Aquest vídeo després de veure'l una i una altra vegada, vaig a arribar a plantejar-me sobre la meva concepció del antifeixisme i especialment, si jo a la pràctica sabria actuaria de la mateixa manera que aquells joves antifeixistes.
En un primer moment els vaig veure com uns superherois que s'havien presentat davant d'un elements amb bats de beisbol i guants amb ganes de posar-se a donar osties amb tot aquells que no pensen com ells. Tot i açí, la figura de la policia armats amb les pistoles em va fer desencantar de la figura de superherois de pel·lícula d'aquells antifeixistes per la imatge d'unes persones com tu que i jo que volen uns país lliure de feixistes des de la postura pacífica.
En aquell moment, em vaig plantejar si jo seria capaç d'estar allí entre aquells nois cridant "Alerta, Alerta, Antifaschistische". I en un primer moment diguera si... sens dubte. I ho segueixo reafirmant però Sí i sol si amb la presència policial. Sé que és un tret de covardia i ho reconec, però quan tragueren aquells bats preparats per trencar el cap a qualsevol que se'ls posa el davant vaig veure que jo no seria capaç d'estar allí sense la certesa que no em podien trencar la crisma. Sento dir-ho però amb la curpulència d'aquells homes i amb els bats que no semblaven precisament de fusta podien haver fet molt i molt mal.
Ara el que em preocupa més és el fet que aquest elements segueixen al carrer impunement que si atrapen algun d'aquells manifestants o qualsevol persona que no sigui del seu grat el poden fer una cara nova. Aquells elements (perquè no arriben a la categoria de persones) si que haurien de ser a la presó i no en Franki. Ells són aquells elements perillosos per la societat, ells són els intolerants.
M'agradaria també parlar de la meva visió de la lluita antifeixista des d'una posició pacifica. Jo no sóc d'aquells que creuen que la solució sigui contestar amb violència sempre, perquè sinó estem molt units poden acabar amb nosaltres perquè es caracteritzen per fer por (que és el que aconsegueixen en mi). Jo sóc d'aquells que creu que la solució neix en la denúncia social i el que creu encara una mica en la justícia (encara que hi hagin casos injustos com el del Franki i Puig Antich). I creu que quan hi hagi una consciència social serà l'hora d'actuar, perquè sense unió no hi aconseguirem la victòria.
Per últim, si que trobo necessari les manifestacions pacífiques com la d'eixos antifeixistes però sempre des de la unió i sempre des de la vessant pacífica. Mai antentaré sobre la integritat física d'un altre sinó hi ha cap altre sortida.
Sé que és una opinió covarda que molts no compartiran però sóc d'aquells que tenen el sentiment de la por molt a flor de pell, però que mai perd l'esperança d'aconseguir-ho per la via pacífica (integritat física).
També informar que segurament la meva opinió diferirà bastant en la visió sobre l'actuació antifeixista del meu amic i company d'edició d'aquest blogg, que segurament si ho creu convenient dirà la seva.
Fins un altre,
Alerta Alerta Antifeixista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada