Tots som Palestina!

L'exèrcit israelià ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i dinou, a més de desenes de ferits.

Es tracta d'una nova ofensiva de l'Estat d'Israel cap a la solidaritat amb la causa Palestina, en aquest cas sense cap pretext. Es tractava d'una missió amb l'única voluntat pacífica que proveir la zona de Gaza d'ajut humanitari.

Efectivament, com no pot ser d'altra manera, Israel ha argumentat la seva actuació dient que han estat els membres de la flota de vaixells solidaris els que els han atacat amb "ganivets i pals"... Sí, i també va ser ETA l'11-M, no? Sabem que això no deixa de ser l'argument que utilitzen per justificar l'injustificable: un atac despietat i terrorista. Pur terrorisme d'Estat.

I és que, segons el DIEC, la definició de terrorisme és:

"terrorisme :

m. [LC] [SO] [PO] Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió."

Ja em direu si no és pas això el que està duent a terme l'Estat d'Israel...


I m'agradaria acabar, avui més que mai, amb un vídeo d'una conferència d'en Norman Finkelstein, on amb una claredat sublim, explica quin és realment el fons de la qüestió i on es troba la solució del conflicte. Perquè les coses no són complicades, són ben simples:

Convocatòria de rebuig a l'atac i en solidaritat amb els afectats:

Avui, TOTS a Travessera de Gràcia, 21, Cambra de Comerç Espanya-Israel a les 19.00h!

Els dies de les vaques grasses han acabat!

Avui voldria recomanar una pel·lícula alemanya que es diu Die fetten Jahre sind vorbei que ve a ser "Els dies de les vaques grasses han acabat". Possiblement és més coneguda pel títol de les traduccions en anglès i castellà, The Edukators o Los Edukadores. La pel·lícula protagonitzada per l'actor català, Daniel Brüll (protagonista de la pel·lícula Salvador), tracta de tres joves anticapitalistes que els uneix el desig de poder canviar l'estat de les coses. Dos d'ells tenen una manera curiosa de lluitar contra la dictadura del capital canalitzada en accions contra els rics, que es veu alterada per un incident.

No m'agradaria revel·lar gaires detalls més de la pel·lícula i el que succeeix, però crec que és molt recomanable que la veieu, perquè no crec que us deixi indiferents. Aquí us deixo un tall transcrit de la pel·lícula realment punyent i deixa a tots en el seu lloc.

Jule (anticapitalista): ¿Quant guanya a l'any?
Hardenberg (empresari): 200.000 més o menys.
Jule: 3,4 milions és el que vaig llegir.
Hardenberg: Ah...
[...]
Jule: ¿Quantes hores treballes normalment al dia?
Hardenberg: 13 o 14 hores fàcilment.
Jule: I, ¿que fa amb tot aquests diners? Acumular coses, coses grans i cares. Cotxes cars, mansions enormes, un iot. Un munt de coses que diguin: sóc un mascle de primera. No em ve al cap cap altre raó. Ni tant sols té temps lliure per a navegar en el seu iot. Però ¿per què sempre vols més?
Hardenberg: Vivim en una democràcia. No haig de justificar que posseeixo certes coses que he pagat amb els meus diners.
Jan (anticapitalista): S'equivoca. Vivim en una dictadora del capital.
Hardenberg: Mira.
Jan: Vostè ha robat tot el que posseeix.
Hardenberg: Puc permetrem tenir més coses perquè he treballat més que altres, perquè vaig tenir les idees acertades en el moment oportú. I a més, no sóc l'únic que ho ha fet.
Jule: Que maco.
Hardenberg: Molts tenen les mateixes oportunitats però no se'n adonen.
Jule: És un lluitador, oi? En el sud-est asiàtic moltes persones treballen 13 i 14 hores diàries però no viuen en mansions, guanyen 30€ al mes. Es probable que elles també tinguin grans idees, però no poden ni pagar-se un bitllet d'autobús fins al poble del costat.
Hardenberg: Perdònam per no haver nascut al sud-est asiàtic.
Jule: Però podria ajudar que la vida fos allà una mica més fàcil. El primer món hauria de perdonar el tercer món, renunciant només al 0,01% del Producte Interior Brut.
Hardenberg: Això provocaria l'enfonsament del sistema econòmic mundial.
Jule: Vostè el que vol és que siguin pobre. Aquesta és la raó, perquè així poden controlar-los millor. Fer que venguin les seves matèries primeres a preus ridículs.

Manche menschen andern sich nie!

La qüestió del mètode

Aquesta és l'única estratègia de l'esquerra abertzale per la resolució del conflicte:


Aquesta, l'única que contempla el Govern:



Ara bé, els dolents continuen sent els de l'esquerra abertzale, perquè són ells els que no volen que acabi l'activitat d'ETA, no?

Jo, ho dubto, senyors, ho dubto.

Marinaleda, el somni que tots compartim

(Podeu veure més vídeos aquí o aquí)

En aquest poble porten 30 anys en lluita. En defensa dels seus drets, construint un poble just, fent seu el que és seu, prioritzant el bé comú i sobretot, lluitant per aconseguir una utopia. Aquella utopia que molts compartim i que, en aquest petit poble andalús, Marinaleda, s'ha dut a terme.

Es demostra com el sistema de vivenda pot ser realment accessible a tothom quan no està en mans dels especuladors immobiliaris. Es demostra que la classe política humana i propera representa molt més i millor a la ciutadania. Es demostra que anteposant el bé social als beneficis personals, millora una societat. Es demostra que la terra ha de ser pels qui la treballen, no pels qui la compren. Es demostra que un model econòmic i social alternatiu és possible.

Es demostra, en definitiva, que una alternativa és possible i és millor. És millor per tu, per mi, per tots.

El misteri dels 80.000 s'esvaeix

La CUP incia avui una campanya sobre el dret a l'habitatge i la situació de l'accés a la vivenda a la ciutat de Barcelona. Centrant la campanya en reclamar un cens real de pisos buits en tota la ciutat i en la problemàtica de l'accés a un habitatge digne, que actualment no s'està donant.

Per començar la campanya, han encartellat tota Barcelona amb els cartells on simplement s'hi podia llegir: "80.000", que tothom ha pogut veure per algun racó de Barcelona. Una acció que, combinada amb l'ús de les noves plataformes que ofereix la xarxa, ha aconseguit despertar l'interès i la curiositat de moltes barcelonines.

Seguirem informant!

La peculiar proposta d'Aznar per reduir dèficit

L'altre dia, entre cerveses, comentava el tema del canvi climàtic i el model de sostenibilitat amb uns amics. La conversa va començar arran de la consulta de la diagonal, que va derivar en parlar sobre un model sostenible. Com ja he exposat en aquest bloc varis cops, vaig acabar argumentant que el problema acaba depenent de ple en el sistema, en la nula voluntat que es deriva del sistema per apostar per aquest canvi necessari.

Quan vaig arribar a casa, just després d'aquesta conversa, on vaig acabar, com és ja habitual, renegant del sistema i preguntant-me per què les coses no són més fàcils, vaig poder llegir les esplèndides receptes de l'expresident espanyol José Maria Aznar per paliar la crisi que assetja l'Estat espanyol i, de retruc, el nostre país.

D'entre les diferents aberracions que deixava anar, m'agradaria destacar-ne una en concret, enllaçant amb el que he explicat a l'inici de l'article.

La frase concreta d'on vaig extreure la informació deia:

"L'expresident espanyol també sosté que cal 'retallar els subsidis en fonts d'energia renovables ineficients' " (vilaweb) o bé, "El segundo ingrediente de la receta del presidente de honor del PP es dejar de subvencionar fuentes de energías renovables, poco eficientes para Aznar" (Público)

Per tant, les regles neoliberals, en aquest cas encarnades en la persona d'Aznar, dicten deixar de subvencionar fonts d'energia renovables, que segons el seu criteri no són suficientment eficients.

És a dir, subvencionar fonts d'energia renovables, que respectin el medi ambient, que no destrossin el territori i que no suposin un risc per la vida humana, és una despesa prescindible. Ara bé, les subvencions milionàries que reben el sistemes financers per evitar la seva bancarrota (provocada per ells mateixos) no ho són? Per tant, estem afirmant que es pot seguir atacant, com s'està fent, el medi ambient i el territori, sempre i quan no es toquin els beneficis i en tot cas, reduir despeses.

Actualment, veiem com encara hi ha gent que creu que és més important augmentar el benefici que salvar el nostre planeta del que se'ns ve a sobre. Perquè tingueu clara una cosa, ens estem carregant el nostre planeta, poc a poc, però sí. I amb gent com aquesta no aconseguirem salvar-lo.


En fi, fa uns dies, vaig penjar un vídeo d'en Chávez on en destacava la frase: "Si el clima fós un banc, ja l'haurien salvat". I aquestes declaracions de n'Aznar no fan més que reafirmar-me en aquesta posició: el problema del clima només té un nom, capitalisme.

Contrainformació!

"Si no anem amb compte, els mitjans de comunicació faran que odiem els oprimits i estimem als opressors"

Una alternativa és possible!

Els últims dies les portades dels diaris només tenen un tema a tractar: les grans retallades econòmiques del Govern espanyol.

I és que l'Estat espanyol no ha pogut escapar de les directrius imposades pel capitalisme mundial. Ja vam veure fa unes setmanes com Grècia queia en mans del FMI i del BCE, obligant el Govern grec a prendre unes dràstiques mesures econòmiques i socials. La societat grega veia com d'un dia a l'altre, els seus sous es disminuien, les pensions disminuien, els impostos dels productes s'incrementaven... En definitiva, el Govern grec (titella de l'economia financera i de mercat) atacava als més febles, retallant despesa pública i drets socials.

I l'Estat espanyol no ha estat menys. I les mesures, les de sempre, les que dicten els directors d'orquestra de l'Europa del capital. Unes mesures que sotmeten els països a l'hegemonia econòmica mundial, l'encadenen a les estructures que representen el sistema capitalista. Com deia una frase que vaig llegir l'altre dia, parlant de les mesures de Zapatero: són forts amb els febles, però febles amb els forts.

I és que aquesta és la dinàmica de l'economia global. Una crisi provocada pel capital, una crisi deguda a les extremes polítiques neoliberals, on els especuladors han pogut campar a la seva sense cap mena de restricció, i que ara han de pagar els ciutadans.

I és que ens venen que les mesures preses pel Govern són inamobibles, que és l'única forma que tenim d'evitar una catàstrofe econòmica. Però és realment així? És l'única solució que tenim a la crisi? Hem de pagar la crisi que han provocat els de sempre?

He trobat un article (si us plau, llegiu-lo!) molt interessant del diari Público on analitza la situació actual i aporten una alternativa a la reforma del Govern, una reforma realista amb l'origen de la crisi, una reforma que arriba a l'arrel del problema i no es limita a fer el més fàcil, que és fer pagar a tots el que han provocat uns pocs.

I és que tothom ho troba normal. Tothom troba normal que els que més guanyen, els que més malgasten, els que més reben, siguin després els que surten més il·lesos de les retallades econòmiques. Però no és lògic ni racional, no ho és! Qualsevol que s'ho pensi dues vegades veurà que és una injustícia i si s'ho pensa tres vegades, veurà que el problema no és temporal sinó sistemàtic. És el sistema el que cal erradicar, posar-hi pedaços no soluciona res.


No em cansaré de dir-ho i repetir-ho. Aquest sistema pot ser moltes coses, però sobretot, és injust i egoista. Injust i egoista cap als més dèbils, a nivell local, nacional i mundial.

Davant la crisi, ara més que mai, apostem pel socialisme!

La consulta de la vergonya

La consulta sobre la reforma de la Diagonal està resultant ser un fracàs impressionant i estrepitós. I encara pot ser-ho més quan sabem els resultats definitius i la participació. En tres dies de votació, són molts ja els problemes que es van acumulant.

Primerament, segons sembla, la opció C que consisteix en deixar la Diagonal com està actualment, és la que desperta més complicitats entre els ciutadans barcelonins. Qüestió que suposaria un fracàs per al propi projecte i sobretot, per al PSC, que ha centrat molts esforços en aquesta consulta i, com ja és sabut, és una de les últimes opcions que té per seguir a l'ajuntament la propera legislatura.

D'altra banda, em pregunto quina serà l'actitud de l'Ajuntament si l'opció C és la que surti més votada. L'Ajuntament es venta de dir que aquesta consulta serà vinculant. Aleshores, es negarà a reformar la Diagonal? O buscarà una excusa per a seguir amb la seva voluntat? Se'm fa difícil creure que es negaran a tirar endavant aquest projecte. Alguna se n'empescaran, segur.

També hem vist que la votació com a tal està sent un autèntic desastre. La implantació del vot electrònic, que diria que és la primera vegada que es fa, està suposant problemes tècnics i, sobretot, problemes greus de suplantació d'identitat. Qualsevol que tingui un número de DNI i la data de naixement d'alguna persona, pot votar en el seu nom. Només cal veure el vídeo del moment que l'Hereu va intentar votar, on un problema tècnic li va impedir emetre el seu vot i ell va dissimular, alegant que ja havia votat

Un altre aspecte vergonyós és la participació de la consulta. Ahir la participació es trobava al voltant del 6%. Una consulta que ha gastat diversos milions en promocionar la consulta (uns diners que paguem entre tots) no pot ser que tingui només una participació d'un 6%. De fet, els que abans es dedicaven a criticar la participació de les consultes, ara busquen i rebusquen excuses per evitar parlar de la que, ara sí, està sent una participació ridícula. Aquesta votació no fa res més que legitimar les consultes sobre la independència i sobretot, deslegitimar les crítiques rebudes des dels sectors que ara reben la seva pròpia medicina.

Em fa vergonya veure com l'Ajuntament pot arribar a gastar-se una barbaritat de diners en promocionar una consulta que, d'altra banda, crec que no s'hauria d'haver dut a terme com s'ha fet. Baixem sous i reduim despesa pública, però seguim malgastant en temes que no són necessaris, i que acaben sent un desastre.

Vergonya barcelonina.

Crida a la Unitat Popular? Vegem-ho

He rebut amb cert recel la notícia d'aquests últims dies sobre una possible candidatura per a les properes eleccions al Parlament. Una candidatura que sota el lema "Crida a la Unitat Popular" pretén buscar i trobar suports per a bastir una nova candidatura que reculli les reclamacions d'esquerra i independentistes.

I dic que l'he rebut amb certs recels perquè d'entrada m'estranya la decisió d'una part de l'esquerra independentista de decidir tirar endavant amb una opció que la CUP va desestimar en el seu moment. És sabut que la CUP és la candidatura que actualment representa les sensibilitats més proper al que podríem anomenar l'àmbit de la Unitat Popular. Per tant, l'aparició d'una nova candidatura que intenti representar i recollir el que ja suposa la CUP, i des de fa anys, em desperta certs dubtes.

La CUP va prendre la decisió de no fer el salt al Parlament jo crec que per falta de recursos i per la decisió ferma de seguir apostant per consolidar la seva presència al territori des de l'àmbit municipal. Consolidant la seva presència i alhora, extendre's a tot el territori (cal recordar que la CUP de Barcelona, està recent presentada en societat, en fase molt incial gosaria dir). Per tant, amb aquesta decisió, l'àmbit de la Unitat Popular, representat per la CUP arreu del territori, renunciava a aquest pas i el deixava, en tot cas, per a més endavant. Ara doncs, l'aparició d'aquesta nova opció se'm presenta, personalment, com una renúncia a aquella decisió que, tot i decebedora a nivell personal, crec que correcte a nivell polític. També cal veure com s'articularà aquesta candidatura nova per aquestes eleccions que venen, en només uns mesos.

Em sembla totalment legítim que persones a títol personal puguin impulsar aquesta candidatura. Però personalment, em sembla trair el camí marcat per la CUP des dels seus inicis.

Seguirem a veure com continua la cosa. Sobretot, atents a la posició que prengui la CUP a la proper Consell Polític ordinari del 29 de maig.

3a Trobada Jove de la Vila de Gràcia!

Emmarcada en aquesta jornada, els joves sortirem al carrer per continuar reclamant un casal de joves autogestionat, un casal dels joves i pels joves. No un espai cedit pel districte i gestionat pel CJB, que no poden conèixer de la mateixa manera la realitat i les necessitats del barri com els propis joves de la Vila.

És per això que hi ha convocada una manifestació a les 19.30h del dissabte dia 8 de maig, a la Plaça de la Vila, per reclamar un espai propi pels joves de Gràcia.

Programa marc de la CUP: model urbà

Aquest dissabte dia 8 de Maig, la CUP celebra la seva tercera jornada de treball-debat amb la voluntat de fer partícep a tota la ciutadania de l'elaboració del programa que presentaran a les eleccions municipals del 2011.

Celebrades ja les jornades dedicades al món rural i a la llengua i cultura catalanes, aquest diumenge se celebra la jornada sobre el món urbà.

"La jornada organitzada sota el títol Model urbà: Per unes viles i ciutats més afables i integrades a l’entorn, esta dividida en tres eixos temàtics: el món rural dins el món urbà, la mobilitat i el transport dins les zones urbanes iurbanisme, amb una xerrada i un posterior debat per cada un d’ells. Aquesta trobada pretenem que sigui un inici del treball a realitzar durant els propers mesos arreu del nostre país per tal d’elaborar un programa marc de la CUP de cara a les eleccions municipals de la primavera del 2011." [extret del bloc de la CUP]

La jornada es dividirà en els diversos eixos temàtics següents:

10.00h: Món Urbà vs Món Rural

Amb la participació de:

Joan Salabert, membre del CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius)

12.00 – 14.00: Mobilitat i transport

Amb la participació de:

Saturnino Mercader, membre de la CGT d’autobusos de Barcelona

Ricard Riol, president de PTP Vallès Occidental

Àngel Cebollada Frontera, professor de geografia a la UAB, membre del Grup de Geografia Aplicada i del Grup d'Estudis de Mobilitat, Transports i Territori.

16.00 – 18.00: Urbanisme (Ciutat compacta / ecourbanisme)

Amb la participació de:

Fabià Díaz, geògraf i membre de l'Esquerra Alternativa de Barberà (CAV)

Maties Serracant, geògraf-consultor en temes de territori, mobilitat i medi ambient

Lloc:
La Torna, Ateneu independentista i popular de la Vila de Gràcia


Per més informació: Programa PDF

1 + 1 sumen 11. Voluntariat!

Acabo de veure el documental sobre el voluntariat 1+1 = 11 emès fa uns dies a TV3. Haig de dir que m'ha impressionat la tasca dels voluntaris del CEDRE amb els joves reclusos. Constatant el que jo sempre he cregut i és que aquests tallers ajuden més a la rehabilitació que 20 anys de condemna. És un parèntesi en la teva vida que n'has de treure un profit i quin millor que formar-se, aprendre en valors i el fi últim, assolir la reinserció com abans millor.

Com ja m'havien comentat també ha sortit breument el voluntariat que fan centenars de milers de voluntaris al món pel coneixement lliure i el creixement de Viquipèdia, com també la tasca del projecte Softcatalà que ens possibilita l'accés al programari en la nostra llengua. Aquests dos projectes també els considero una forma més de voluntariat i puc assegurar que el temps que hi aporto col·laborant a la Viquipèdia o l'associació Amical Viquipèdia en trec un fruit molt major. Ja sigui perquè estic aportant un gra de sorra al coneixement lliure, perquè algú darrere meu podrà consultar aquella informació que jo he dipositat i treure'n un profit, perquè al investigar per la creació d'un article n'he après molt més del que sabia abans o simplement, perquè em sento realitzat i em diverteixo fent-ho.

No cal dir res més, a banda de recomanar-vos que el vegeu tot: