Des del novembre del 2008, totes les divisions dels mossos d'esquadra, com els antiavalots, estan obligats a dur el número d'identitat professional a la banda dreta dels seus uniformes, excepte, en el seu uniforme de gala. Tanmateix, això no es compleix mai i per cada 1 que el duu, 100 no el duen. En el cas dels antiavalots és missió impossible trobar-ne, perquè tots se'l treuen abans de sortir a fer allò que els fa trempar, que es carregar. Ahir no va ser cap excepció i després de fer-nos companyia com a gossos que són durant tot el piquet informatiu pels carrers de Barcelona, no va haver forma de veure'n cap ni un amb l'identificador visible.
Ells ens acusen d'infringir la llei però ells són els primers en no complir-la.
Ells tenen la potestat d'identificar-nos quan els plagui, però nosaltres no ho podem fer al infringir ells la llei. Si els hi demanes, se'n riuen de tu.
Ells poden auxiliar els seus companys, però quan un estudiant jeu a terra pels pals de la brutalitat policial se'ns aparta a cops de porra.
Ells també provoquen, però després se'ns acusa de ser els únics provocadors.
Ells ens poden denunciar, però nosaltres no podem diferenciar als mercenaris amb casc, porres i escut.
Però la resposta és fàcil, el vestit de gala dels antiavalots és l'uniforme amb el que es senten més còmodes, amb aquell que carreguen carreguen contra estudiants, okupes i classe obrera. I tal com diu la cançó d'Igitaia: "les osties us fan trempar, la sang us la posa dura i arribeu al orgasme total, quan practiqueu la tortura".
Ells ens acusen d'infringir la llei però ells són els primers en no complir-la.
Ells tenen la potestat d'identificar-nos quan els plagui, però nosaltres no ho podem fer al infringir ells la llei. Si els hi demanes, se'n riuen de tu.
Ells poden auxiliar els seus companys, però quan un estudiant jeu a terra pels pals de la brutalitat policial se'ns aparta a cops de porra.
Ells també provoquen, però després se'ns acusa de ser els únics provocadors.
Ells ens poden denunciar, però nosaltres no podem diferenciar als mercenaris amb casc, porres i escut.
Però la resposta és fàcil, el vestit de gala dels antiavalots és l'uniforme amb el que es senten més còmodes, amb aquell que carreguen carreguen contra estudiants, okupes i classe obrera. I tal com diu la cançó d'Igitaia: "les osties us fan trempar, la sang us la posa dura i arribeu al orgasme total, quan practiqueu la tortura".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada