L'ONU es posiciona contra el bloqueig a Cuba

L'Assemblea General de l'ONU va posicionar-se ahir 26 d'octubre, per dinovè cop, a favor de l'aixecament del bloqueig que manté els Estats Units sobre l'illa de Cuba, des de l'any 1962.

Dels 192 països que integren l'ONU, 187 han votat a favor d'eliminar bloqueig, 3 han s'han abstingut (Illes Marshal, Palao i Micronèsia) i 2 han votat en contra d'aixecar-lo. Curiosament, quan he llegit quins han estat els dos països que han votat en contra, no m'ha sorprès veure-hi escrits els noms d'"Estats Units" i "Israel".

M'ha fet gràcia fer el càlcul percentual que aquestes dades signfiquen. El 92'7% dels integrants de l'ONU creuen que el bloqueig dels Estats Units hauria d'acabar. Són dades que funcionarien com a mesura de pressió definitiva per a qualsevol país del món, però no pels EUA. Dinou resolucions totalment obviades per part dels nord americans, davant una situació que ja salta a la vista de tothom.

No té sentit que, 48 anys després, l'estat nord americà continuï amb aquest embargament, que començà com a reacció a les decisions preses després de la victòria de la revolució liderada per Fidel Castro contra la dictadura de Batista, i que ha perdurat fins ara, com a mesura de força per part dels EUA, però sense cap argument lògic que la legitimi.

No trobo més enllà de l'orgull propi (patriòtic gosaria dir), cap altra explicació per a sustentar aquesta decisió presa en unes condicions i en una època molt diferents a l'actual. No sé si és que Estats Units es pren això com un partit entre l'illa cubana i els nord americans, com una confrontació entre models o entre persones.

Però més enllà d'això, no hi trobo cap mena de lògica a aplicar als cubans tot aquest reguitzell de prohibicions i imposicions. I no ho dic jo, ho diu l'ONU!

Ve el Papa! Qui dius que ve?

D'aquí deu dies, la ciutat de Barcelona es paralitzarà per rebre el Papa Benet XVI.

L'Ajuntament es gastarà un dineral en preparatius per l'esdeveniment i en seguretat pel pontífex. Els col·lectius catòlics preparen, amb excitació i impaciència, la seva rebuda. Els polítics només fan que valorar la importància que té la imatge que es projectarà de Barcelona, bla bla bla. Avui he vist que, fins i tot, al facebook, molts joves s'estan mobilitzant per a rebre'l com cal.

Però tenim idea del que significa el Papa? Tenim la més mínima idea de què és el que ha fet aquest senyor? Tenim idea del que es comet a la seva sagrada Església? Realment es mereix que el rebem com ho faran el proper dia 6?

Mireu aquest documental i responeu vosaltres mateixos les preguntes:

(Part 2, 3 i 4)

Jo tampoc t'espero.

Immigració al punt de mira

Quan les coses van mal dades, els immigrants, els que més reben, com ja és costum al nostre país.

Una enquesta de RAC1 mostra que la principal preocupació dels catalans és l'economia, seguida de la immigració. Alhora, la majoria dels enquestats creuen que la immigració és perjudicial pel país i que el padró hauria d'estar vetat als immigrants en situació irregular. Així, tot d'una tacada i em quedo tan ample.

Em pregunto si aquesta gent, els enquestats, que s'atreveixen a criminalitzar i condemnar d'aquesta manera al col·lectiu immigrant, s'ha parat a analitzar la situació com cal? O simplement el més fàcil davant les dificultats és carregar al mort als més febles i així lliurar-se de responsabilitats? O potser es creuen que la immigració ve aquí per pur plaer? Potser no s'han qüestionat que venen aquí perquè a casa seva es moren de fam, i que potser nosaltres, en això, hi tenim certa responsabilitat.

I mentrestant, l'extrema dreta (PP i PXC) aprofiten el descontent general amb la immigració per treure'n rèdit polític. Posicions xenòfobes i racistes que haurien de provocar-nos fàstic a tots, però que aquí, per contra, desperten afinitats.

S'ha d'abordar el tema de la immigració, no podem girar la vista a un fet palpable a les nostres vil·les i ciutats. Però no crec que la solució sigui la criminalització i les prohibicions.

Perquè posats a queixar-nos, jo em podria queixar perquè un madrileny o un alemany treballi a Catalunya, oi? Està robant llocs de treball a catalans, no? O és que ha de ser negre o musulmà per poder-me queixar?

Vés que no sigui qüestió de prejudicis tot plegat.

Democràcies de fireta

Em repeteixen que sóc jove, que encara he de viure molt. Que he d'aprendre. Que em cal viatjar. M'ho diuen i m'ho repeteixen, però jo ho tinc ben clar.

I no tinc cap problema en dir-ho: tenim una democràcia de fireta.

Així ho crec fermament: el sistema de democràcia representativa (electiva, li diria jo) no funciona. Bé, sí que funciona, funciona per defensar els més forts davant les reclamacions dels més dèbils. Funciona per perpetuar la subordinació dels pobles a la lògica neoliberal que impera a la nostra estimada Unió Europea. La subordinació de la democràcia als mercats capitalistes.

Només cal mirar què està passant aquí al costat, a l'altre vessant dels Pirineus. En Sarkozy vol aprovar una reforma de les pensions, propòsit que a dia d'avui ha aconseguit, peti qui peti.

I té tot el país al carrer, dia sí i dia també. Al carrer per reclamar i protestar contra aquesta reforma, per reclamar una alternativa o, encara que sigui, prendre part de la política que es dugui a terme. Que la política es basi en la participació activa del poble.

I és que quelcom no funciona com cal, quan l'aprovació de la reforma es dóna dies després de la cinquena vaga general. Quelcom no va bé. I parlo de França com podria parlar de l'Estat espanyol. L'únic que allà els sindicats els tenen més ben posats, sembla.

Es pot saber qui representa Sarkozy, quan, en realitat, la gran majoria de la població francesa està contra de la reforma que vol fer?

No n'hi ha prou amb anar a votar cada 4 anys i escollir un suposat representant, perquè això no garanteix una democràcia real. Si entenem la democràcia com un sistema polític on el poder de decisió estigui situat en els i les ciutadanes.

Que no ens enganyin amb democràcies fictícies.

Hem d'apostar per una democràcia directa, descentralitzada per barris i vil·les, on s'escolti la veu del ciutadà de forma propera i entenedora. On les decisions siguin preses en conjunt, amb diversitat d'opinions i visions, amb dret a opinar i votar.



Per cert, parlant d'això, la CUP de Barcelona el dia 6 de novembre enceta el procés participatiu per a elaborar el programa electoral per a les properes eleccions municipals. L'exemple d'una política diferent.

Independentistes hipòcrites

Quedi clar de bon començament que ni comparteixo ni em semblen encertades les estratègies que estan duent a terme tant Reagrupament com Solidaritat. No crec que sigui necessari, ni bo, unir-nos tots els independentistes sota unes sigles concretes i deixem de banda tot el programa econòmic i social que puguem tenir. No crec que la qüestió nacional hagi de tapar i fer oblidar la qüestió social.

Però bé, tant Reagrupament com Solidaritat, s'han ventat durant els últims mesos de reunir el vot independentista de forma transversal i, alhora, d'aportar una regeneració democràtica a la política catalana. Molt bones paraules, molt bons propòsits.

Perdoneu-me que me'n rigui d'això últim, lo de la regeneració democràtica.

Mentre que aproximadament el 90% de la militància d'aquests dos partits, (no oblidem que els militants són els subjectes que articulen la democràcia) aposta per la unificació de les dues candidatures, els líders de les formacions, que no paren d'apuntar-se a regeneracions democràtiques i històries vàries, fan cas omís d'aquestes reivindicacions.

Ja em perdonareu, però això de democràtic no en té res. Bé, i ben mirat, la unificació del vot independentista tampoc l'han aconseguit. Per tant, ni unificació independentista, ni regeneració democràtica, llavors què volen aportar-nos, senyors?

No ho sé, tant Laporta i tant Carretero em cansa. Sobretot quan m'adono que l'únic que venen és fum.

Les llengües en la globalització i el món 2.0

Interessant conferència de Vicent Pardal sobre "Les llengües en la globalització" dins del projecte Gipuzkoa 2.0 de la Diputació de Guipúscoa. Dóna les claus per adaptar-se a aquest món 2.0. Ens argumenta la importància que tota llengua aspiri a ser una llengua global. Aquest fet s'aconsegueix des de les noves tecnologies, malgrat això ens recorda que no s'ha de deixar de banda el porta a porta i l'ús de la llengua al carrer, car una llengua sense ús social és una llengua morta.

Qui ens havia de dir que l'islandès, amb 300.000 parlants, té l'índex més gran de digitalització mundial i la que millor està preparada per al món digital. La llengua catalana a Internet i el món digital està bastant ben posicionada al ser una de les 40 "llengües google" i la gran comunitat catalana darrere (en blocs, webs, .cat, viquipèdia). Tanmateix, també cal recordar que per culpa del cercador google sovint es primen webs d'altres llengües per sobre del que podria ser la teva llengua materna; malgrat aquest efecte és pot minimitzar i combatre'l, configurant-te'l i navegant en català.

Volem viure plenament en català!

Extret del bloc de'n Vicent Pardal "Les llengües en la globalització".

Ensorrem les seves mentides

Els polítics porten dos dies argumentant la violència dels cossos policials, durant la jornada de vaga del dimecres, dient que només ho fan per evitar i prohibir les actituds violentes dels vaguistes i manifestants.

He trobat un vídeo que desmenteix aquesta mentida que ens volen vendre. Un vídeo que mostra les imatges de les càrregues policials a la ciutat de València durant el dimecres passat.

Que no ens enganyin.

Espai públic? Sí, però de debò!

Un canvi de model. Això és el que molts reclamem per al nostre món. Però també per a la nosta ciutat. O almenys això penso jo. Un canvi de model, on el ciutadà sigui l'eix vertebrador al voltant del qual, la ciutat giri. Una ciutat adatapada a la persona que hi viu, i fomentant la convivència entre ciutadans i ciutadanes, fomentant la interacció entre els individus, lluny de l'actual model d'atomització i privatització que vivim.

En aquest context, demanem un espai públic per a les persones. Un espai públic que sigui el que el seu nom indica: públic. De les persones. Potser les reclames polítiques i socials de la no privatització de l'espai públic, la socialització dels espais, no s'entenen des de la majoria de sector de la societat. Però en el fons no estem demamant res de l'altre món.

Avui, he anat amb uns amics a una instal·lació esportiva, oberta a tothom, que hi ha prop de Gràcia, érem unes 30-40 persones gaudint plegats d'uns partits de futbol, un bon matí de dissabte. Catalans i extrangers, petits i grans, tots iguals, sense cap condició d'admissió.

Això, pot ser un exemple del que volem. Que el que és de tots, sigui de tots i per a tots.

Volem instal·lacions esportives obertes a tothom, volem poder gaudir de la cultura al carrer (perquè no se li poden posar traves a la cultura), volem poder fer assemblees al carrer, volem poder gaudir d'un vespre amb els amics asseguts a una plaça o un parc, volem acabar amb les traves legals per poder fer les nostres festes al carrer, volem fer actes a les places i carrers de les nostres vil·les, volem que l'espai públic no es privatitzi per a usar-lo uns pocs, volem un espai públic obert als ciutadans tot el dia (no com la Plaça de les Dones del 36, a Gràcia)...

En definitiva, volem que el que és nostre sigui, realment, per a nosaltres. I quan dic nosaltres no hi poso límits, no hi poso noms, no hi poso sigles. Tots.

Autogestionar l'espai públic, que siguin les persones que decideixin què fer-hi i què no fer-hi al nostre espai. Això, és el que volem.

29-S: Frases cèlebres (V)

Crec que a gran part de l'opinió pública se'ls ha oblidat el que és una vaga i l'objectiu que persegueixen els vaguistes:

"Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions."

Francesc Layret i Foix (1880-1920)

-------------

No hi ha fruits sense sacrifici i lluita. Si no hi ha aquesta predisposició més val no fer res.

"Sense lluita no hi ha progrés. Aquells que diuen estar a favor de la llibertat però menyspreen l'agitació política són persones que volen collir sense haver sembrat, volen la pluja sense el llamp i el tro, volen l'oceà sense l'horrible estrèpit de les seves cabaloses aigües. "

Frederick Douglass (1818-1895)

Cites extretes de l'article del bloc de la Sàpiens "Vaga general, un moment històric" de Jose Manuel Rúa.