Fàcil, fàcil

El Departament d'Interior del govern basc va decidir ahir prohibir les mobilitzacions convocades pel dia d'avui com a mostra de protesta per la mort de Jon Anza. Unes protestes convocades pel moviment pro amnistia, que volien sortir al carrer per denunciar la guerra bruta que creuen que hi ha darrere de la mort d'Anza i per exigir als governs francesos i espanyols una investigació a fons per descobrir la veritat del cas.

El que demostra aquesta nova, i ja reiterada, prohibició és la facilitat i el poder que té el govern de prohibir el que els convingui. Sota l'excusa d'enaltiment de terrorisme i del caràcter delictiu de la marxa, poden prohibir el que més els convingui, podem callar totes les boques que vulguin.

D'acord que la mobilització es farà igualment, com ja han indicat els convocants de les protestes, però això no resta trascendència al fet de la prohibició. Una prohibició que no deixa de ser un atemptat a la llibertat d'expressió, ja no es pot ni sortir a reclamar justícia, ni expressar la pròpia opinió. Que el mort era un etarra? Sí. Però això impedeix que es reclami justícia i que s'aclari la seva mort? Què passa que al pertànyer a ETA ja no és persona? Ja no té família? Ja no té amics?

Estem parlant que la marxa destinada a protestar pels fets ocurreguts a Toulouse fa gairebé un any. Bé que fins ara tot són opinions, sí. No tenim res de clar encara sobre aquells fets. No tenim conclusions però tenim moltes preguntes. Què ha fallat en la investigació francesa per a no trobar el seu cos fins al cap d'un any? O per quin motiu ha fallat? Què va passar durant els 11 dies entre el 18 i el 29 d'abril, des que va desaparèixer fins que va ser trobat inconscient al carrer? Com és que l'hospital no va rebre la notificació de búsqueda d'un cos sense indentificar? Com és que l'hospital no va comunicar la presència d'un home ingressat no identificat? Què feien els Guàrdies Civils que van marxar d'un hotel de la mateixa ciutat quan es va denunciar la desaparició? Per quin motiu no es permet al metge de confiança accedir a tota la informació mèdica del cas?

Moltes preguntes i poques respostes. Reclamar respostes és enaltiment de terrorisme. Doncs jo les exigeixo, sí. I si això és enaltiment de terrorisme no seria l'únic que aniria a presó.

Reclamar justícia no és terrorisme, no és delicte. Delicte és reprimir la llibertat d'expressió i prohibir-la. Porten anys fent-ho, sembla ja tradició, però seguirem denunciant cada vegada que torni a passar.