Espai públic? Sí, però de debò!

Un canvi de model. Això és el que molts reclamem per al nostre món. Però també per a la nosta ciutat. O almenys això penso jo. Un canvi de model, on el ciutadà sigui l'eix vertebrador al voltant del qual, la ciutat giri. Una ciutat adatapada a la persona que hi viu, i fomentant la convivència entre ciutadans i ciutadanes, fomentant la interacció entre els individus, lluny de l'actual model d'atomització i privatització que vivim.

En aquest context, demanem un espai públic per a les persones. Un espai públic que sigui el que el seu nom indica: públic. De les persones. Potser les reclames polítiques i socials de la no privatització de l'espai públic, la socialització dels espais, no s'entenen des de la majoria de sector de la societat. Però en el fons no estem demamant res de l'altre món.

Avui, he anat amb uns amics a una instal·lació esportiva, oberta a tothom, que hi ha prop de Gràcia, érem unes 30-40 persones gaudint plegats d'uns partits de futbol, un bon matí de dissabte. Catalans i extrangers, petits i grans, tots iguals, sense cap condició d'admissió.

Això, pot ser un exemple del que volem. Que el que és de tots, sigui de tots i per a tots.

Volem instal·lacions esportives obertes a tothom, volem poder gaudir de la cultura al carrer (perquè no se li poden posar traves a la cultura), volem poder fer assemblees al carrer, volem poder gaudir d'un vespre amb els amics asseguts a una plaça o un parc, volem acabar amb les traves legals per poder fer les nostres festes al carrer, volem fer actes a les places i carrers de les nostres vil·les, volem que l'espai públic no es privatitzi per a usar-lo uns pocs, volem un espai públic obert als ciutadans tot el dia (no com la Plaça de les Dones del 36, a Gràcia)...

En definitiva, volem que el que és nostre sigui, realment, per a nosaltres. I quan dic nosaltres no hi poso límits, no hi poso noms, no hi poso sigles. Tots.

Autogestionar l'espai públic, que siguin les persones que decideixin què fer-hi i què no fer-hi al nostre espai. Això, és el que volem.