dijous, 30 de setembre del 2010

29 - S: Per la seva seguretat

Des del novembre del 2008, totes les divisions dels mossos d'esquadra, com els antiavalots, estan obligats a dur el número d'identitat professional a la banda dreta dels seus uniformes, excepte, en el seu uniforme de gala. Tanmateix, això no es compleix mai i per cada 1 que el duu, 100 no el duen. En el cas dels antiavalots és missió impossible trobar-ne, perquè tots se'l treuen abans de sortir a fer allò que els fa trempar, que es carregar. Ahir no va ser cap excepció i després de fer-nos companyia com a gossos que són durant tot el piquet informatiu pels carrers de Barcelona, no va haver forma de veure'n cap ni un amb l'identificador visible.

Ells ens acusen d'infringir la llei però ells són els primers en no complir-la.

Ells tenen la potestat d'identificar-nos quan els plagui, però nosaltres no ho podem fer al infringir ells la llei. Si els hi demanes, se'n riuen de tu.

Ells poden auxiliar els seus companys, però quan un estudiant jeu a terra pels pals de la brutalitat policial se'ns aparta a cops de porra.

Ells també provoquen, però després se'ns acusa de ser els únics provocadors.

Ells ens poden denunciar, però nosaltres no podem diferenciar als mercenaris amb casc, porres i escut.

Però la resposta és fàcil, el vestit de gala dels antiavalots és l'uniforme amb el que es senten més còmodes, amb aquell que carreguen carreguen contra estudiants, okupes i classe obrera. I tal com diu la cançó d'Igitaia: "les osties us fan trempar, la sang us la posa dura i arribeu al orgasme total, quan practiqueu la tortura".


dimecres, 29 de setembre del 2010

Tancat per vaga!



Avui, aquest blog fa vaga. Demà tornarem amb més lluita bloguil.

Salut i revolució!

dimarts, 28 de setembre del 2010

Rere la cortina

Tothom diu que els polítics són uns mentiders i que no es mereixen ser votats, però al final guanyen els de sempre.

Tothom diu que els bancs són uns lladres, que no fan més que robar als ciutadans. Però tothom té la seva llibreta al banc.

Tothom crida que els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) no representen els treballadors i que venen els seus interessos al millor postor. Però, a Catalunya, el 90% dels treballadors, que ho estan, estan afiliats a aquests dos sindicats.

Tothom clama al cel contra les reformes socials aplicades per Zapatero. Però després tots cauen al seu "voto útil".

Tothom sap que les reformes venen imposades des de la Unió Europea. Però quan dius que la solució seria sortir-ne, et titllen d'antisistema.

Tothom enten que la reforma laboral és un atac als treballadors. Però busquen mil i una excuses per demà no fer vaga.

Tothom voldria que el dret a l'habitatge fós un dret real i palpable. Però a la que poden, treuen benefici propi amb l'habitatge.

Tothom es queixa que la classe política està allunyada de la ciutadania. Però quan hi ha exemples de democràcia real, hi van els quatre de sempre.

Tothom es queixa del preu del transport públic a Barcelona. Però a la manifestació de gener no vam arribar ni a les 2000 persones.


Tothom parla, parla i parla. Però a l'hora de la veritat, ningú es mou del seu lloc. Fàcil i gratuït és obrir la boca per protestar. Parlar, parlar i parlar; actuar? Els antisistema de sempre, oi?



dilluns, 27 de setembre del 2010

Okupen un edifici per a promoure la vaga del 29-S


Brutal l'acció d'ahir dels de l'Assemblea de Barcelona! No podia imaginar millor manera de promoure la vaga del proper dimecres!

Al final de la manifestació convocada per aquella tarda, es va okupar l'antic edifici del Banco de Crédito Español, situat al bell mig de la Plaça Catalunya. Un nou espai alliberat que vol esdevenir el centre logísitic de la dinamització de la vaga del 29-S.

Ho estem aconseguint, estem començant a donar-li la volta a aquesta vaga, estem fent-la nostra. I l'edfici okupat en plena Plaça Catalunya és una de les millors maneres de deixar-se veure i deixar clar què es vol i què es reivindica. Que tothom vegi que volem una vaga dels treballadors, no dels 2 sindicats que firmen els acords amb el Govern.

Un 10 per l'acció! Sí, senyor!

diumenge, 26 de setembre del 2010

En català a Kobenhavn!


Arribar a l'aeroport de Kobenhavn (Copenhagen), anar cap a una de les màquines d'auto-check in per a imprimir els bitllets del vol de tornada a casa, i trobar-te amb aquesta imatge no té preu. De debò que no té preu!

Em trec el barret davant de SAS (Scandinavian Airlines System) per utilitzar el català. Me'l trec!

Espero que dintre d'uns anyets aquesta imatge no em sorprengui gens ;) Bé, ja posats, que el meu bitllet tingui com a destinació: Barcelona (Catalunya), no?





Ah, per cert, si canviaves la companyia i triaves Iberia (que és espanyola, sí), no et donava l'opció del català... Ben estrany, no? Amb la patxoca que fa la senyera allà enmig!

dimecres, 22 de setembre del 2010

El socialisme del segle XXI, reflexionem-hi (I)

Aquests dies m'estic llegint el llibre "El socialisme del segle XXI" d'Heinz Dieterich. Un llibre prou interessant que intenta posar les bases del que hauria de ser la transició des de l'actual sistema capitalista cap a un nou sistema socialista. Tot això, basant-se en l'experiència que s'està visquent a Veneçuela.

El capítol més interessant d'aquest llibre es titula: "El socialisme del segle XXI en preguntes i respostes". En aquest capítol l'autor intenta desenvolupar els principals eixos del que hauria de ser la readequació del socialisme al nou segle, en un format interessant de pregunta-resposta.

Aniré comentant fragments d'aquest llibre que em puguin semblar interessants, per fomentar una mica de visió crítica i reflexió (i qui sap si fer-ne d'aquest bloc un espai petit de reflexió entre els pocs lectors que tenim ;)).

Una d'aquestes preguntes - resposta que em va semblar remarcable és aquesta:

"22. L'equivalència: garantia de justícia econòmica?

(...) La segona reflexió fa referència al problema del treball simple i treball complex. Marx entenia per treball complex un treball que requeria major coneixement productiu i educació formal que un treball simple. Seria vàlid per al treball d'un enginyer comparat amb el d'un tècnic. En els països del socialisme històric es tracta de resoldre aquest problema i es paga pel treball complex més que pel senzill, posem 1.000 dòlars per tècnic i 1.300 per l'enginyer. Una solució d'aquest tipus seria inevitable també per al socialisme del segle XXI en les seves primeres fases.

(...) Aquesta diferència d'ingrés d'un director de banc i la persona de la neteja del banc, la justifiquen am la seva major preparació (estudis) i aquesta suposada capacitat en el treball. Recentment, un alt funcionari veneçolà va dir que com era possible demanar que un neurocirurgià guanyés el mateix per 40 hores de trebal que una persona encarregada de la neteja. Doncs sí, és possible, i no només possible sinó raonable, si tenim present que a part de la formació professional, hi ha altres característiques a tenir present com la perillositat, la responsabilitat, la duresa del treball i la utilitat per a la societat.

Suposem que a Caracas hi ha 50 neurocirurgians que salven uns centenars de vides cada any amb les seves intervencions; però quantes vides salven el personal de neteja a Caracas anualment, en impedir amb el seu dur i perillós treball amb materials tòxics i patògens que hi hagi epidèmies a la ciutat? O, per què un docent universitari ha de guanyar més diners que un miner que arrisca la seva vida tots els dies de la seva vida en una feina extremadament dura i perillosa en el trenc? (...)"


És evident que millora la situació actual de distribució de sous, on uns guanyen més del que mereixen i altres menys del que haurien de rebre, però, és realment una retribució justa aquest model que proposa l'autor? Es pot basar un sou només tenint en compte el nombre d'hores necessitades per a fer el treball? No hem de tenir en compte la formació anterior, necessària per accedir a la feina retribuïda? Seria possible que els treballadors acceptessin aquest model avui en dia?

Reflexionem-hi!

dimarts, 21 de setembre del 2010

"Salvados" no podrà anar a Veneçuela

Perquè cal dir-ho tot.

No m'amagaré d'estar totalment a favor del canvi que s'està duent a terme a Veneçuela, sóc el primer en dir-ho ben alt. I seré el primer que denunciarà les campanyes d'intoxicació i desprestigi de la revolució bolivariana, sobretot aquí a l'Estat espanyol.

Però també cal denunciar, i així ho faré, totes les actituds denunciables del govern veneçolà. I avui m'he trobat amb aquesta notícia.

En resum, que el Follonero volia gravar un programa de "Salvados" a Veneçuela, i se li ha denegat l'entrada amb l'argument de la necessitat d'un visat, que des del primer moment els van dir que no era necessari.

Desconec com funcionen els tràmits que calen fer per a gravar un programa a Veneçuela, però segons explica la productora "El Terrat", tot indica que, o bé hi ha hagut un malentès, o que al Govern veneçolà no li interessava que "Salvados" gravés al seu territori.

Espero que tot acabi bé, i "Salvados" pugui anar a gravar a Veneçuela perfectament.

Sinó, compte senyor Chávez, no sigui que estiguem traint els principis de la Revolució. I això, és totalment denunciable.

Reutlització de diaris i revistes al metro


A vegades, fins i tot a TMB tenen bones idees :)

dilluns, 20 de setembre del 2010

No valen excuses, el 29-S a la vaga!

Sí, jo també penso que els sindicats majoritaris han deixat d'actuar per les treballadores.
Sí, jo també crec que els sindicats s'han convertit en una institució més de l'aparell polític de l'Estat. Sí, crec que han perdut aquell caràcter reivindicatiu que havien de tenir.
També crec que s'han allunyat del que hauria de ser el seu lloc, prop de la classe treballadora.
Crec, també, que el fet de rebre importants subvencions del Govern els hi treu credibilitat.
Que repetides vegades han venut els interessos de la classe treballadora al més bon postor, també ho penso.
Que han fet aquesta vaga general tard, i per netejar la seva imatge de cara enfora, sí, també.

Però la vaga del dia 29-S va més enllà. Hem de mirar més enllà dels sindicats., és la classe treballadora la que ha de sortir al carrer, la que ha de prendre els carrers per reclamar el que ha de ser seu. Hem de valorar i encarar aquesta vaga com un pols treballador-Estat, democràcia participativa-decret, treballadors-patronal, drets socials-injustícia social, justícia social-abús del capital...

Hem de ser capaços d'actuar a banda d'UGT i CCOO. Hem d'aconseguir autogestionar una lluita contra la reforma laboral, contra les retallades, contra la injustícia socials i laboral. Hem de ser capaços i apostar per fer-ho.

No valen excuses. Tenim l'alternativa de canviar-ho, de donar-li la volta. Podem i volem ser els protagonistes d'aquesta vaga general. Podem tombar la reforma laboral, si és el que volem. Només cal sacrifici i actitud.

Fem de la vaga general, el primer punt d'un calendari. Un calendari de les treballadores i per a les treballadores.

Un calendari anticapitalista.

Té collons la cosa

Fa uns dies, el Govern aprovava una llei que pretenia regular el nivell de català dels professors universitaris que demanessin plaça fixa a alguna de les universitats catalanes arreu del principat. Una mesura que equiparava legalment la situació del català i castellà a la universitat.

Ho feia enmig d'un clima d'agressions a la llengua, que va tenir el seu punt àlgid amb la sentència de l'Estatut. I, com no podia ser d'altra forma, les veus espanyolistes i conformistes van osar el crit al cel contra aquest atac a la llibertat personal, a que no ells no farien cap examen, etc etc etc.

Doncs avui, senyors, a la universitat, tot just començar la classe que em tocava, el professor se'ns ha comentat el següent:

"Com ja passa a vegades a la universitat, aquest quatrimestre tenim en aquest grup a un alumne alemany i m'ha demanat si podria, d'avui en endavant, fer la classe en castellà per a que pugui entendre bé el que explico. Per tant, a partir d'avui, farem la classe en castellà."

Instantàniament, se m'han anat formulant preguntes al cap.

Si jo vaig a Alemanya d'Erasmus, no tinc el deure d'aprendre l'alemany, ni que sigui per entendre el que em diuen?
Si jo anés a la Catalunya Nord a la universitat i demanés al professor que m'imparteixi la classe en català, ho faria o passaria de mi?
Té dret un sol estudiant a canviar l'idioma de tota una classe sencera?
No sabia, aquest alumne, que venia a un país que té llengua pròpia ique, per tant, ha d'aprendre per anar a la universitat en condicions?
He d'aguantar tota una assignatura en castellà perquè un noi alemany no li dóna la gana d'aprendre el català?
A un professor que imparteixi en castellà les seves classes, podria dir-li que no entenc el castellà i que es passés al català? No em prendrien per un separatista i poc considerat amb la resta de l'alumnat?
No lloaven tant la llibertat de càtedra els professors universitaris? Per què canvien de llengua per un sol alumne, llavors?

Perdoneu, però jo ja no entenc res. O potser entenc massa, vés a saber.

Ah, i jo em canviaré de grup, és clar. A la universitat, en català!

dimecres, 15 de setembre del 2010

29-S, vaga general? Vegem-ho!




Contra les agressions del capital, el 29-S VAGA GENERAL!

La CUP a l'Ajuntament de Barcelona


La CUP de Barcelona es presentarà a les eleccions municipals de l'any vinent. Aquesta va ser l'excel·lent notícia que van donar els membres de la candidatura de la capital catalana la setmana passada. L'aposta per un model de ciutat alternatiu, lluny de la ciutat-aparador que és ara, optarà a entrar a l'Ajuntament a les eleccions de l'any que ve.

La fita és ben complicada, no ens enganyarem, ja que fan falta un 5% dels vots per entrar al consistori, xifra que suposa un gran nombre de sufragis, i és ara quan cal treballar per a extendre l'aposta de la CUP a totes les barcelonines, i fer-ne partíceps d'elles.

En els propers mesos, la CUP de Barcelona durà a terme l'elaboració del seu programa marc propi per a les eleccions de l'any que ve. Un procés d'elaboració obert a tots els ciutadans que vulguin col·laborar-hi, de manera horitzontal i participativa.

Ja han sortit els primers cants de sirena per part de membres del consistori, en concret, d'ERC. Unes propostes que ja han estat rebutjades per part de la CUP, ja que creuen que ERC és còmplice del model de ciutat actual, al qual la CUP s'hi oposa frontalment.

És molta la feina a fer d'aquí al 22 de maig, dia de les eleccions. Però una cosa és ben clara: jo podré votar convençut.

Amunt la CUP de Barcelona!

dilluns, 6 de setembre del 2010

Passos per a un procés irreversible!

Ja fa unes setmanes, una declaració d'ETA sacsejava el panorama polític i social basc, així com el panorama polític de l'Estat espanyol. I és que l'organització armada declarava un alto-el-foc indefinit.

Una declaració emmarcada clarament, dins del procés iniciat ja fa gairebé un any per l'esquerra abertzale amb la declaració d'Alsasua, la declaració de Brusel·les i ratificades, ambdues, en l'acord estratègic entre l'esquerra abertzale i EA. Un procés obert a altres formacions i àmbits socials i sindicals, que preté obrir un procés democràtic per a Euskal Herria.

Les reaccions a la declaració d'alto-el-foc no es van fer esperar. I la majoria d'elles, com no podia ser d'altra manera, intentaven restar importància a la decisió de l'organització i remarcaven que allò no tenia cap mena de validesa. D'altra banda, sectors abertzales i, alhora, sectors de la comunitat internacional, no s'estaven de remarcar la importància d'aquesta decisió, que obre un nou escenari polític al País Basc.

Ara per ara, les coses estan clares. Com ja van dir en declaracions els portaveus de l'esquerra abertzale, la pilota és al terrat de l'Estat espanyol i encara no ha mogut un dit que favoreixi la resolució del conflicte i que obri un nou procés de diàleg.

Lluny d'això, com vam poder llegir ahir als diaris, continuen amb la seva política repressiva i agressiva contra tots els sectors abertzales. O com, el passat cap de setmana, l'Audiència Nacional va prohibir la manifestació pels drets civils i polítics bascs.

Sóc optimista, sí. El procés ja no té marxa enrere. Allò que començava fa un any com a un procés en potència, poc a poc, pas a pas, està passant a ser real. Els passos per ara els han donat només els d'una banda de la taula. L'altra segueix intentant treure partit del mateix pastís de sempre.

I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!

dimecres, 1 de setembre del 2010

Gràcia Decideix, seguim seguim!



Amunt Gràcia Decideix, que ja falta menys, després de les vacances a tornar a la feina!

Cap a la unificació del jovent revolucionari


La diada s'apropa i aquest any, davant del recull de cartells, convocatòries i manifestacions, m'he endut una grata sorpresa, en veure aquest cartell d'aquí dalt.

Per fi, sembla que està cada cop més a prop l'unificació del jovent de l'esquerra independentista. Personalment, sempre he vist una estupidesa la divisió que hi havia en l'àmbit juvenil de l'independentisme revolucionari, quan, en realitat, les actuacions, les reclamacions i els objectius eren, sinó totalment, majoritàriament compartits.

Cal doncs que el procés d'unificació segueixi l'exemple del jovent de Manresa on l'AJM-CAJEI i la local de Maulets van unificar-se sota les sigles de Jovent de l'Esquerra Independentista (JEI). Cal prendre aquesta direcció, i estic segur que els contactes i el treball va en aquesta direcció.

Amb la unificació de les dues organitzacions de l'esquerra independentista amb un referent juvenil clar, únic, amb més capacitat de convocatòria i em més força i presència.

Esperem que la convocatòria de la diada conjunta d'enguany sigui el primer pas per aquesta , almenys per mi, desitjada unificació.