El socialisme del segle XXI, reflexionem-hi (I)

Aquests dies m'estic llegint el llibre "El socialisme del segle XXI" d'Heinz Dieterich. Un llibre prou interessant que intenta posar les bases del que hauria de ser la transició des de l'actual sistema capitalista cap a un nou sistema socialista. Tot això, basant-se en l'experiència que s'està visquent a Veneçuela.

El capítol més interessant d'aquest llibre es titula: "El socialisme del segle XXI en preguntes i respostes". En aquest capítol l'autor intenta desenvolupar els principals eixos del que hauria de ser la readequació del socialisme al nou segle, en un format interessant de pregunta-resposta.

Aniré comentant fragments d'aquest llibre que em puguin semblar interessants, per fomentar una mica de visió crítica i reflexió (i qui sap si fer-ne d'aquest bloc un espai petit de reflexió entre els pocs lectors que tenim ;)).

Una d'aquestes preguntes - resposta que em va semblar remarcable és aquesta:

"22. L'equivalència: garantia de justícia econòmica?

(...) La segona reflexió fa referència al problema del treball simple i treball complex. Marx entenia per treball complex un treball que requeria major coneixement productiu i educació formal que un treball simple. Seria vàlid per al treball d'un enginyer comparat amb el d'un tècnic. En els països del socialisme històric es tracta de resoldre aquest problema i es paga pel treball complex més que pel senzill, posem 1.000 dòlars per tècnic i 1.300 per l'enginyer. Una solució d'aquest tipus seria inevitable també per al socialisme del segle XXI en les seves primeres fases.

(...) Aquesta diferència d'ingrés d'un director de banc i la persona de la neteja del banc, la justifiquen am la seva major preparació (estudis) i aquesta suposada capacitat en el treball. Recentment, un alt funcionari veneçolà va dir que com era possible demanar que un neurocirurgià guanyés el mateix per 40 hores de trebal que una persona encarregada de la neteja. Doncs sí, és possible, i no només possible sinó raonable, si tenim present que a part de la formació professional, hi ha altres característiques a tenir present com la perillositat, la responsabilitat, la duresa del treball i la utilitat per a la societat.

Suposem que a Caracas hi ha 50 neurocirurgians que salven uns centenars de vides cada any amb les seves intervencions; però quantes vides salven el personal de neteja a Caracas anualment, en impedir amb el seu dur i perillós treball amb materials tòxics i patògens que hi hagi epidèmies a la ciutat? O, per què un docent universitari ha de guanyar més diners que un miner que arrisca la seva vida tots els dies de la seva vida en una feina extremadament dura i perillosa en el trenc? (...)"


És evident que millora la situació actual de distribució de sous, on uns guanyen més del que mereixen i altres menys del que haurien de rebre, però, és realment una retribució justa aquest model que proposa l'autor? Es pot basar un sou només tenint en compte el nombre d'hores necessitades per a fer el treball? No hem de tenir en compte la formació anterior, necessària per accedir a la feina retribuïda? Seria possible que els treballadors acceptessin aquest model avui en dia?

Reflexionem-hi!