dilluns, 17 de maig del 2010

Una alternativa és possible!

Els últims dies les portades dels diaris només tenen un tema a tractar: les grans retallades econòmiques del Govern espanyol.

I és que l'Estat espanyol no ha pogut escapar de les directrius imposades pel capitalisme mundial. Ja vam veure fa unes setmanes com Grècia queia en mans del FMI i del BCE, obligant el Govern grec a prendre unes dràstiques mesures econòmiques i socials. La societat grega veia com d'un dia a l'altre, els seus sous es disminuien, les pensions disminuien, els impostos dels productes s'incrementaven... En definitiva, el Govern grec (titella de l'economia financera i de mercat) atacava als més febles, retallant despesa pública i drets socials.

I l'Estat espanyol no ha estat menys. I les mesures, les de sempre, les que dicten els directors d'orquestra de l'Europa del capital. Unes mesures que sotmeten els països a l'hegemonia econòmica mundial, l'encadenen a les estructures que representen el sistema capitalista. Com deia una frase que vaig llegir l'altre dia, parlant de les mesures de Zapatero: són forts amb els febles, però febles amb els forts.

I és que aquesta és la dinàmica de l'economia global. Una crisi provocada pel capital, una crisi deguda a les extremes polítiques neoliberals, on els especuladors han pogut campar a la seva sense cap mena de restricció, i que ara han de pagar els ciutadans.

I és que ens venen que les mesures preses pel Govern són inamobibles, que és l'única forma que tenim d'evitar una catàstrofe econòmica. Però és realment així? És l'única solució que tenim a la crisi? Hem de pagar la crisi que han provocat els de sempre?

He trobat un article (si us plau, llegiu-lo!) molt interessant del diari Público on analitza la situació actual i aporten una alternativa a la reforma del Govern, una reforma realista amb l'origen de la crisi, una reforma que arriba a l'arrel del problema i no es limita a fer el més fàcil, que és fer pagar a tots el que han provocat uns pocs.

I és que tothom ho troba normal. Tothom troba normal que els que més guanyen, els que més malgasten, els que més reben, siguin després els que surten més il·lesos de les retallades econòmiques. Però no és lògic ni racional, no ho és! Qualsevol que s'ho pensi dues vegades veurà que és una injustícia i si s'ho pensa tres vegades, veurà que el problema no és temporal sinó sistemàtic. És el sistema el que cal erradicar, posar-hi pedaços no soluciona res.


No em cansaré de dir-ho i repetir-ho. Aquest sistema pot ser moltes coses, però sobretot, és injust i egoista. Injust i egoista cap als més dèbils, a nivell local, nacional i mundial.

Davant la crisi, ara més que mai, apostem pel socialisme!