La policia nacional espanyola carrega contra la concentració antimonàrquica de Mallorca

"Des d'Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Indepentista, volem denunciar l'actuació de la policia espanyola cap als manifestants antinomàrquics d’ahir vespre (29 d’octubre) a Palma. La concentració prevista no s'ha pogut dur a terme perquè les forces repressives ho han impedit mitjançant una sèrie de càrregues policials, que s'han estès pel centre de la ciutat.

Tot i que la nostra organització havia legalitzat aquesta concentració, el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, ha prohibit aquest acte pacífic, enviant un elevat nombre de policies per impedir-ho, bloquejant totes les entrades de la plaça de Cort i barrant el pas a qualsevol persona que hi volgués entrar.

D'aquesta forma, quan els manifestants han arribat a la plaça se'ls ha impedit llegir el comunicat mitjançant una primera càrrega policial. A continuació, els manifestants s'han dispersat per la ciutat, fins a reagrupar-se al carrer Unió, on han arribat més policies que han realitzat una segona càrrega. Aquesta actuació, totalment desproporcionada, ha provocat més d'una dotzena de ferits.

Alerta Solidària volem denunciar aquesta manca total de llibertat d'expressió i apuntem directament a Ramon Socies, qui l'any passat ja va prohibir tres concentracions antimonàrquiques amb l'enviament massiu de forces repressives. Així, el delegat del Govern espanyol es converteix en un repressor i censurador que impedeix qualsevol mostra de rebuig a la Corona espanyola, màxim exponent de l'ocupació del nostre poble.

Fora la monarquia espanyola!!"

[extret d'Alerta Solidària]

Sincerament no sé on està la llibertat d'expressió en aquest Estat...

Indignant!

Sofia de Grècia: "No ens cremen a nosaltres. Són trossos de paper"

Espanya perd posicions en el rànquing de llibertat de premsa!

"L'organització Reporters sense Fronteres (RSF) ha fet públic el seu informe anual sobre la llibertat de premsa arreu del món. Encapçalen la classificació com sempre Islàndia i Noruega, capdavanters en la defensa de la llibertat de premsa. S'hi incorpora enguany Luxemburg, que apareix per primer cop en aquest rànquing de RSF, i a continuació hi aparèixen Estònia, Finlàndia i Irlanda. Els estats espanyol, i també francès, però continuen perdent posicions any a any, malgrat el fet que del "top 27" d'aquesta classificació, 25 són estats europeus.

Si en l'informe de 2007 Espanya apareixia en la posició 35, enguany està empatat en els llocs del 36 al 40 amb Sudàfrica, Cap Verd, Bòsnia-Herzegovina, Taiwan i els Estats Units. França baixa també fins a quatre llocs, i passa de la posició 31 a la 35. Per posar alguns exemples, se'ls considera països amb menys llibertat de premsa que països de l'Amèrica Central i el Carib, com Jamaica i Costa Rica (21 i 22), Surinam (26) o Trinitat i Tobago (27).

Respecte de la pèrdua de posicions de l'Estat espanyol, RSF ha recordat episodis com la censura de la revista El Jueves, segrestada per ordre judicial. L'entitat considera que un estat democràtic ha de garantir el dret a publicar una caricatura encara que sigui "xocant". També ha fet referència al conflicte entre la banda ETA i el govern espanyol, conseqüència de la qual alguns periodistes han de dur escorta. Tot i això aquestes no són els únics aspectes negatius, ja que es repeteixen pressions i intimidacions a molts nivells."

[fragment d'article de Racó Català]

Sincerament em sembla patètica la situació d'Espanya en aquest rànquing mundial que es trobi en el lloc 36 significa que ja no només es troba a la cua dels Estats europeus sinó que a sobre, es troba més avall. Crec també que l'episodi de El Jueves és un molt bon exemple d'aquesta manca de llibertat.

Per altra banda, no només penso que la situació de l'Estat espanyol en aquesta llista és patètica, sinó que crec que aquesta llista no hauria d'existir. Realment és una idea molt poc realista perquè malauradament en el món que vivim les llibertats són censurades a moltíssims llocs. Però crec que la llibertat és intractable i per tant, no s'hauria ni de nombrar la manca de llibertat de premsa.

Però bé, ja sabem com va el món.

Ací queda

Siau!

L'ONU qüestiona la legislació antiterrorista espanyola!

El relator especial de l'ONU per als Drets Humans i la Lluita Antiterrorista, Martin Scheinin, ha demanat al govern espanyol que aboleixi el règim d'incomunicació previst en la legislació per als detinguts per terrorisme. Creu que el seu ús i abús és un aspecte inquietant de la legalitat espanyola. Ho ha dit durant la compareixença anual a l'assemblea general de l'ONU, en què també ha dit que va detectar llacunes en el procés de detenció dels acusats de l'atemptat de l'11-M.

Scheinin considera que la credibilitat de la lluita antiterrorista espanyola podria millorar si s'abolís aquest règim especial, tot i que ha lloat el procés judicial que es va seguir amb els detinguts per l'atemptat de l'11-M. Scheinin va visitar l'estat espanyol el mes de maig.

Ha ressaltat la tendència que tenen força països a desviar el processament dels sospitosos per terrorisme fora dels canals judicials tradicionals, que ha recalcat que era on es trobaven les garanties necessàries per a celebrar judicis justos. 'Els judicis justos han de formar part de totes les estratègies elaborades per a evitar que ningú faci aquest pas catastròfic', ha dit.

En aquest punt, ha qüestionat durament la legalitat de la presó de la base militar de Guantánamo que els Estats Units tenen a Cuba i s'ha mostrat convençut que, guanyi qui guanyi les eleccions del 4 de novembre, posarà en marxa un pla per a tancar-la.

[extret de VilaWeb]

M'agradaria adjuntar a aquest text que he llegit avui per Internet un link molt relacionat a aquesta notícia, es tracta d'un article que vam publicar fa un temps i que mostra com Espanya aprofita aquest petit detall legal per dur a terme barbaritats:

http://lultimcombat.blogspot.com/2008/05/espanya-tortura.html

Esperem que alguna cosa es comenci a moure respecte aquest tema i no només quedi com a declaracions.

Ací queda

Siau!

La Model sanciona en Franki!

La presó Model de Barcelona ha imposat una sanció a en Francesc Argemí, en Franki, per participar en una manifestació en contra del judici pel desallotjament d'un centre okupat.

Va ser el passat 4 d'octubre quan en Franki participà de la manifestació que es dugué a terme pels carrers de Terrassa amb motiu del judici pel desallotjament fa 9 anys del centre okupat, KORK III. Trenta-dues persones estaven inculpades, entre les quals en Franki. El juduci en qüestió acabà el passat 9 d'ctubre amb l'absolució dels imputats.

La imposició de la sanció, gràcies al servei d'informació dels Mossos i al seguiment per part de la presó Model, no respon a cap delicte concret, l'únic motiu que hi posa la presó Model és que no van rebre cap comunicació formal de la marxa, tot i que, els mitjans de comunicació se'n van fer ressó arreu del país.

Recordar també que en Franki continua pendent d'una altra sanció pel sol fet d'adherir-se a una carta a favor del pres Amadeu Casellas, llavors en vaga de fam.

Ací queda

Siau!

!La fauna del 12-O! !Rojos no! Wild Spain!

Doncs el dia 12 d'Octubre va ser el dia de la hispanitat que sempre em pilla desprevingut, perquè me'n assabento quan miro les notícies.

No diré res... només posaré 3 videos que a mi m'han semblat realment bons per veure la fauna que es respira el 12-O. Realment fa por però rescataré una cita bastant interesant en un dels videos que és que un dels feixistes aquests accepta que els catalans no som espanyols (quin gran pas endavant!).

Vídeo 1:
ENTREVISTADOR: Si todos somos españoles.
NOI: Tu sobretodo,
ENTREVISTADOR: yo no soy español?
NOI: Tienes accento catalán
ENTREVISTADOR: Yo? Si soy de logroño

Vídeo 2:

"¡Viva Intereconomía! ¡Cómo me gustó veros correr como ratas por allí, para que no os pillasen! "¡Rojos no! ¡Rojos no!" Que no grabeís aquí iros a freir monas (+ agresió)

Vídeo 3:

Trillo: "Están civilizados con nuestros propios valores. Si no que se lo pregunten a Telefónica o a Repsol. ¡Eso son valores! ¡Valores cotizables! Aunque solo fuera por eso ya tendrían que estar agradecidos".


En conclusió, això demostra l'estima que ens tenen al país veí. Realment impressionant. Després es interessant veure el nivell cultural i intel·lectual d'aquestes persones que a vegades crec que es troba per sota de la mitja (o molt per sota)... no sé si tots els espanyols seran així, però no en són un gran exemple.

Aquest últim vídeo de l'any passat també es bastant divertit... reportatge del dia de la Hispanitat o la raça vist per el CQC d'Argentina.

Caiga quien caiga Argentina 12-O 2007

PD: Wild Spain. ¡Quina fauna!

Lluis Maria Xirinacs!

[extret de Racó Català]

Gairebé 2.000 persones van dir adéu ahir al pensador, senador, polític i activista català Lluís Maria Xirinacs, poques setmanes després del primer aniversari de la seva mort, en un acte molt emotiu al Palau de la Música de Barcelona.

L'acte va començar amb una recreació de la càrrega de la policia franquista ("els grisos") pels carrers de Barcelona, l'any 1976, el punt àlgid de l'activisme contra la dictadura, anys on la figura de Xirinacs va començar a ser popular, sobretot d'ençà de la seva plantada davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia per als presoners polítics.

L'espectacle va barrejar documental i teatre, i fins i tot concert en un acte en homenatge al discurs independentista pacífic de Xirinacs. Una actuació dirigida per l'actor Joel Joan i presentada pel Periodista Josep Puigbó, un homenatge diferent i dinàmic, que va repassar la trajectòria de Xirinacs fins a la lectura de les seves darreres paraules.

Amb una presència de polítics molt reduïda -tal i com Xirinacs desitjava-, amb el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras com a únic representant oficial visible. Un Tresserras que va escoltar Puigbó criticar que cap ràdio ni televisió pública no hagués retransmés l'acte, constatant que "tenim mitjans oficials però no públics".

Al principi Puigbó es va declarar "amic de Xirinacs", fet que va motivar forts aplaudiments.L'acte va alternar actuacions i l'espectacle amb els parlaments.

Hi van intervenir una trentena de personalitats del món cívic, social i cultural. Des de Víctor Alexandre fins a Josep Guia, passant per Mossèn Dalmau, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres o Oriol Junqueras. També van voler ser presents a l'acte amb un missatge enregistrat en vídeo Antoni Bassas, Oleguer Presas, Josep Cuní i Eliseu Climent.

Les actuacions musicals van anar a càrrec d'Obrint Pas, Aramateix, Maria del Mar Bonet i la Coral de Sant Jordi, que va entonar la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte entre forts aplaudiments.

En la memòria catalana queda i quedarà la figura de Xirinacs! Lluitador pel nostre país!

Fins sempre!

Desitjo que tombin l'estatut català al TC

El meu company ja va donar la seva opinió sobre aquest succés, però tot i que comparteixo la seva opinió jo encara vull anar més lluny en aquesta tesi.

Pot semblar anticatalanista dir: "Desitjo que el Tribunal Constitucional tombi l'estatut", però crec que és la opció més catalanista que hi ha i que ens beneficia més als que creiem en la independència. Aquesta idea de bomber, va néixer quan vaig llegir fa pocs dies a l'avui que anaven a tombar els diferents punts que feien avançar una mica a Catalunya com a país (equiparació del català amb el castella, el deure a saber català, la bilateralitat amb el govern espanyol, etc.).

Aquest estatut català (que posteriorment va servir de model per l'estatut andalús) que va ser retallat ja en una primer moment al congrés dels diputats. Va obligar a posicionar a un sector d'ERC i l'esquerra independentista a votar en contra a aquest estatut retallat quan arribés la consulta estatutària als ciutadans (també el PP però per altres motivacions).

Com tots sabem el poble de Catalunya va votar Sí al estatut retallat (tot i que els seus representants anteriorment havien elaborat un estatut no retallat) possiblement per resignació. En aquest moment, l'estatut tornarà a ser retallat per un grup reduït de persones (coneguts per les seves simpaties amb els partits del PP i PSOE) que sense ser escollits pel poble català.

El més preciós ve ara: "Les reaccions polítiques". Amb aquesta punyalada a l'estatut pot fer veuré a aquells indecisos o aquells mig desencisats per la dependència espanyola i acabin de veure que l'autonomisme és un model esgotat. Ells no ens volen, i no volen acceptar com són i per eixa raó mai ens deixaran ser el que demanem o necessitem; la solució està en la independència, en la escissió amb aquesta Espanya esgotada i podrida.

Doncs, aquest fet ja s'està començant a produir els seus resultats, i me'n alegro. El sector crític del partit cristianodemòcrata Unió anomenat "El matí" ha declarat segons la notícia del diari avui:

"Una d'elles proposa que, si el TC acaba emetent una sentència que "anul·la o fa interpretacions restrictives" de l'Estatut, es formi un "govern d'unitat nacional" català amb tots els partits que rebutgin la decisió, es "doni per acabada la via estatutària" i es marqui com a horitzó la "plena sobirania i independència de Catalunya en el marc de la Unió Europea"."

Aquesta és ja una reacció a priori de la sentència final, imagineu-vos les posicions que hauran de prendre Convergència, Unió, IU, i PSC, els quals foren ells els que votaren a favor de l'estatut. Alguns catalanistes veuran que el pocs passos que caminem cap a la millora del país, comporta que els espanyols a centenars de quilometres de casa ens ho reboquin i tornem a retrocedir. Els sectors crítics agafaran un bon color, sobretot els que s'omplen la boca amb "que catalanistes que som" i prendran nota i començarem avançar en aquella independència i sobirania que pot veure's avançada uns anys amb aquest fet.

Cada cop tinc més present que la lluita armada pot ser una solució! La història que és cíclica ho justifica. Però la lluita armada ha de ser una revolta popular, no uns terroristes que tenen unes idees vagues.

Amunt la revolta popular!!!

"Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant"

[extret del diari AVUI]

"El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha oblidat aquest matí tancar un micròfon i els mitjans de comunicació han pogut gravar la conversa que mantenia amb el president del PP andalús i vicesecretari territorial, Javier Arenas, al qual ha assegurat: "Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant".

Els micròfons han jugat una mala passada al líder del PP abans de començar les intervencions de la clausura de la XIII reunió interparlamentària que el partit està celebrant a la Corunya, amb prop de 300 diputats i càrrecs autonòmics. En la mesa presidencial, Rajoy estava acompanyat per Arenas, la vicesecretària d'organització, Ana Mato, i el president del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo.

Mentre els assistents s'asseien, Rajoy conversava amb Arenas, a qui ha comentat que demà ha d'assistir a la desfilada de les forces armades amb motiu del dia de la Hispanitat, i que també hi aniran els reis, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i les principals autoritats de l'Estat.

Fa un any, Rajoy va gravar una declaració institucional en què feia una crida a tots els ciutadans a celebrar el 12 d'octubre."


Jutgeu vosaltres mateixos!

Antifeixista sempre!!

No volem feixistes aquí ni enlloc!!!!!

Tots al carrer contra el feixisme!

I li'n diuen democràcia!

Per ara són únicament especulacions, però es veu a venir una retallada considerable de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol.

Repeteixo, no sé si ho he exposat mai en aquest blog, que aquest no és el meu Estatut, és a dir, no és el document que crec que es mereix la nostra nació, el nostre país. Per mi no és res més que la continuació de 300 anys, tres segles, de dominació i ocupació espanyola del nostre país. És com anar a Madrid i dir en veu alta: "Molt bé, ens comformem a seguir com fins ara".

Però debatre si realment l'Estatut val la pena o no no és el que avui vull fer relexionar. Sinó el fet de les possibles retallades a l'Estatut.

M'agradaria recordar que aquest Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i pel poble de Catalunya en referèndum, és a dir, els catalans i les catalanes van votar a favor d'aquell text de l'Estatut d'Autonomia. AQUELL!

El poble català (puc estar-hi d'acord o en desacord, tant se val!) va decirdir que era aquell text aprovat al Parlament el que creien convenient per representar el que és Catalunya actualment i que són els punts que en aquell text se citen els que marquen les pautes de les activitats de Catalunya en matèries diverses.

Però ara bé, en aquest Estat espanyol passa una cosa, tot déu llueix l'americana amb la medalla de democràcia, una medalla que acaba sent res més que això, una pura medalla que quan volen se la poden treure i no passa absolutament res de res. Com tampoc passarà absolutament res si, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol retalla l'Estatut català.

A mi des de fa un munt d'anys m'han anat explicat que la democràcia consisteix en un sistema polític en el qual, és el poble el que decideix sobre ell mateix. Representat per una colla de persones que després potser s'ho passen pel forro, però al capdavall el poble és qui decideix.

I ara em pregunto, quina democràcia és aquesta on el poble català decideix que vol aquest Estatut sense retallades, però que 12 persones sentades al voltant d'una taula poden tombar sense cap problema.

No ho sé, potser és que hauré de tornar a estudiar la definició de democràcia.
Veuré si arribo a conclusions millors.

Vagi bé
Siau!

PD: Demano disculpes als lectors d'aquest blog per no haver actualitzat molt sovint últimament, intentaré, personalment, renovar més sovint.