Ahir va morir un feixista. No es pot dir d'altra manera. Pot haver fet el que vulgui en aquests últims 30 anys de democràcia a la espanyola, però va ser, és i serà un franquista.
Ara diuen els mitjans que va saber combinar perfectament esport i política, per emmascarar el seu passat feixista. No ens enganyaran, no es pot estar immers en el règim franquista, en la dictadura de Franco, si no és per voluntat pròpia. Després ja ha intentat amagar el seu passat, i la veritat és que ha aconseguit que la gent no li recordi el seu passat negre. Ara tothom canta meravelles de la seva feina per l'esport, sí.
Però jo em pregunto: què en pensen els familiars de les víctimes de la dictadura franquista? D'un personatge del règim com en Samaranch. On són ara els progres que es posen les mans al cap veient que posen una querella a Garzón per investigar el franquisme? O és que aquest no era pas franquista? Ara li canten glòries? Serà que anar contra la Falange queda perfecte i reconèixer el passat feixista de Samaranch seria mal vist...
Avui, a Barcelona, el Rei i els prínceps seran presents al funeral que es durà a terme a la catedral. Una mostra més de la falsa transició espanyola. Si hi hagués hagut una bona ruptura amb la dictadura franquista, ni el Rei seria aquesta tarda al funeral, ni la mort de Samaranch seria considerada tan important, ni molts polítics que es troben a les files de partits estatals podrien estar fent política... Però, senyors, això seria democràcia, i a l'Estat espanyol ja sabem que la paraula la tenen poc clara.
Us deixo una gravació d'una entrevista a Samaranch, on valora la mort de Franco i la seva feina:
Una persona que parla així d'un dictador i d'una dictadura, no es mereix el mínim respecte. Avui tenim un lligam menys amb el passat franquista, llàstima que encara en quedin tants.
Aquesta imatge resumeix els resultats de l'enquesta-estudi sobre la candidatura PXC que ha fet el diari el Periódico de Catalunya.
D'entrada, és despreciable pensar que un 24,1% dels catalans podria arribar a votar PXC, un partit feixista i xenòfog, que ha decidit presentar-se a les eleccions catalanes. I un 7,5% possiblement el votarà, és a dir, estem davant de la possible entrada al Parlament d'aquest personatge intolerant.
Més enllà dels resultats, però, m'agradaria remarcar una qüestió relacionada amb la pròpia pregunta de l'enquesta. La pregunta diu: "Si en las próximas elecciones se presentara Plataforma per Catalunya, un partido que los inmigrantes sin papeles no deberían tener ningún derecho, ¿lo votaría?". La pregunta que es fa no és la correcta, perquè PXC no és simplement un partit que aposta per a que els immigrants sense papers no tinguin drets, sinó que va més enllà. Per ell, hi ha massa immigració i s'ha de fer fora als immigrants. En comptes d'adoptar mesures per a la inserció social dels nouvinguts, se'ls ha de fer fora. Això és PXC, no el que diu la pregunta.
Si mostrem el partit de l'Anglada com una simple mesura de control dels immigrants, ens estarem equivocant i estarem propiciant que el feixista Anglada entri al Parlament. Provocarem que un partit xenòfog i racista tingui veu pròpia a la cambra representativa catalana, i jo personalment no vull un feixista al meu Parlament. No vull ser un nou exemple de passivitat davant actituts d'extrema dreta.
A part d'aquests resultats, el diari en publica uns altres relacionats amb el tema de la immigració:
(clicar la imatge per obrir el pdf)
La imatge mostra la realitat de la immigració a casa nostra. La immigració està considerada com a dolenta pel 48% dels catalans, segons aquesta enquesta encarregada pel diari.
Aquesta enquesta demostra l'arrelació que està tenint a la població catalana la creença que la immigració en sí és dolenta. De fet, són els partits com el de l'Anglada els que fan que aquesta opinió creixi a les nostres llars. el problema no és la immigració sigui dolenta en sí mateixa. La mobilitat de les persones no ha de ser pas dolenta per ella mateixa. El problema que hi ha és, segurament, les polítiques socials i educatives que es prenen en relació amb els immigrants.
Cal una política que fomenti la interelació immigrants-natius, cosa que actualment no es fa i provoca que es generin guetos marginals a les nostres vil·les. Cal que fomentem la adaptació al seu nou país, començant per la llengua i acabant per les costums, passant pel propi compliment de la llei. Efetivament, no podem permetre que els supermercats que són propietat d'immigrants puguin obrir fins a altes hores de la nit, provocant una competència deslleial per la resta de comerços. Però això no és problema de la immigració com a tal, sinó de l'administració d'aquesta.
Per tant, no ens equivoquem senyors. La immigració no és dolenta. Ans al contrari, la diversitat cultural sempre serà una riquesa afegida pel país. Cal administrar-la amb saviesa, i aquí és on el tema trontolla.
No criminalitzem la immigració. Adaptem-la a la nostra vida, i denunciem els xenòfogs i els feixistes!
Ahir el Follonero va dedicar el seu programa Salvados a entrevistar el senyor Anglada (per si no el coneixeu, aquí podeu informar-vos una mica) i parlar sobre el tema de la immigració.
És impressionant la feblesa dels arguments de l'Anglada. Només té un recurs: "no volem els immigrants aquí". Aquest és el seu únic recurs i argument, i d'aquí no es mou, encara que caigui repetidament en la contradicció i la incoherència. No puc entendre com algú pot votar aquest senyor que té unes idees feixistes i racistes com aquestes. Em fa fàstic sentir-lo parlar i pensar que algú pot sentir complicitat amb aquestes idees.
No podem permetre aquest feixisme a les nostres terres. El racisme en pura regla no es pot permetre al nostre país.
Aquest dissabte dia 13 de Març es presenta la candidatura al Parlament del senyor Anglada, Plataforma per Catalunya (PXC), a l'Hotel Barceló Sants. A l'acte hi seran presents dirigents de l'ultradreta europea.
Per fer front a aquest acte feixista i racista: TOTS a la concentració del dia 13 d'aquest mes a les 17h davant de l'Hotel Barceló Sants. No podem permetre aquest atac a les persones. CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!
Des de la Plataforma Antifeixista de Barcelona, iniciem aquesta campanya d'enviament de correus electrònics a l'Hotel Barceló Sants, per tal d'evitar la realització el 13 de Març de l'acte de presentació de Plataforma X Catalunya.
Aquí adjuntem un model de carta per tal d'enviar de forma massiva. Agafa aquest o fes-ne un de propi i envia'l a la següent direcció:
Hotel Barceló Sants: sants@barcelo.com
"A l'atenció de l'Hotel Barceló Sants:
El Dissabte dia 13 de Març, a les 18:00, el partit polític Plataforma X Catalunya, liderat pel Sr.Josep Anglada, té programada la presentació de la seva candidatura a les eleccions autonòmiques a la Generalitat de Catalunya en les instal·lacions del seu hotel de Sants Estació, amb la participació confirmada de diferents delegacions de partits feixistes i d'extrema-dreta de tota Europa.
Amb aquesta nota, voldria transmetre'ls el meu malestar i indignació per la cessió de les instal·lacions de l'Hotel Barceló Sants a Plataforma X Catalunya i al Sr.Josep Anglada per la realització de qualsevol tipus d'acte, ja que és de sobres coneguda la política racista, xenòfoba i excloent que practica aquesta organització allà on ha tingut presència. També m'agradaria recordar-lis el passat polític del Sr.Anglada com a dirigent del partit franquista Fuerza Nueva, així com la declaració d'intencions que es pot veure en aquest vídeo amb càmera oculta.
Per aquests motius, i per a conservar el bon nom de l'empresa, els prego encaridament que retirin la concessió de les seves instal·lacions i que s'anul·li l'acte de presentació que té previst realitzar PxC i el Sr.Anglada. La realització d'un acte d'aquestes característiques en les seves instal·lacions, els marcaria d'ara endavant com una empresa de connivència amb les idees del racisme i la xenofòbia.
"L'Audiència Nacional ha condemnat aquest dimarts l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi a dos anys de presó i 16 d'inhabilitació per enaltir el terrorisme"
"Homenaje fascista a los muertos por Hitler. Un centenar de franquistas canta el Cara al Sol para honrar a los fallecidos de la División Azul. La Policía no impidió el acto"
De nou, la justícia continua sent aplicada de formes estranyament diferents. Participar en acte per un etarra comporta 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació. Enaltir feixistes, impunitat absoluta.
Corria un mes de febrer dels principis dels vuitanta, el govern de l´UCD i tot l´estat feia aigües, i es van fer els espanyols - i els que no ho som - una pregunta: Com collons hi pot haver transició sense ruptura? Així doncs que aprofitant un debat d´investidura van trobar del tot adient recordar la dictadura, donar un sentit al rei i a aquella Espanya nova. El sistema amb l´aigua el coll volia guardar la roba. CALIA MUNTAR UN DIA DELS INNOCENTS ELS PODERS FACTICS NO PODIEN PERDRE TEMPS Els "pallassos de la tele" van interrompre esgarrifats, per emetre en directe el segrest dels diputats. Però allò era un número de circ, i no una interrupció: Gabi, Juan Carlos, Miliki, el Tejero i el Fofó. Després va sortir la toia amb el guió molt ben après, no és d´extrenyar perquè el tenia escrit des de fotia un mes, i tot i que és mal actor i se li va veure el "plumero", la gent que ho mirava deia: "-Olé, els teus collons, torero." VINT-I-TRES DE FEBRER, DIA DELS INNOCENTS, "HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA!!" CRIDAVEN TOTS CONTENTS Però cercant la realitat i fugint de pallassades: la monarquia, l´estat, espanya i sa democràcia són filles del dictador que va prendre per les armes el poder a un pobles forts que no creien innocentades.
Corre un senyor per les terres de Vic que és la cara del partit Plataforma per Catalunya i que es diu Josep Anglada. Potser pocs el coneixen però no per això s'ha d'oblidar el que és aquest senyor:
Sempre amb la veritat com a bandera oi? El que defensa uns ideals els defensa fins al final i no se'n desdiu per guanyar vots. Vostè mateix es delata senyor Anglada, vostè mateix!
Individus d'aquest estil són els que convoquen manifestacions a Madrid amb el consentiment de la Delegació del Govern!
I el millor és que envien la policia no a actuar contra les actituts feixistes i violentes d'aquests individus sinó que envien la policia per reprimir i detenir antifeixistes que convoquen contramanifestacions per denunciar aquest fet deplorable!
Fa un parell de dies em vaig sorprendre quan vaig llegir aquesta notícia publicada a Raco Català, bé, més que sorpresa confirmació del que ja sabia del cert:
És espectacular la capacitat que té l'Estat Espanyol per prendre's la justícia tal com a ell li interessa. Estem parlant de la fotografia d'un dictador! Un dictador que, tots estem d'acord, va practicar tortures, assassinats i va vetar moltes llibertats a les persones d'aquest país, sobretot si no comparties el seu parer de les coses. Em sembla demencial és que l'exèrcit d'un país, recordem, teòricament democàtic, tingui una instantània del dictador Franco a l'edifici militar de Barcelona. I és el ministeri de Defensa l'òrgan que afirma que no promou cap enaltiment al dictador... És que no és qüestió d'enaltiment o no enaltiment, és qüestió que és un dictador! No pot un Govern democràtic permetre això!
I com deia, és espectacular com la justícia espanyola es pren la justícia com li dóna la gana. Recordo un cas, no fa gaire, d'un acte que es va fer a Euskal Herria on es va dir d'un exmembre d'ETA, que era una bona persona. Això va provocar que la justícia espanyola mogués terra i mar per jutjar aquest fet.
Em sembla demencial la variació de l'aplicació de la justícia en aquest país!!
Doncs el dia 12 d'Octubre va ser el dia de la hispanitat que sempre em pilla desprevingut, perquè me'n assabento quan miro les notícies.
No diré res... només posaré 3 videos que a mi m'han semblat realment bons per veure la fauna que es respira el 12-O. Realment fa por però rescataré una cita bastant interesant en un dels videos que és que un dels feixistes aquests accepta que els catalans no som espanyols (quin gran pas endavant!).
Vídeo 1: ENTREVISTADOR: Si todos somos españoles. NOI: Tu sobretodo, ENTREVISTADOR: yo no soy español? NOI: Tienes accento catalán ENTREVISTADOR: Yo? Si soy de logroño
"¡Viva Intereconomía! ¡Cómo me gustó veros correr como ratas por allí, para que no os pillasen! "¡Rojos no! ¡Rojos no!" Que no grabeís aquí iros a freir monas (+ agresió)
Trillo: "Están civilizados con nuestros propios valores. Si no que se lo pregunten a Telefónica o a Repsol. ¡Eso son valores! ¡Valores cotizables! Aunque solo fuera por eso ya tendrían que estar agradecidos".
En conclusió, això demostra l'estima que ens tenen al país veí. Realment impressionant. Després es interessant veure el nivell cultural i intel·lectual d'aquestes persones que a vegades crec que es troba per sota de la mitja (o molt per sota)... no sé si tots els espanyols seran així, però no en són un gran exemple.
Aquest últim vídeo de l'any passat també es bastant divertit... reportatge del dia de la Hispanitat o la raça vist per el CQC d'Argentina.
"El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha oblidat aquest matí tancar un micròfon i els mitjans de comunicació han pogut gravar la conversa que mantenia amb el president del PP andalús i vicesecretari territorial, Javier Arenas, al qual ha assegurat: "Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant".
Els micròfons han jugat una mala passada al líder del PP abans de començar les intervencions de la clausura de la XIII reunió interparlamentària que el partit està celebrant a la Corunya, amb prop de 300 diputats i càrrecs autonòmics. En la mesa presidencial, Rajoy estava acompanyat per Arenas, la vicesecretària d'organització, Ana Mato, i el president del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo.
Mentre els assistents s'asseien, Rajoy conversava amb Arenas, a qui ha comentat que demà ha d'assistir a la desfilada de les forces armades amb motiu del dia de la Hispanitat, i que també hi aniran els reis, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i les principals autoritats de l'Estat.
Fa un any, Rajoy va gravar una declaració institucional en què feia una crida a tots els ciutadans a celebrar el 12 d'octubre."
A la població valenciana de Torrent, es va celebrar ahir una manifestació antifeixista convocada per la Plataforma Antifeixista de Torrent. Un centenar i mig de persones es van concentrar amb el lema: "Torrent per la diversitat, no al racisme, no al feixisme" en contra de la manifestació organitzada pel partit neonazi Alianza Nacional en el dia d'ahir.
Crits de "nazis no", "assassins" i "Guillem Agulló ni oblit ni perdó" van ser corejats pels manifestants que es varen manifestar al mateix temps que per la mateixa població els ultredetes també ho feien. Un gran control policial va servir per evitar problemes que sense la seva presència de segur que s'haurien produït.
Prou feixisme i racisme als Països Catalans!!!
Ací queda Siau!
PD: Deixo el link d'un video que mostra detalladament la perillositat dels feixites sobretot al País Valencià.
Movent-me per Internet, pel meu món antifeixista, he arribat a la web d'AN (Alianza Nacional) i m'ha sorprès veure aquest article penjat a la seua web:
"No es nuevo, y menos para nosotros, el hecho cierto de que aquellos que hacen alarde de defender la democracia, la libertad, la tolerancia y otras palabras igualmente prostituídas son, las más de las veces, los menos indicados para ni tan siquiera pronunciarlas."
Siempre según testimonio de la prensa, la agresión se produjo sin mediar palabra o provocación alguna, por parte de un grupo perfectamente organizado y que con el ánimo de lesionar de gravedad y de acuerdo entre ellos, utilizaron armas y medios peligrosos, con el fin inequívoco de causar el mayor daño posible y por motivos ideológicos a cinco jóvenes que pacíficamente se dirigían, parece ser, a participar en un evento deportivo en Madrid."
Com poden tenir la vergonya de dir això!! Va ser un membre del seu partit el que va matar a Guillem Agulló!! Això no es condemnable oi?? Ara, que no ens toquin els nostres que ens enfadem!! Per favor, i encara és un partit polític¿?
Primer de tot, i abans de fer el meu manifest de covardia crec que tot lector hauria de veure eixe vídeo. Aquest vídeo retrata una manifestació antifeixista el dia 12 d'agost de 2006 a Wismar (Alemanya) que passa davant d'un centre feixista d'aquella mateixa ciutat. L'acció interessant comença al 1:26.
Aquest vídeo després de veure'l una i una altra vegada, vaig a arribar a plantejar-me sobre la meva concepció del antifeixisme i especialment, si jo a la pràctica sabria actuaria de la mateixa manera que aquells joves antifeixistes.
En un primer moment els vaig veure com uns superherois que s'havien presentat davant d'un elements amb bats de beisbol i guants amb ganes de posar-se a donar osties amb tot aquells que no pensen com ells. Tot i açí, la figura de la policia armats amb les pistoles em va fer desencantar de la figura de superherois de pel·lícula d'aquells antifeixistes per la imatge d'unes persones com tu que i jo que volen uns país lliure de feixistes des de la postura pacífica.
En aquell moment, em vaig plantejar si jo seria capaç d'estar allí entre aquells nois cridant "Alerta, Alerta, Antifaschistische". I en un primer moment diguera si... sens dubte. I ho segueixo reafirmant però Sí i sol si amb la presència policial. Sé que és un tret de covardia i ho reconec, però quan tragueren aquells bats preparats per trencar el cap a qualsevol que se'ls posa el davant vaig veure que jo no seria capaç d'estar allí sense la certesa que no em podien trencar la crisma. Sento dir-ho però amb la curpulència d'aquells homes i amb els bats que no semblaven precisament de fusta podien haver fet molt i molt mal.
Ara el que em preocupa més és el fet que aquest elements segueixen al carrer impunement que si atrapen algun d'aquells manifestants o qualsevol persona que no sigui del seu grat el poden fer una cara nova. Aquells elements (perquè no arriben a la categoria de persones) si que haurien de ser a la presó i no en Franki. Ells són aquells elements perillosos per la societat, ells són els intolerants.
M'agradaria també parlar de la meva visió de la lluita antifeixista des d'una posició pacifica. Jo no sóc d'aquells que creuen que la solució sigui contestar amb violència sempre, perquè sinó estem molt units poden acabar amb nosaltres perquè es caracteritzen per fer por (que és el que aconsegueixen en mi). Jo sóc d'aquells que creu que la solució neix en la denúncia social i el que creu encara una mica en la justícia (encara que hi hagin casos injustos com el del Franki i Puig Antich). I creu que quan hi hagi una consciència social serà l'hora d'actuar, perquè sense unió no hi aconseguirem la victòria.
Per últim, si que trobo necessari les manifestacions pacífiques com la d'eixos antifeixistes però sempre des de la unió i sempre des de la vessant pacífica. Mai antentaré sobre la integritat física d'un altre sinó hi ha cap altre sortida.
Sé que és una opinió covarda que molts no compartiran però sóc d'aquells que tenen el sentiment de la por molt a flor de pell, però que mai perd l'esperança d'aconseguir-ho per la via pacífica (integritat física).
També informar que segurament la meva opinió diferirà bastant en la visió sobre l'actuació antifeixista del meu amic i company d'edició d'aquest blogg, que segurament si ho creu convenient dirà la seva.
Aquí teniu el text extret de Llibertat.cat on en Xavier Sarrià, component del grup valencià Obrint Pas, ens recorda el que visqué en l'assassinat de Guillem Agulló. Aquell calfred que en Xavi Sarrià ens relata que sentí fa 15 anys quan es va assabentar de l'assassinat del seu company, puc assegurar que me l'ha transmès i m'ha glaçat la sang.
No penso mai cessar d'assistir en tots aquells actes en record d'aquest company independentista en la mesura que em sigui possible, perquè mai el penso oblidat. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.
Xavi, gràcies per aquest text, i desitjo que obri els ulls a aquelles persones que no volen veure a aquests grups neonazis que ataquen i assassinen amb tota impunitat a les persones que no pensen igual que ells.
Els anys passen i ens pesen a tots. Aquest dies durant els actes que hem celebrat en record del nostre company Guillem Agulló no he pogut evitar pensar-ho. Encara recorde exactament aquella trista telefonada i aquella sensació com un calfred que em va recórrer el cos de dalt a baix.
Aquells eren uns temps difícils per a tots nosaltres. L´independentisme acabava d´enfrontar el fatídic 92 i tot just es recuperava de les ferides que va rebre. Els ànims estaven baixos. Però nosaltres érem joves i teníem ganes de menjar-nos el món. Als nostres 16 anys ja corríem pels carrers del barri del Carme i freqüentàvem la seu del carrer Estrella on conspiràvem en l´Assemblea d´Estudiants Nacionalistes. Organitzàvem, construíem, lluitàvem. I en divertíem. Sobretot ens divertíem. I ho fèiem amb aquella diversió que només sap assaborir un adolescent.
Però aleshores va arribar aquell dia. Aquell 11 d´abril del 1993 va caure com una roca sobre les nostres il·lusions. Havien mort un dels nostres. Havien assassinat un company. Al Guillem, aquell amb qui compartíem cerveses al Vito Lumbaghi. Aquell que havíem vist a la seu de Maulets. Aquell que també anava pel Kasal Popular del carrer Flora, just al costat del nostre institut. El Guillem havia estat apunyalat a Montanejos en una excursió de Setmana Santa. L´acompanyaven amigues nostres. Elles ens ho explicaren tot. Dos nazis l´agafaren pels braços i un altre li clavà una ganivet al pit. Així de cru. Així de trist. S´acomiadaren fent una salutació hitleriana i desaparegueren durant dies.
Allò ens va encendre. A nosaltres i a milers de joves d´aquest país. I ens va encendre de tal manera que vam multiplicar les protestes, les manifestacions, les concentracions, els murals i els concerts arreu del territori. Ens vam esforçar a fer visible el nostre rebuig davant les difamacions de la premsa i el silenci còmplice de les institucions. Perquè ens temíem el que acabaria passant. Uns mesos més tard es va fer el judici a Castelló. Nosaltres hi vam anar i ens vam manifestar pacíficament a la porta. La policia nacional va carregar, ens va colpejar i ens va dissoldre. De tornada a casa també va retenir el nostre autobús i ens va enviar a tots a comissaria. A les poques hores, i sense cap acusació concreta, ens va deixar anar. Malauradament no vam ser els únics en ser alliberats sense càrrecs. Només un dels assassins de Guillem fou condemnat en aquell judici farsa. Li caigueren 14 anys. Només en complí 4.
Aquest és el calfred que he sentit aquest dies. El calfred de la ràbia. El calfred de la impotència. El calfred de l´emoció. El calfred d´aquesta història que, malgrat els anys que han passat, ens cal de mantenir viva entre tots.
Ara fa dotze anys de l'assassinat del Guillem i encara que molts de vosaltres segurament apenes ho recordeu perquè ereu massa jovens de segur que haureu sentit parlar de ell. perquè han estat molts els actes que s'han fet per recordar-lo per recordar quant havia estimat la seva cultura, la seua llengua, el seu país, per recordar que va ser un jove implicat i combatiu que com tants de nosaltres l'únic que desitjava, era viure en llibertat aquestes foren les raons que el portaren al seu assassinat en mans d'aquells que no pensen com nosaltres. però malgrat que ens portaren la seua presència, el seu somriure i les seves paraules mai ens podran arrebatar les seues ganes de lluitar i els seus ideals que també són els nostres.
Ahir va morir un feixista. No es pot dir d'altra manera. Pot haver fet el que vulgui en aquests últims 30 anys de democràcia a la espanyola, però va ser, és i serà un franquista.
