dijous, 18 de desembre del 2008

Punts fixes de recollida de firmes per prohibir les corrides de braus a Catalunya!

ILP Prou! Barcelona: Carrer d'Olzinelles, 102
Arca: Horari per singar dilluns - divendres 09:30 14:00 - 16:30 20:00
Horari per signar dissabtes 10:00 14:00


ILP Prou! Manresa: Carrer de la Pau, 25
C.V. Animalsans Horari de dilluns a divendres 10:00 13:00 - 17:00 20:30
Dissabtes 10:00 14:00


ILP Prou! Lleida (Cubells): Plaça Major, 1 Cubells
Amics dels Animals de la Noguera Trucar: 626218590 o 607431478 pregunar per Barbara o Toni

ILP Prou! Barcelona: Carrer del Notariat, 10
Tenda BaclavaHorari per signar dilluns a dissabte11:00 20:30


ILP Prou! Barcelona: Avinguda Diagonal, 319 A
Centro Canino Carlos Horari per signar dilluns a divendres 9:30 14:00 - 16:00 20:00 dissabtes 9:30 13:00


ILP Prou! Barcelona: Carrer de París, 163
Clinica Veterinaria Florit i Cases Horari de dilluns a divendres


ILP Prou! Barcelona: Carrer de Margarit, 37
Clinica Veterinaria Margarit Dilluns a divendres: 11:00 14:00 - 17:00 21:00 dissabtes: 11:00 14:00


ILP Prou! LLeida (Balaguer): Avinguda dels Països Catalans 17 - 19 Baixos
GRUP90 (Immobiliaria) Horari per signar dilluns a divendres 9:00 13:30 - 17:00 21:00


ILP Prou! Barcelona (Barri de Gràcia): Plaça del Sol, 19 - 20
Infoespai: Horari per signar de dilluns a divendres 11:00 14:00 - 17:00 21:00


ILP Prou! Barcelona: Carrer de Sagrera, 112 Local B
San Jose Veterinaris: Horari per signar dilluns a divendres 10:00 13:30 - 16:30 20:00 dissabtes 10:00 13:00


ILP Prou! Tarragona (Reus): Carrer de Sant Pere Apòstol, 5 Bajos
Bar Diva's Horari per signar de dilluns a dissabte 18:00 12:30


ILP Prou! Gavà: Carretera a Santa Creu de Calafell, 56
Clinica Veterinària Tot Fauna: Horari per recollir signatures dilluns a divendres 10:00 21:00 Dissabtes 10:00 14:00 17:00 20:00


ILP Prou! Barcelona: Plaça de Sant Agustí Vell, 15
Xarxa de Consum Solidari - Ciutat Vella: Horari de dilluns a divendres 10:00 14:00 - 17:30 20:30


REFUGI DE LA BISBAL La Bisbal d´Empordà (Girona) de dilluns a diumenge de 9.00 a 17.00h 636 927 994


ILP Prou! Barcelona. Carrer de Riego, 16
Teteria Malea: dimarts a dijous: 10:00 22:00 Divendres 10:00 12:00 Dissabte i Diumenges 10:00 12:00


ILP Prou! Girona (Salt): Carrer Major, 38
TAIVA ASSESSORS, S.L: Horari per signar dilluns a dijous: 9:00 14:00 - 15:00 18:00 Divendres 9:00 14:00

dilluns, 1 de desembre del 2008

ATENCIÓ!!

En breu s'iniciarà la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les corrides de braus a Catalunya!!!


Si algú estigués interessat en firmar per aquesta iniciativa, els membres d'aquest blog recollirem firmes. Si algú hi estigués interessat i no sap com aconseguir firmar ni on fer-ho, perquè no coneix ningú que en reculli, pot posar-se en contacte amb nosaltres i intentariem fer el possible per a què pogués signar, o sinó donar-li informació que poguéssim tenir per fer-hom possible.

És possible que s'estableixin una sèrie de taules fixes arreu del territori (sobretot a Barcelona) quan sapiguem la seva ubicació també n'informarem.


Ara és l'hora de dir PROU a les corrides de toros i a la maltractació d'animals!!

Tots som l'abolició!

diumenge, 30 de novembre del 2008

dilluns, 24 de novembre del 2008

Contra la violència de gènere

25 de desembre:
DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!!


TOTS CONTRA EL MALTRACTADOR!!
PROU IMPUNITAT.

dimarts, 11 de novembre del 2008

La Mesa del Parlament admet a tràmit una iniciativa legislativa popular per prohibir les corrides de toros!

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que té com a finalitat la prohibició de les curses de toros a Catalunya. Perquè aquesta iniciativa pugui seguir endavant, els promotors hauran d'acreditar en els pròxims mesos que tenen el suport d'un mínim de cinquanta mil persones.

Abans no es comencin a recollir les signatures, els promotors han de presentar a la comissió de control de les iniciatives legislatives populars els plecs corresponents. Aquesta comissió la integren tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots de prestigi reconegut.

Els promotors han presentat una proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, en què es demana que quedin prohibides "les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin a les places de braus o fora d'elles", llevat de les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) que es facin en localitats on tradicionalment se celebren. La proposta també preveu que el govern hagi de compensar econòmicament els propietaris de les places de toros.

Els promotors d'aquesta iniciativa són Albert Guerra, Jennifer Berengueras, Raül Romero, Enric Gallego, Anna Mula, Alejandra García, Manel Macià, Debora Parris, Leonardo Héctor Anselmi, Helena Escoda i Rut Carrillo.

La comissió ha de segellar i numerar els fulls i retornar els plecs a la comissió promotora, que té 120 dies hàbils, ampliables a 60 més, per reunir les 50.000 signatures.

Si la proposta finalment aconseguís cinquanta mil signatures validades, aleshores començaria pròpiament la tramitació parlamentària. Els grups hi podrien presentar esmenes a la totalitat, i la Junta de Portaveus podria incloure en l'ordre del dia d'un ple el debat de totalitat de la proposició. Aquest debat en el ple començaria, segons el reglament, amb la presentació de la iniciativa per un membre de la comissió promotora. Si la proposició superés el debat de totalitat, se seguiria tramitant en comissió i retornaria al ple per al debat i la votació finals.
[diari AVUI]
Prou tortura d'animals!!

Un any després, no oblidem!


dijous, 30 d’octubre del 2008

La policia nacional espanyola carrega contra la concentració antimonàrquica de Mallorca

"Des d'Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'Esquerra Indepentista, volem denunciar l'actuació de la policia espanyola cap als manifestants antinomàrquics d’ahir vespre (29 d’octubre) a Palma. La concentració prevista no s'ha pogut dur a terme perquè les forces repressives ho han impedit mitjançant una sèrie de càrregues policials, que s'han estès pel centre de la ciutat.

Tot i que la nostra organització havia legalitzat aquesta concentració, el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, ha prohibit aquest acte pacífic, enviant un elevat nombre de policies per impedir-ho, bloquejant totes les entrades de la plaça de Cort i barrant el pas a qualsevol persona que hi volgués entrar.

D'aquesta forma, quan els manifestants han arribat a la plaça se'ls ha impedit llegir el comunicat mitjançant una primera càrrega policial. A continuació, els manifestants s'han dispersat per la ciutat, fins a reagrupar-se al carrer Unió, on han arribat més policies que han realitzat una segona càrrega. Aquesta actuació, totalment desproporcionada, ha provocat més d'una dotzena de ferits.

Alerta Solidària volem denunciar aquesta manca total de llibertat d'expressió i apuntem directament a Ramon Socies, qui l'any passat ja va prohibir tres concentracions antimonàrquiques amb l'enviament massiu de forces repressives. Així, el delegat del Govern espanyol es converteix en un repressor i censurador que impedeix qualsevol mostra de rebuig a la Corona espanyola, màxim exponent de l'ocupació del nostre poble.

Fora la monarquia espanyola!!"
[extret d'Alerta Solidària]


Sincerament no sé on està la llibertat d'expressió en aquest Estat...
Indignant!

Sofia de Grècia: "No ens cremen a nosaltres. Són trossos de paper"

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Espanya perd posicions en el rànquing de llibertat de premsa!

"L'organització Reporters sense Fronteres (RSF) ha fet públic el seu informe anual sobre la llibertat de premsa arreu del món. Encapçalen la classificació com sempre Islàndia i Noruega, capdavanters en la defensa de la llibertat de premsa. S'hi incorpora enguany Luxemburg, que apareix per primer cop en aquest rànquing de RSF, i a continuació hi aparèixen Estònia, Finlàndia i Irlanda. Els estats espanyol, i també francès, però continuen perdent posicions any a any, malgrat el fet que del "top 27" d'aquesta classificació, 25 són estats europeus.

Si en l'informe de 2007 Espanya apareixia en la posició 35, enguany està empatat en els llocs del 36 al 40 amb Sudàfrica, Cap Verd, Bòsnia-Herzegovina, Taiwan i els Estats Units. França baixa també fins a quatre llocs, i passa de la posició 31 a la 35. Per posar alguns exemples, se'ls considera països amb menys llibertat de premsa que països de l'Amèrica Central i el Carib, com Jamaica i Costa Rica (21 i 22), Surinam (26) o Trinitat i Tobago (27).

Respecte de la pèrdua de posicions de l'Estat espanyol, RSF ha recordat episodis com la censura de la revista El Jueves, segrestada per ordre judicial. L'entitat considera que un estat democràtic ha de garantir el dret a publicar una caricatura encara que sigui "xocant". També ha fet referència al conflicte entre la banda ETA i el govern espanyol, conseqüència de la qual alguns periodistes han de dur escorta. Tot i això aquestes no són els únics aspectes negatius, ja que es repeteixen pressions i intimidacions a molts nivells."

[fragment d'article de Racó Català]


Sincerament em sembla patètica la situació d'Espanya en aquest rànquing mundial que es trobi en el lloc 36 significa que ja no només es troba a la cua dels Estats europeus sinó que a sobre, es troba més avall. Crec també que l'episodi de El Jueves és un molt bon exemple d'aquesta manca de llibertat.

Per altra banda, no només penso que la situació de l'Estat espanyol en aquesta llista és patètica, sinó que crec que aquesta llista no hauria d'existir. Realment és una idea molt poc realista perquè malauradament en el món que vivim les llibertats són censurades a moltíssims llocs. Però crec que la llibertat és intractable i per tant, no s'hauria ni de nombrar la manca de llibertat de premsa.

Però bé, ja sabem com va el món.

Ací queda

Siau!

dijous, 23 d’octubre del 2008

L'ONU qüestiona la legislació antiterrorista espanyola!

El relator especial de l'ONU per als Drets Humans i la Lluita Antiterrorista, Martin Scheinin, ha demanat al govern espanyol que aboleixi el règim d'incomunicació previst en la legislació per als detinguts per terrorisme. Creu que el seu ús i abús és un aspecte inquietant de la legalitat espanyola. Ho ha dit durant la compareixença anual a l'assemblea general de l'ONU, en què també ha dit que va detectar llacunes en el procés de detenció dels acusats de l'atemptat de l'11-M.

Scheinin considera que la credibilitat de la lluita antiterrorista espanyola podria millorar si s'abolís aquest règim especial, tot i que ha lloat el procés judicial que es va seguir amb els detinguts per l'atemptat de l'11-M. Scheinin va visitar l'estat espanyol el mes de maig.

Ha ressaltat la tendència que tenen força països a desviar el processament dels sospitosos per terrorisme fora dels canals judicials tradicionals, que ha recalcat que era on es trobaven les garanties necessàries per a celebrar judicis justos. 'Els judicis justos han de formar part de totes les estratègies elaborades per a evitar que ningú faci aquest pas catastròfic', ha dit.

En aquest punt, ha qüestionat durament la legalitat de la presó de la base militar de Guantánamo que els Estats Units tenen a Cuba i s'ha mostrat convençut que, guanyi qui guanyi les eleccions del 4 de novembre, posarà en marxa un pla per a tancar-la.

[extret de VilaWeb]

M'agradaria adjuntar a aquest text que he llegit avui per Internet un link molt relacionat a aquesta notícia, es tracta d'un article que vam publicar fa un temps i que mostra com Espanya aprofita aquest petit detall legal per dur a terme barbaritats:

Esperem que alguna cosa es comenci a moure respecte aquest tema i no només quedi com a declaracions.

Ací queda
Siau!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

La Model sanciona en Franki!

La presó Model de Barcelona ha imposat una sanció a en Francesc Argemí, en Franki, per participar en una manifestació en contra del judici pel desallotjament d'un centre okupat.

Va ser el passat 4 d'octubre quan en Franki participà de la manifestació que es dugué a terme pels carrers de Terrassa amb motiu del judici pel desallotjament fa 9 anys del centre okupat, KORK III. Trenta-dues persones estaven inculpades, entre les quals en Franki. El juduci en qüestió acabà el passat 9 d'ctubre amb l'absolució dels imputats.

La imposició de la sanció, gràcies al servei d'informació dels Mossos i al seguiment per part de la presó Model, no respon a cap delicte concret, l'únic motiu que hi posa la presó Model és que no van rebre cap comunicació formal de la marxa, tot i que, els mitjans de comunicació se'n van fer ressó arreu del país.

Recordar també que en Franki continua pendent d'una altra sanció pel sol fet d'adherir-se a una carta a favor del pres Amadeu Casellas, llavors en vaga de fam.

Ací queda
Siau!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

!La fauna del 12-O! !Rojos no! Wild Spain!

Doncs el dia 12 d'Octubre va ser el dia de la hispanitat que sempre em pilla desprevingut, perquè me'n assabento quan miro les notícies.

No diré res... només posaré 3 videos que a mi m'han semblat realment bons per veure la fauna que es respira el 12-O. Realment fa por però rescataré una cita bastant interesant en un dels videos que és que un dels feixistes aquests accepta que els catalans no som espanyols (quin gran pas endavant!).

Vídeo 1:
ENTREVISTADOR: Si todos somos españoles.
NOI: Tu sobretodo,
ENTREVISTADOR: yo no soy español?
NOI: Tienes accento catalán
ENTREVISTADOR: Yo? Si soy de logroño

Vídeo 2:

"¡Viva Intereconomía! ¡Cómo me gustó veros correr como ratas por allí, para que no os pillasen! "¡Rojos no! ¡Rojos no!" Que no grabeís aquí iros a freir monas (+ agresió)

Vídeo 3:

Trillo: "Están civilizados con nuestros propios valores. Si no que se lo pregunten a Telefónica o a Repsol. ¡Eso son valores! ¡Valores cotizables! Aunque solo fuera por eso ya tendrían que estar agradecidos".


En conclusió, això demostra l'estima que ens tenen al país veí. Realment impressionant. Després es interessant veure el nivell cultural i intel·lectual d'aquestes persones que a vegades crec que es troba per sota de la mitja (o molt per sota)... no sé si tots els espanyols seran així, però no en són un gran exemple.

Aquest últim vídeo de l'any passat també es bastant divertit... reportatge del dia de la Hispanitat o la raça vist per el CQC d'Argentina.


Caiga quien caiga Argentina 12-O 2007


PD: Wild Spain. ¡Quina fauna!

Lluis Maria Xirinacs!

[extret de Racó Català]

Gairebé 2.000 persones van dir adéu ahir al pensador, senador, polític i activista català Lluís Maria Xirinacs, poques setmanes després del primer aniversari de la seva mort, en un acte molt emotiu al Palau de la Música de Barcelona.

L'acte va començar amb una recreació de la càrrega de la policia franquista ("els grisos") pels carrers de Barcelona, l'any 1976, el punt àlgid de l'activisme contra la dictadura, anys on la figura de Xirinacs va començar a ser popular, sobretot d'ençà de la seva plantada davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia per als presoners polítics.

L'espectacle va barrejar documental i teatre, i fins i tot concert en un acte en homenatge al discurs independentista pacífic de Xirinacs. Una actuació dirigida per l'actor Joel Joan i presentada pel Periodista Josep Puigbó, un homenatge diferent i dinàmic, que va repassar la trajectòria de Xirinacs fins a la lectura de les seves darreres paraules.

Amb una presència de polítics molt reduïda -tal i com Xirinacs desitjava-, amb el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras com a únic representant oficial visible. Un Tresserras que va escoltar Puigbó criticar que cap ràdio ni televisió pública no hagués retransmés l'acte, constatant que "tenim mitjans oficials però no públics".

Al principi Puigbó es va declarar "amic de Xirinacs", fet que va motivar forts aplaudiments.L'acte va alternar actuacions i l'espectacle amb els parlaments.

Hi van intervenir una trentena de personalitats del món cívic, social i cultural. Des de Víctor Alexandre fins a Josep Guia, passant per Mossèn Dalmau, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres o Oriol Junqueras. També van voler ser presents a l'acte amb un missatge enregistrat en vídeo Antoni Bassas, Oleguer Presas, Josep Cuní i Eliseu Climent.

Les actuacions musicals van anar a càrrec d'Obrint Pas, Aramateix, Maria del Mar Bonet i la Coral de Sant Jordi, que va entonar la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte entre forts aplaudiments.

En la memòria catalana queda i quedarà la figura de Xirinacs! Lluitador pel nostre país!
Fins sempre!

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Desitjo que tombin l'estatut català al TC

El meu company ja va donar la seva opinió sobre aquest succés, però tot i que comparteixo la seva opinió jo encara vull anar més lluny en aquesta tesi.

Pot semblar anticatalanista dir: "Desitjo que el Tribunal Constitucional tombi l'estatut", però crec que és la opció més catalanista que hi ha i que ens beneficia més als que creiem en la independència. Aquesta idea de bomber, va néixer quan vaig llegir fa pocs dies a l'avui que anaven a tombar els diferents punts que feien avançar una mica a Catalunya com a país (equiparació del català amb el castella, el deure a saber català, la bilateralitat amb el govern espanyol, etc.).

Aquest estatut català (que posteriorment va servir de model per l'estatut andalús) que va ser retallat ja en una primer moment al congrés dels diputats. Va obligar a posicionar a un sector d'ERC i l'esquerra independentista a votar en contra a aquest estatut retallat quan arribés la consulta estatutària als ciutadans (també el PP però per altres motivacions).

Com tots sabem el poble de Catalunya va votar Sí al estatut retallat (tot i que els seus representants anteriorment havien elaborat un estatut no retallat) possiblement per resignació. En aquest moment, l'estatut tornarà a ser retallat per un grup reduït de persones (coneguts per les seves simpaties amb els partits del PP i PSOE) que sense ser escollits pel poble català.

El més preciós ve ara: "Les reaccions polítiques". Amb aquesta punyalada a l'estatut pot fer veuré a aquells indecisos o aquells mig desencisats per la dependència espanyola i acabin de veure que l'autonomisme és un model esgotat. Ells no ens volen, i no volen acceptar com són i per eixa raó mai ens deixaran ser el que demanem o necessitem; la solució està en la independència, en la escissió amb aquesta Espanya esgotada i podrida.

Doncs, aquest fet ja s'està començant a produir els seus resultats, i me'n alegro. El sector crític del partit cristianodemòcrata Unió anomenat "El matí" ha declarat segons la notícia del diari avui:
"Una d'elles proposa que, si el TC acaba emetent una sentència que "anul·la o fa interpretacions restrictives" de l'Estatut, es formi un "govern d'unitat nacional" català amb tots els partits que rebutgin la decisió, es "doni per acabada la via estatutària" i es marqui com a horitzó la "plena sobirania i independència de Catalunya en el marc de la Unió Europea"."
Aquesta és ja una reacció a priori de la sentència final, imagineu-vos les posicions que hauran de prendre Convergència, Unió, IU, i PSC, els quals foren ells els que votaren a favor de l'estatut. Alguns catalanistes veuran que el pocs passos que caminem cap a la millora del país, comporta que els espanyols a centenars de quilometres de casa ens ho reboquin i tornem a retrocedir. Els sectors crítics agafaran un bon color, sobretot els que s'omplen la boca amb "que catalanistes que som" i prendran nota i començarem avançar en aquella independència i sobirania que pot veure's avançada uns anys amb aquest fet.

Cada cop tinc més present que la lluita armada pot ser una solució! La història que és cíclica ho justifica. Però la lluita armada ha de ser una revolta popular, no uns terroristes que tenen unes idees vagues.

Amunt la revolta popular!!!


dissabte, 11 d’octubre del 2008

"Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant"

[extret del diari AVUI]

"El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha oblidat aquest matí tancar un micròfon i els mitjans de comunicació han pogut gravar la conversa que mantenia amb el president del PP andalús i vicesecretari territorial, Javier Arenas, al qual ha assegurat: "Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant".

Els micròfons han jugat una mala passada al líder del PP abans de començar les intervencions de la clausura de la XIII reunió interparlamentària que el partit està celebrant a la Corunya, amb prop de 300 diputats i càrrecs autonòmics. En la mesa presidencial, Rajoy estava acompanyat per Arenas, la vicesecretària d'organització, Ana Mato, i el president del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo.

Mentre els assistents s'asseien, Rajoy conversava amb Arenas, a qui ha comentat que demà ha d'assistir a la desfilada de les forces armades amb motiu del dia de la Hispanitat, i que també hi aniran els reis, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i les principals autoritats de l'Estat.

Fa un any, Rajoy va gravar una declaració institucional en què feia una crida a tots els ciutadans a celebrar el 12 d'octubre."


Jutgeu vosaltres mateixos!

Antifeixista sempre!!


No volem feixistes aquí ni enlloc!!!!!

Tots al carrer contra el feixisme!

I li'n diuen democràcia!

Per ara són únicament especulacions, però es veu a venir una retallada considerable de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Repeteixo, no sé si ho he exposat mai en aquest blog, que aquest no és el meu Estatut, és a dir, no és el document que crec que es mereix la nostra nació, el nostre país. Per mi no és res més que la continuació de 300 anys, tres segles, de dominació i ocupació espanyola del nostre país. És com anar a Madrid i dir en veu alta: "Molt bé, ens comformem a seguir com fins ara".

Però debatre si realment l'Estatut val la pena o no no és el que avui vull fer relexionar. Sinó el fet de les possibles retallades a l'Estatut.

M'agradaria recordar que aquest Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i pel poble de Catalunya en referèndum, és a dir, els catalans i les catalanes van votar a favor d'aquell text de l'Estatut d'Autonomia. AQUELL!

El poble català (puc estar-hi d'acord o en desacord, tant se val!) va decirdir que era aquell text aprovat al Parlament el que creien convenient per representar el que és Catalunya actualment i que són els punts que en aquell text se citen els que marquen les pautes de les activitats de Catalunya en matèries diverses.

Però ara bé, en aquest Estat espanyol passa una cosa, tot déu llueix l'americana amb la medalla de democràcia, una medalla que acaba sent res més que això, una pura medalla que quan volen se la poden treure i no passa absolutament res de res. Com tampoc passarà absolutament res si, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol retalla l'Estatut català.

A mi des de fa un munt d'anys m'han anat explicat que la democràcia consisteix en un sistema polític en el qual, és el poble el que decideix sobre ell mateix. Representat per una colla de persones que després potser s'ho passen pel forro, però al capdavall el poble és qui decideix.

I ara em pregunto, quina democràcia és aquesta on el poble català decideix que vol aquest Estatut sense retallades, però que 12 persones sentades al voltant d'una taula poden tombar sense cap problema.

No ho sé, potser és que hauré de tornar a estudiar la definició de democràcia.
Veuré si arribo a conclusions millors.

Vagi bé
Siau!

PD: Demano disculpes als lectors d'aquest blog per no haver actualitzat molt sovint últimament, intentaré, personalment, renovar més sovint.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Crònica de l'11 de setembre: La visió de "El mundo" (2)

En aquesta segona tramesa del seguit d'articles que publicarem sota el nom de Crònica de l'11 de setembre, parlarem del que reben els espanyols sobre el que va succeir aquest 11 de setembre, diada de Catalunya.

Avui he decidit endinsar-me en el registre de les notícies publicades a l'11 de setembre que parlessin de la diada del diari "Elmundo" conegut per la seva gran "neutralitat" i vaig trobar el que m'esperava:

- Quema de fotos de la famila real y banderas de España y Francia en Barcelona (en català, crema de fotos de la família reial i banderes de Espanya i França a Barcelona).
- El PP catalán exige una investigación por la quema de fotos del Rey durante la Diada (en català, El PPC exigeix una investigació per la crema de fotos del Rei durant la Diada).
- Insultos y abucheos para todos los partidos políticos durante la ofrenda floral de la Diada (en català, insults i esbroncades per a tots els partits polítics durant la ofrena floral de la Daida).
- Detienen a un joven independentista en Lleida tras un forcejeo durante los actos oficiales (en català, Detenen a un jove independentista a Lleides després d'una picabaralla durant els actes oficials).

i quan ja pensava que no trobaria cap notícia sobre les manifestacions he trobat aquest article que amb el titular de l'altre article:

- Radicales queman de nuevo una fotografía de la familia real y varias banderas españolas (en català, Radicals cremen de nou una fotografia de la familia reial i diverses banderes espanyoles.

Aquest article és realment interessant, perquè és l'únic on he pogut trobar informació sobre les manifestacions a favor de la independència (a la part final de l'article). I em pregunto si: algú vol saber que hi ha hagut una manifestació a favor de la independència com s'entera? Quan sabem que la majoria de gent només es llegeix els titular tan macos que no reflecteixen la realitat que ha succeït en la nostra contrada durant els actes de la diada. Un altre aspecte divertit és on el titular només afegeix "diverses banderes espanyoles", la bandera francesa no existeix? El seu ombliguisme els impedeix? No ven posar que també cremaren les franceses (que en l'altre article si que posaren)? Això si en l'article si que posa que van cremar franceses.

També en l'article senyalen unes paraules ressaltades en negreta, que serveix perquè els lectors puguin llegir el més important les paurales són: "encaputxats per evitar ser reconeguts i vestits de riguròs negre", "inexistència presència d'agents de policia", "en aquesta ocasió amb banderes espanyoles", "ensenyes nacionals franceses". Imagine't una persona que no té temps per atendre a aquest article i només llegeix el titular i els punts en negreta: quina concepció es pren de l'acte? Allò de que segons la organització em estat 20.000 persones, que han tingut un to festiu i reivindicatiu i la frase impressionant "una riuada humana ha ocupat els carrers del centre de la capital catalana" passen desapercebudes.

L'acte institucional de la diada amb la llegida de les cartes de Mercè Rodoreda, els concerts per la llibertat, les ofrenes a tot Catalunya, són per al Mundo irrellevants com per fer un article simplement per no haver-hi carn i fetge on poder atacar als catalans. El més trist es saber el que reben de la diada de Catalunya els espanyols, que ja parlarem en les pròximes edicions d'aquestes cròniques.

Crònica de l'11 de setembre: Gràcia hissà l'estelada (1)

Em sento molt orgullós de ser gracienc, i més encara, quan els que governen al meu barri varen votar a favor d'hissar l'estelada l'11 de setembre com també ho feren 120 municipis de Catalunya. Encara més, quan l'alcalde de Barcelona "Jordi Hereu" (PSC) va amenaçar a l'ajuntament de gràcia que no podien fer el que es proponien, i no cediren front de la amenaça. CIU, ERC i ICV-EUiA varen penjar-la a la balconada de l'ajuntament tal i com s'havia votat en el ple .

L'Hereu i d'altres que s'han omplert la boca aquest dies dient: "que l'estelada només representa a una part dels catalans." Potser m'equivoco, però que costava hissar l'estelada ja sigui sola o acompanyada de la resta de banderes, durant 1 dia cada 100 anys. No es fan commemoracions de tots tipus, com per exemple, l'any Guadí, l'any del llibre, de Mercè Rodoreda, creuen que estan representan el desig de tots els catalans. Es celebre un centenari de l'existència d'una bandera, que costava que s'hissés una vegada Diuen que no representen una part dels catalans, però també els puc dir jo que quan hissen la bandera espanyola a l'ajuntament de barcelona no representa a una part dels barcelonins, però com la majoria mana s'accepta que estigui penjada.

Puc entendre que en les votacions el PSC es posicioni en contra que es penji l'estelada, car estàn representant els seus votants, i consideren que els votants del PSC estan en contra, però no es pot retreure que la resta dels partits on la majoria dels seus votants s'autoposicionen com independentistes o simplement no veuen en mals ulls l'hissament de l'estelada. I per majoria simple, hi ha llocs que si i hi ha llocs que no la podran hissar, perquè l'hissada de l'estelada estava representant el desig de la majoria dels votants de la ciutat, independentment del color que fos l'alcalde. Però si es pren una resolució del ple s'hauria d'acatar, com a signe que acceptes la democràcia.

Jo desitjo que no hagin de passar 100 anys menys fins a poder tornar a veure aquesta estelada penjada dels balcons. I si arribà al dia que la veiem penjada signifiqui que el nostre poble ja es lliure.

Amunt la Gràcia combativa!

"Passejo pels carrers de la nostra Vil·la, cada dia més orgullós de ser gracienc. D'un poble que mai ha arrossant la lluita. Per sempre antifeixista, socialista, independent."
Igitaia. 2004. cançó Àlatacatalà

"
De molt temps enrere que Gràcia és antifeixista. La llibertat d'un poble independent hem defensat. Els rojos de la vil·la cridem malparats franquistes, i antigament els nostres carrers van bombardejar. L'espanyolisme avança de forma perillosa, tots els espanyolistes ens volen envair. Alcem les armes i defensem el nostre poble, i a gràcia us asseguro que no entraran els mal partits."
Igitaia. 2004. cançó Igitaia

diumenge, 31 d’agost del 2008

BlogDay2008

Avui és 31 d'agost de 2008, i és la quarta vegada que es celebra el dia del Blog (té versió en català) que el començà segons diuen un Israelí. En aquest dia, alguns bloggaires de tot el món publiquen un articles recomanan 5 blogs que li agradin. Poc a poc, aquesta tradició s'ha anat fent cada cop més popular.

Crec que els 5 blogs que us recomanaria serien:

* La Cua al Cau, és un blog que vaig trobar un dia que algú podria interesar perquè tracta de l'erotisme en català (relats i demés). No el miro habitualment, però algú li podria interesar.
* Gracia Viva, no és realment un blog, però no deixa de ser un portal on s'expliquen els esdeveniments d'actualitats que podem viure al barri de gràcia, és molt útils pels graciencs.
* Blog de'n Juli Cuellar és un blog més interessant per saber tot el que succeix a Mataró, juntament amb les accions que fa les CUP a mataró des del seu escó a l'ajuntament i a peu de carrer.
* Documentat l'Esquerra independentista, és un blog que de tant en quan publiquen articles amb imatges i records dels anys passats de l'esquerra independentista. Es maco que no és perdi les històries que s'han viscut des del nostre moviment.

* El blog del Titot, blog del nostre estimat Titot (cantant de Brams, Aramateix,...). Qui diria els llocs que ha visitat aquest home, no para de visitar llocs dels països Catalans.

Per últim, un agraïment al Diese de Península per enllaçar el nostre blog en aquest dia.

Sé que fa dies que no actualitzem, però per tema de vacances i al haver poca activitat política, no hem cregut convenient un article. Ho sentim molt.

dijous, 31 de juliol del 2008

Abertzales sense vot!

[extret del diari AVUI]

Els simpatitzants independentistes es pregunten quina sortida els queda si no poden ni decidir el seu futur democràticament ni votar el seu partit. Rebuig i suport a la violència comparteixen taula entre els clients de 'l'herriko taberna'. "Otegi ja no hi pinta res", diu l’un; "cal algú més dur", respon l'altre

L’ Ander seu en una de les set taules que hi ha dins l’herriko taberna del carrer Juan de Bilbao, al bell mig del casc antic de Sant Sebastià. Acompanya un pintxo de truita amb un cafè amb llet ben calent. Com la majoria de clients del local, amb prou feines supera la trentena, és veí de la capital donostiarra i simpatitza amb l’esquerra abertzale. “Estem obligats a pertànyer a un Estat que nega la paraula als milions de persones que viuen a Euskal Herria i el vot a milers d’independentistes bascos i navarresos. I si no combregues amb aquesta repressió tan democràtica que practiquen des de Madrid, resulta que ets un radical, un delinqüent, un terrorista”. L’Ander parla clar, però no alt. I això, en un país d’entranyables cridaners, no és habitual.

Mossega el pintxo i continua. “Aquest local l’han escorcollat de males maneres i l’han clausurat tota una temporada perquè ho ha ordenat algun jutge espanyol. I que jo sàpiga, no hi ha hagut cap condemna. A Acció Nacionalista Basca (ANB) i al Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) els han suspès les activitats i no es podran presentar a unes eleccions. I tampoc s’ha celebrat cap judici. ¿Sorprèn a algú que molts no estiguem disposats a acceptar aquest joc?”, pregunta l’Ander. Pregunta per a ell: ¿i el rebuig als poders legislatiu i judicial espanyols ha de ser violent? “Ja hem vist on porta intentar dialogar amb l’Estat espanyol... a la presó. Jo en les pròximes autonòmiques no tindré opció de votar un partit que em representi, perquè l’hauran il·legalitzat. Tampoc tinc opció d’anar a les urnes per dir que no vull pertànyer a Espanya. Ja m’explicaràs quina opció em queda a mi i als molts que estan en la meva situació”. Silenci. De fons una peça de rock en euskera.

Dues Anes seuen a la mateixa taula. Una davant de l’altra. Comparteixen nom, calimotxo de litre i somriures. També son simpatitzants de l’esquerra abertzale, però per a elles la violència no és la solució. Puntualització: “Ni la d’ETA ni la de la policia espanyola”. Tenen coneguts que han passat per alguna comissaria i no n’expliquen precisament meravelles. Totes dues donen per fet que no podran votar en les pròximes cites electorals i que hauran de seguir convivint amb el conflicte. Res de nou, quan van néixer “la situació era més o menys la mateixa; més dura, però similar”.PNB o PSE, berdin da

¿Millor que continuï governant el PNB o que agafi les regnes el PSE-PSOE? “Ens és igual [berdin da]. Al final no canvia res. El problema és seguir dins l’Estat espanyol, repressió rere repressió”, subratllen totes dues joves. ¿La manca de líders en llibertat fa que l’esquerra abertzale vagi a la deriva? “Sí que és un problema, però ja hi estem acostumats. Això sí, ara aquí s’observa que la gent parla cada vegada menys del tema perquè no hi veu sortida, a aquesta situació. La gent està cansada”. Arnaldo Otegi surt de la presó al setembre... “Otegi ja no hi pinta res. Va creure en els socialistes i ja veus on ha acabat. No es pot dialogar amb Espanya! Ells van a fotre’ns. Cal algú més dur que Otegi”, sentencia un tipus amb cara de pocs amics que seu a la taula del costat.

Rere la barra un cambrer amb llarga cabellera, ampolles d’alcohol i camisetes i adhesius d’esquerres i abertzales. Sobre la barra, penjant del sostre, diverses fotografies de dirigents de Batasuna i d’etarres, veïns de Sant Sebastià, que estan entre reixes: Joseba Álvarez, Iñaki de Juana Chaos, Iñigo Albisu, Valentín Lasarte... Prohibit fotografiar-los. La càmera, al carrer, a apuntar la ikurriña i l’arrano beltza (l’àguila negra que utilitza l’esquerra abertzale com a símbol d’Euskal Herria) que adornen la façana.

Abans de marxar, un altre dels clients que opta per no donar el nom hi diu la seva: “Si els espanyols realment volen acabar amb el conflicte basc, que preguntin a la gent d’Euskal Herria. Fins que no ens deixin decidir el nostre futur –i no em refereixo a consultes idiotes com la d’Ibarretxe, sinó a un referèndum d’autodeterminació–, aquí hi haurà conflicte. Per molt que no ens deixin votar o que ens empresonin”. Una peça ska en euskera comença a sonar. El conflicte continua.

dimarts, 22 de juliol del 2008

La meva experiència a la Viquipèdia en català (1)

Avui m'he decidit parlar-vos de la Viquipèdia en català. La viquipèdia en català és una projecte (Wikipedia) que preten crear una enciclopèdia de contingut LLIURE en llengua catalana/valencià que qualsevol persona pot editar. Que sigui lliure significa que el contingut no està retingut sota drets d'autor (copyright) a diferència de la resta de enciclopèdies. Aquest projectes de Viquipèdies existeix en centenars de llengues (264 per ser exacte) i la enciclopèdia en català està en la posició 16 de les viquipèdies més grans amb més de 121.000 articles (22 de juliol).

Crec que molta gent encara viu creient que sol existeix la versió anglesa (magnífica amb 2.500.000 d'articles) o la versió en castellà (amb tant sols 381.000 articles) tot i tenir 500.000.000 milions de parlants (el català té uns 9,5 milions de parlants. Aquest fet demostra de la gran activitat que tenen els col·laboradors catalans que realitzen aquesta tasca, i em fa sentir orgullós de col·laborar en aquest projecte.

Porto ja 1 any i 10 mesos en el projecte però amb quasi 6.000 edicions. El dissabte passat vaig assitir a la 2n Viquitrobada de la viquipèdia en català que es va celebrar en català. Aquell dia vaig conèixer a alguna petita proporció dels col·laboradors de la viquipèdia 20 aprox. (el 10% dels articles que consta la viquipèdia han estat creat pels 20). D'aquells 20 haig d'agrair a un d'ells que va venri de Ses Illes Balears expressament per assitir a la trobada tornant el mateix dia per la tarda. La trobada es va celebrar a la Biblioteca Nacional de Catalunya desde les 9 del matí on vam gaudir d'una visita guiada i després una extensa reunió. La reunió oficial va durar unes 4 hores, que va servir per parlar de tot el que s'ha de millorar i en quins punts hem de treballar junts. A més, vam parlar cara a cara sobre una idea que tenim la majoria molta il·lusió i és la de crear una associació per promocionar i difondre la viquipèdia en català en tots els territoris de parla Catalana, encara que aquesta idea porta molts problemes perquè les assossiacions importants s'han de crear per estats (i el nostre estat encara no existeix de forma oficial en aquest moment, encara que el sentim com a nostre), i el català el trobem amb 4 diferents. La solució potser es troba en crear la associació a Andorra, però això ja es veurà.

Després alguns ens vam anar a dinar a un restuarant a tocar de la biblioteca on vaig poder xeirrar amb totes aquelles persones que porto tan de temps conversant per el xat de la viquipèdia i va ser el moment més entretingut i on rierem de les diferents anècdotes d'alguns trolls o vandals que passegen per la viquipèdia de tant en tant. Tot i així, el tema principal va seguri sent la VIQUIPÈDIA i els seus problemes (el que s'ha de fer perquè les coses millorin) o sobre el programari lliure que és del vas que més bebem. També va sortir el tema polític dels PPCC sobretot per part d'un viquipedista (nascut a la frança no catalan, però que és i es sent català) que la seva frase ma animat a escriure a aquest article:

"Els presoners que han nascut a la presó, no s'adonen que hi estan en una, perquè sempre hi han estat, però des de fora si que us veuen com els presoners. [...] Em desespera que esteu ja acostumats a que us donguin per cul als catalans, no lliuteu, simplement us deixeu donar."
Aquest home va ser qui fa uns anys va anar fins al Constitucional a exigir que el seu DNI també constes el català, i gràcies això vam aconseguir el DNI bilingüe (segons tinc entés fa anys). Va ser un dinar germanor que em sentia realment agust i s'allarga fins a les 7 de la tarda.

La próxima trobada serà segurament l'any que vé a Figueres (capital de la cultura catalana 2009), per a no discriminar a ningú, la qual espero assistir.

Per finalitzar, animo a tots a col·laborar, perquè també és una forma de fer país! la difusió del a cultura catalana, és també una forma de lluita. Portem la cultura catalana a tot al món.

Jimbo gràcies per fundar la viquipèdia, i gràcies Cdani (Andorrà) per animar al Jimbo a crear la versió en català.

Molts creuen que estic foll però jo hem sento molt orgullós de contribuir (m'agrada ser foll), aquesta fundació es manté de donacions. I això és lloable, la quantitat de gent que creu en el projecte.
Fins un altre!

divendres, 11 de juliol del 2008

~Cal Macarró~ tornarà a poder fer concerts fins vencer el contracte (2)


Doncs, després d'aquest matí publicant un article donant suport al conflicte de ~Cal Macarró~, ara vinc anunciar-vos que ho ha aconseguit. Segons Llibertat.cat després de 10 dies en vaga de fam, el Bernat deixa aquesta vaga. Gràcies a les mediacions de la Generalitat entre els dos implicats es podrà tornar a fer concerts en directe a ~Cal Macarró~.

Així que ja tornem a tenir la taverna Catalana en actiu, i tornar a disfrutar de 40 concerts en directe fins que se li acabi el contracte al Bernat. Tot i així, s'ha fet un gran pas endavant per fer-nos respectar.

Estic molt content de haver-ho pogut anunciar! Ens veiem!


Salut i força al canut!

Done'm suport a ~Cal Macarró~, aturem el moving que està patint!

Avui, vull parlar-vos de ~Cal Macarró~ com han fet molts altres blocaires catalans. Primer de tot és donar el meu suport i mostrar la meva solidaritat al moving que esta patint aquesta taberna catalana per part del propietari del inmoble.

Aquest local va néixer amb l'objectiu de ser un local per a fer presentacions de llibres, col·loquis, xerrades, però sobretot música en directe. Aquest objectiu va ser complert després d'obrir el local fins que el propietari (que té llogat tambéCal Macarró), un any més tard, va fer habitacions al pis de dalt de la taverna i va començar a posar denúncies i trucar a la policia cada cop que hi havia concert. Aquestes denuncies li han causat que des de fa un temps ja no es puguin celebrar concerts.

Considero que hem de reclamar com sigui que durant el poc temps que li queda amb contracte de lloguer pugui seguir fent la funció principal que tenia al començament i és la de fer concerts en directe de principalment música en català. El meu poble de fi de setmana o vacances és Rubió (Anoia) molt proper a Calaf, i us puc constatar que sobre el ressò que té aquesta taverna a la Catalunya Central és molt important. No hi ha moltes persones que desoneguin el local i els actes que fan. Aquest local ha servit sense dubte d'un difusor de la cultura catalana que hauriem de mantenir donant suport entre tots. Jo només he estat 1 vegada al local, però us puc assegurar que va ser una de les tavernes que més agust m'hi he sentit mai, perquè era l'ambient i música d'ambient adient al meu ambient.

Per això demano a tots que us adheriu al manifest per la preservació d'aquest local i doneu difusió a la vaga de fam que esta portant a terme el llogater de ~Cal Macarró~.

Si voleu més informació del cas podeu veure l'entrevista feta per Albert Om en el programa de Tv3 "el Club"
Ací queda!

dijous, 10 de juliol del 2008

Quinze mesos de presó o multa de 2.700 euros per la crema de fotos del rei!!

[Article extret del diari AVUI]

Segon judici, mateixa condemna. La discussió sobre el dret dels acusats a declarar en català va obligar l'Audiència Nacional a repetir el judici a Jaume Roura i Enric Stern, els primers gironins acusats i jutjats per la crema de fotos del rei, però la condemna ha sigut la mateixa després de la segona vista: quinze mesos de presó o, com a alternativa, 2.700 euros de multa per cap.

El jutge considera provat, ja que ells mateixos ho admeten, que Roura i Stern van ser els dos encaputxats que van cremar fotos del rei el 13 de setembre de l'any passat, en què el monarca dels espanyols visitava Girona. I el fet que es tapessin la cara per a la protesta ha sigut vist per l'Audiència Nacional com un agreujant de disfressa que indica que els joves sabien que l'acte era "il·lícit". "En un estat democràtic, en el qual els drets fonamentals dels ciutadans estan plenament garantits, ningú no necessita cobrir-se la cara per exercir els drets que consideren legítims", afegeix el titular del jutjat central penal de l'Audiència Nacional, José Luis de Castro Antonio.

Pel magistrat, els dos acusats van superar els límits de la llibertat d'expressió i van menysprear "la dignitat de la corona", ja que van cremar una foto dels reis "després d'una manifestació i de posar-la cap per avall", fet que segons el jutge resta "tota espontaneïtat" a la protesta i en mostra l'ànim injuriós. "El fet que sa majestat el Rei se sentís o no ofès pels actes enjudiciats és irrellevant", matisa la sentència coneguda aquest dijous.

En resposta als arguments de la defensa, que va al·legar que la llibertat d'expressió emparava Roura i Stern, De Castro recorre a una sentència de 1988 per indicar que "en cas d'invocació de la llibertat d'expressió, la concessió de l'empara depèn del fet que en la manifestació de la idea o l'opinió s'hi hagin afegit o no expressions injurioses sense interès públic i innecessàries per mostrar l'essència del pensament que es vol expressar". Com a conclusió, el jutge puntualitza que "és obvi que per manifestar el rebuig a la monarquia no és necessari menystenir i vilipendiar a ses majestats els Reis cremant-ne la fotografia posada de cap per avall".

L'advocat dels dos joves, Benet Salellas, estudia si presenta un recurs contra la sentència, però l'última paraula la tenen els dos implicats.

El meu company, que te mes temps, ja comentara l`article amb profunditat.

Aci queda
Siau!

dilluns, 7 de juliol del 2008

Desconnecta de Telecinco!!!

El manifiesto (Manifiesto en Defensa del Castellano) presentat i impulsat pel diari El Mundo i diversos personatges destacats pels seus atacs al català, que ara compta també amb el suport explícit de la cadena televisiva Tele 5, no és, sinó, una nova mostra més del caràcter agressiu i essencialista del nacionalisme espanyol.

Cal ser conscients que els seus impulsors fan la feina bruta del projecte suposadament modernitzador encapçalat pel PSOE, el caràcter veritable del qual hem pogut comprovar el darrer cap de setmana. El vandalisme, el xovinisme i la xenofòbia dels seguidors de la selecció espanyola de futbol és un avís de què pot passar si aquest projecte acaba triomfant al nostre país.
No paga la pena ni tan sols perdre el temps argumentant contra un text el rerafons ideològic del qual és el darwinisme social (la supremacia d'unes persones sobre les altres, per raons socials, culturals, ètniques, en aquest cas la supremacia de la llengua espanyola sobre la catalana, la basca o la gallega).

Ans al contrari, aquest manifest ens hauria d'obrir els ulls definitivament per veure la necessitat urgent de desconnectar per sempre amb la moderna tenebror que és Espanya. Cal que ens deixem de pedagogies i regenacionismes inútils amb els qui només pretenen perpetuar la dominació espanyola d'una manera o altra. Cal, doncs, que deixem de discutir amb aquells que només tenen la força de les armes com a argument, tal i com han exposat reiteradament.
Per contra, les catalanes i els catalans hem de començar a actuar. Una bona manera seria DESCONNECTAR de Tele 5 i deixar de comprar els productes que s'hi anuncien preferentment.
Des d`aqui proposem d'enviar cartes tant a Tele 5 com als seus anunciants per anunciar-los que deixarem de consumir els seus productes.

8 anys per manifestar-se!!

El passat dia 13 d'octubre, Jonatan Ivorra, veí del barri de la Sagrada Família (Barcelona), va ser detingut de forma irregular per agents dels Mossos d'Esquadra a les 20.00 hores del vespre, davant del portal de casa seva. Mentre la seva companya era retinguda i se li assegurava que tornaria després “d'unes quantes preguntes”, els agents dels Mossos d'Esquadra es van encaputxar amb passamuntanyes per endur-se en Jona emmanillat i dins d'un cotxe, negant-se a donar cap mena d'informació a la seva companya, que no va poder veure'l fins que marxava dins del vehicle i a distància, sense poder mantenir-hi cap mena de contacte.

En Jona va passar tota la nit a la comissaria de Les Corts patint l'hostilitat constant de l'autoritat policial. El dissabte, a dos quarts de dues, va poder, per fi, sortir dels Jutjats d'Instrucció del Passeig Lluís Companys (Barcelona), però amb els 3 càrrecs de danys, desordres públics i atemptat a l'autoritat que se li imputen.

En Jona és jove i activista, d'esquerres i independentista, unes qualitats que sembla ser que l'han convertit en objectiu de la persecució del Mossos d'Esquadra, dirigits per previsibles interessos polítics en el debat mediàtic. Quan va ser detingut, com ara, necessitaven i segueixen necessitant caps de turc per tranquil·litzar l'opinió pública i respondre a la pressió política i mediàtica, en vistes a les celebracions de les diverses eleccions que hi ha hagut enguany. Tot això, amb la Cimera de l'Habitatge com a rerefons d'un dels vertaders debats socials.El Ministeri Fiscal pretén ara condemnar el nostre veí i amic a 8 anys de presó i més de tres mil euros de pena-multa, acusant-lo d'haver participat en una manifestació il·legal, de causar danys i de desordres públics amb agreujants de disfressa i grup organitzat.

Tenint en compte que l'únic cert és que en Jona va participar de la manifestació i que va marxar quan aquesta derivava en enfrontaments, juntament amb centenars de persones més, considerem que se l'està jutjant per haver exercit el seu dret legítim de manifestar-se.Aviat ens arribaran més notícies sobre el judici que possiblement haurà d'afrontar en Jona, la data del qual encara no està assenyalada. Esperem que els advocats de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya s'oposin a la petició de la fiscalia, ja que ells són, ara per ara, els responsables de garantir els drets dels i les ciutadanes cap a la lliure expressió i manifestació.Perquè és amic i company.

I perquè ja n'estem farts, d'haver de claudicar i demanar perdó. Ens destrossen les vides i s'inventen els nostres dies que han de venir.
És increïble i nefasta aquesta absurda qualitat de manipular i fer veure que aquí no ha passat res. 8 anys de presó? 8 anys de presó per una persona que va participar en una manifestació? 8 anys de presó per algú que, quan van començar els incidents, ja havia marxat cap a casa? 8 anys?! Però això que és, senyors? Ja n'estem farts. Ja n'estic fart; Jona absolució!

[text extret del blog d`en Cesk Freixas]
Sento no poder fer una reflexio mes profunda pero es que em trobo a Liverpool i no tinc el temps suficient com per endinsar-m`hi... Ja em perdonareu!
Fins aviat
Aci queda
Siau!

dissabte, 28 de juny del 2008

Barcelona i Bilbo no posaran pantalles grans pel partit de la selecció espanyola

Acabo de llegir una notícia del 20 minutos que ens venia que els ajuntaments de Barcelona i Bilbao s'han negat a posar pantalles grans a la ciutat per poder seguir la final de futbol de la selecció segons demanava el PP.

No sé com posicionar-me realment si a favor o en contra. Per una banda, veig que poden haver aficionats que li agradi la selecció espanyola i vulgui anar a veure el partit a aquelles pantalles (per augmentar l'orgull espanyol) i no sé si es bo evitar-ho (però ho poden veure en bars o casa, no?).

Però per una altra banda, veig que si les posessin hi hauria una batalla campal perquè algun sector dels independentistes que ho veuen com un símbol més de provocació i invasió espanyol, i un bon lloc per poder reclamar la nostra pròpia selecció (mentre els altres celebren la seva). A més, si hi hagués una concentració de nacionalisme espanyol que tan aflora aquests dies donaria peu a molts a fer el que van intentar dir que la Monumental de Barcelona es va omplir per una corrida de toros (recordo que em nego a posar "correguda de braus" perquè l'acte no es mereix ni una traducció del nom) i dir els catalans no volen ni independència, sinó que volen la roja.

Trobo normal que ERC hagi votat en contra de la seva inclusió perquè els seus votants no senten la roja, i alguns de CIU també... (tot i així reconeixo que desconec qui ha votat a favor o en contra).

I penso es tan difícil veure el partit des de casa o en un bar com faria jo amb la selecció catalana.


Finalitzo informo que el meu company se'n ha anat o està a punt d'anar-se'n a Liverpool durant vint i pocs dies dies, crec que torna el 20 del mes que ve, així que m'haureu de suportar les meves actualitzacions. Tot i així, m'agradaria no sentir-me sol aquí escrivint. Deixar un comentari mai fa mal, per no sentir-me sol. jeje

Per cert, jo vaig amb alemanya perquè menjar-me una setmana dient arriba españa ganamos bufff... pot arribar a ser massa cansino!

Siau!

Salut......... i força ................al Canut!

divendres, 27 de juny del 2008

Ibarretxe: "No divideix qui pregunta, sinó qui prohibeix consultar"

Poques coses tinc en comú i poca simpatia li tinc al senyor Ibarretxe i tot al que ell representa.
Però amb aquesta frase crec que l'ha clavat! Que és el que realment passa en aquest país.

Ací queda
Siau!

dijous, 26 de juny del 2008

Oh trista Catalunya!

Aquest poema és fruit de la desil·lusió creada aquesta nit. Molta gent cantant els gols d'Espanya aquí a Catalunya: maltractant-la, violant-la, desemparant-la. Han estat moments tristos per aquells qui creiem en una Catalunya lliure, i em fan replantejar si la societat Catalana ho vol, però com sempre llum d'esperança m'ha brotat en veure alguna gent passant d'aquestes cadenes que ens empresones i ens lliguen on ells volen.

Sé que és molt "cutre" ho sé però és el que he sentit i he escrit en aquell moment.

Oh trista Catalunya!

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora venuda i desemparada.
Falsos crits,
Falses paraules,
Camina pels carrers de la soledat robada.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora violada i maltractada.
Són les accions,
Són les mentides,
Són eixes les que l'escanyen cap a la submissió esclava.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora
plora fins que un nou alba alliberi
Crits de consol,
Crits d'esperança,
Crits de lluita i il·lusió,
serrant les cadenes que ens lliguen encara.

--------------

Salut i força al Canut!

Rússia-Espanya!!


No cal dir res més oi??
Petards preparats per aquesta nit!!

Ací queda
Siau!

Somiant amb el pas endavant!

Després d'un cap de setmana frenètic que l'englobaríem amb la oració: "Pujar muntanya, baixar muntanya, pujar muntanya, mal els peus, fum i insomni (l'insomni era per culpa el soroll del riu, quina valentia tenen alguns de dormir amb aquell soroll infernal xD), ara és el moment d'esperar a la crònica i seguir endavant.

No us vull parlar en aquesta ocasió ni de la nostre expedició (potser és exagerar massa del que va ser), sinó que hem de parlar del plat fort del dia passat i que no vaig tenir temps d'exposar les bones vibracions que em van transmetre.

Tot va començar al llegir a noticia del diari Avui que em va alegrar bastant el dia monòton que s'omplien els diaris d'Internet. Dos BONES notícies en 1: la primera i més important queda poc pel naixement de les CUP Barcelona (goodbye ERC) i per les especulacions de veure les CUP a les eleccions al parlament (goodbye ERC). Dic goodbye ERC perquè se'm solucionen d'un únic cop dos problemes que em rondaven pel cap: qui vull votar a les eleccions que ja van venint (les eleccions de l'estat veí, no crec que voti).

Ja fa temps que aquest bloc passem olímpicament del que faci ERC i si ho fem es molt per sobre perquè afirmo Esquerra ja no ens representa (o com a mínim a mi). Les coses no les fan bé, i ara ha nascut una nova forma de fer i pel que sembla és eficaç que són les CUP. La seva idea del municipalisme ens encanta per això ja ens moriem de ganes que es crees les CUP Barcelona, perquè crec i creiem que era necessari i fins i tot, no descarto la meva adhesió al projecte.

Aquest matí quan em dirigia a escriure l'article he tingut la temptació de mirar a veure si el Juli Cuéllar se'n havia fet ressó d'aquella notícia i com no, ho ha fet. El Juli (i llibertat.cat) és una de les raons que em fan creure amb el projecte CUP, crec que no hi ha cap polític d'eixos enclastats a les butaques parlament (i que semblen que no en volguin sortir) que pugui afirmar que participen i fan més per la seva ciutat o per Catalunya. Llegint totes les campanyes, propostes, queixes que han fet les CUP mataró m'han fet veure que aquests són qui vull que em representin. El partit que comença des d'abaix, la veritable esquerra independentista.

No tinc cap dubte que si surtis per casualitat endavant la proposta de presentar-se a les pròximes eleccions on elegim el parlament del nostre país, les CUP aconseguiria aquells 3 escons necessaris per començar a treballar. Crec que són l'exemple a seguir. Qui van pels carrers buscant la implicació popular. Les vegueries! Eixes que no arriben mai.

Així que us animem a presentar-vos a les eleccions al parlament de Catalunya que sou el camí idoni per avançar no només cap a d'independència sinó cap al MILLORA de fer de la societat Catalana. A més a més, sou un referent per aquells que creiem en els Països Catalans, i que creiem que es pot millorar la societat catalana també des dels municipis.

Sort i Anims! Unitat en la vostre decisió però penseu en nosaltres.


Juli Cuéllar for president xD!!


dimecres, 25 de juny del 2008

divendres, 20 de juny del 2008

Català a les Universitats catalanes!

Segons va exposar TV3 l'altre dia, la Generalitat de Catalunya i els rectors de les universitats públiques catalanes i espanyoles van arribar a un acord. Aquest acord consistia en el requisit del coneixement de la llengua catalana pels professors que vulguin accedir a les universitats del Principat. Serà, doncs, necessari que els professors tinguin el nivell C de català per a poder impartir classes a les aules d'universitats catalanes.

Fins ara, conéixer el català es considerava un mèrit a part per part del professor en qüestió i era una qüestió que depenia de cada centre. Arran d'aquest acord serà un nou requisit d'admissió. Tant si el professor en qüestió és de Catalunya, de l'Estat Espanyol o de fora de l'Estat.

Hi ha, però, una excepció que és quan el professor es tracta d'un especialista "molt reconegut" d'alguna matèria concreta, que no estaran sotmesos a aquesta norma.

També especificar que algunes universitats, com la Universitat de Girona, ja exigia des del 2005 el coneixement del català als seus professors.

Ací queda
Siau!

Quins $ous!!

Extret de Llibertat.cat:

La CUP de Molins de Rei ha presentat una moció pel proper ple municipal del dimecres 25 de juny demanant la rebaixa dels sous dels polítics i retribucions dels grups municipals. Aquesta moció és el punt final de la Campanya Quins $ous. S'han recollit 600 signatures de molinencs i molinenques demanant que s'anuli l'increment dels sous que es va aprovar el passat 26 de juny de 2007. També s'ha convocat una concentració davant de l'ajuntament el proper dimecres 25 de juny a les 19:30h

Per donar suport a la presentació de la moció i posteriorment es pujarà a la Sala de Plens per seguir en directe el debat del punt.

En el primer ple de la legislatura, l'equip de govern (ICV, ERC i CiU) amb el suport del PSC-PSOE van aprovar un increment d'entre el 34% i el 128% dels sous dels polítics i retribucions dels grups municipals. (veure informació de l'augment)

En aquesta moció s'han incorporat les dues peticions de la campanya impulsada per la CUP i la secció sindical de la CGT a l'Ajuntament de Molins de Rei, que son l'anulació de l'increment que es va aprovar el mes de juny passat i tornar a aplicar els salaris i retribucions que existien fins llavors, només aplicant anualment l'increment de l'IPC.

Aquesta campanya ha demostrat que l'augment dels sous no ha rebut l'aprovació de molts molinencs i molinenques ja que aquesta mesura no va ser anunciada per cap dels partits polítics en la campanya electoral i en canvi va ser la primera mesura que van portar a terme. Amb molts menys mitjans que unes eleccions municipals el nombre de signatures ha superat al nombre de vots assolits per la CUP, cosa que demostra que aquesta petició va molt més enllà de les sigles polítiques i respon a un malestar més general.




Em sembla molt honorable que pensin més en el poble que en ells mateixos com a polítics. Que la resta de polítics mirin més per la societat que per les seves butxaques! Que n'aprenguin!!


Ací queda
Siau!

L'expedició al Fontnegre i al Puigmal (1)

Normalment els editors d'aquest bloc no ens caracteritzem per parlar de vivències nostres o de futurs plans nostres, sinó que normalment comentem la actualitat dels Països Catalans, però aquesta vegada farem una excepció.

Aquest any hi ha commemoració del centenari de la senyera estelada (1908-2008) que celebra els 100 anys de l'independetisme contemporani. La Comissió del centenari de l’estelada fa una crida al món excursionista i dels esports de muntanya perquè s’afegeixi a la celebració. Aquesta proposta és la d'aconseguir fer 100 ascensions durant aquest centenari de la bandera independentista a muntanyes d'arreu dels Països Catalans com també del món.

Un grup de cinc companys inexperts intentarem pujar el Puig del Fontnegre (2722 metres) des del Santuari de Núria, i segons com estiguin els anims i les forces també ascendir el mític Puigmal (2913 m) al dia següent. Em de dir que els Puigmal ja hi han hagut 2 persones que l'han ascendit segurament per ser un pic famós però no ens desanima fer-ho una tercera.

Dades del repte 1:

Muntanya: Puig del Fontnegre (Puigmal — Nuria)
Altitud de sortida: 2.070 m
Altitud d'arribada: 2722 m
Desnivell: 652 m
Data: 20 de juny
Hora de sortida: 11:00
Hora d'arribada: Indeterminada
Meteorologia: Sol, potser tempesta de tarda (segons previsions)
Dificultat: Fàcil
Núm. de persones: 5
Dies: 1
Tipus: Ascensió
Vistes:

"Puig del Fontnegre"

Dades del repte 2:

Muntanya: Puigmal (Puigmal — Nuria)
Altitud de sortida: 2.070 m
Altitud d'arribada: 2.913 m
Desnivell: 843 m
Data: 21 de juny
Hora de sortida: 8:00
Hora d'arribada: Indeterminada
Meteorologia: Sol, potser tempesta de tarda (segons previsions)
Dificultat: Fàcil
Núm. de persones: 5 (pot haver-hi baixes)
Dies: 1
Tipus: Ascensió
Vistes:

"Puigmal"

Ací queda,

Salut i força al Canut!

El Senat francès elimina el reconeixement de les llengües regionals

El Senat francès va decidir el dimecres dia 18 de juny suprimir el reconeixement de les llengües anomenades "minoritàries" o "regionals" a l'Estat francès, com poden ser el basc, el català, el bretó o l'occità.

A finals de maig, davants les demandes d'alguns diputats de la cambra, el parlament francès va aprovar per una àmplia majoria la reforma de la constitució que incloïa el reconeixement d'aquestes llengües, per poder gaudir d'una protecció legal i jurídica major que la que tenien fins ara. Malgrat les demandes, la ministra de cultura Christine Albanel deixava clar poques hores després que el govern francès no tenia intenció de variar en cap punt l'estatus legal i jurídic d'aquestes llengües. Per això ahir va sorprendre l'aprovació d'aquesta esmena.


Malgrat aquesta aprovació, la Cambra baixa francesa va aprovar una esmena en la qual suprimeix aquesta referència a les llengües minoritàries. Van votar a favor d'eliminar aquesta referència en total 216 senadors -la majoria de l'UMP, radicals, comunistes, centristes i també alguns socialistes-, i 103 hi van votar en contra. No deixa de sorprendre aquesta decisió, ja que precisament la UMP (dreta) i la majoria de partits van votar a favor de l'esmena a l'Assemblea Nacional francesa, fa algunes setmanes. L' "anul·lació" de la referència a les llengües "minoritàries" de l'Estat francès arriba després que l'Acadèmia francesa afirmés que aquest reconeixement era un "atemptat" contra la identitat nacional francesa, en una polèmica declaració sense precedents.


Sincerament, no entenc les decisions dels partits polítics. Al Parlament voten a favor, mentre al Senat s'hi oposen... Digueu-me malpensat però això per mi olora a populisme.

La gent, habitualment, s'entera més del que es debat al Parlament, mentre que el Senat queda força apartat. Per això crec que és força útil mostrar una bona opinió de cara a la majoria de públic, i en canvi, al Senat (que crec que és inútil) deroga la llei.


Ací queda

Siau!

dijous, 19 de juny del 2008

Granjas peleteras!

AVÍS: El següent vídeo pot ferir sensibilitats per la seva duresa, si no teniu un estómac prou preparat no el mireu... Però és el pa que es dóna!


Pledge to go fur-free at PETA.org.


Asesinos del visón. KÉMALO, KÉMALO
Más dinero, más dolor. KÉMALO, KÉMALO
Torturar hasta matar. KÉMALO, KÉMALO
El negocio peletero vamos a exterminar.
Es la degeneración. KÉMALO, KÉMALOO
es falta de información. KÉMALO, KÉMALO
No te dejes engañar. KÉMALO, KÉMALO
Detrás de su belleza hay un negocio criminal.
Abrigos asesinos para coquetear.
Señora adinerada que nos quiere demostrar
poder adquisitivo de la alta sociedad
cubriendo sus defectos con la piel de un animal.
La hermosura de su piel KÉMALO, KÉMALO
tú nunca podrás tener. KÉMALO, KÉMALO
Tu dinero comprará KÉMALO, KÉMALO
la triste decadencia de tu pobre dignidad.
Millones de animales agonizan en sus jaulas
o en los cepos que los van a asesinar ASESINAR
Matanza de inocentes por un lujo innecesario
que empobrece nuestra mente y nos hace culpables.
Debajo de esa piel hay vida animal.
Tramperos asesinos. KÉMALO, KÉMALO
Debajo de esa piel hay vida animal.
Granjas asesinas.
Te gustó su suavidad. KÉMALO, KÉMALO
Su belleza te cegó. KÉMALO, KÉMALO
No debes colaborar KÉMALO, KÉMALO
comprando sufrimiento y muerte sin necesidad.
Abrigos asesinos para coquetear...
Millones de animales agonizan en sus jaulas...
Matanza de inocentes por un lujo innecesario...


Debajo de esa piel hay vida animal!!!!!!!!

dimecres, 18 de juny del 2008

El cas Björk - Cas de censura del poble Xinés

Després de molts dies en que els dos editors d'aquest bloc no trobàvem res que ens incites a escriure amb contundència m'he decidit intentar animar una mica el bloc perquè no perdem el ritme que portavem i seguir lluitant pel que els dos creiem!

Aviso que aquest tema no n'havia sentit a parlar fins ahir i pel que he llegit la notícia és del març d'aquest any. La notícia en qüestió parla de la censura contra qualsevol crit protibetà que pateixen els músics estrangers a la xina.

Aquest cas, és de la cantant islandesa Björk que va cridar "Tibet, Tibet!" (fent referència a la regió ocupada pels xinesos l'any 1959) en el que serà el seu últim concert a la Xina (o això sembla). Lògicament la censura de les cançons es molt dura als cantants estrangers per evitar que els Xinesos comencin a veure la realitat dictatorial que estan vivint.

A més a més, es va saltar la censura i va cantar la cançó "Declare Independence" que explícitament li havien censurat. La cançó fa referència al conflicte entre les Illes Feroe yi Groenlàndia amb Dinamarca animant-les a declarar-0se independents del país nòrdic. La lletra de la cançó d'eixa cançó està bé i es repetitiva però clara. Tot i així quan la sents és bastant estrident, al ser simplement un crit de guerra durant 3 minuts jeje.

El que més gràcies m'ha fet de l'article ha estat les paraules següents:

"Tibet ha estat des de temps històrics una part inseparable de la Xina. És un fet conegut per la comunitat internacional, inclosa Islàndia. Qualsevol comportament dirigit a separar el Tibet de la Xina rebrà l'oposició ferma de les persones justes de tot el món", ha assegurat el funcionari xinès.

Només dir una cosa més Visca el Tibet Lliure!



"Declare Independence"
Björk

Declare independence!
Don't let them do that to you!
Declare independence!
Don't let them do that to you!

Declare independence!
Don't let them do that to you!
Declare independence!
Don't let them do that to you!

Start your own currency!
Make your own stamp
Protect your language

Declare independence
Don't let them do that to you
Declare independence
Don't let them do that to you

[x4] Make your own flag!

[x6] Raise your flag!

Declare independence!
Don't let them do that to you!
Declare independence!
Don't let them do that to you!

Damn colonists
Ignore their patronizing
Tear off their blindfolds
Open their eyes

Declare independence!
Don't let them do that to you!
Declare independence!
Don't let them do that to you!

With a flag and a trumpet
Go to the top of your highest mountain!

[x6] Raise your flag!

Declare independence!
Don't let them do that to you!
Declare independence!
Don't let them do that to you!

Raise the flag!



Salut i força el canut

i com diria el meu company:

Ací queda!

dimecres, 11 de juny del 2008

Més promeses que no es compleixen - Balances fiscals


Avui acabava el termini (2 mesos) per presentar les balances fiscals tal com havia promès en el discurs d'investidura el senyor zapatero, i com una de les tantes promeses del ZP no l'ha complert. Sé que ja no m'hauria d'estranya per aquest fet, encara que no ho puc evitar sempre donar-li alguna esperança - aquella excepció que trenca la regla - però malauradament no ha estat al cas.

El president de l'estat opressor a demanat una pròrroga - ojo al dato - de setmanes per ''raons tècniques'' a causa de ''la complexitat de la matèria''. En altres paraules que estan buscant la manera de maquillar els resultats perquè no ens hi tirem a sobre jeje! És així més clar aigua.

Una de les altres raons segons la meva opinió per demanar-nos aquesta pròrroga fins el dia 15 de juliol és la negociació del finançament que el termini màxim és a mitjans del agost. Sé que hi ha un mes per negociar. No penseu que si nosaltres tinguéssim les balances fiscals en mà podríem reclamar més a l'estat, però com no les tenim no podem fer-ho. Aquesta és la clau, si ens les haguessin donat com tocava ara la generalitat podria fer més pressió de la poca que fan (PSC-PSOE són la mateixa merda) a l'estat per reclamar el que es nostre. Però es clar, l'astúcia i la inocència nostra no té limit. És que som uns passerells!

I la guassa d'aquest home arriba fins al punt que ha dit:
'"podria donar una data, el 15 de juliol, però hem esperat anys i anys amb aquest debat, i ara que es pot produir espero que el retard de tres o quatre setmanes no suposi una crítica injusta''.
És a dir, puc admirar que com a mínim aquest home hagi estat capaç de fer un pas endavant del que portem esperant 30 anys, però que ara no ens demani tranquil·litat per intentar amagar la seva ineptitud. Si les coses es fan, fem-les bé i a la data que pertoca! Ja se sap la primera legislatura sempre és la legislatura progressista i d'explandor però com diu la dita espanyola: "las segundas partes nunca son buenas" (les segones parts mai són bones), així que molt em temo que aquesta legislatura acabi sigui aquells mals finals com l'anomenat bienni negre o l'època ominosa.

Salut i força al canut!