He trobat un vídeo que desmenteix aquesta mentida que ens volen vendre. Un vídeo que mostra les imatges de les càrregues policials a la ciutat de València durant el dimecres passat.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Ensorrem les seves mentides
He trobat un vídeo que desmenteix aquesta mentida que ens volen vendre. Un vídeo que mostra les imatges de les càrregues policials a la ciutat de València durant el dimecres passat.
dijous, 30 de setembre del 2010
29 - S: Per la seva seguretat
Ells ens acusen d'infringir la llei però ells són els primers en no complir-la.
Ells tenen la potestat d'identificar-nos quan els plagui, però nosaltres no ho podem fer al infringir ells la llei. Si els hi demanes, se'n riuen de tu.
Ells poden auxiliar els seus companys, però quan un estudiant jeu a terra pels pals de la brutalitat policial se'ns aparta a cops de porra.
Ells també provoquen, però després se'ns acusa de ser els únics provocadors.
Ells ens poden denunciar, però nosaltres no podem diferenciar als mercenaris amb casc, porres i escut.
Però la resposta és fàcil, el vestit de gala dels antiavalots és l'uniforme amb el que es senten més còmodes, amb aquell que carreguen carreguen contra estudiants, okupes i classe obrera. I tal com diu la cançó d'Igitaia: "les osties us fan trempar, la sang us la posa dura i arribeu al orgasme total, quan practiqueu la tortura".
dijous, 20 de maig del 2010
La qüestió del mètode
diumenge, 25 d’abril del 2010
Carta dels encausats i torturats l'any 92 per Baltasar Garzón
Prevaricació, franquisme i antifranquisme de Garzón
Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer fer següents consideracions:
El jutge Garzón, poc abans dels jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la guàrdia civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l’origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s’immutés.
El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell com a jutge de l'Audiència Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola, van fer cap mena d’investigació.
Van haver de passar dotze anys per a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.
El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil.
El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat jurídico-polític que ell, i si se’n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre, i probablement la incomunicació i la tortura, continuarà formant part del seu decàleg i de la seva manera d'instruir.
La tortura i la impunitat és una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l'anomenada transició van deixar intactes una part important de l’estructura de l’estat franquista. L’exemple més paradigmàtic n’és l’Audiència Nacional, hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l’independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l’Estat per resoldre determinats conflictes polítics.
La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també a veure amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.
Més de trenta anys després de la mort del dictador la tortura continua essent una xacra a l’Estat espanyol i malgrat els informes i les sentències internacionals l’aparell jurídico-polític de l’Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que segons dades de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura a l'Estat espanyol la xifra de denúncies supera les sis mil des d’inicis de segle XXI.
Com a víctimes de la tortura, volem manifestar que no estem d’acord amb el fet que aquest jutge segui en el banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l’alçament feixista, associacions i persones que compten amb tot el nostre suport.
Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d'ell.
Carles Buenaventura
David Martínez
Eduard López
Eduard Pomar
Esteve Comellas
Guillem de Pallejà
Jaume Oliveras
Joan Rocamora
Jordi Bardina
Josep Poveda
Marcel Dalmau
Oriol Martí
Pep Musté
Ramon López
Ramon Piqué
Vicent Conca
Xavier Ros
Encausats pel jutge Garzón l'estiu de 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, en una macrooperació contra l'independentisme català.
dijous, 15 d’abril del 2010
El cas d'en Jona, continua...
Amics i amigues,
Comencem aquesta carta donant-vos de nou les gràcies per haver-vos solidaritzat amb en Jona i per haver-nos fet confiança a nosaltres, el grup de suport, en les tasques realitzades per tal de cloure satisfactòriament el procés judicial en marxa.
És en conseqüència del vostre suport, que vàrem adquirir el compromís de tenir-vos informades dels diferents esdeveniments que s'anessin produint i per aquest motiu us adrecem aquestes ratlles. Lamentem no haver estat mai del tot eficaces en la tasca comunicativa però sabem que podeu comprendre l'esforç que ens suposa a totes nosaltres mantenir el contacte amb les més de 100 entitats que ens heu fet arribar el vostre recolzament.
En el darrer any, i a proposta dels jutjats de Barcelona, vàrem iniciar un procés de mediació entre l'Ajuntament de la ciutat i en Jona. Vàrem decidir participar activament en aquest procés amb l'objectiu de retrobar en el diàleg la via adequada per resoldre tot conflicte i, sempre amb el convenciment, compartit amb vosaltres, que els càrrecs atribuïts a en Jona (manifestació il•lícita, danys i atemptat) són del tot absurds, podríem assolir l'acord amb l'Ajuntament per tal de que fos retirada la seva acusació particular del cas.
Som conscients que la retirada de l'Ajuntament de Barcelona com acusació particular pot suposar un gran pas endavant en l'absolució del nostre company. Alhora, representa una bona oportunitat per al consistori per situar-se dins de la racionalitat del principi jurídic de proporcionalitat i finalment, reparar part del mal infringit a en Jona des que s'inicià aquest procés el ja llunyà 13 d'octubre del 2006.
Doncs bé, ahir, 13 d'abril, vàrem tenir la darrera sessió del procés de mediació i hem de comunicar-vos que les representants de l'Ajuntament ens van assegurar que no retirarien l'acusació particular contra en Jona.
És un cop molt dur per a totes nosaltres, que veiem com hem estat perdent el temps en un procés, anomenat de mediació, en el que l'Ajuntament no hi assistia amb cap voluntat real d'assolir cap mena d'acord. Hem allargat un any més el patiment del nostre company que ara es troba decebut i enganyat. Estat d'ànim compartit per totes nosaltres. Només la senyora Assumpta Escarp, regidora de l'Eixample i regidora de mobilitat i seguretat, deu estar satisfeta d'haver-nos tingut un llarg any confiades i sobretot, callades.
Amb la decepció al cor, ens dirigim de nou a vosaltres, ara coneixedores de tot el que ha succeït per tal de posar-nos a la vostra disposició per donar-vos tots els detalls d'aquest nou engany i, alhora, per demanar-vos que transmeteu a tothom que pugueu la negativa de l'Ajuntament a deixar l'acusació. El proper pas serà el tancament de la instrucció i l'obertura del procés per a la celebració del judici. Esperem que en el temps que hagi de passar encara fins a veure el nostre company Jona a la sala de vistes, la pressió renovada faci efecte i aconseguim fer entrar en raons la senyora Escarp i l'Ajuntament de Barcelona.
Fins llavors, us seguirem informant del cas i us convidarem a participar de les mobilitzacions que creguem oportunes. Vosaltres, com sabem que fareu, seguiu al nostre costat. Ha estat el vostre suport el que ens ha permès no defallir i seguir traient hores de voluntarisme per una causa doble i justa: aconseguir l'absolució del nostre company i retornar a la nostra ciutat certes dosis d'humanitat que l'urbanisme salvatge, contra el que en Jona es va manifestar, vol devorar.
Rebeu una calorosa abraçada de part de totes nosaltres,
Fins ben aviat,
dimarts, 13 d’abril del 2010
La violència policial, el pa de cada dia
Preguntes que em faig veient les actuacions dels cossos policials, siguin estatals, autonòmics o municipals, que es donen al nostre país. De fet, són preguntes amb una resposta clara. Només cal llegir cròniques periodístiques de manifestacions, desallotjaments i concentracions, o dedicar uns moments a buscar vídeos sobre actuacions policials dels últims dies. Demostracions que la violència policial està totalment permesa i emparada en el sistema actual. No només això, sinó que a part d'emparats pel sistema, són els propis governants els que usen la violència policial segons els seus interessos polítics i mirant pel benefici partidista i propi.
Exemples, ens en sobren.
L'Alfonso està ara mateix a presó condemnat per una agressió l'any 2007. Durant una manifestació a favor dels espais alliberats, els Mossos d'Esquadra van carregar contra la manifestació usant una arma il·legal, el kubotan. L'Alfonso està condemnat per agressió contra l'autoritat quan es defensava de les càrregues dels mossos. Ell, a preso. Els mossos no han estat ni investigats per l'ús del kubotan en aquella manifestació.
Al Cabanyal, la violència policial ha estat la tònica dels últims dies. Per defensar la seva política especulactiva, PP i PSOE han disposat dels cossos policials per reprimir qualsevol mena de protesta contra els enderrocs del barri valencià. Policia municipal, nacionals, tots són útils per a fer callar el poble. Cadascú amb el seu uniforme, però compartint violència.
Ahir al matí, durant un desallotjament d'una casa okupada (vídeo), un home va quedar inconscient al terra, mentre els Mossos d'Esquadra desallotjaven els joves okupes. De nou un desplegament impressionant per a dur a terme el desallotjament i una violència policial desmesurada.I tants d'altres exemples que es donen repetidament al nostre país. Demostracions que la violència policial és el pa de cada dia al nostre país i que queda totalment impunne, mentre els manifestants en reben les conseqüències.
Tot això sense entrar a parlar de les tortures que encara perduren a l'Estat espanyol.
I després diuen que tenim un cos policial de proximitat i confiança... Prou brutalitat policial!
Sí, aquesta és la seva democràcia
Una frase que es proclama repetidament a sectors de l'EI i moviments socials, qüestionant el rerefons poc democràtic de l'actual "jo democràtic" espanyol.
Paral·lelament, són molts els que ens acusen de mentiders, i recorren a la frase de "tu no has viscut amb Franco". Efectivament, jo no vaig viure en aquella època, i per suposat, no es poden ni comparar. Ara bé, és l'actual model realment democràtic? Ens venen la transició espanyola com a garant que la democràcia real es va instaurar a tot l'Estat, deixant enrere dictadures i imposicions. Però com molts s'encarreguen a denunciar, aquest pas no deixa de ser una farsa. Malauradament, són els que aleshores van lluitar contra aquella dictadura espanyola i per la instauració de la democràcia, els que ara es miren la realitat còmodes des del sofà, com si tot estigués fet. I no està tot fer, senyors, ni molt menys, no en aquest Estat espanyol.
Sinó no puc entendre com es poden donar casos com el de l'Egunkaria.
El tancament de tot un diari, amb els suposats motius d'una suposada pertinença a ETA, i la detenció i acusació de tots els seus directius de rebre ordres d'ETA i de posar el diari a disposició de les voluntats de la banda armada. Tot això, per la SUPOSADA pertinença a la banda armada (el jutge deia concretament que "«`Egunkaria' ha sido creada, financiada y dirigida por ETA, teniendo su lugar en las estructuras de la banda y unos enlaces determinados para recibir las directrices de la misma y poder remitir información»"). Un supòsit carregat de prejudicis i basat, com queda clar després de conèixer tot el procés, en la voluntat d'eliminar l'únic diari íntegrament en euskera del moment.
I no acaba aquí la cosa, perquè juntament amb tot això estan les denuncies de tortures per part dels detinguts durant el procés. Unes denúncies a les quals el jutge es limita a dir que "«no puede llegar a conclusiones jurídico penalmente relevantes, salvo constatar que no hubo un control judicial suficiente y eficiente de las condiciones de la incomunicación»".
No ho negaré, avui és un gran dia i una gran notícia saber que han estat absolts, com, altrament, no podia ser d'una altra manera. M'alegra veure que encara queda un bri de justícia en aquest país.
Però hi ha una cosa que no podran tornar per molts judicis que es facin. Són els 7 anys que han passat els directius d'Egunkaria, les tortures i sobretot, no podran tornar a tots els bascos l'essència del diari. Qui retornarà tot això 7 anys després? No, els diners no retornaran res de tot això.
Poden dir-me el que vulguin, que a mi no m'enganyaran més. L'Estat espanyol censura, tortura, veta, prohibeix i menteix. I el més greu és que ho fa conscientment.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Guillem Agulló, assassinat fa 17 anys per pensar diferent, per lluitar per la seva terra, per la llibertat. Feixistes espanyols l'assassinaren brutalment, i en quedaren impunes després de 4 miserables anys a la presó.
Perquè és el seu record el que ens reafirma en la lluita. No oblidem qui van ser els que el varen matar, ni quins van ser els seus motius. Uns motius que segueixen ben vius al país veí i que ens atien el somni, les ganes de llibertat, de justícia.
Seguirem la seva lluita i la de molts altres.
Visca la terra!
dissabte, 10 d’abril del 2010
Guerra bruta del segle XXI
Fa uns 24 anys, una situació molt semblant a la d'en Jon Anza va succeir, en aquell cas, el que en va rebre les conseqüències va ser Mikel Zabala.
Mikel Zabala va ser detingut el dia 25 de novembre de l'any 1985. Detingut per la ja típica possible vinculació a ETA, va passar a mans dels cossos de forces de seguretat de l'Estat. Al cap d'uns dies, les autoritats informaven que el detingut havia escapat i que s'havia llençat al riu Bidassoa, emmanillat com estava i sense que els guàrdies civils puguessin fer-hi res. Després de 20 dies de desaparició, la Guàrdia Civil va trobar el seu cos sense vida al propi riu Bidassoa.
La versió oficial era doncs, que després de la detenció el pres i durant un trajecte a reconèixer un suposat zulo d'ETA, que mai m'és se'n va saber res, en Mikel Zabala es va donar a la fuga llançant-se al riu Bidassoa. Una versió que ningú es va creure a Euskal Herria.
Durant dies, la Creu Roja va rastrejar el riu en búsqueda del cos sense vida del basc, però no van tenir èxit. Tanmateix, l'endemà de desistir en la búsqueda, la Guàrdia Civil va trobar el cos d'en Mikel Zabala, mort al riu, a un punt que havia estat ja recorregut pels bussos de la Creu Roja. Sense signes de violència i amb aigua del Bidassoa als pulmons, la versió oficial semblava que era la correcta. Però, varis aspectes encara trontollaven. Com havia aconseguit escapar de la Guàrdia Civil? Per què no havien disparat en la seva fuga? Per què no es trobaven organismes propis del riu als pulmons del basc mort?
Quasi 20 anys més tard dels successos, va sortir a la llum una cinta amb la grabació d'una conversa entre Guàrdies Civils on un explicava a l'altre l'assassinat d'en Mikel Zabala. El basc havia mort durant la tortura de la "banyera" (consistent en summergir els detinguts en aigua impedint-los la respiració durant llargues estones) a la caserna d'Intxaurrondo. Per camuflar l'assassinat, havien injectat aigua del riu Bidassoa als pulmons del mort per donar credibilitat a la quartada oficial.
El més greu és que les autoritats del Govern tenien els informes que documenta el succeït a la caserna de Intxaurrondo. Tanmateix, no van sortir mai a la llum, serà que no els interessava.
Ara, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que els que ara afirmem que Jon Anza ha estat assassinat seran objectiu de querelles judicials... potser és que en tenim motius senyor Rubalcaba!
Faran el mateix ara amb en Jon Anza? I ens assabentarem d'aquí 20 anys del que realment va passar?

Fàstic la democràcia espanyola. Fàstic.
divendres, 9 d’abril del 2010
Què fàcil és donar lliçons...
Hipocresia espanyola, de nou.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Salvem el Roser!
L'alte dia es va posar la primera pedra del que futurament serà un nou parador nacional a la ciutat de Lleida. Un parador que es constuirà al Roser, edifici històric símbol de la lluita antifranquista i de alt valor històric i sentimental català. Icona de la lluita contra l'ocupació espanyola, el Roser és un edifici històric de Lleida i ara el volen convertir en un hotel de cinc estrelles, un parador nacional (carregat com tenen tots els paradors del rerefons franquista).L'altre dia es va dipositar la primera pedra d'un projecte que no està exempt de polèmica a la ciutat. La Plataforma Salvem el Roser (vídeo explicatiu) porta dos anys reclamant que s'aturi el projecte i que es respecti el Roser com a símbol històric de Lleida, tanmateix, no els han fet cas i han tirat endavant amb la construcció del parador.
No només neix la polèmica únicament de l'oposició de gran part dels moviments socials i dels ciutadans i ciutadanes. La repressió ha estat un dels pals de paller de les autoritats per a silenciar les protestes de Salvem el Roser. Us deixo un vídeo que explica els fets que es van dur a terme durant la diada de l'11 de setembre del 2008 a Lleida:
Estem davant d'una nova detenció il·legal i que es fa, única i exclusivament, amb l'objectiu de mostrar als que protesten, què és el que els pot passar si reivindiquen el que és seu. Un exemple de tants que n'hi ha de com els moviments socials pateixen la repressió dels cossos policials amb l'objectiu d'espantar i de buscar sempre un cap de turc.
Cal denunciar la repressió que pateixen els moviments socials del nostre país. Mostres innegable de detencions il·legals com les del vídeo són absolutament denunciables i, malauradament, són el pa de cada dia al nostre país. Que tinguin clar que la repressió no ens aturarà, que no ens farà callar!
Volem que el Roser segueixi sent del poble, de la gent! No volem que s'elititzi un símbol del nostre país com aquest i que se'l converteixi en un parador nacional! Perquè reclamar això no és cap delicte, Gerard Absolució!

divendres, 19 de març del 2010
Contra l'especulació, solidaritat i lluita
A en Jona, protestar li pot costar 8 anys a la garjola. Però no ens faran callar. No volem el model de ciutat que ens imposen. I la repressió no ens aturarà. Construim unes vil·les i ciutats al servei dels ciutadans, dels veïns. Promovem un espai públic de debó, al servei de la gent. Unes vil·les per la gent, a l'abast de tothom, on el benefici sigui per tothom i no per engreixar les butxaques especulatives.
dijous, 18 de març del 2010
Silenciar el que no interessa? Fàcil, fàcil
El Departament d'Interior del govern basc va decidir ahir prohibir les mobilitzacions convocades pel dia d'avui com a mostra de protesta per la mort de Jon Anza. Unes protestes convocades pel moviment pro amnistia, que volien sortir al carrer per denunciar la guerra bruta que creuen que hi ha darrere de la mort d'Anza i per exigir als governs francesos i espanyols una investigació a fons per descobrir la veritat del cas.El que demostra aquesta nova, i ja reiterada, prohibició és la facilitat i el poder que té el govern de prohibir el que els convingui. Sota l'excusa d'enaltiment de terrorisme i del caràcter delictiu de la marxa, poden prohibir el que més els convingui, podem callar totes les boques que vulguin.
D'acord que la mobilització es farà igualment, com ja han indicat els convocants de les protestes, però això no resta trascendència al fet de la prohibició. Una prohibició que no deixa de ser un atemptat a la llibertat d'expressió, ja no es pot ni sortir a reclamar justícia, ni expressar la pròpia opinió. Que el mort era un etarra? Sí. Però això impedeix que es reclami justícia i que s'aclari la seva mort? Què passa que al pertànyer a ETA ja no és persona? Ja no té família? Ja no té amics?
Estem parlant que la marxa destinada a protestar pels fets ocurreguts a Toulouse fa gairebé un any. Bé que fins ara tot són opinions, sí. No tenim res de clar encara sobre aquells fets. No tenim conclusions però tenim moltes preguntes. Què ha fallat en la investigació francesa per a no trobar el seu cos fins al cap d'un any? O per quin motiu ha fallat? Què va passar durant els 11 dies entre el 18 i el 29 d'abril, des que va desaparèixer fins que va ser trobat inconscient al carrer? Com és que l'hospital no va rebre la notificació de búsqueda d'un cos sense indentificar? Com és que l'hospital no va comunicar la presència d'un home ingressat no identificat? Què feien els Guàrdies Civils que van marxar d'un hotel de la mateixa ciutat quan es va denunciar la desaparició? Per quin motiu no es permet al metge de confiança accedir a tota la informació mèdica del cas?
Moltes preguntes i poques respostes. Reclamar respostes és enaltiment de terrorisme. Doncs jo les exigeixo, sí. I si això és enaltiment de terrorisme no seria l'únic que aniria a presó.
Reclamar justícia no és terrorisme, no és delicte. Delicte és reprimir la llibertat d'expressió i prohibir-la. Porten anys fent-ho, sembla ja tradició, però seguirem denunciant cada vegada que torni a passar.
dimecres, 10 de març del 2010
Amadeu Casellas lliure!

Finalment, l'anarquista Amadeu Casellas ha sortit de la presó. Després de 24 anys tancat a la presó, va sortir en llibertat el passat dia 9 de Març al migdia.
Una molt bona notícia i que, per suposat, s'hauria d'haver produït ja fa molt de temps. Cosa que no només dic jo, sinó que diu la pròpia Justícia. Perquè des del departament de Justícia, han explicat que l'Amadeu ha complert 8 anys més dels que ha passat a la presó.
Ara que algú m'expliqui com se li retornen 8 anys de vida i llibertat a una persona. Efectivament, no es pot.
Estem parlant que un terç de tot el temps que s'ha passat a la presó, no hi hauria d'haver estat! Quan es parlen de 24 anys a la presó, 8 ens semblen pocs, sí. Però 8 anys són MOLTS! Robar 8 anys a una persona és, per mi, més greu que robar milions de diners, molt més greu! Els diners no deixen de ser coses materials que pots recuperar (i que segur que acabes recuperant) si te'ls roben. Però i la vida? Qui li tornarà a l'Amadeu Casellas els 8 anys de vida? O potser és que per ser anarquista no li pertoquen ja? Potser seria aquesta última la pregunta interessant a fer-se.
Tanmateix, no ho oblidem, la qüestió no es queda aquí. Perquè ara ens diuen que són 8 anys els que fa que hauria d'haver sortit de la presó. Però que no ens enganyin. Li pertocaven 16 anys de presó per robar a bancs i no tenir cap delicte de sang? Personalment, ho dubto. Dubto que expropiar diners dels bancs per a finançar lluites obreres i socials comporti 24 anys de presó. Ho dubto i em sembla una aberració i una injustícia. Un exemple més que la justícia està polititzada totalment.
I sí, segurament hi ha gent que dirà: "bah! aquest noi està exagerant!" Ah si? Que li preguntin als pares i germans de Guillem Agulló si la justícia no està polititzada. Van matar el seu fill a ganivetades i l'assassí va complir 4 anys a la presó. Un assassinat que no tenia altra finalitat que la de matar un noi que pensava diferent. Per aquest assassinat, 4 anys de presó, 4! La meitat d'anys que ha complert de més l'Amadeu...
Amadeu Casellas, 24 anys per robar bancs. Pedro Cuevas, 4 anys per matar una persona.
Algú segueix pensant que la justícia no deixa de ser política? Jo, fa temps que m'he tret la vena dels ulls. No em tornaran a enganyar!
dimecres, 3 de març del 2010
Quan la justícia fa política... (II)
M'ha semblat interessant reproduir les paraules que va expressar en la intervenció d'aquell acte, i per les quals se l'imputen els delictes d'enaltiment de terrorista. Són aquestes:
"Y, finalmente, en esas dos mesas, igual que en Sudáfrica, el futuro de este pueblo se construirá de conformidad, con compromiso, libertad, democracia y justicia. Reconociendo la territorialidad y la autodeterminación de este pueblo, pero eso no puede construirse sin lucha, sin organización y sin compromiso".
"Gatza lleva 25 años en prisión, Mandela salió después de 27 años. Pero Mandela no salió de la cárcel para conocer una Sudáfrica del pasado, Mandela salió de la cárcel superado el apartheid, con la democracia construida y conseguida la libertad. Y así saldrá también en este pueblo el Colectivo de Presos Políticos Vascos".
"Y todos los represaliados vascos construyendo Euskal Herria con nosotros en casa, en la calle, en Euskal Herria. ¡Viva la izquierda abertzale! ¡Viva Euskal Herria!".
He llegit íntegrament la sentència de l'Audiència Nacional (aquí podeu llegir-la) i és exclusivament per la frase destacada en negreta el motiu dels dos anys de presó que se li han imposat. Si algú té interés en mirar-se la sentència, és a partir de la pàgina 13 on es tracta concretament el cas d'enaltiment terrorista per part d'Otegi.
Sincerament, no sóc cap entès en sentències judicials, però em sembla una decidió condicionada per prejudicis i opinions que podrien ser perfectament vistes des d'un altre punt de vista. Personalment, crec que se'n desprèn, clarament, el contingut polític que té el judici.
Cal recordar que el judici se li imputaven delictes d'enaltiment de terrorisme sense saber què havia dit exactament Otegi, perquè no entenien les paraules que va pronunciar perquè va fer la seva intervenció en euskera... Imputen a algú saber què a dit? Va home, va!
Malauradament, tenen el poder de fer el que ells vulguin, això és el pitjor.
Repeteixo, fàstic! Em provoca fàstic.
dijous, 21 de gener del 2010
Aquesta és la seva democràcia!
Avui, permeteu-me que faci referència a un altre blog. He llegit la crònica que fa en Titot sobre uns fets que van succeir fa 11 anys i pels quals ara seran jutjats.Crec que no té desperdici:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157213
Li diuen democràcia i no ho és!
dimarts, 12 de gener del 2010
Non dago Jon?
Realment o hi ha alguna cosa que se m'escapa o això que està passant és increïble! No entenc com pot passar aixo al segle XXI...
dissabte, 2 de gener del 2010
Els anti-bolonya jutjats, absolts
Tots els estudiants contraris al Pla Bolonya que van ser jutjats aquests últims mesos han estat absolts de tots els càrrecs que se'ls imputava.Deixeu-me fer-ne dues lectures.
Primer, alegrar-me per l'absolució de tots els companys jutjats.
I segon, deixar constància del que crec que volen dir aquestes absolucions. De cara a la gran massa de gent, queda molt bé, després de les grans mobilitzacions del curs passat, deixar els estudiants com a violents i antisistema. Què millor que portar-ne 100 a judici demostrant com en som de perillosos els estudiants quan estem en contra d'alguna cosa.
Ara però, que les mobilitzacions han minvat, ja no importa als de dalt què els passa als estudiants imputats. Ara ja no sortirà a la televisió. Per tant, els absolem, ens estalviem problemes majors i vinga, tothom content!
Queda doncs demostrada una cosa que ja feia temps que sabíem. Què fàcil és enganyar a la gent que no coneix més enllà del TN Vespre. Què fàcil és proclamar a tort i a dret que un centenar d'estudiants estan a l'espera de judici.
Interessava en el seu moment deixar la imatge dels estudiants com a violents i antisistema. Ara, no interessa que la gent s'adoni de la repressió contra el moviment. No interessa que la gent vegi el que realment passa. És millor que segueixin creien el que els mitjans els diuen.
Formem gent crítica amb la realitat. No gent que no es questioni res!
dilluns, 18 de maig del 2009
Iniciativa Internacionalista il·legalitzada!

De nou un partit polític proper a l'independentisme ha estat anul·lat. I aquest cop, suposa un nou pas en la política de repressió i d'imposició del govern espanyol, un govern que li és molt fàcil parlar de democràcia, però que alhora, emparat per la legalitat que li proporciona el poder, es dedica a reprimir les idees dissidents i les paraules dissonants.
El que ells anomenen "entorn d'ETA" ha tornat a ser el seu principal (únic) argument per a il·legalitzar aquesta candidatura. Han tornat a utilitzar la tècnica (l'anomenen llei de partits) d'agrandar o empetitir aquest sector denominat "entorn d'ETA" per satisfer els seus interessos, ja siguin electorals, patriòtics o polítics simplement (com ja va passar a les últimes eleccions al Parlament Basc).
Ara resulta, que l'esquerra independentista dels Països Catalans, que davant la negativa de la CUP de presentar-se a les europees s'havia posicionat favorablement davant d'aquesta candidatura, forma part de l'entorn d'ETA. I així mateix la quantitat de sectors ja fossin polítics o socials...
Personalment crec que aquesta il·legalització traspassa una nova línia de repressió. Primer va ser la línia ETA-Batasuna, més tard es va esborrar la línia Batasuna-esquerra abertzale i ara el nou pas implica el pas a reprimir directament l'independentisme, sigui d'on sigui.
Ara podem afirmar (com farien des del govern): ETA=Batasuna=Esquerra Abertzale=Independentisme!!
De retruc, de forma totalment premeditada clar, es carreguen també una part del moviment social anticapitalista que també hi havia dins d'aquesta candidatura. Cosa que tampoc interessa des de dalt es veu.
Aquestes eleccions doncs, no votaré. NO penso donar el meu vot a cap partit polític que no defensi els drets del meu país i que no treballi per una nova societat construida des de la base, des dels treballadors i els joves. No penso participar en aquest circ que tenen muntat.
Amb mi que NO hi comptin!! Que vagin a enganyar a sa iaia!!
Siau!
PD: Aquest dijous dia 21, a la Casa Palestina de Gràcia, tindrà lloc un sopar solidari i un concert d'en Cesk Freixas per mostrar el rebuig a la repressió i a les il·legalitzacions!

divendres, 8 de maig del 2009
Concert antirepressiu!

Concert antirepressiu en suport i solidaritat als presos i preses polítics que no són amb nosaltres!
Us deixo el link del text que ha publicat Rescat per l'ocasió:
http://rescat.wordpress.com/2009/05/05/solidaritat/#more-223
Ací queda
Siau!
NO HI SOM TOTS! FALTEN ELS PRESOS
NO HI SOM TOTES FALTEN LES PRESES!




