dilluns, 18 d’octubre del 2010

Independentistes hipòcrites

Quedi clar de bon començament que ni comparteixo ni em semblen encertades les estratègies que estan duent a terme tant Reagrupament com Solidaritat. No crec que sigui necessari, ni bo, unir-nos tots els independentistes sota unes sigles concretes i deixem de banda tot el programa econòmic i social que puguem tenir. No crec que la qüestió nacional hagi de tapar i fer oblidar la qüestió social.

Però bé, tant Reagrupament com Solidaritat, s'han ventat durant els últims mesos de reunir el vot independentista de forma transversal i, alhora, d'aportar una regeneració democràtica a la política catalana. Molt bones paraules, molt bons propòsits.

Perdoneu-me que me'n rigui d'això últim, lo de la regeneració democràtica.

Mentre que aproximadament el 90% de la militància d'aquests dos partits, (no oblidem que els militants són els subjectes que articulen la democràcia) aposta per la unificació de les dues candidatures, els líders de les formacions, que no paren d'apuntar-se a regeneracions democràtiques i històries vàries, fan cas omís d'aquestes reivindicacions.

Ja em perdonareu, però això de democràtic no en té res. Bé, i ben mirat, la unificació del vot independentista tampoc l'han aconseguit. Per tant, ni unificació independentista, ni regeneració democràtica, llavors què volen aportar-nos, senyors?

No ho sé, tant Laporta i tant Carretero em cansa. Sobretot quan m'adono que l'únic que venen és fum.