dilluns, 18 de gener de 2010

Cesk Freixas, un dels nostres!

Divendres passat, el cantautor de Riudebitlles, Cesk Freixas, va inaugurar el festival Barnasants, un dels festivals de cantautors més importants del panorama musical.

I ho va fer presentant el seu nou CD, La mà dels qui t'esperen, el seu tercer treball discogràfic. Un nou treball on possiblement, segons la meva opinió, s'apropa més a estils pop, allunyant-se una mica de la pura imatge de cantautor, però aprofitant les noves tecnologies per renovar l'escena del cantautor actual. La presentació d'un nou CD que l'ha portat a trepitjar televisions, ràdios, redaccions de diaris, per concedir diverses entrevistes als mitjans del país. Possiblement, un CD que es converteixi en un dels més destacats d'aquest any arreu Països Catalans. Destacades són, per exemple, les dades de visites al seu MySpace personal.

Fins aquí podria ser perfectament una crònica d'un Telenotícies o de qualsevol mitjà de comunicació convencional. Però crec que la importància d'aquest artista va molt més enllà.

Perquè es tracta d'un artista que s'ha guanyat la notorietat sense renunciar a les seves idees, als seus sentiments i a les seves reivindicacions. Perquè concedeix una entrevista a RAC1 i parla sense embuts de la independència de la nostra terra. Perquè no té problemes en cridar: "Visca la terra lliure!" en un àmbit tan formal com l'Auditori. Perquè amb la música segueix expressant el que realment vol dir. Perquè en el seu tercer disc no s'amaga, reivindicant la defensa de la terra, denunciant la demagògia de certs sectors, describint lluites diàries...

Perquè utilitza la música com a mitjà per a transmetre quelcom més que un grapat de paraules boniques que facin plorar a les jovenetes. Perquè utilitza la cultura com a mitjà de difusió d'unes idees, per reivindicar el que creu. Per despertar consciències, per suscitar converses crítiques.

Perquè en Cesk és quelcom més que un cantautor qualsevol. I val la pena recolzar projectes com el seu. Utilitzant la cançó i la música per reivindicar el que estimem i criticar el que no creiem just.

Amunt, Cesk! Amunt!