Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i cultura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Les llengües en la globalització i el món 2.0

Interessant conferència de Vicent Pardal sobre "Les llengües en la globalització" dins del projecte Gipuzkoa 2.0 de la Diputació de Guipúscoa. Dóna les claus per adaptar-se a aquest món 2.0. Ens argumenta la importància que tota llengua aspiri a ser una llengua global. Aquest fet s'aconsegueix des de les noves tecnologies, malgrat això ens recorda que no s'ha de deixar de banda el porta a porta i l'ús de la llengua al carrer, car una llengua sense ús social és una llengua morta.

Qui ens havia de dir que l'islandès, amb 300.000 parlants, té l'índex més gran de digitalització mundial i la que millor està preparada per al món digital. La llengua catalana a Internet i el món digital està bastant ben posicionada al ser una de les 40 "llengües google" i la gran comunitat catalana darrere (en blocs, webs, .cat, viquipèdia). Tanmateix, també cal recordar que per culpa del cercador google sovint es primen webs d'altres llengües per sobre del que podria ser la teva llengua materna; malgrat aquest efecte és pot minimitzar i combatre'l, configurant-te'l i navegant en català.

Volem viure plenament en català!



Extret del bloc de'n Vicent Pardal "Les llengües en la globalització".

diumenge, 26 de setembre del 2010

En català a Kobenhavn!


Arribar a l'aeroport de Kobenhavn (Copenhagen), anar cap a una de les màquines d'auto-check in per a imprimir els bitllets del vol de tornada a casa, i trobar-te amb aquesta imatge no té preu. De debò que no té preu!

Em trec el barret davant de SAS (Scandinavian Airlines System) per utilitzar el català. Me'l trec!

Espero que dintre d'uns anyets aquesta imatge no em sorprengui gens ;) Bé, ja posats, que el meu bitllet tingui com a destinació: Barcelona (Catalunya), no?





Ah, per cert, si canviaves la companyia i triaves Iberia (que és espanyola, sí), no et donava l'opció del català... Ben estrany, no? Amb la patxoca que fa la senyera allà enmig!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Té collons la cosa

Fa uns dies, el Govern aprovava una llei que pretenia regular el nivell de català dels professors universitaris que demanessin plaça fixa a alguna de les universitats catalanes arreu del principat. Una mesura que equiparava legalment la situació del català i castellà a la universitat.

Ho feia enmig d'un clima d'agressions a la llengua, que va tenir el seu punt àlgid amb la sentència de l'Estatut. I, com no podia ser d'altra forma, les veus espanyolistes i conformistes van osar el crit al cel contra aquest atac a la llibertat personal, a que no ells no farien cap examen, etc etc etc.

Doncs avui, senyors, a la universitat, tot just començar la classe que em tocava, el professor se'ns ha comentat el següent:

"Com ja passa a vegades a la universitat, aquest quatrimestre tenim en aquest grup a un alumne alemany i m'ha demanat si podria, d'avui en endavant, fer la classe en castellà per a que pugui entendre bé el que explico. Per tant, a partir d'avui, farem la classe en castellà."

Instantàniament, se m'han anat formulant preguntes al cap.

Si jo vaig a Alemanya d'Erasmus, no tinc el deure d'aprendre l'alemany, ni que sigui per entendre el que em diuen?
Si jo anés a la Catalunya Nord a la universitat i demanés al professor que m'imparteixi la classe en català, ho faria o passaria de mi?
Té dret un sol estudiant a canviar l'idioma de tota una classe sencera?
No sabia, aquest alumne, que venia a un país que té llengua pròpia ique, per tant, ha d'aprendre per anar a la universitat en condicions?
He d'aguantar tota una assignatura en castellà perquè un noi alemany no li dóna la gana d'aprendre el català?
A un professor que imparteixi en castellà les seves classes, podria dir-li que no entenc el castellà i que es passés al català? No em prendrien per un separatista i poc considerat amb la resta de l'alumnat?
No lloaven tant la llibertat de càtedra els professors universitaris? Per què canvien de llengua per un sol alumne, llavors?

Perdoneu, però jo ja no entenc res. O potser entenc massa, vés a saber.

Ah, i jo em canviaré de grup, és clar. A la universitat, en català!

dimecres, 7 d’abril del 2010

Nacionalisme lingüístic, sí, l'espanyol

Comparteixo una interessantíssima entrevista del eldebat.cat al catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid (sí, de Madrid) Juan Carlos Moreno Cabrera. Autor del llibre "El nacionalismo lingüístico", afirma que l'únic nacionalisme lingüístic és l'espanyol. Immersió lingüística, bilingüisme, nacionalisme lingüístic, són termes que tracta l'autor en aquest llibre.


Us deixo i us recomano un vídeo d'una conferència del propi Juan Carlos Moreno Cabrera sobre el tema de la lingüística i el nacionalisme lingüístic (una miqueta llarg, però val molt la pena observar com un lingüista destrueix tots els arguments més coneguts del nacionalisme lingüístic espanyol):



És sempre interessant sentir, de boca dels que habitualment neguen la realitat, que realment és l'espanyol el que s'està imposant a tot el territori, cosa que no té altre nom que nacionalisme lingüístic. I sobretot sentir-ho de persones enteses en la matèria i que saben el que es diuen.

Molt interessant, sí.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Salvem el Cabanyal!

Avui han començat els enderrocaments al Cabanyal. Coincidint amb l'entrada en vigor de la llei que declara que els enderrocaments “no perjudica, daña o deteriora la protección del conjunto histórico de la ciudad", el PP de València ha decidit que, sense fer cas al Ministeri de Cultura, la Plataforma Salvem el Cabanyal i obviant els resultats de molts estudis fets, ja tocava començar, i avui a primera hora ha enviat les grues al barri mariner de València i ha començat l'espectacle. De fet, ahir a la nit, es van començar a senyalitzar les zones a les quals aquest matí es produiria l'enderrocament, parofitant que la majoria de la gent de la ciutat tornava de vacances i així, evitant protestes més ben organitzades, ja que la gent estava enfeinada en plena operació retorn.

Sembla clar que tan sí com no, l'únic que volen els populars valencians és acabar amb aquest barri sigui com sigui.

El Cabanyal, un barri declarat Bé d'Interès Cultural fa més de 17 anys, que forma part de la història de la ciutat valenciana, i que sembla que els populars no els tremola la mà per enderrocar.

Per la seva banda, la Plataforma Salvem el Cabanyal porta 12 anys lluitant per evitar la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez. Una prolongació de l'avinguda que provocaria la destrucció d'un gran nombre de cases (1.652 vivendes), algunes d'elles de la zona declarada com a Bé d'Interès Cultural. Edificis de 5 o 6 alçades substituiran les acutals vivendes que formen la típica trama reticular del barri valencià. Un destrucció que provocarà que moltes persones hagin de quedar-se fora del que ha estat sempre casa seva i amb l'obligació d'haver d'anar a viure a algun altre lloc. A banda de l'impacte personal pels veïns desallotjats, el projecte de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez provocaria una divisió del barri mariner bestial. Com es veu al gràfic contigu, l'avinguda dividiria brutalment el barri en dos parts trencant totalment el barri i destruint un barri històric.


Sense fer cas a les protestes dels valencians i les valencianes, doncs, avui han començat a destruir el barri. I això no és tot, perquè el PP valencià no només no escolta les protestes veïnals i ciutadanes, sinó que obvien també les resolucions del Ministeri de Cultura on afirma que la llei del PP que permet els enderrocaments suposa un expoli del Conjunt Històric del Cabanyal. Una demostració de força del PP de València que repta al Govern amb la seva decisió de començar amb els enderrocaments, això sí, amb aquesta decisió li plouen les crítiques pertot arreu. Tanmateix, aconsegueixen que es parli més d'això que no pas de la publicació del sumari del cas Gürtel.

A més, els enderrocaments d'avui han estat marcat per les protestes dels veïns i de diferents polítics, que, per variar, han rebut la brutalitat policial. Unes protestes sufocades a cops de porra com, altrament, ja ens tenen acostumats. La policia s'ha encarregat de deixar via lliure a les grues i excavadores, repartint cops de porra als veïns de les cases enderrocades! Aquí us deixo una mostra:



El Cabanyal, una mostra que l'especulació no té límits. Que és ben igual tenir tota una ciutat en contra i, fins i tot, el Govern en contra, que no importa pas. Una mostra que el benefici propi està sempre per sobre de les reclamacions colectives i de la justícia social.

La lluita, però, continua. Els valencians no es quedaran de braços plegats davant aquest atac a les seves vides. La ministra de Justícia ja ha declarat que s'han de prohibir més enderrocaments. La lluita veïnal i dels moviments socials aconseguirà acabar amb aquesta injustícia.

SALVEM EL CABANYAL!

divendres, 2 d’abril del 2010

El català a la Franja? Sí, però...

El passat 30 de gener va entrar en vigor una nova llei a l'Aragó, la llei de Llengúes d'Aragó. Després de molt de temps esperant una regularització de la situació del català i l'aragonès, per fi, els ciutadans d'Aragó tenen una llei que regula i accepta aquesta pluralitat lingüística, i dóna certs recursos per a que aquesta persisteixi en el territori.

Tanmateix, tot i ser un avenç prou important per l'aragonès i, en concret destacable, pel català, la nova norma porta amb sí mateixa certs aspectes que segueixien provocant discòrdia pels que reclamen que el català sigui llengua oficial d'Aragó. Perquè, efectivament, la nova llei promulgada pel Govern del PSOE accepta i reconeix únicament com a oficial el castellà, relegant el català i l'aragonès a llengües pròpies i tradicionals del territori però sense que siguin considerades oficials, ni tan sols a les parts del territori on són les llengües predominants.

La nova llei preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, encarregat de vetllar per la bona aplicació de la llei i d'elaborar un mapa trilengüe adequat a la realitat lingüsítica del territori. A les zones catalanoparlants, la nova llei aporta als ciutadans el dret a rebre l'educació en català i a dirigir-se a les administracions en aquesta llengua, sempre deixant clara la voluntarietat de la persona per decidir l'idioma a usar. Per part de les administracions, l'idioma oficial sempre serà el castellà i per tant, els ciutadans podràn adreçar-s'hi en català però les respostes sempre seran en castellà.

De nou, arran d'aquesta nova llei, hem pogut veure com l'espanyolisme més conservador i estúpid torna a atacar a la realitat lingüística catalana. Fruit d'aquesta llei, el PP, i també el PAR, han engegat una campanya enganyant a la ciutadania, tot fent creure que la nova llei atempta al dret de les persones a escollir la llengua dels seus fills i que és una imposició del català al territori aragonès. Bàsicament, això és el que estan fent ells, o almenys volen, és imposar el castellà a zones on no és la llengua tradicional ni més parlada. Són ells els que volen una imposició de l'espanyol arreu de l'Estat espanyol, trepitjant les altres llengües, obviant la diversitat lingüística existent des de temps immemorials. Ara, després de la votació de la llei, pretenen portar-la al Tribunal Constitucional. Una estratègia que no sé per què però m'és coneguda prop de casa meva. Però el que em sembla més greu no és que la portin al Constitucional, que ja és tradició i deu estar marcat als estatuts del partit, el que m'amoïna és la situació del català a la Franja i, alhora, la campanya anticatalà que s'ha està portant a terme a territori aragonès. Campanyes tant agresives i discriminatòries com la falca de ràdio que van crear i promocionar els populars aragonesos fa uns mesos o iniciatives ciutadanes (que no deixen de ser promogudes pels partits espanyolistes) com l'anomenada No Hablamos Catalán que no fa més que manifestar-se i concentrar-se per escenificar el gran rebuig cap a la nova llengua i, no ens enganyem cap al català directament. Unes iniciatives totalment repugnants, que curiosament sempre venen del mateix bàndol.

És doncs aquesta nova llei, alhora que una petita victòria, una nova decepció pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la franja de ponent. Queda clar doncs, que les famílies i persones de la franja no gaudiran d'una normalitat lingüística, on el català sigui al lloc que li pertoca, fins que formin part d'uns Països catalans lliures i sobirans. I el que és més greu, es torna a demostrar que Espanya no accepta el català com a llengua, i per tant, estem-nos de romanços, si no ens hi volen diguem-los adéu, que ja n'hem tingut prou. Construim un futur sense ells, no els necessitem, potser el que passa és que ells ens necessiten massa...

divendres, 26 de febrer del 2010

Enquestes que ensenyen les vergonyes espanyoles


La UOC ha presentat un nou estudi sobre la situació de l'independentisme català, vist tant des del punt de vista català com espanyol. Aquí podeu veure el document sencer, però a mi m'agradaria destacar-ne dos preguntes concretes.

Si Catalunya celebrés un referèndum i votés a favor de la seva independència, què creieu que hauria de fer el govern espanyol?


Acceptar la voluntat del poble català: SI-51,6% NO-41,6% NS/NC-6,7%



Estem parlant que si el poble català votés en referèndum (una eina refotudament democràtica) que vol la independència de Catalunya, el 41,6% dels espanyols NO acceptaria aquesta decisió. NO respectarien una decisió de tot el poble català. Em sembla una mostra tan antidemocràtica que em costa de creure que realment la gent pugui pensar així. De veritat que els espanyols pensen així? Neguen una voluntat a la majoria del poble de Catalunya? Em sembla una dada absolutament impressionant.
Es negarien a acceptar l'innegable en una democràcia! El dret del poble a decidir què és el que vol!
Proposo establir una nova matèria a les escoles espanyoles, una assignatura titulada: DEMOCRÀCIA. I que es dediquessin a fer el que no fan els espanyols actuals: aprendre que significa aquesta paraula, i actuar en conseqüència. Decidir si volem una democràcia real o un teatre com tenim ara mateix.

I la cosa no es queda aquí. Hi ha una altra pregunta (de fet, són dues) que m'ha semblat més interessant. Diuen així:

Creieu que els pobles del món tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític?

En termes generals, sí - 80,2%
En termes generals, no - 12,9%

Depèn/en alguns casos - 5,1%

NS/NC - 1,8%


Ara bé, lo bo:

En el cas concret de Catalunya, creieu que ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític?
SÍ - 40,1%
NO - 53,6%

NS/NC - 6,3%


No em puc explicar la quantitat d'hipocresia que reflecteixen aquestes dades. Es pot ser tan hipòcrita?! El de fora ens sembla bé i després que no ens toquin a nosaltres?! Va home, va! No siguem tan hipòcrites home!

No vull pertànyer a un país antidemocràtic i hipòcrita! No ho vull! I com no canviaran, només puc entendre una paraula que comença per "indep" i acaba per "endència".

divendres, 19 de febrer del 2010

En català, si us plau!

Dues noves notícies mostren la situació de la nostra llengua al país:

  • Notícia sobre sobre el maltracte que pot rebre una persona per parlar el català.
  • Notícia que aporta dades sobre l'ús de la nostra llengua.

Després diuen que el castellà està perseguit i marginat a Catalunya. A mi que em perdonin però no ho veig pas.

No entenen que vulguem la independència. Però no s'adonen que la situació de la nostra llengua també influeix en aquest posicionament. És el català l'única llengua d'Europa que pateix aquesta situació (com es pot veure en el primer enllaç).

El bilingüisme trepitja la nostra llengua! Volem viure en català, i a l'Estat espanyol no és possible!



divendres, 12 de febrer del 2010

Parlem de l'SGAE i la LES?

Perquè amb humor i de forma clara i del carrer, també es poden explicar temes espinosos.





M'ha semblat prou interessant.
Aquí queda

dimecres, 10 de febrer del 2010

Pel català, queixem-nos!

Contra les agressions a la nostra llengua. Per un cinema en català. Per poder veure pel·lícules en llengua catalana, la nostra.

http://www.plataforma-llengua.cat/queixacinema


Tots contra aquesta injusícia!

dimarts, 9 de febrer del 2010

Cinema o vergonya?

S'ha parlat molt de la Llei del cinema aquests últims dies. Personalment, he volgut deixar-ho passar tot plegat per poder elaborar una opinió més completa del tema.

Hem vist com les opinions se succeïen per totes bandes i que els posicionaments eren molt diversos:
  • Defensar el cinema en castellà, gastar diners per traduir al català és una despesa inútil.
  • Deixar-ho com està. Els que vulguin en castellà tenen el que tenen i els que volen en català que busquin les sales on tenen pel·lícules en català.
  • Aplaudir la nova llei. La situació de la nostra llengua al panorama cinematogràfic és inacceptable.
  • Apostar per les versions originals amb subtitulació.
Per mi, la nova llei no és només un encert. Per mi la nova llei era una necessitat i una obligació que tenia el govern des de feia anys. I us n'explicaré el motiu.

Segons dades de la Plataforma per la Llengua, el percentatge de pel·lícules en català que es pot veure acutalment al nostre país és d'un 3%! Estem parlant que el 97% de les pel·lícules que estan a la cartellera ara mateix són en castellà! El 97% !!!

L'altre dia, vaig llegir en una crònica sobre la vaga de cinemes una frase que em va impactar molt. Explicava que als Cinesa Mataró Park en 10 anys que porten oberts, únicament s'han projectat 3(!!) pel·lícules en llengua catalana. TRES!!!

Podem afirmar, sense cap por a equivocar-nos, que el català està totalment absent als cinemes catalans. I el millor no és això! El millor és que quan s'intenta a redreçar el nord, salten veus de tot arreu dient que això que es vol fer és una bestiesa!

Arran d'aquesta llei, hi ha converses (avui dia eh! No en èpoques on el català era perseguit!) on es pot escoltar coses de l'estil:
"Com volen aquests catalans que traduim les pel·lícules al català?" "I que a sobre les passem per pantalla?" "Si la gent no vindrà a veure-les!" "No penso gastar-me un duro, ni perdre un Euro de benefici passant pel·lícules en català"

Podria semblar, perfectament, una discussió que podria estar-se donant a Valladolid, per exemple. On arribessin uns catalans i, veient que als cinemes de la ciutat no projecten pel·lícules en català, se'ls acudís fer una llei per regular la situació del català als cinemes d'allà, obligant que el 50%, per exemple, de les pel·lícules fos en llengua catalana. Allà sí que tindria sentit la conversa anterior! Però a Catalunya? Què passa? Ens hem oblidat que la llengua de Catalunya és el català? Tant nostrada tenim la llengua del veí? Es passen la nostra llengua per folre dels collons i ni ens immutem?! Fins aquest punt ha quallat l'espanyolització del nostre territori, de la nostra gent?!

És sens dubte la més clara agressió cap a la nostra llengua i no som capaços de cridar contra aquesta aberració? Ens és més fàcil callar i seguir el joc de l'establert, no?

Doncs a mi ja m'han vist prou. Ja m'han vist prou tots els cinemes que van fer vaga el dilluns 1 de febrer passat. Perquè no penso deixar els meus diners als que ataquen la meva llengua. Més important és el benefici propi que preservar una llengua amb segles d'història? Fins aquí hem arribat!

Cinemes Balaña, Cinesa, Renoir, Diafragma P.C, ACEC, Yelmo... Ja us ho fareu! Amb mi no compteu!

I un aplaudiment pels cinemes Lauren, Casablanca Kaplan i Alexandra! Perquè el més fàcil era apuntar-se a la vaga i van negar-s'hi. A partir d'ara, els meus únics cinemes del país.



Una llengua, un país

He trobat això per la xarxa i ho comparteixo aquí. Pensem-hi!

dilluns, 18 de gener del 2010

Cesk Freixas, un dels nostres!

Divendres passat, el cantautor de Riudebitlles, Cesk Freixas, va inaugurar el festival Barnasants, un dels festivals de cantautors més importants del panorama musical.

I ho va fer presentant el seu nou CD, La mà dels qui t'esperen, el seu tercer treball discogràfic. Un nou treball on possiblement, segons la meva opinió, s'apropa més a estils pop, allunyant-se una mica de la pura imatge de cantautor, però aprofitant les noves tecnologies per renovar l'escena del cantautor actual. La presentació d'un nou CD que l'ha portat a trepitjar televisions, ràdios, redaccions de diaris, per concedir diverses entrevistes als mitjans del país. Possiblement, un CD que es converteixi en un dels més destacats d'aquest any arreu Països Catalans. Destacades són, per exemple, les dades de visites al seu MySpace personal.

Fins aquí podria ser perfectament una crònica d'un Telenotícies o de qualsevol mitjà de comunicació convencional. Però crec que la importància d'aquest artista va molt més enllà.

Perquè es tracta d'un artista que s'ha guanyat la notorietat sense renunciar a les seves idees, als seus sentiments i a les seves reivindicacions. Perquè concedeix una entrevista a RAC1 i parla sense embuts de la independència de la nostra terra. Perquè no té problemes en cridar: "Visca la terra lliure!" en un àmbit tan formal com l'Auditori. Perquè amb la música segueix expressant el que realment vol dir. Perquè en el seu tercer disc no s'amaga, reivindicant la defensa de la terra, denunciant la demagògia de certs sectors, describint lluites diàries...

Perquè utilitza la música com a mitjà per a transmetre quelcom més que un grapat de paraules boniques que facin plorar a les jovenetes. Perquè utilitza la cultura com a mitjà de difusió d'unes idees, per reivindicar el que creu. Per despertar consciències, per suscitar converses crítiques.

Perquè en Cesk és quelcom més que un cantautor qualsevol. I val la pena recolzar projectes com el seu. Utilitzant la cançó i la música per reivindicar el que estimem i criticar el que no creiem just.

Amunt, Cesk! Amunt!


dijous, 31 de desembre del 2009

Viquipèdia sectària o cabòries d'ignorància?

Avui he descobert que sóc famós, que surto als mitjans, que sóc un actor secundari de 19 anys d'una obra teatral on els personatges principals són en Santi Capellera i Rabassó, i la Viquipèdia. Quins nervis. I com a famós que sóc, vull donar-me encara més a conèixer, però no creant el meu article a la Viquipèdia, sinó difonent l'article (titulat: La Viquipèdia, un lloc web sectari on alguns són més iguals que altres) dels mitjans de comunicació on vaig tenir el gust d'aparèixer pels volts del setembre per un article d'en Santi Capellera: Diari Maresme, Girona notícies, Es Diari, Diario Digital de Menorca, i en dos blocs d'en Capellera. Però, com passa sovint, quan el crític de teatre i el protagonista principal de l'obra són la mateix persona mostren una visió molt esbiaixada de la realitat. Per aquesta raó, i per no caure en el mateix parany, jo ho advertiré per avançat que mostraré les dos visions: la primera, que és oferir-vos el guió de l'obra teatral sobre els fets (neutral), i la segona, la meva visió com a actor secundari.

Guió de l'obra:

1. Creació de l'article per l'usuari Perinno (després es sabrà que és el mateix, Santi Capellera i Rabassó) el 10:26, 27 març 2009.
2. L'usuari Paucabot afegeix la plantilla (Falten Referències de rellevància [FRR] ) on es demana l'addició de referències per demostrar la notabilitat del personatge. (28 de març).
3. L'article rep modificacions de l'usuari Perinno durant 2 dies i elimina la plantilla de FRR.
4. L'usuari Bestiasonica, afegeix altre cop la plantilla FRR i la plantilla Orfe. (8 d'abril)
5. Paucabot afegeix la plantilla proposta d'esborrament amb el motiu: "Currículum d'un periodista. No aportades referències sobre la seva notabilitat"). Afegeix un avís a la plana de discussió de l'usuari creador de l'article sobre la seva proposta d'esborrament, tanmateix, s'oblida de penjar-lo en la pàgina on es discuteix les propostes d'esborrament.(26 d'abril).
6. L'usuari KRLS se n'adona i el penja a la pàgina de discussió sense votar en contra ni a favor (5 d'agost).
7. Al cap de 7 dies i amb 2 vots a favor vàlids, tal com marquen les normes d'esborrament consensuades, l'administrador KRLS (votació democràtica de la seva investidura com a tal) esborra l'article del periodista Santi Capellera i Rabassó. (12 d'agost)
8. Pàgina de discussió d'un usuari, que es veu envaïda per l'enuig d'en Capellera i la conseqüent resposta del seu missatge per diversos usuaris.
9. Comentaris de resposta d'usuaris que contesten a les diferents pàgines des d'on contesta l'escriptor (1, 2, 3).
10. La ip estàtica des d'on el periodista també va comunicar-se amb nosaltres (tant en el seu enuig com en l'article) apareix per vandalitzar l'article de Gava amb la ip 195.53.62.114.

(Com que a vegades es fan apunts en els guions original pels propis actors, si es troba a faltar algun pas, només cal comentar-ho i l'afegiré)

Article d'opinió:

Com actor secundari de 19 anys, amb el nom artístic KRLS, que duu contribuint en aquesta obra mestre que és la Viquipèdia des de fa més de 3 anys i 3 mesos i més de 19.000 contribucions, i en el qual sóc administrador d'aquesta després de rebre el suport de més de 20 usuaris de la viquipèdia en català, crec que tinc el dret a opinar. Tinc intenció d'oferir la meva visió, possiblement no tant malinterpretada com la del periodista Capellera al conèixer , crec jo, perfectament el funcionament de la mateixa. I això no ho dic per fer-me el presumit o presumptuós, sinó per intentar desmuntar les paraules que poc educadament em llença com: "crio" de 19 anys amb una evident falta de criteri i d'estudis, i sobretot d'experiència mundana pugui posar en dubte la rellevància d'un periodista amb una professionalitat constatada de més de 30 anys, i pugui decidir sobre si la seva pàgina s'esborra o no. En una cosa té raó, però aquí torna a caure en la seva ignorància, jo no decideixo què s'esborra o no, jo haig de fer el que la comunitat ha votat en aquella proposta d'esborrament, jo sóc el jutge que ha de fer complir la llei que el poble demana. O també aquesta gran perla de Qui decideix ara per nosaltres i pel país, les guarderies i els setciències? Els necis que creuen saber sense saber res, són els que ara sembla ser que dictaminen què s'hi inclou o no en un referent tant important com és ara la Viquipèdia catalana. O quan em/ens tatxa de totalitaristas.

Podria citar nombrosos basals d'aigua i reflexes d'ignorància sobre el funcionament de la Viquipèdia (tot i haver-li intentat explicar en nombroses intervencions d'usuaris) en el seu missatge d'enuig i el seu posterior article al mitjans, que només rebatre en alguns, per no deixar enganyada a la gent que només es llegeix els articles d'aquells columnistes que escupen sobre la viquipèdia al tenir els mitjans necessaris i callant a aquells que dia a dia estan col·laborant altruistament perquè la viquipèdia en català es situí com un referent. Però deixant de banda tot això, senyor Capella, el teu vot val el mateix que meu. Tu durant el temps que es vota i se t'avisa, podies haver votat en contra de l'esborrament i haver afegit referències de terceres parts que justifiquessin la teva notabilitat (no n'aportares cap) i la gent hagués votat que es mantingués, però això no va ser així.

La següent qüestió i tal com descriuen les normes, no es recomana que les persones escriguin un article sobre si mateix encara que siguin notables, perquè és impossible que aquest sigui neutral i menys crear un article per penjar el teu currículum. Els articles s'han de basar en publicacions externes i no en el que jo sé que he fet, perquè sóc jo.

M'agradaria també deixar constància que parles de casos de Wikipedia en castellà, quan no tenen cap relació amb la Viquipèdia en català, perquè no deixen de ser comunitats diferents i s'han de tractar cada una per separat a l'hora de cercar presumptes defectes.

Ara m'agradaria referir-me especialment en el títol que penjares en l'article del teu bloc amb l'article d'opinió aquest, "Voler ser l'enciclopèdia de les noves fornades obliga a demostrar objectivitat, imparcialitat, respecte i educació" i també la conclusió final de l'article "Conec què és i què no és la democràcia, l'educació, el respecte a les persones i altres valors, coses que des d'aquest lloc web s'ignoren molt sovint.". I ara diguem? Tu què has complert d'aquestes premisses? Educació? Insultant i amenaçant als usuaris. Imparcialitat i objectivitat? Escrivint un article sobre tu mateix i enutjar-se al considerar-se no notable per tenir un article en l'enciclopèdia lliure. Respecte? Respecte cap a la resta d'usuaris i especialment cap a la meva persona quan els titlles de guarderia, de totalitaris, de criatura sense criteri i estudis. No hi ha res més democràtic que unes votacions amb la seva conseqüent argumentació per decidir si esborrar o no esborrar uns articles que tenen mancances importants.

La Viquipèdia no et tanca les portes, senyor Capella, pots demanar que es restauri l'article, sempre i quan es millori l'estructura i la neutralitat, si aportes referències fefaents de la teva notabilitat. S'ha d'entendre que tot no pot tenir cabuda en una enciclopèdia.
Bon any 2010 a tots!

dijous, 3 de desembre del 2009

Manifest en defensa dels Drets Fonamentals a Internet

Feia temps que no editàvem, però davant aquest atac contra els drets fonamentals a Internet, on una òrgan, que al marge de jutges i tribunals, tindrà el dret a vetar-nos els serveis d'Internet, sense necessitat d'un ordre judicial. Serà la Comissió de Propietat de Intelectual qui tindrà aquest poder.

A més a més, les operadores hauran de donar les dades dels internautes si l'òrgan ho reclama (recordo que sense una petició judicial), i això és una vulneració al dret a la privacitat de les comunicacions.

Cada cop això em recorda més a 1984 de George Orwell i la societat del control.

===================================================================

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert en l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentement de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8. Exigim que el Govern espanyol garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d'aprovar-se després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

divendres, 16 de gener del 2009

Concert de 5 anys d'en Cesk Freixas!

Poques vegades tractem temes musicals en aquest blog (per no dir mai) però crec que aquesta vegada és apropiat.

Aquest diumenge a les 18.00h el cantatutor català Cesk Freixas celebrarà un concert a la Sala Mirona en motiu dels 5 anys de carrera professional com a cantant.
Des que va començar, ara fa 5 anys, amb un públic reduït, fins avui dia que ja és reconegut arreu dels Països Catalans (va rebre el premi Enderrock a la canço d'autor) crec que ha estat molt més que un cantant. La seva lluita, ja sigui amb fets o amb paraules, per la defensa, en aquest cas, de la cançó en català crec que és prou destacable.

Perquè gent compromesa amb la llengua catalana a l'hora de cantar n'hi ha poca, tothom tendeix viciosament a la comercialitat del castellà i l'acceptació del públic més ampli que el canvi d'idioma comporta. Els que segueixen aquesta lluita (molt més complicada, n'estic segur) han de ser valorats i recolzats.

Per això convido a tothom a anar a aquest concert per reivindicar la cançó en català a la nostra terra!

http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas


dijous, 15 de gener del 2009

El bus ateu després de la marea

Ara que el ball de crítiques i elogis cap al Bus Ateu ja estan passant, em disposo a donar la meva opinió. M'haureu de perdonar per aquest retràs però porto una temporada que els mitjans de comunicació em saturen molt aquests últims dies, quan el tema és crisi — ens mengem la crisi fins a la sopa—, quan toca el bus ateu — saturació de bus —, quan és guerra Israel-Palestina. Aquesta saturació em sobrepassa i m'estressa perquè sembla que no succeeixi res més a Catalunya. Amb això no estic dient que no s'hagi de donar menor importància a aquestes notícies, però també n'hi ha d'altres que es queden desestimades a la redacció. Sobretot se'm fa pesat quan aprofiten per omplir contingut quan emeten crítiques absurdes contra el bus ateu com per exemple, quan deien que era una falta d'educació que el bus ateu passes per davant de diverses esglésies de la ciutat Condal i que ho havien fet a propòsit — crec que ho emeteren a Telecinco, també coneguda per la seva adhesió al Manifiesto por la lengua común —, com si existís alguna línia de BCN que no passes per qualsevol temple d'alguna religió amb la quantitat que n'hi ha.

Respecte el lema "Probablement Déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix la vida" que puc dir... Hi estic d'acord en el contingut — segons la opinió d'aquest editor — però no amb el mètode, encara que sobretot estic en contra amb l'organisme que hi ha darrere de la campanya, l'Associació d'Ateus de Catalunya. Estic en desacord amb el mètode pel fet que no hi trobo cap necessitat de fer una campanya sobre la promoció de l'ateisme; no creieu que l'ateisme és una decisió personal que ha d'arribar cadascú ¿és necessari convèncer al personal? Els cristians o qualsevol religió a de fer-ho per captar nous adeptes al seu ramat i aconseguir la financiació necessària per seguir essent poderosos, ¿però els ateus ho necessitem? Necessitem un pastor que uneixi al ramat, transformant-nos en la religió que nega l'existència de Déu? Acabarem venerant aquell pastor — serè jo, serà el nostre veí, potser es qüestió de temps —.

Sé que són moltes profecies però potser és qüestió de temps. No creieu que és pecar — quina paraula tan cristiana — del mateix que crítiques i negues. Jo ho veig com "nunca digas de esta agua no beberé". Entenc la reacció d'algunes congregacions religioses que vulguin contraatacar però faig la següent reflexió: "Els ateus seguiran sent ateus, i els religiosos seguiran sent religiosos; l'únic que s'aconsegueix és més odi. La recerca de la tolerància on ha quedat i la llibertat d'idees on queda?".

Una última aportació, fins i tot, l'associació disposa d'un mercadet ateu (interessats aquí). :)







Ja són: 13 morts (3 d'ells civils) israelians i 1.095 (670 civils). Reclamo l'alto al foc immediat.

dimarts, 22 de juliol del 2008

La meva experiència a la Viquipèdia en català (1)

Avui m'he decidit parlar-vos de la Viquipèdia en català. La viquipèdia en català és una projecte (Wikipedia) que preten crear una enciclopèdia de contingut LLIURE en llengua catalana/valencià que qualsevol persona pot editar. Que sigui lliure significa que el contingut no està retingut sota drets d'autor (copyright) a diferència de la resta de enciclopèdies. Aquest projectes de Viquipèdies existeix en centenars de llengues (264 per ser exacte) i la enciclopèdia en català està en la posició 16 de les viquipèdies més grans amb més de 121.000 articles (22 de juliol).

Crec que molta gent encara viu creient que sol existeix la versió anglesa (magnífica amb 2.500.000 d'articles) o la versió en castellà (amb tant sols 381.000 articles) tot i tenir 500.000.000 milions de parlants (el català té uns 9,5 milions de parlants. Aquest fet demostra de la gran activitat que tenen els col·laboradors catalans que realitzen aquesta tasca, i em fa sentir orgullós de col·laborar en aquest projecte.

Porto ja 1 any i 10 mesos en el projecte però amb quasi 6.000 edicions. El dissabte passat vaig assitir a la 2n Viquitrobada de la viquipèdia en català que es va celebrar en català. Aquell dia vaig conèixer a alguna petita proporció dels col·laboradors de la viquipèdia 20 aprox. (el 10% dels articles que consta la viquipèdia han estat creat pels 20). D'aquells 20 haig d'agrair a un d'ells que va venri de Ses Illes Balears expressament per assitir a la trobada tornant el mateix dia per la tarda. La trobada es va celebrar a la Biblioteca Nacional de Catalunya desde les 9 del matí on vam gaudir d'una visita guiada i després una extensa reunió. La reunió oficial va durar unes 4 hores, que va servir per parlar de tot el que s'ha de millorar i en quins punts hem de treballar junts. A més, vam parlar cara a cara sobre una idea que tenim la majoria molta il·lusió i és la de crear una associació per promocionar i difondre la viquipèdia en català en tots els territoris de parla Catalana, encara que aquesta idea porta molts problemes perquè les assossiacions importants s'han de crear per estats (i el nostre estat encara no existeix de forma oficial en aquest moment, encara que el sentim com a nostre), i el català el trobem amb 4 diferents. La solució potser es troba en crear la associació a Andorra, però això ja es veurà.

Després alguns ens vam anar a dinar a un restuarant a tocar de la biblioteca on vaig poder xeirrar amb totes aquelles persones que porto tan de temps conversant per el xat de la viquipèdia i va ser el moment més entretingut i on rierem de les diferents anècdotes d'alguns trolls o vandals que passegen per la viquipèdia de tant en tant. Tot i així, el tema principal va seguri sent la VIQUIPÈDIA i els seus problemes (el que s'ha de fer perquè les coses millorin) o sobre el programari lliure que és del vas que més bebem. També va sortir el tema polític dels PPCC sobretot per part d'un viquipedista (nascut a la frança no catalan, però que és i es sent català) que la seva frase ma animat a escriure a aquest article:

"Els presoners que han nascut a la presó, no s'adonen que hi estan en una, perquè sempre hi han estat, però des de fora si que us veuen com els presoners. [...] Em desespera que esteu ja acostumats a que us donguin per cul als catalans, no lliuteu, simplement us deixeu donar."
Aquest home va ser qui fa uns anys va anar fins al Constitucional a exigir que el seu DNI també constes el català, i gràcies això vam aconseguir el DNI bilingüe (segons tinc entés fa anys). Va ser un dinar germanor que em sentia realment agust i s'allarga fins a les 7 de la tarda.

La próxima trobada serà segurament l'any que vé a Figueres (capital de la cultura catalana 2009), per a no discriminar a ningú, la qual espero assistir.

Per finalitzar, animo a tots a col·laborar, perquè també és una forma de fer país! la difusió del a cultura catalana, és també una forma de lluita. Portem la cultura catalana a tot al món.

Jimbo gràcies per fundar la viquipèdia, i gràcies Cdani (Andorrà) per animar al Jimbo a crear la versió en català.

Molts creuen que estic foll però jo hem sento molt orgullós de contribuir (m'agrada ser foll), aquesta fundació es manté de donacions. I això és lloable, la quantitat de gent que creu en el projecte.
Fins un altre!

dilluns, 7 de juliol del 2008

Desconnecta de Telecinco!!!

El manifiesto (Manifiesto en Defensa del Castellano) presentat i impulsat pel diari El Mundo i diversos personatges destacats pels seus atacs al català, que ara compta també amb el suport explícit de la cadena televisiva Tele 5, no és, sinó, una nova mostra més del caràcter agressiu i essencialista del nacionalisme espanyol.

Cal ser conscients que els seus impulsors fan la feina bruta del projecte suposadament modernitzador encapçalat pel PSOE, el caràcter veritable del qual hem pogut comprovar el darrer cap de setmana. El vandalisme, el xovinisme i la xenofòbia dels seguidors de la selecció espanyola de futbol és un avís de què pot passar si aquest projecte acaba triomfant al nostre país.
No paga la pena ni tan sols perdre el temps argumentant contra un text el rerafons ideològic del qual és el darwinisme social (la supremacia d'unes persones sobre les altres, per raons socials, culturals, ètniques, en aquest cas la supremacia de la llengua espanyola sobre la catalana, la basca o la gallega).

Ans al contrari, aquest manifest ens hauria d'obrir els ulls definitivament per veure la necessitat urgent de desconnectar per sempre amb la moderna tenebror que és Espanya. Cal que ens deixem de pedagogies i regenacionismes inútils amb els qui només pretenen perpetuar la dominació espanyola d'una manera o altra. Cal, doncs, que deixem de discutir amb aquells que només tenen la força de les armes com a argument, tal i com han exposat reiteradament.
Per contra, les catalanes i els catalans hem de començar a actuar. Una bona manera seria DESCONNECTAR de Tele 5 i deixar de comprar els productes que s'hi anuncien preferentment.
Des d`aqui proposem d'enviar cartes tant a Tele 5 com als seus anunciants per anunciar-los que deixarem de consumir els seus productes.

dijous, 26 de juny del 2008

Oh trista Catalunya!

Aquest poema és fruit de la desil·lusió creada aquesta nit. Molta gent cantant els gols d'Espanya aquí a Catalunya: maltractant-la, violant-la, desemparant-la. Han estat moments tristos per aquells qui creiem en una Catalunya lliure, i em fan replantejar si la societat Catalana ho vol, però com sempre llum d'esperança m'ha brotat en veure alguna gent passant d'aquestes cadenes que ens empresones i ens lliguen on ells volen.

Sé que és molt "cutre" ho sé però és el que he sentit i he escrit en aquell moment.

Oh trista Catalunya!

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora venuda i desemparada.
Falsos crits,
Falses paraules,
Camina pels carrers de la soledat robada.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora violada i maltractada.
Són les accions,
Són les mentides,
Són eixes les que l'escanyen cap a la submissió esclava.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora
plora fins que un nou alba alliberi
Crits de consol,
Crits d'esperança,
Crits de lluita i il·lusió,
serrant les cadenes que ens lliguen encara.

--------------

Salut i força al Canut!