Martí Marcó

31 anys enrere moria un dels nostres. 31 anys després la seva memòria ens fa més forts.

La lluita continua!



- Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull a l’hora del crepuscle?

La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents.

Sé que Errare humanum est!

Entenc i accepto que Errare humanum est i que l'home és l'unic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però això no justifica altre cop la pífia de'n López Tena. El primer cop va ser l'espectacle que va muntar a l'endemà de les consultes del 13-D sobre Osona Decideix i la resta. I ara... "això".

Quan dic "això" em refereixo a la declinació a la invitació de Girona Decideix perquè organitzes la consulta sobre la independència de Girona del dia 25 d'abril cedint-li tant el poder sobre les decisions polítiques com tècniques al rebre un 70% de suport a l'assamblea. El problema rau en que ell tenia intenció de col·laborar i implicar-se però s'excusa amb les següents paraules:

Al nostre entendre, per l’èxit del referèndum cal un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusió ni vetos de ningú, que siguin capaços d’obviar les seves diferències i discrepàncies en altres àmbits per treballar colze a colze per un objectiu comú: l’èxit de participació i vot. (Carta López Tena)

Perdoneu-me, però dir que declina la oferta perquè hi ha un sector minoritari de l'assemblea de Girona Decideix (gran part membres de la CUP de Girona) que consideraven que cedir les plenes decisions tècniques i polítiques en una persona no era el més encertat per una consulta popular, sinó que la opció assembleària on tots els voluntaris organitzadors tinguessin veu i vot en les decisions era el millor, em sembla una posició molt autoritària. Que volia aquell home que el 100% de l'assemblea hi estigués d'acord? No volia oposició o exposició d'opinions? Ell té la veritat absoluta? Que els propis gironins voluntaris coneixen menys que uns no-gironins a l'hora de treballar la ciutat? No hi pot haver veu? Però el problema és que una majoria molt àmplia li ho havia demanat.

El més trist de tot és que la CUP de Girona és que no havien votat majoritàriament en contra d'aquesta decisió, sinó que s'abstingueren. A més a més, la CUP de Girona explicaren que acataven la decisió de l'Assemblea tot i no agradar-li el plantejament i que seguirien col·laborant amb les mateixes ganes en la consulta i la conseqüent campanya. Car són conseqüents amb el model assembleari.

Que passaria si a Girona guanya el Sí amb un 70%? Direm que com que hi ha un 30% que a votat blanc o en contra, no li hem de donar validesa i dir que hem de ser seguir formant part de les colònies opressores d'Espanya i França, perquè hi ha un sector minoritari que li és igual o vol seguir essent espanyols o francès?

Crec que en Tena s'hauria de fer mirar aquest egocentrisme malaltís, demostrat ja anteriorment, en creure que ell és el salvapàtries idoni per fer una consulta amb una alta participació. Sento dir-ho, però les facilitats que oferia la comarca d'Osona per obtenir una alta participació al ser majoritàriament nacionalista catalana, no la tenien la majoria de municipis com Sant Cugat o Girona.

Perdonin-me senyors/senyores però aquesta postura de'n Tena em recorda a una rebequeria que si les coses no es fan sempre com algú vol, doncs no hi participo.


Finalment,

Un 10 CUP de Girona, i un 0 per en senyor Tena.

Salut!

Aquesta és la seva democràcia!

Avui, permeteu-me que faci referència a un altre blog. He llegit la crònica que fa en Titot sobre uns fets que van succeir fa 11 anys i pels quals ara seran jutjats.

Crec que no té desperdici:


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157213



Li diuen democràcia i no ho és!

Manifestació 30 gener!

Contra la pujada del preu del transprt públic! Per un transport púbic de debó! Manifestem-nos

MANIFESTACIÓ 30 GENER, 20.00h PLAÇA UNIVERSITAT

UNA NECESSITAT, NO UN LUXE! PER UN TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT!

Cesk Freixas, un dels nostres!

Divendres passat, el cantautor de Riudebitlles, Cesk Freixas, va inaugurar el festival Barnasants, un dels festivals de cantautors més importants del panorama musical.

I ho va fer presentant el seu nou CD, La mà dels qui t'esperen, el seu tercer treball discogràfic. Un nou treball on possiblement, segons la meva opinió, s'apropa més a estils pop, allunyant-se una mica de la pura imatge de cantautor, però aprofitant les noves tecnologies per renovar l'escena del cantautor actual. La presentació d'un nou CD que l'ha portat a trepitjar televisions, ràdios, redaccions de diaris, per concedir diverses entrevistes als mitjans del país. Possiblement, un CD que es converteixi en un dels més destacats d'aquest any arreu Països Catalans. Destacades són, per exemple, les dades de visites al seu MySpace personal.

Fins aquí podria ser perfectament una crònica d'un Telenotícies o de qualsevol mitjà de comunicació convencional. Però crec que la importància d'aquest artista va molt més enllà.

Perquè es tracta d'un artista que s'ha guanyat la notorietat sense renunciar a les seves idees, als seus sentiments i a les seves reivindicacions. Perquè concedeix una entrevista a RAC1 i parla sense embuts de la independència de la nostra terra. Perquè no té problemes en cridar: "Visca la terra lliure!" en un àmbit tan formal com l'Auditori. Perquè amb la música segueix expressant el que realment vol dir. Perquè en el seu tercer disc no s'amaga, reivindicant la defensa de la terra, denunciant la demagògia de certs sectors, describint lluites diàries...

Perquè utilitza la música com a mitjà per a transmetre quelcom més que un grapat de paraules boniques que facin plorar a les jovenetes. Perquè utilitza la cultura com a mitjà de difusió d'unes idees, per reivindicar el que creu. Per despertar consciències, per suscitar converses crítiques.

Perquè en Cesk és quelcom més que un cantautor qualsevol. I val la pena recolzar projectes com el seu. Utilitzant la cançó i la música per reivindicar el que estimem i criticar el que no creiem just.

Amunt, Cesk! Amunt!

Proverbi

"-Mira, noi, al socialisme no falla la idea,
fallen els homes; al capitalisme falla la idea
i no fallen els homes."

Independència i socialisme!

Non dago Jon?

Realment o hi ha alguna cosa que se m'escapa o això que està passant és increïble! No entenc com pot passar aixo al segle XXI...

Aquí queda!
Siau

Parla el president del PP basc, senyors!

Són les paraules del president del Partit Popular basc, Antonio Basagoiti, en referència a la nova dinàmica de lluita impulsada pel col·lectiu de presos de l'organització armada ETA, que consisteix en promoure una vaga de fam col·lectiva, entre d'altres actes. Amb aquesta nova iniciativa de lluita volen reivindicar les condicions com a presos que reben, molt per sota dels drets que poden i haurien de tenir com a presos. Recordem, per exemple, que a l'Estat Espanyol encara existeix el període d'incomunicació pels casos de terrorisme, moltes vegades aprofitat per les forces de seguratat per a practicar tortures i vexacions.

I aquesta és la perla que ha deixat anar avui:

"Por mí, como si se ponen todos en huelga de hambre, con Otegi el primero, y llegan hasta el final. Tendríamos un problema menos."

Diria que no tinc paraules per expressar el que aquests mots em susciten...
Simplement, aquí ho deixo.

Desallotgen el Patio Maravillas de Madrid!

Ahir, dia 5 de gener, a les 9 del matí es va fer efectiu el desallotjament del mític edifici okupat de Madrid, el Patio Maravillas.

Després de diverses resolucions judicials, feia uns dos mesos que s'havia donat l'ordre de desallotjar l'immoble, que tornarà a mans del seu antic propietari.
Se'ns torna a mostrar un nou cas de desallotjament d'un centre social okupat, en aquest cas a Madrid, on el centre constituïa un lloc molt actiu del barri on es trobava.

Personalment, vaig conèixer el projecte fa ben poc, aproximadament 2 mesos, quan em vaig assabentar sobre el possible procès de desallotjament en què es veuria implicat. Situat al barri de la Malasaña, al centre de la ciutat, El Patio Maravillas és un edifici que va ser okupat fa aproximadament 2 anys i mig, moment on es va iniciar aquest projecte social on l'edifici constituïa el lloc on s'hi duien a terme les activitats, xerrades, reunions, etc. que s'hi desenvolupaven.

Són, de fet, les activitats que s'hi duien a terme el que constituïa la gran importància d'aquest espai autogestionat. Des de tallers de reparació de biciletes, una cafeteria com espai de trobada i intercanvi cultural i social, classes d'anglès, tallers varis, etc.
Era a més a més local de trobada i assaig per col·lectius de: teatre, pintura, música, audiovisuals o col·lectius d'immigració.

De fet, el col·lectiu que va endegar aquest projecte 2 anys i mig enrere ja ha okupat un altre edifici ahir mateix a la tarda (calle pez, 21).

Per tant, queda palesa la voluntat política, en aquest cas sense distincions de nacionalitat, de tenir sota control qualsevol mena d'activitat que es dugui a terme en els seus dominis. No són acceptats locals autogestionats pel poder popular, no els interessa. Es pensen que poden anar cedint locals per a què el jovent els utilitzi (com per exemple, l'Espai Jove de Gràcia)... però això no és el que es demana, no és el que aquests col·lectius demanen, perquè aquí segueix sent l'ajuntament el que té la potestat de decidir quines activitats s'hi fan o s'hi deixen de fer.

Cal doncs fomentar els espais públics autogestionats. Per fomentar la interrelació entre les persones, per evitar el procés que estem vivint, on cada persona va pel seu compte. Cal utilitzar el sòl públic per fomentar activitats comunes, per fomentar les relacions socials i culturals. Evitem utilitzar el sòl públic per privatitzar-lo i usar-lo amb finalitats econòmiques.
I si això no ens ho permeten, si no ens donen el que necessita la gent, si se'ns neguen els espais públics amb les condicions que volem, l'okupació està, sota el meu punt de vista, totalment justificada.

Un desallotjament, una altra okupació!

Els anti-bolonya jutjats, absolts

Tots els estudiants contraris al Pla Bolonya que van ser jutjats aquests últims mesos han estat absolts de tots els càrrecs que se'ls imputava.

Deixeu-me fer-ne dues lectures.

Primer, alegrar-me per l'absolució de tots els companys jutjats.

I segon, deixar constància del que crec que volen dir aquestes absolucions. De cara a la gran massa de gent, queda molt bé, després de les grans mobilitzacions del curs passat, deixar els estudiants com a violents i antisistema. Què millor que portar-ne 100 a judici demostrant com en som de perillosos els estudiants quan estem en contra d'alguna cosa.
Ara però, que les mobilitzacions han minvat, ja no importa als de dalt què els passa als estudiants imputats. Ara ja no sortirà a la televisió. Per tant, els absolem, ens estalviem problemes majors i vinga, tothom content!

Queda doncs demostrada una cosa que ja feia temps que sabíem. Què fàcil és enganyar a la gent que no coneix més enllà del TN Vespre. Què fàcil és proclamar a tort i a dret que un centenar d'estudiants estan a l'espera de judici.

Interessava en el seu moment deixar la imatge dels estudiants com a violents i antisistema. Ara, no interessa que la gent s'adoni de la repressió contra el moviment. No interessa que la gent vegi el que realment passa. És millor que segueixin creien el que els mitjans els diuen.

Formem gent crítica amb la realitat. No gent que no es questioni res!