divendres, 30 de juliol del 2010

Units sí, unificats no

L'èxit de la manifestació del 10 de juliol i el seu marcat i majoritari to independentista, ha servit com a catalitzador per a l'aparició i la creació de tota mena de coalicions i partits polítics de caire i voluntat independentista, amb la intenció de canalitzar tots els vots independentistes a les properes eleccions catalanes (per cert, diuen que el 24 d'octubre).

Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana, Suma Independència, Conferència Nacional del Sobiranisme, Reagrupament, Pàtria i Dignitat... Carretero, Laporta, Uriel Bertran, López Tena, Espot, Candela... Els noms són múltiples i diversos, les intencions les mateixes, les posicions properes, però cadascú per la seva banda i fins el moment, sembla que no es posaran pas d'acord.

Però, personalment, crec que totes elles, o la gran majoria, equivocades.

Estem d'acord que cal canalitzar la voluntat del poble català cap a una ruptura amb l'Estat espanyol, sí. Però això ha de portar a renunciar a tota la ideologia pròpia en temes que no siguin el sentit nacional?

Posem el cas que Solidaritat Catalana s'acaba presentant com a candidatura transversal i unificadora, però no aconsegueix la majoria parlamentària necessària per a dur a terme el seu objectiu: la proclamació unilateral d'independència. Què farà durant els 4 anys de legislatura? Quines seran les seves polítiques socials i econòmiques? Com es posicionaran al llarg dels 4 anys de legislatura?

Durant la manifestació massiva del 10-J vaig poder veure una pancarta que, molt intel·ligentment deia: Units sí, unificats no! I crec que és el resum de la reflexió que volia fer.

Estem d'acord que cal unitat entre els independentistes, ja que sense unitat no s'aconseguirà res. Però cal que anem tots sota les mateixes sigles?

Cal, estem tots d'acord, una renovació del panorama polític, i la societat catalana necessita un partit que, des del centre-dreta, orfe d'opció nacionalista clara, canalitzi el vot independentista d'aquest sector.
Però quin problema hi hauria si els sectors nacionalistes de centre-dreta (representats pel proper partit de Laporta, per exemple), els sectors independentistes social-demòcrates (ERC) i els sectors independentistes d'esquerres (CUP) engeguessin un treball conjunt per aconseguir l'alliberament nacional?

Amb voluntat política, i sense ganes de lideratges i personalismes, no ens calen candidatures unificadores. Ens cal tenir les coses clares i ganes de treballar colze a colze cap a un objectiu comú.

I finalment, PROU!!

Després d'un petit, o no tant, perpiple examenil-vacacional, ja tornem a ser per aquí. Per continuar comentant la situació del nostre país, que últimament, com ja és sabut, està força calenta.

I què millor que tornar amb una victòria. Una GRAN victòria. I és que s'han acabat per sempre més les corrides de toros a Catalunya.

Sí, senyors, després de mesos i mesos d'espera i treball, hem aconseguit el que ens vam proposar des del primer dia: que aquesta barbàrie acabés, com a mínim, a les nostres contrades, i ho hem aconseguit.

Fa gairebé un any i mig que va començar el procés de la ILP. Una ILP que havia d'eliminar l'excepció dels braus, a la llei contra el maltracte animal. Eliminar, en definitiva, la crueltat que es donava a les places de toros del nostre país (la Monumental, vaja). I així va començar tot. Recollida de signatures durant mesos i mesos.

Finalment, 180.000 firmes, i en necessitàvem 50.000! No era això una mostra que la societat catalana no està amb la "fiesta nacional"? Després de les signatures ja estava tot engegat, ja no tenia aturador. Només faltava esperar, i pregar, per a que els diputats estiguessin a l'alçada de la societat catalana. I per sort, no van fallar.

Majoria absoluta contra la tortura, contra la barbàrie, contra el maltracte, contra l'asssassinat. Una majoria que seria esperada a tots els racons del món, menys a l'Estat espanyol, on s'entesten en perpetuar una tradició cruel i sanginària.

Ara, però, el món és més just amb els animals. Una mica més just. Encara queda molta feina per fer, sí. Però els catalans hem aconseguit contribuir, a donar el nostre granet de sorra per la justícia animal i el respecte cap els animals.

Avui, el nostre país és més just amb els animals, que ja tocava, coi!


divendres, 9 de juliol del 2010

Tirem pel dret, INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!


Llegeixo els principals punts de l'Estatut reinterpretats pel totpoderós TC, i ho tinc més clar que mai. Només hi ha una sortida digna a aquesta situació i es diu independència.

Només falta una empenta, un últim esforç, els últims metres i ja ho tindrem a la mà! Som majoria, ja en som. Gràcies a l'Estatut que no volíem ja llavors, ara som majoria. Poden dir el que vulguin els polítics de fireta que tenim, que parlin, que nosaltres ja ho tenim tots clar. Som majoria. Només queda plasmar-la, al carrer, a les vil·les, als ajuntaments, a casa. Però el més difícil ja està fet.

Us explotarà a les mans tants anys d'opressió. Us explotarà i ja no podreu dir res més.

Perquè ja no serem vostres, serem lliures!