Carlo Giuliani

El dia 20 de juliol de l'any 2001, va morir Carlo Giuliani a la ciutat de Gènova, on aquell mateix dia s'havia de fer la reunió del G8.

Per suposat, aquests dos fets estaven íntimament lligats.

Aquell dia, a Gènova estava previst i de fet es va produir, la reunió del G8, aquella reunió on els 8 països més rics del planeta (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia). Aquesta reunió el que fa bàsicament és ajustar un marc econòmic per a l'economia mundial.
És a dir, ajustar l'economia mundial de manera que beneficii als països membres, cap al·lusió al tercer món, cap al·lusió als problemes del món real. Com si visquessin en un núvol ple de diners i no els importés una merda el que passa a molts països del món on la pobresa supera límits extraordinaris.

Doncs aquesta era la situació.

Simultàniament, a la mateixa ciutat de Gènova, un grup bastant nombrós de manifestants protestaven contra aquesta reunió.
La situació estava tensa, tant tensa que acabà amb la mort, l'assessinat d'aquest noi de 23 anys

Carlo Giuliani era un anarquista i partidari de l'antiglobalització, i evidentment estava manifestant-se aquell dia en contra d'aquesta cumbre.
Només lluitava per aconseguir un millor repartiment de l'economia mundial. Per una millor repartició dels béns.

Aquestes van ser les raons per les que el van assessinar, concretament fou un carabinieri, policia d'Itàlia, que li disparà travessant-li el crani i provocant la seva mort al mateix terra de Gènova. I per si no n'hi hagués hagut prou amb el treu al cap, van fer passar per sobre del seu cadàver el jeep en el qual anaven els policies.

http://periodicocnt.org/271sep2001/index.htm#1

Realment trist que el món sigui així!

"El pasado 20 de julio del año 2001
Fue brutalmente asesinado nuestro compañero carlos giuliani
Por la policia fascista italiana
Solamente por revindicar un reparto mas equitativo de la economia mundial
Solamente por adquirir conciencia,
Solamente por poner voz a la "sin voz"
Solamente por pensar..."

[Pulpul - Cantant d'Ska-p]

"La cumbre ya termino
Ya ha comenzado el mogollon
Hay mas monos que en el zoo
PROTEGIENDO AL CRIMINAL
Es evidente la opresion
La policia disparo
Carlo Giulani pago
LA VIOLENCIA POLICIAL DE UN ESTADO CRIMINAL"

"YA ESTA BIEN, HAY QUE MATAR LA BESTIA
DESPEREDAD DE VUESTRA INDEFERENCIA
EL PODER CORROMPE LAS CONCIENCIAS
UNETE, AUN QUEDA RESISTENCIA, RESISTENCIA"

[Solamente por pensar - Ska-p]

Carlo VIVE!!!!!!!!


ací queda
siau!

Jo estic a favor del Tibet: Boicot a Pequin 2008!

Simplement em dedicaré a mostrar la meva postura sobre situació que esta vivint actualment el Tibet a causa de la opressió de la Xina al poble Tibetà. Aquest any són els Jocs Olímpics de la Xina, país que infringeix els drets humans i no permet la llibertat de premsa (situant-se en les últimes posicions del rànquing). Em de permetre que uns jocs que suposadament serveixen d'aparador a tot al món per a mostrar un model de país a seguir? Jo crec que no, un país que fa cinquanta anys que manté oprimit el poble Tibetà. També tinc la necessitat de denunciar que manté enganyat al seu poble a base de la censura, aquella paraula que ens recorda a franquisme, (tot i que encara en vivim nosaltres com va passar amb la censura de la publicació del Jueves). Aquesta censura es demostra en el fet que tant sols es publiquen publicacions escrites revisades pel règim Xinés i afins als seus interessos. Aquest fet obliga a molts d'ells a entrar a la via d'internet per a poder accedir a la informació veraç sobre el seu propi país, tot i així, la Xina també s'ha encarregat de prohibir milers de pàgines (algunes d'elles pornogràfiques acusades d'inmorals), entre elles hi va estar durant un temps la enciclopèdia lliure Wikipedia. I aquest fet, no és l'unic, el més recent d'ells va ser fa dos o tres dies quan hi va haver l'encesa de la flama a Olímpia i dos membres de Reportes sense fronteres que van mostrar una pancarta a favor de la llibertat de premsa y dels drets humans interrompien un discurs durant l'acte de l'encesa de la flama. Fins aquest punt seria tot normal ja que succeeix en partits de fútbol i altres actes, però en aquells moments en les televisions xineses emetien unes imatges gravades sobre les ruïnes d'Olimpia per aparentar que l'acte havia succeït sense incidents. Això és un model a seguir pels altres països?

Aquests fets s'han de permetre? La resposta és no, els drets humans han d'estar per sobre d'un ideologia o altra. Per això considero que s'ha de fer boikot a aquest jocs olímpics. Els primers dirigents que estàn a favor d'aquest fet han estat el president de la República francesa Sarkosi i el princep Carles (Anglaterra), tot i que també han començat a ploriferar iniciatives per aquest boikot. Endavant! El centenars de morts de tibetans ens mans de la polícia xinesa en aquest últims dies ens han de fer veure que em de caminar junts en contra d'aquest estat opressor i contra aquest Jocs Olímpics de broma. Així que animo a aquelles personalitats importants que no assisteixin a la gala de l'encesa de la flama al inci dels jocs, i prego que la flama olímpica no passi pel Tibet com el poble demana.

Per això, seguint el que ha fet el nostre company bloggaire Juli Cuéllar afirmo públicament jo estic a favor del Tibet i subscric plenament les reclamacions dels tibetans en lluita i manifesto que estic a favor:

• d'aturar el trasllat de colons xinesos al Tibet i la discriminació dels tibetans.
• de la protecció i preservació de la identitat tibetana: cultura, llengua, medi ambient i tradicions religioses del Tibet.
• del compliment de la llei al Tibet.
• de l'alliberament immediat de tots els presoners polítics tibetans, incloent el genuí Panchen Lama Gedhun Choekyi Nyima (desaparegut fa 12 anys).
• d’acabar amb els avortaments forçats, infanticidis i esterilitzacions de les dones tibetanes.
• de dir NO als atacs indeguts, absurds i insultants contra el Dalai Lama i dir SÍ al seu retorn al Tibet com a líder espiritual de la seva gent.
• dels 6 milions de tibetans que actualment són hostatges de la Xina

Junts i endavant!
Siau!

Josep Lluis Carod Rovira

Després d'un lleuger espai de temps sense publicar, degut majoritàriament a setmana santa, tornem amb una notícia espero que suficientment important de cara al futur.

El fins ara president de ERC, Josep Lluis Carod Rovira, ha afirmat avui al programa de l'Antoni Bassas de Catalunya Ràdio que no té intenció de presentar-se a la reelecció com a president de la formació republicana.

Sincerament encara tinc la notícia massa fresca com per argumentar la meva opinió al respecte d'aquest fet.
Són moltes les persones que són a favor de Carod, i moltes també les que volen que Puigcercós sigui el president, altres sectors més minoritaris opten per Carretero, Uriel Bertran, etc que volen un gir radical per ERC...
Sincerament el que vull jo és un canvi, sí.

I espero que aquest anunci d'avui faci reaccionar la cúpula d'ERC i puguem gaudir d'un partit que defensa realment el que molts, m'incloc, volem.


ací queda
siau!


PD: Tot i no presentar-se a la reelecció com a president del partit, sí que té intenció de presentar-se com a candidat a les properes (properes entès com a següents, perquè encara falta) eleccions.

Najat El Hachmi

Avui em desmarco instantàniament de la política per explicar el cas d'una noia que vaig sentir parlar ahir per la ràdio.

Najat El Hachmi és una noia de 28 que va venir emigrant del seu país Marroc quan tenia uns 8 anys. No seria cap cas fora del normal si fins aquí acabés la història però el cas és que aquesta noia, acaba de guanyar el premi Ramon Llull a les lletres catalanes.

A part de ser destacable el fet que guanyi un certamen com aquest, el més important és que és una immigrant. Una persona que ha vingut de fora, que ha fet l'esforç d'aprendre el català suficientment com per poder escriure amb aquesta llengua i fins i tot guanyar un premi amb tant de renom com el Ramon Llull.

Ahir vaig sentir-la com l'entrevistaven a la ràdio, i sentia dir-li coses que sincerament em van encantar. A la pregunta: quina és la teva llengua mare, ella respongué el català i una llengua nativa del seu país. Això em va emocionar.

Davant la quantitat de gent que arriba a Catalunya i es nega a fer el petit esforç, que resulta el mateix que per al castellà, d'aprendre la llengua catalana, aquestes paraules em encantar.

Sincerament, em trec el barret davant d'aquesta noia!

Ací queda

siau!

Quëstió d'estats d'ànims!

El diumenge es van celebrar les eleccions com tothom ja sap, però a mi (digueu-me freaky) encara em porten de cap.
En aquestes eleccions jo no vaig votar, no pel fet d'estar en contra de tot ni res, sinó perquè simplement no tinc els divuit encara. Però sincerament si ho hagués pogut fer hagués tingut un dilema molt gran.
Des del moment de la publicació final dels resultats, amb el 100% escrutat, em vaig plantejar com em trobava anímicament.

Tenia motius per estar content relativament per la derrota del PP i així evitar que governessin.
Tenia motius per estar content relativament pels mals resultats de Ciutadans, un partit que li tinc una certa gran mania (mira dèries que un té)
Tenia motius per estar indiferent pel fet que CiU s'hagués estabilitzat en els 10 diputats.
Tenia motius per estar indiferent davant els resultats dolents de l'esquerra verda (ICV) i Izquierda Unida (IU), la veritat és que en Llamazares em queia bé.
Tenia motius per estar trist relativament per la victòria del PSOE, quin remei no?
Tenia motius per estar trist veient com el mapa de Catalunya es tenyia de vermell, referit al color del PSC.
Tenia motius per estar cabrejat per veure com el PP treia resultats a Catalunya que el deiaven per davant d'ERC i a pocs diputats de CiU.
Tenia motius per estar preocupat per veure com ERC perdia 5 diputats a Madrid, espero sincerament que es replantegin que han de pintar en el futur de Catalunya, si no ho fan aniran pitjor i tot. (ERC serà motiu d'una posterior actualització que de ben segur faré jo mateix o el Carles)

Però la veritat, el meu estat d'ànim no correspon (almenys conscientment) a cap dels anteriors.

Estic PREOCUPAT.
Preocupat pel futur del país.
Preocupat pel futur de la nostra nació.
Preocupat pel futur de Catalunya.

Estic preocupat perquè veig que no anem a enlloc. És clar que, per les ideologies PPeres, PSOEistes, etc, etc, sí que anem cap a un bon port. Però jo com a independentista, estic preocupat. Molt preocupat.

Fa uns mesos, no recordo quants en fa, ERC va dir públicament que l'any 2014, convocarien un referèndum d'autodeterminació per consultar a la societat catalana què volien.
Ara, dos dies després de les eleccions, estic preocupat.

I aquesta preocupació es converteix sovint en por.
Una por bestial a veure com el nostre país, oprimit i ocupat per l'Estat espanyol des de fa 300 anys, continuarà així mateix durant més temps.
Por a veure com nosaltres mateixos, de fet els polítics que són els que han i poden actuar realment, no fem res per poder decidir per nosaltres mateixos.
Por a veure com el meu somni, sí sí per mi és un somni, no es compleix.

Por i Preocupació!

Crec que poc a poc vaig tenint més clar, que hem de fer alguna cosa per Catalunya, per evitar que es prolongui més.


Lluitar, crear, construir!


siau!

Guanya l'abstenció a Hego Euskal Herria

Ahir es va demostrar des del meu punt de vista el poder de resposta de l'electorat de l'Esquerra abertzale (després de les demandes d'abstenció d'EA) a Hego Euskal Herria on hi va haver una gran victòria de l'abstenció en molts pobles d'eixes terres, on fins i tot, va arribar a xifres del 97,89% d'abstenció a Orexa (Guipuzkoa), que podeu veure en aquesta imatge.

Aquest fet es va repetir a diferents pobles gran part d'ells a Guipuzkoa, on ha comput global va arribar al 41,82% d'abstenció. Pot semblar no rellevant aquest alt nombre d'abstenció si no ho comparem amb les províncies espanyoles que l'augment de l'abstenció va ser realment menor.

Tot i que es dificil asegura que aquesta abstenció prové totalment per aquesta crida a l'abstenció per part dels partits il·legalitzats EA i EAE-ANV. Considero que gran part d'ellla si. Aquest fet es demostra si comparem amb l'abstenció que va haver fa 4 anys on les diferencies amb ahir son molt grans. Per exemple, a Baliarrain (Gipuzkoa) ahir va haver un 83,95 % d'abstenció i fa quatre anys va ser del 27,06%. Si fem una resta aritmètica hi ha una pujada del 56,89% d'abstenció que és quasi exactament el mateix nombre de vots que va haver fa quatre anys de vots nuls (56,45%) que era en aquell moment el que demanava batasuna als seus electors. Aquesta justificació es compleix en tots els casos fins i tot augmenta en alguns casos com també disminueix en altres, tal com demostra aquest llistat de pobles a partir d'una llista penjada a aquest blog.

2008 / 2004

POBLE |__| ABSTENCIÓ / VOT NUL / VOT BLANC |__| ABSTENCIÓ / VOT NUL / VOT BLANC

Aramaio (Araba) |__| 53,63 % / 1,74% / 1,92% |__| 22,33% / 16,89% / 0,94%

Aulesti (Bizkaia) |__| 74,43 % / 0,68% / 1,36% |__| 27,30% / 36,34% / 0,98%

Dima (Bizkaia) |__| 51,25 % / 3,55% / 0,59% |__| 16,40% / 30,44% / 0,50%

Elorrio (Bizkaia) |__| 44,40 % / 1,16% / 2,04% |__| 22,72% / 14,48% / 0,75%

Gizaburuaga (Bizkaia) |__| 67,50 % / 3,85% / 0% |__| 25,00% / 30,95% / 1,19%

Lekeitio (Bizkaia) |__| 51,78 % / 1,22% / 2,03% |__| 20,94% / 24,63% / 0,71%

Markina (Bizkaia) |__| 52,54 % / 0,99% / 2,44% |__| 27,33% / 17,56% / 0,74%

Mendexa (Bizkaia) |__| 62,03 % / 0% / 4,58% |__| 20,52% / 34,43% / 0,82%

Ondarroa (Bizkaia) |__| 58,21 % / 1,93% / 1,74% |__| 28,09% / 32,45% / 0,55%

Otxandio (Bizkaia) |__| 50,95 % / 0,82% / 2,05% |__| 16,13%/ 20,42% / 0,80%

Aduna (Gipuzkoa) |__| 75,73 % / 0% / 0% |__| 23,96% / 31,51% / 0,46%

Aizarnazabal (Gipuzkoa) |__| 73,13 % /1,50%/3,01% |__| 32,41% / 43,22% / 0,63%

Amezketa (Gipuzkoa) |__| 71,87 % / 1,83% / 5,50% |__| 35,34% / 28,73% / 1,31%

Antzuola (Gipuzkoa) |__| 50,37 % / 1,04% / 1,50% |__| 20,58% / 22,55% / 0,92%

Baliarrain (Gipuzkoa) |__| 83,95 % / 0% /15,38% |__| 27,06% / 56,45% / 1,61%

Errezil (Gipuzkoa) |__| 74,14 % / 2,34% / 0% |__| 31,76% / 32,66% / 0,87%

Leaburu (Gipuzkoa) |__| 73,57 % / 7,23% / 2,41%|__| 21,88% / 52,40% / 0,40%

Lizartza (Gipuzkoa) |__| 82,57 % / 2,27% / 1,14% |__| 27,29% / 56,84% / 0,27%

Orexa (Gipuzkoa) |__| 97,89 % / 0% / 50,00% |__| 9,72% / 84,62% / 0%

Zaldibia (Gipuzkoa) |__| 70,73 % / 0,87% / 1,73% |__| 24,63% / 42,92% / 0,44%

Araitz (Nafarroa) |__| 73,67 % / 0,75% / 0,75% |__| 46,00% / 33,94% / 1,08%

Arbizu (Nafarroa) |__| 63,16 % / 1,70% / 1,02% |__| 21,64% / 37,10% / 1,00%

Goizueta (Nafarroa) |__| 79,91 % / 2,88% / 0% |__| 39,50%/ 45,60% / 0,23%

Ahir es va demostrar a Catalunya que el vot de càstig a ERC va donar bons resultats perquè van haver de afirmar que part del seu electorat s'havia quedat a casa per alguna raó (espero que s'adonin comte ràpid que l'única via a negociar és la independència, i no el traspàs de competències estèrils).

Finalment vull felicitar a Hego Euskal Herria perquè heu demostrat ser un poble com mana! I també a tots aquells independentistes que no votaren ERC. Per últim també donar gràcies a aquells voluntaris que anaren a firmar en la campanya "Decideixo, Decidir!".

Decideixo Decidir!

QUE ES TRANSFEREIXI A LA GENERALITAT LA COMPETÈNCIA EN LA CONVOCATÒRIA DE REFERÈNDUMS!

Actualment, la competència en la convocatòria de referèndums és una competència exclusiva de l'Estat Espanyol [art. 149.1.32 Constitució espanyola]

La via legal perquè aquesta competència passi a mans de la Generalitat és a través de l'aprovació, al Congrés de Diputats, d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi la transferència [art. 150.2 Constitució espanyola].

Per tant, o bé s'incloïa aquesta competència en un Estatut [ja ens ha passat l'ocasió], o bé es fa una llei orgànica especial de transferència com la que es va fer per transferir la competència de trànsit als Mossos d'Esquadra [de només tres articles i que tècnicament és ben senzill]. Realmet é sun tema de voluntat política.

Per iniciar el procés legislatiu necessari perquè es pugui fer aquesta Llei Orgànica de transferència competencial, només cal que el nostre Parlament presenti, a la Mesa del Congrés, una proposició de Llei en aquest sentit de manera que hagi de ser el Congrés qui decideixi políticament. Què podem fer perquè el nostre Parlament atengui la nostra demanda i iniciï aquest procediment legislatiu? Doncs tenim la via del dret de petició com a dret fonamental que ens empara tant a nivell individual com col·lectiu, ja que la iniciativa legislativa popular, en aquest cas, està barrada en implicar una llei orgànica.

Així doncs, us proposem de reunir el màxim nombre de signatures en una mateixa petició col·lectiva adreçada al Parlament de Catalunya en la qual se li demani que presenti a la Mesa del Congrés de Diputats una proposició de Llei que reclami el traspàs de la competència plena en matèria de convocatòria de referèndums. Però no només ens calen les signatures, també caldrà de defensar-les amb potents mobilitzacions ciutadanes, i sempre tenint en compte l'escenari europeu.

[Plataforma pel Dret a Decidir - Recollida de signatures]

Un breu apunt!

Sobre la publicació que he fet abans, condemno de forma taxativa l'atemptat que han dut a terme!!
Faig aquesta aclaració perquè no porti a confusió l'article anterior.
No crec que la mort sigui la via per aconseguir en aquest cas una finalitat política, de cap de les maneres!!

El que passa és que, com intentava explicar en la publicació anterior, i q sembla que certs sectors de la societat no entenen, és que darrere d'aquesta lluita armada, hi ha uns ideals compartits per molta més gent! I que això no comporta que tots siguin uns terroristes!!

Espero que hagi quedat arreglat!

siau!

Atemptat d'ETA contra una exregidor del PSE!

No vull allargar-me gaire amb aquesta notícia, almenys ho intentaré.
Fa aproximadament dues hores (~1.30h) un suposat membre d'ETA (dic suposat perquè no estat totalment confirmat, però sembla evident) ha matat un exregidor de la població d'Arrasate que pertanyia al Partit Socialista. Ha mort a causa d'un tret al cap i dos al coll segons fonts oficials de la ertzainza.

No volia dir això exclusivament, sinó que volia explicar segons em sembla a mi el motiu de l'atemptat.
Des de fa ja un temps, ANV i EHAK estan il·legalitzats. Per descomptat, Batasuna també ho està. Diumenge se celebren eleccions espanyoles a les quals aquestes dues formacions aspiraven participar-hi. La il·legalització d'aquests dos partits, juntament amb la presència de molts dirigents abertzales a la presó, ha portat a ETA a cometre aquest atemptat.

Conec, personalment i de prop, moltes persones que podriem considerar de l'àmbit abertzale, persones que pots trobar-te pel carrer i que no cal que fugis d'elles, perquè puc assegurar que no porten cap bomba amagada sota de l'abric. El que vull dir amb tot això és que, les il·legalitzacions i tot plegat no només fa que una persona perdi la vida en un atemptat (cosa que estava cantada després de veure com ha anat tot) sinó que provoca una cosa que per mi és primordial.
Tota aquesta gent que pretenia votar l'esquerra abertzale es troba que no té cap partit que la representi. Que els seus vots seran totalment nuls (perquè està clar que papeletes n'hi ha i votar ho fan igualment, tu diras). I és que em fa molta ràbia!

Això és una democràcia o què és? Jo crec que de democràcia poc.

siau!

La manipulació musical arriba als grans partits

Avui no pensava que hagués d'escriure com a personatge principal d'aquest teatrillo polític al Partit Popular i al Partit Socialista Obrer Espanyol. Tot i així, malauradament no m'hi he pogut callar ja que considero que se m'han vingut 'moltes perles' al cap com diu el senyor Monegal al seu programa de crítica de Televisió a Btv.

Aquest desig d'escriure sobre ells ha nascut quan estava nevegant per la red i he entrat sense voler a la pàgina web del partit popular (i quin roc he rebut al sentir...) i m'ha començat a sonar una cançó que m'ha deixat esgarrifat i sorprès de les mentides que se'n poden arribar a sortir de la boca d'uns simpatitzants del PP (tot i que els seus representants encara ens diuen més). A partir d'aquí he anat directe al youtube a veure algun vídeo relacionat d'això per a saber on podia saber qui l'havia trobat i pataplam un vídeo amb aquella cançó i pataplam!! He topat amb un vídeo on sonava la cançó aquesta (que entrava al meu cap per segona vegada) i tot de fills de papa tots vestidets i ensenyant que tenen diners donant suport al seu candidat popular perquè les empreses de sons pares vagin millor. D'aquí he anat a una notícia que parlava d'aquesta cançó i on venia la lletra i plam!! Goita! El PSOE també té cançó una cançó partidista que he trobat a una notícia del mundo on per descomptat, la posaven a parir.

Aniré una per una per no atabalar a ningú. Aquí teniu podeu llegir la lletra disponible del partit Popular títulada "Revolución popular" (ojo al dato 'revolució'). Encara que estic pensant en que es deuen referir amb el terme 'revolució'. Potser es deuen referir que quan arribin al poder posaran caper vall tot el que van posar el socialistes (que és el que van fer el socialistes amb les del PP: retirada de tropes, canvi de la llei de la educació, eliminem els transvassament de l'Ebre) i tornaran a posar el teníem abans... i això es positiu pel país? Enlloc d'anar cap endavant anem cap enrrere... tornem al passat? Enlloc de fer noves lleis per la millora global, no! home! Anem a desenterra el transvassament de l'Ebre perquè els ciutadans ens tornem a manifestar! (Aquesta és la gran intel·ligència del PP per tenir content a l'electoral popular valencià.

Ara passaré les perles que té aquesta lletra meravellosa:

1r.

"Si tienes nuevas ideas

y piensas que algo debe cambiar

si crees que todo es posible

ven a la revuelta popular."

Buff! ¿¿¿¿Nuevas ideas???? No sé si vosaltres teniu una concepció progressista del PP però jo no sol pel simple fet que el PP es considera un partit de dretesi que la seva definició segons la wikipedia és:

"La derecha política es un concepto que se refiere al segmento del espectro político asociado a posiciones conservadoras, liberales, religiosas o bien simplemente opuestas a la izquierda política."


No sembla gaire això de gaire progrés però si de polítiques conservadores i religioses li escau tot i que la mostra clarament quin peu calça el PP és això de "simplemente opuestas a la izquierda política" (no sé qui ha estat votant tot en contra el que proposava el PSOE i les manifestacions promogudes per ells en contra el govern).

L'última cosa del paràgraf és afegir que eixes idees super noves que mai haviem sentit són com el transvasament o proposar que el català es torni a veure marginat a Catalunya a les aules. Treient-lo de l'estatus natural d'aquesta llengua que sempre s'ha parlat a Catalunya fins que un fill de sa mare ens el va prohibir l'any 1714 i que no sé perquè quan intentem recuperar terreny al que ens pertoca ens tornen a fumer punyalada.

2n.

"Buscamos gente valiente

soñadores que puedan imaginar

soñar con una España nueva

vivir en un mundo de igualdad."

No dubto en la afirmació de que busquen gent valent perquè als has de tenir ben posats per fer-ho (i el detall de tenir un vena als ulls que no et deixa veure la realitat) . Però el més preocupant és l'afirmació de viure en un món d'igualtat!! Jo no trobo que el rei estigui al mateix nivell que jo perquè si cremen una fotografia meva, diré: "Doncs felicitats!" I no els hi faran res però a mi em posaran a la presó si ho faig amb ell. Però no crec que aquesta proposta entri en les seves propostes electorals, sinó un: "Viva el rey, i viva Egpaña".

Aquí arriben les últimes perles seguidetes:

3r i 4t.

"Hoy queremos invitarte a un proyecto de justicia y libertad

la historia está de nuestra parte."

"Somos la apuesta del futuro

nos llaman partido popular."

Visca la part de "un proyecto de justicia y libertad". Jo considero... nosé... potser sóc boig, però qui votar en contra el matrimoni homosexual foren ells i no sé si realment creuen en això que prediquen de la llibertat. No sé si anant amb l'església de bracet promouran la llibertat. Jo no trobo que ells vagin a donar als parlaments de parla catalana la comptencia de fer una consulta de referéndums com pot ser la de l'autodeterminació on els pobles dels Països Catalans podriem decidir qui som i a on volem anar.

També fixeu-vos això de "la historia está de nuestra parte". No m'estranya que estigui de la vostre mà a cop d'arma y oprimint el nostre poble per la unitat contra la voluntat... Ja arribarà el dia que us direm adéu a la frontera entre els Països Catalans i Espanya...

Sento haver-me esplaiat tant en l'article del partit popular, i no he pogut escriure sobre la lletra del partit socialistes que també té algunes parts de miga. Però faré un incís sobre la cançó del partit socialista, i avisar que si algú es tan estúpid de canviar el seu vot per una cançó o perquè donen suport persones com Jesus Vàzquez, el Sabina, el Fran Pere, el Serrat, Pedro Almodóvar o d'altres ; sol li diré:"Que es una persona amb molt poca personalitat i que Déu ens agafi confessats".

Visca la manipulació dels partits a les persones i gràcies per fer-ho tant malament que cada dia em dongui més compte.

Apa nois,

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Guillem Agulló era un jove valencià, nascut a Burjassot, població situada als afores de la ciutat de València, i militant de moviments nacionalistes d'esquerres, que com molts de nosaltres (entre els quals m'incloc) l'únic que volia i objectiu pel qual lluitava era lluitar per aconseguir la llibertat del seu país.

El dia 11 d'Abril de l'any 1993, va morir assessinat a mans d'un grup de joves, al poble de Montanejos, al País Valencià també. Vàries organitzacions d'esquerres van denunciar l'assessinat al·legant que les causes que havien motivat l'assessinat d'en Guillem havien estat totalment polítiques, ja que els joves en qüestió eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta.
En el judici celebrat arran d'aquests fets, Pedro Cuevas, l'autor material de les successives ganivetades, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals en complí únicament 4.

La indignació d'aquest fet és que a més de no complir la seva condemna totalment, aspecte al qual estem malauradament acostumats gràcies a la GRAN competència de la justícia espanyola i sobretot a la seva GRAN independència respecte les postures ideològiques i polítiques de cadascú (una justícia per envejar, certament), s'hi afegí el fet que Pedro Cuevas, condemnat per l'assessinat d'en Guillem, es va poder presentar i així ho va fer a les eleccions autonòmiques que se celebraren el 27 de maig de l'any passat, formant part de les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4.

L'11 d'abril d'aquest any farà 15 anys d'aquest assessinat que, com expressa el títol, no hem oblidat ni perdonat.

Realment el normal hauria estat publicar tota aquesta parrafada el dia 11 d'abril, certament; prometo que també ho faré. Però avui tenia un altre motiu per fer-ho:

Dilluns es va celebrar el segon cara a cara, debat o com se li vulgui dir, entre José Luis Zapatero (que no dic Josep Lluís oi?) i el candidat del PP Mariano Rajoy. I entre molts dels temes que van tractar un dels claus i sobretot remarcats per Rajoy, un d'ells va ser el procés de pau a Euskal Herria i la treva d'ETA, enllaçat directament amb la guerra d'Irak.

I sincerament, em va posar de molt mala llet veure com Mariano Rajoy, candidat d'un partit que va recolzar (que coi recolzar, va col·laborar activament) la guerra d'Irak l'any 2000, una matança espectacular que encara segueix latent avui dia, un partit que tampoc en el seu dia NO VA CONDEMNAR L'ASSESSINAT de Guillem Agulló, mentre que la resta de partits ho van fer. Aquest home acusava Zapatero de terrorista, l'acusava d'haver negociat políticament amb ETA i que això era fer terrorisme obertament.

Per favor, senyor Rajoy, vostès van anar a Irak a fer la guerra i matar a milions de persones, amb l'excusa de la suposada existència d'armes de destrucció massiva; i d'entre moltes altres coses, no van condemnar l'assessinat d'en Guillem, només un incís, per no condemnar la violència terrorista, Batasuna, ANV, EHAK estan il·legalitzats i molts dels seus caps a la presó. Perquè el PP ha de rebre un tracte diferent i preferent?

I encara hi ha gent a Espanya que es creu les mentides que esbomben a quatre vents!


"Si l'hagureu vist plorar,
mai no l'haurieu oblidat
com jo que sempre el duc dins del meu cap,
la gent es pregunta,
com soc capaç d'odiar,
si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat"

[No tingues por- Obrint pas]


Vagi bé

Siau!

ERC és l'única que pot aturar el PP a Lleida i Girona

Intentaré ser molt escuet i no allargar-m'hi gaire per no aborrir. Aquesta nit estava navegant per internet quan he tornat a topar amb aquest titular "Girona decideix: ERC o PP?" que ja havia vist en diverses ocasions en aquells dies però també hi havia un segon article que deia "Només Esquerra Republicana pot aturar el PP a Lleida". L'impacte va ser tal que ràpidament vaig voler llegir-ho. Aquí ens expliquen que en les eleccions del 2004 Lleida i Girona van ser les 2 úniques províncies del que actualment de l'estat espanyol, tot i així, no va rebre representació per un ventall de 700 vots que van decantar aquells dos diputats a esquerra. Això ha fet saltar les alarmes a ERC ja que ell és l'únic que pot aturar que aquells diputats vagin a PP enlloc de ERC, ja que els diputats són escollits per la llei de Hondt.

En les eleccions del 9 de març no s'esperen grans canvis per això els 5 diputats ja estan sentenciats que seran 2 pel PSC, 2 CIU i 1 a ERC. Tot i així queda un últim diputat per Girona que no està decidit on anirà a parar.

En el cas de Girona hauria de passar el següent perquè aquell diputat que podria ser del PP anés a parar en un altre partit:

PSC ---> Si aconsegueix 12.134 vots més que a les anterior eleccions.
CIU ---> Si aconsegueix més de 28.295 vots més que les anterior elecions.
ERC ---> Ha de duplicar els vots que rebi el PP! I fa quatre anys el superà per tant sols 700 vots de diferencia.
ICV ---> Si aconsegueix 26.671 vots més que les anteriors eleccions.

Així es demostra que el vot útil per a que el PP no tingui representació d'aquí Girona recau a ERC. El problema es suma el fet que l'electorat del ERC es molt exigent sobre l'actuació del seu partit perquè engloba diverses visions de l'independentisme i de com a d'actuar ERC. I alguns sectors ja han anunciat que votaran en blanc o l'abstenció, i que podria condemnar a Girona a tenir representació del PP.

Per aquesta raó ja s'han creat campanyes per evitar aquest fet com: StopPP.gi . Aquí podreu trobar una explicació molt detallada amb un vídeo penjat ja ha youtube que és aquest.

Així que sol dir, Gironins i Lleidatans no caigueu en l'embaucament de la demagogia del PSC o CIU al·legant que ells són el vot útil a Girona i Lleida, sinó l'únic partit que pot evitar que el partit popular arribi a Girona com l'any 2000, es votant a ERC .

Bona nit,

Carta de presentació: Reflexió crítica

Aquesta és la carta de presentació de dos amics que entren a la xarxa dels bloggers sota el sobrenom de "Rojo separatista". Un terme utilitzat per alguns de forma pejorativa per designar a aquells que no creuen en l'ordre establert de la unitat territorial d'Espanya; sinó que creuen en el progrés, en l'esquerres i en la separació de tots els territoris de parla catalana dels estats que resten actualment oprimits. Però nosaltres ens sentim orgullosos de ser "rojo separatista" ja que és un motiu d'orgull i satisfacció el poder haver-nos tret la vena del ulls que ens volia fer creure que nosaltres pertanyíem a un estat que no era el català.

Utilitzarem aquest blogg com espai un denúncia, crítica, desofegament i reflexió sobre els esdeveniments que succeeixen en aquestes terres. A la vegada, volem recordar que no tenim la pretensió d'imposar les nostres idees, sinó que trobem aquí un espai de reflexió d'allò que alguns mitjans volen amagat fent com si res hagués passat. Algun exemple podria ser el cas del jove menorquí, Eduard Coll, que va ser acusat d'una falta de desobediència lleu a l'autoritat pel simple fet de dirigir-se als agents en català.

Per finalitzar vull acabar amb un fragment de la cançó "L'últim combat" d'Obrint Pas que dona nom al nostre blogg:

"Hem rigut, també hem plorat
hem parlat, també hem callat
hem lluitat i hem fracassat
però encara ens queda combat
Un altre dia a començat..."


Això és tot,

Benvinguts.