Ahir, dia 5 de gener, a les 9 del matí es va fer efectiu el desallotjament del mític edifici okupat de Madrid, el Patio Maravillas.
Després de diverses resolucions judicials, feia uns dos mesos que s'havia donat l'ordre de desallotjar l'immoble, que tornarà a mans del seu antic propietari.
Se'ns torna a mostrar un nou cas de desallotjament d'un centre social okupat, en aquest cas a Madrid, on el centre constituïa un lloc molt actiu del barri on es trobava.
Personalment, vaig conèixer el projecte fa ben poc, aproximadament 2 mesos, quan em vaig assabentar sobre el possible procès de desallotjament en què es veuria implicat. Situat al barri de la Malasaña, al centre de la ciutat, El Patio Maravillas és un edifici que va ser okupat fa aproximadament 2 anys i mig, moment on es va iniciar aquest projecte social on l'edifici constituïa el lloc on s'hi duien a terme les activitats, xerrades, reunions, etc. que s'hi desenvolupaven.
Són, de fet, les activitats que s'hi duien a terme el que constituïa la gran importància d'aquest espai autogestionat. Des de tallers de reparació de biciletes, una cafeteria com espai de trobada i intercanvi cultural i social, classes d'anglès, tallers varis, etc.
Era a més a més local de trobada i assaig per col·lectius de: teatre, pintura, música, audiovisuals o col·lectius d'immigració.
De fet, el col·lectiu que va endegar aquest projecte 2 anys i mig enrere ja ha okupat un altre edifici ahir mateix a la tarda (calle pez, 21).
Per tant, queda palesa la voluntat política, en aquest cas sense distincions de nacionalitat, de tenir sota control qualsevol mena d'activitat que es dugui a terme en els seus dominis. No són acceptats locals autogestionats pel poder popular, no els interessa. Es pensen que poden anar cedint locals per a què el jovent els utilitzi (com per exemple, l'Espai Jove de Gràcia)... però això no és el que es demana, no és el que aquests col·lectius demanen, perquè aquí segueix sent l'ajuntament el que té la potestat de decidir quines activitats s'hi fan o s'hi deixen de fer.
Cal doncs fomentar els espais públics autogestionats. Per fomentar la interrelació entre les persones, per evitar el procés que estem vivint, on cada persona va pel seu compte. Cal utilitzar el sòl públic per fomentar activitats comunes, per fomentar les relacions socials i culturals. Evitem utilitzar el sòl públic per privatitzar-lo i usar-lo amb finalitats econòmiques.
I si això no ens ho permeten, si no ens donen el que necessita la gent, si se'ns neguen els espais públics amb les condicions que volem, l'okupació està, sota el meu punt de vista, totalment justificada.
Un desallotjament, una altra okupació!
Després de diverses resolucions judicials, feia uns dos mesos que s'havia donat l'ordre de desallotjar l'immoble, que tornarà a mans del seu antic propietari.
Se'ns torna a mostrar un nou cas de desallotjament d'un centre social okupat, en aquest cas a Madrid, on el centre constituïa un lloc molt actiu del barri on es trobava.
Personalment, vaig conèixer el projecte fa ben poc, aproximadament 2 mesos, quan em vaig assabentar sobre el possible procès de desallotjament en què es veuria implicat. Situat al barri de la Malasaña, al centre de la ciutat, El Patio Maravillas és un edifici que va ser okupat fa aproximadament 2 anys i mig, moment on es va iniciar aquest projecte social on l'edifici constituïa el lloc on s'hi duien a terme les activitats, xerrades, reunions, etc. que s'hi desenvolupaven.
Són, de fet, les activitats que s'hi duien a terme el que constituïa la gran importància d'aquest espai autogestionat. Des de tallers de reparació de biciletes, una cafeteria com espai de trobada i intercanvi cultural i social, classes d'anglès, tallers varis, etc.
Era a més a més local de trobada i assaig per col·lectius de: teatre, pintura, música, audiovisuals o col·lectius d'immigració.
De fet, el col·lectiu que va endegar aquest projecte 2 anys i mig enrere ja ha okupat un altre edifici ahir mateix a la tarda (calle pez, 21).
Per tant, queda palesa la voluntat política, en aquest cas sense distincions de nacionalitat, de tenir sota control qualsevol mena d'activitat que es dugui a terme en els seus dominis. No són acceptats locals autogestionats pel poder popular, no els interessa. Es pensen que poden anar cedint locals per a què el jovent els utilitzi (com per exemple, l'Espai Jove de Gràcia)... però això no és el que es demana, no és el que aquests col·lectius demanen, perquè aquí segueix sent l'ajuntament el que té la potestat de decidir quines activitats s'hi fan o s'hi deixen de fer.
Cal doncs fomentar els espais públics autogestionats. Per fomentar la interrelació entre les persones, per evitar el procés que estem vivint, on cada persona va pel seu compte. Cal utilitzar el sòl públic per fomentar activitats comunes, per fomentar les relacions socials i culturals. Evitem utilitzar el sòl públic per privatitzar-lo i usar-lo amb finalitats econòmiques.
I si això no ens ho permeten, si no ens donen el que necessita la gent, si se'ns neguen els espais públics amb les condicions que volem, l'okupació està, sota el meu punt de vista, totalment justificada.
Un desallotjament, una altra okupació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada