Empresonar idees

Alguns el volen empresonar per això:

Per mi, només té un nom: Estat d'excepció.

Vostè és el que no serveix!

"Los movimientos de Batasuna no sirven ni valen"

Paraules de Jose Luis Rodríguez Zapatero, l'home que hauria de gestionar el procés de pau a Euskal Herria, i que es dedica a girar, reiteradament, l'esquena a tot intent de superació del conflicte.

Batasuna ha repetit, per activa i per passiva, que aposta per un procés democràtic sense cap mena de violència. Han afirmat, fins i tot, cosa que mai havien fet abans, que la violència d'ETA, la kale borroka i les extorsions no tenen cabuda en el procés que han engegat. Han signat acords multilaterals amb altres formacions sota les condicions de rebuig a tot tipus de violència. Han declarat la seva intenció de superar el conflicte polític mitjançant una negociació pacífica, regida pels principis Mitchell. Han demanat a ETA una treva amb caràcter indefinit i incondicional, que pugui ser verificada internacionalment.

Però tot això no serveix de res, oi?

El que no serveix de res és l'actitud de l'Estat i dels agents polítics espanyolistes que es neguen a reconèixer els passos que està donant l'esquerra abertzale per a la pau. Una actitud altiva i prepotent que només serveix per perpetuar una situació de violència i repressió a Euskal Herria.

No serveix de res tot el que està fent l'esquerra abertzale?

Jo només sé que ara a Euskal Herria l'únic que continua amb la violència és l'Estat espanyol, que segueix perseguint idees i projectes, amb repressió, presó i tortures.

I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!

Passos per a un procés irreversible!

Ja fa unes setmanes, una declaració d'ETA sacsejava el panorama polític i social basc, així com el panorama polític de l'Estat espanyol. I és que l'organització armada declarava un alto-el-foc indefinit.

Una declaració emmarcada clarament, dins del procés iniciat ja fa gairebé un any per l'esquerra abertzale amb la declaració d'Alsasua, la declaració de Brusel·les i ratificades, ambdues, en l'acord estratègic entre l'esquerra abertzale i EA. Un procés obert a altres formacions i àmbits socials i sindicals, que preté obrir un procés democràtic per a Euskal Herria.

Les reaccions a la declaració d'alto-el-foc no es van fer esperar. I la majoria d'elles, com no podia ser d'altra manera, intentaven restar importància a la decisió de l'organització i remarcaven que allò no tenia cap mena de validesa. D'altra banda, sectors abertzales i, alhora, sectors de la comunitat internacional, no s'estaven de remarcar la importància d'aquesta decisió, que obre un nou escenari polític al País Basc.

Ara per ara, les coses estan clares. Com ja van dir en declaracions els portaveus de l'esquerra abertzale, la pilota és al terrat de l'Estat espanyol i encara no ha mogut un dit que favoreixi la resolució del conflicte i que obri un nou procés de diàleg.

Lluny d'això, com vam poder llegir ahir als diaris, continuen amb la seva política repressiva i agressiva contra tots els sectors abertzales. O com, el passat cap de setmana, l'Audiència Nacional va prohibir la manifestació pels drets civils i polítics bascs.

Sóc optimista, sí. El procés ja no té marxa enrere. Allò que començava fa un any com a un procés en potència, poc a poc, pas a pas, està passant a ser real. Els passos per ara els han donat només els d'una banda de la taula. L'altra segueix intentant treure partit del mateix pastís de sempre.

I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!

La qüestió del mètode

Aquesta és l'única estratègia de l'esquerra abertzale per la resolució del conflicte:


Aquesta, l'única que contempla el Govern:



Ara bé, els dolents continuen sent els de l'esquerra abertzale, perquè són ells els que no volen que acabi l'activitat d'ETA, no?

Jo, ho dubto, senyors, ho dubto.

Sí, aquesta és la seva democràcia

"Aquesta és la seva democràcia!"

Una frase que es proclama repetidament a sectors de l'EI i moviments socials, qüestionant el rerefons poc democràtic de l'actual "jo democràtic" espanyol.
Paral·lelament, són molts els que ens acusen de mentiders, i recorren a la frase de "tu no has viscut amb Franco". Efectivament, jo no vaig viure en aquella època, i per suposat, no es poden ni comparar. Ara bé, és l'actual model realment democràtic? Ens venen la transició espanyola com a garant que la democràcia real es va instaurar a tot l'Estat, deixant enrere dictadures i imposicions. Però com molts s'encarreguen a denunciar, aquest pas no deixa de ser una farsa. Malauradament, són els que aleshores van lluitar contra aquella dictadura espanyola i per la instauració de la democràcia, els que ara es miren la realitat còmodes des del sofà, com si tot estigués fet. I no està tot fer, senyors, ni molt menys, no en aquest Estat espanyol.

Sinó no puc entendre com es poden donar casos com el de l'Egunkaria.

El tancament de tot un diari, amb els suposats motius d'una suposada pertinença a ETA, i la detenció i acusació de tots els seus directius de rebre ordres d'ETA i de posar el diari a disposició de les voluntats de la banda armada. Tot això, per la SUPOSADA pertinença a la banda armada (el jutge deia concretament que "«`Egunkaria' ha sido creada, financiada y dirigida por ETA, teniendo su lugar en las estructuras de la banda y unos enlaces determinados para recibir las directrices de la misma y poder remitir información»"). Un supòsit carregat de prejudicis i basat, com queda clar després de conèixer tot el procés, en la voluntat d'eliminar l'únic diari íntegrament en euskera del moment.

I no acaba aquí la cosa, perquè juntament amb tot això estan les denuncies de tortures per part dels detinguts durant el procés. Unes denúncies a les quals el jutge es limita a dir que "«no puede llegar a conclusiones jurídico penalmente relevantes, salvo constatar que no hubo un control judicial suficiente y eficiente de las condiciones de la incomunicación»".

No ho negaré, avui és un gran dia i una gran notícia saber que han estat absolts, com, altrament, no podia ser d'una altra manera. M'alegra veure que encara queda un bri de justícia en aquest país.

Però hi ha una cosa que no podran tornar per molts judicis que es facin. Són els 7 anys que han passat els directius d'Egunkaria, les tortures i sobretot, no podran tornar a tots els bascos l'essència del diari. Qui retornarà tot això 7 anys després? No, els diners no retornaran res de tot això.


Poden dir-me el que vulguin, que a mi no m'enganyaran més. L'Estat espanyol censura, tortura, veta, prohibeix i menteix. I el més greu és que ho fa conscientment.

"Sí, aquesta és la seva democràcia!"

Guerra bruta del segle XXI

Se sent molt a parlar últimament de Jon Anza, i hi ha gent que encara s'indigna quan alguns afirmem que la seva mort té molt a veure amb els cossos de seguretat de l'Estat. Avui recordaré una història que va passar no fa pas tant.

Fa uns 24 anys, una situació molt semblant a la d'en Jon Anza va succeir, en aquell cas, el que en va rebre les conseqüències va ser Mikel Zabala.

Mikel Zabala va ser detingut el dia 25 de novembre de l'any 1985. Detingut per la ja típica possible vinculació a ETA, va passar a mans dels cossos de forces de seguretat de l'Estat. Al cap d'uns dies, les autoritats informaven que el detingut havia escapat i que s'havia llençat al riu Bidassoa, emmanillat com estava i sense que els guàrdies civils puguessin fer-hi res. Després de 20 dies de desaparició, la Guàrdia Civil va trobar el seu cos sense vida al propi riu Bidassoa.

La versió oficial era doncs, que després de la detenció el pres i durant un trajecte a reconèixer un suposat zulo d'ETA, que mai m'és se'n va saber res, en Mikel Zabala es va donar a la fuga llançant-se al riu Bidassoa. Una versió que ningú es va creure a Euskal Herria.

Durant dies, la Creu Roja va rastrejar el riu en búsqueda del cos sense vida del basc, però no van tenir èxit. Tanmateix, l'endemà de desistir en la búsqueda, la Guàrdia Civil va trobar el cos d'en Mikel Zabala, mort al riu, a un punt que havia estat ja recorregut pels bussos de la Creu Roja. Sense signes de violència i amb aigua del Bidassoa als pulmons, la versió oficial semblava que era la correcta. Però, varis aspectes encara trontollaven. Com havia aconseguit escapar de la Guàrdia Civil? Per què no havien disparat en la seva fuga? Per què no es trobaven organismes propis del riu als pulmons del basc mort?

Quasi 20 anys més tard dels successos, va sortir a la llum una cinta amb la grabació d'una conversa entre Guàrdies Civils on un explicava a l'altre l'assassinat d'en Mikel Zabala. El basc havia mort durant la tortura de la "banyera" (consistent en summergir els detinguts en aigua impedint-los la respiració durant llargues estones) a la caserna d'Intxaurrondo. Per camuflar l'assassinat, havien injectat aigua del riu Bidassoa als pulmons del mort per donar credibilitat a la quartada oficial.

El més greu és que les autoritats del Govern tenien els informes que documenta el succeït a la caserna de Intxaurrondo. Tanmateix, no van sortir mai a la llum, serà que no els interessava.


Ara, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que els que ara afirmem que Jon Anza ha estat assassinat seran objectiu de querelles judicials... potser és que en tenim motius senyor Rubalcaba!
Faran el mateix ara amb en Jon Anza? I ens assabentarem d'aquí 20 anys del que realment va passar?


Fàstic la democràcia espanyola. Fàstic.

Aberri Eguna 2010

Irun. Pluja, intermitent. Ikurriñes onejant al vent. L'avinguda a vessar de gent. Converses, nervioses per començar. Paraigües amunt i avall. Cafès ben calents per combatre el fred. Crits sonors desperten els veïns. Una txapela. Una altra. L'àvia amb els ulls brillants. Un català, avui, basc. Una banda de música. Euskera, molt euskera. Txupinazo, comença!

Caminar. Crits. Independentzia, i més independentzia. Kurdistan, també. Estelada. Ikurriñes, moltes. Converses entre companys. Joves. Avis. Pares. Néts. Tots. Més euskera. Despistats, parlen català. Presos. Caminar. Pluja. Paraigües. Alegria, molta. Rostres d'il·lusió. País. Trucades als absents. Plors d'un nen. Política, sí, política. Arracades. Euskal Herria, sempre. Palestins. Cartells. Més banderes. Caminar.

Hendaia brama. Caminen. Criden. Ikurriña gegant. Somriures. Unió. Iparralde. Bidassoa. Més pluja. Indepentistak. Pancartes. Cigarrets. Crits. Junts. Somriures. Molts somriures. Esperança. Lluita. Gent. Gentada. Coneguts. Companys de lluita. Unitat.

Parlaments. Escenari. Euskera. Euskal Herria. Askatasuna. Independentzia. Presoak. Etxerat. Feminisme. Música. Solidaritat. Internacioanlisme. Sol. Més euskera. Ikurriña enorme. Justícia social. Nació. País. Aplaudiments, sincers. Sentiments. Esperança, molta esperança. Somriures. Reflexió. Abraçades. Ganes de victòria. Ganes de ser. Família. Llibertat. Eusko Gudariak.

Final.

Principi.

ABERRI EGUNA 2010

Quan la paraula democràcia perd el significat

Un nou pas cap a la resolució, un nou pas cap a la repressió. Un nou pas cap al diàleg, una nova onada policial. Una nova via política, una nova mesura privativa. Una nova iniciativa, una nova prohibició.

Aquesta és la dialèctica que des de fa molts anys es dóna repetidament a Euskal Herria. Una situació que supera totes les lògiques polítiques i socials. Una situació que provoca fets tan inversemblants com l'entesa entre PP i PSOE, o que porta a polítics a desitjar la mort d'altres companys de professió. Situacions que surten de tota lògica política i ètica, però que a Euskal Herria, són el pa de cada dia.

I és que és aquí, a Euskal Herria, on hi ha milers i milers de persones que porten uns 10 anys sense dret a vot. Un vot que els ha estat segrestat una i altra vegada, sense que ningú alci la veu, i si ho fa, que se'l faci callar fàcilment. Amb l'excusa perfecte del "tot és ETA" o de l'"entorn d'ETA" han pogut fer mans i mànigues per evitar i callar les veus dissidents d'Euskal Herria.

Els últims mesos però, alguna cosa s'està movent a Euskal Herria. Quelcom de nou es mou pel territori, una voluntat de resolucio, una voluntat majoritària de normalitat política i democràtica. Una voluntat, des de la democràcia, el diàleg i la participació ciutadana de fer un pas decidit per la resolució i per la pau. Una iniciativa que engresca a molts, entre els que m'incloc. Una iniciativa que es pot descriure de moltes maneres, però per damunt de tot, és una inicitiva que fa por. Molta por. Moltíssima por.

Tanta por té l'Estat espanyol davant d'aquesta voluntat popular basca que no té més arguments que la privació, la repressió i la negació. Una estratègia que fa anys que perdura i que, alhora, fa anys que és permesa amb total impunitat. Ara doncs, que l'esquerra abertzale ha donat un pas endavant, que ha alçat la veu i ha ensenyat la cara. Ara que la negació d'aquesta voluntat era impossible. L'Estat espanyol s'ha tret una nova carta de la màniga. I cada cop se'ls està veient més el llautó. Cada vegada està quedant més al descobert que la voluntat de l'Estat no és la de instaurar una democràcia verdadera, sinó que aquesta no sigui possible. Reduir la voluntat d'una gran part de la població basca a una voluntat residual d'una minoria ciutadana.

Una vegada, el ministre d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, proposava a l'esquerra abertzale una elecció : "Bombas o votos?". L'esquerra abertzale ha decidit clara i fermament el que vol, VOTS. I no només vol vots, vol vots i democràcia popular i real, on tots hi puguin ser representats. És per això que han endegat aquest nou procés amb un aire renovat i amb una voluntat cada cop més ferma. I la resposta del Govern és la de la por. La por que els obliga a renovar de la Llei de Partits i no sé quina llei més, perquè és l'únic argument que tenen. Saben millor que ningú que no poden combatre amb les paraules, saben que no tenen arguments per negar l'innegable, no saben com aturar, amb les normes del joc democràtic, una realitat basca que va a l'alça.

I em fa molta gràcia el que diu la Llei de Partits, i la seva cara renovada. Diu que qualsevol càrrec electe ha de condemnar la violència, però no parlen pas d'una violència de forma genèrica, sinó única i exclusivament de la violència d'ETA. És divertit com prohibeixen l'ús de la violència per part d'uns i permeten la violència que ells mateixos utilitzen. O és que no és violència la guerra d'Irak? O que no és violència la presència de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan? O no és violència l'assassinat d'en Guillem Agulló? O no és violència homenatjar franquistes i nazis? O no és violència torturar? O no és violència el GAL?

Ben fàcil és parlar de la violència d'ETA i oblidar-se de tota la resta. Ben fàcil és parlar de democràcia i oblidar-se del significat real de la paraula.

D'entre bombes i vots, l'esquerra abertzale ha decidit vots. D'entre prohibició i vots, l'Estat ha escollit prohibir.

Els que no volen solucionar el conflicte quedar clar quins són, no?

"El día que Aznar se volvió loco" (o com es destapa la hipocresia espanyola)

"EL DÍA QUE AZNAR SE VOLVIÓ LOCO

Y todo por una rueda de prensa selebrada en Colombia a la que asistian periodistas españoels y colombianos. "Lo he dicho por activa y pasiva y lo reitero: no se puede dialogar con quiene tienen sus manos manchadas de sangre...". "¡Pero Presidente! -objeta un periodista colombiano- ¿y entonces? ¿No ha venido usted a este país a mediar, a hacer posible la vía del diálogo entre la guerrilla y el Gobierno?". "Sí... Bueno, yo me refiero al País Vasco... Porque en este país es urgente y necesario poner fina la violencia y propiciar el necesaria diálogo que haga posible la paz...". "¿Se refiere al País Vasco?", pregunta un periodista español un tanto confundido. "No... ahora me refiero a Colombia... Allí todos van a ir presos, porque no podemos dialogar con los que matan por matar, con los que han hecho dle secuestro de inocentes una costumbre...". "¿Se refiere usted al senador y a los 6 alcaldes y a los 100 militares que tiene secuestrada acutalmente la guerrilla colombiana?", pregunta ingenuament otro periodista. "No... ahora me refiero otra vez al País Vasco... Cierto es que durante muchos años la viollencia terrorista ha provcado miles de muertos y ha llevado el dolor por igual a unos y a otros, pero hay que intentar el diálogo porque la paz sólo puede ser consecuencia del entendimiento y la concertación...". "Ahora sí que usted se esta refirienda al País Vasco ¿verdad Presiendte?", pregunta otro corresponsal. "No... ahora me refiero precisamente a Colombia, donde el gobierno que presido, al igual que en otras partes conflictivas del mundo, está desempeñando sus buenos oficios como gestor de la paz y el diálogo para poner término a la violencia terrorista...". "A la violencia terrorista... del País Vasco...¿Verdad Presidente?". "No, ahora sigo refiriendome a Colombia, porque no podemos dialgoar, ni llegar a entendimientos con los intolerantes que recurren a la violencia de sus bombas...". "¿Y entonces, qué hace en Colombia, señor Presidente?". "No... ahora estoy hablando de nuevo de País Vasco. Colombia es diferente. Irlanda es diferente. Kosovo es diferente. Yugoslavia es diferente. Irak es diferente. Chechenia es diferente. Los utus y los tutsis son diferentes. El mundo es diferente. Yo, también soy diferente". "

Koldo Sagaseta, periodista d'El Nacional (Republica Dominicana), publicat a Euskadi Informacion, 18 d'Octubre del 1998

He trobat aquest article de fa uns 12 anys amb motiu de la visita del nostre estimat senyor Aznar a Colombia, per mediar en el conflicte entre les guerrilles colombianes i el Govern. Un exemple que l'actitud de l'espanyolisme perdura amb els anys.

Aquest article mostra, a banda d'una falta de lògica en el discurs del senyor Aznar i una total incoherència de les seves paraules, la reiterada actitud del nacionalisme espanyol més ranci i conservador davant els conflictes que afecten el seu territori. Una actitud basada en la negació de la realitat existent i articulada mitjançant la repressió i la mentida.

Una actitud que, tanmateix, no reparen en canviar totalment quan el conflicte a solucionar es troba fora de les seves (imposades) fronteres. Veiem com reiteradament, els espanyols s'embarquen en causes (que, altrament, poden ser totalment legítimes) però que a l'hora de transportar-les a l'Estat espanyol, desapareixen.

Conegut és l'exemple, no fa gaire temps, del posicionament del Govern espanyol i de gran part de la societat espanyola sobre el conflicte i al situació del Sàhara Occidental. Vam poder observar com des de gairebé tots els àmbits de la societat civil i des de la classe política s'afirmaven i es reconeixien els drets del poble sharaui a l'autodeterminació. Ara bé, quan pregunten sobre els Països Catalans o Euskal Herria, tot canvia... i canvia cap a dolent.

Aquesta és la seva manera d'actuar, aquesta és la seva lògica.

Aquesta és la hipocresia espanyola.

Silenciar el que no interessa? Fàcil, fàcil

El Departament d'Interior del govern basc va decidir ahir prohibir les mobilitzacions convocades pel dia d'avui com a mostra de protesta per la mort de Jon Anza. Unes protestes convocades pel moviment pro amnistia, que volien sortir al carrer per denunciar la guerra bruta que creuen que hi ha darrere de la mort d'Anza i per exigir als governs francesos i espanyols una investigació a fons per descobrir la veritat del cas.

El que demostra aquesta nova, i ja reiterada, prohibició és la facilitat i el poder que té el govern de prohibir el que els convingui. Sota l'excusa d'enaltiment de terrorisme i del caràcter delictiu de la marxa, poden prohibir el que més els convingui, podem callar totes les boques que vulguin.

D'acord que la mobilització es farà igualment, com ja han indicat els convocants de les protestes, però això no resta trascendència al fet de la prohibició. Una prohibició que no deixa de ser un atemptat a la llibertat d'expressió, ja no es pot ni sortir a reclamar justícia, ni expressar la pròpia opinió. Que el mort era un etarra? Sí. Però això impedeix que es reclami justícia i que s'aclari la seva mort? Què passa que al pertànyer a ETA ja no és persona? Ja no té família? Ja no té amics?

Estem parlant que la marxa destinada a protestar pels fets ocurreguts a Toulouse fa gairebé un any. Bé que fins ara tot són opinions, sí. No tenim res de clar encara sobre aquells fets. No tenim conclusions però tenim moltes preguntes. Què ha fallat en la investigació francesa per a no trobar el seu cos fins al cap d'un any? O per quin motiu ha fallat? Què va passar durant els 11 dies entre el 18 i el 29 d'abril, des que va desaparèixer fins que va ser trobat inconscient al carrer? Com és que l'hospital no va rebre la notificació de búsqueda d'un cos sense indentificar? Com és que l'hospital no va comunicar la presència d'un home ingressat no identificat? Què feien els Guàrdies Civils que van marxar d'un hotel de la mateixa ciutat quan es va denunciar la desaparició? Per quin motiu no es permet al metge de confiança accedir a tota la informació mèdica del cas?

Moltes preguntes i poques respostes. Reclamar respostes és enaltiment de terrorisme. Doncs jo les exigeixo, sí. I si això és enaltiment de terrorisme no seria l'únic que aniria a presó.

Reclamar justícia no és terrorisme, no és delicte. Delicte és reprimir la llibertat d'expressió i prohibir-la. Porten anys fent-ho, sembla ja tradició, però seguirem denunciant cada vegada que torni a passar.

Quan la justícia fa política... (II)

El diari Gara ha fet pública la sentència del judici contra Arnaldo Otegi, que recordem que va acabar amb una condemna de 2 anys de presó.

M'ha semblat interessant reproduir les paraules que va expressar en la intervenció d'aquell acte, i per les quals se l'imputen els delictes d'enaltiment de terrorista. Són aquestes:

"(...) propusimos dos mesas y existirán esas dos mesas, no sabemos cuándo, pero existirán"

"Y, finalmente, en esas dos mesas, igual que en Sudáfrica, el futuro de este pueblo se construirá de conformidad, con compromiso, libertad, democracia y justicia. Reconociendo la territorialidad y la autodeterminación de este pueblo, pero eso no puede construirse sin lucha, sin organización y sin compromiso".

"Gatza lleva 25 años en prisión, Mandela salió después de 27 años. Pero Mandela no salió de la cárcel para conocer una Sudáfrica del pasado, Mandela salió de la cárcel superado el apartheid, con la democracia construida y conseguida la libertad. Y así saldrá también en este pueblo el Colectivo de Presos Políticos Vascos".

"Todavía no sabemos si será largo, corto o breve, lo que sabemos es que en Sudráfica lo consiguieron a los 27 años. Y lo que sabemos es que si luchamos, si mantenemos la sensatez, inteligencia y prudencia política que nos dijo Jon Idigoras, tal vez dentro de 27 años también se conseguirá en Euskal Herria a través de la negociación el escenario democrático nacional que le deben, que merece, que necesita. Se lo debemos a los presos políticos vascos, refugiados y tantos camaradas que hemos dejado en la lucha y lo conseguiremos. Vamos por el buen camino, estamos en el buen camino, se están creando las condiciones y vamos a gestionar esas condiciones dentro de la voluntad del pueblo. Territorialidad y autodeterminación, democracia y justicia".

"Y todos los represaliados vascos construyendo Euskal Herria con nosotros en casa, en la calle, en Euskal Herria. ¡Viva la izquierda abertzale! ¡Viva Euskal Herria!".


He llegit íntegrament la sentència de l'Audiència Nacional (aquí podeu llegir-la) i és exclusivament per la frase destacada en negreta el motiu dels dos anys de presó que se li han imposat. Si algú té interés en mirar-se la sentència, és a partir de la pàgina 13 on es tracta concretament el cas d'enaltiment terrorista per part d'Otegi.

Sincerament, no sóc cap entès en sentències judicials, però em sembla una decidió condicionada per prejudicis i opinions que podrien ser perfectament vistes des d'un altre punt de vista. Personalment, crec que se'n desprèn, clarament, el contingut polític que té el judici.

Cal recordar que el judici se li imputaven delictes d'enaltiment de terrorisme sense saber què havia dit exactament Otegi, perquè no entenien les paraules que va pronunciar perquè va fer la seva intervenció en euskera... Imputen a algú saber què a dit? Va home, va!

Malauradament, tenen el poder de fer el que ells vulguin, això és el pitjor.

Repeteixo, fàstic! Em provoca fàstic.

Quan la justícia fa política...

"L'Audiència Nacional ha condemnat aquest dimarts l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi a dos anys de presó i 16 d'inhabilitació per enaltir el terrorisme"

extret de l'AVUI el 02/03/2010

"Homenaje fascista a los muertos por Hitler. Un centenar de franquistas canta el Cara al Sol para honrar a los fallecidos de la División Azul. La Policía no impidió el acto"

extret de Público l'11/02/2010

De nou, la justícia continua sent aplicada de formes estranyament diferents. Participar en acte per un etarra comporta 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació. Enaltir feixistes, impunitat absoluta.

Fàstic!

Rufi Etxeberria: 'No hi ha d'haver activitat armada d'ETA'

Sincerament, crec que és l'aposta més clara i valenta de l'esquerra abertzale que he viscut jo.

Aquesta entrevista mostra els principis del procés democràtic que es vol dur a terme i on Rufi Etxeberria afirma que la lluita armada no hi entra, en aquest procés que volen endegar:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3692643/rufi-etxeberria-dhaver-activitat-armada-deta.html (mireu el vídeo!)

Curiosament, aquesta notícia no ha sortit en cap portada dels diaris nacionals... Bé que quan hi ha un atemptat d'ETA les portades se n'omplen la boca, no? Realment volen que el procés violent acabi? És molt fàcil manipular la ment de les persones des de l'influència dels mitjans. I què bé que ho fan, sí. Deixem l'esquerra abertzale pels terres, només traient les notícies que els interessen. Són tots uns assassins i uns separatistes. Que treguin les resolucions del nou procés, que expliquin la realitat que s'està visquent al debat de l'esquerra abertzale.

Que se'ls veu el llautó, home! Que no ens enganyin, home!

Aquí, continuarem atents a veure com continua! Aquí no ens manipularan el pensament.

Salut!

Zutik Euskal Herria!

Quelcom es mou a Euskal Herria. I, sobretot, quelcom es mou al sí de l'esquerra abertzale.

Ahir es van fer públiques les resolucions del procés de debat intern que ha tingut lloc a tot el territori basc. Fruit de les converses i els debats duts a terme els últims mesos, han elaborat un nou document on es poden llegir els principis de l'estratègia de l'esquerra abertzale.

Realment, aquest nou document no fa res més que recalcar i remarcar els objectius ja exposats a la declaració d'Alsasua(*) el passat 15 de novembre. Per tant, no aporta res de nou i, no deixa de ser una nova forma de donar a conèixer la situació d'Euskal Herria i, en concret, la visió de l'esquerra abertzale.

I, tant a la declaració d'Alsasua com a aquest últim document, els independentistes bascos deixen clar que aposten per una nova etapa política al país basc. Apostant per un procés democràtic i purament polític, basat en el diàleg i en vies allunyades de la violència.

És més que probable que els agents de l'Estat espanyol girin la mirada a aquest nou gest de l'esquerra abertzale. De fet, n'estic segur. Però cal que la gent l'escolti com cal i que, també, els partits nacionalistes bascos moguin fitxa. Aralar i EA ja s'han posicionat a favor de la posició de l'esquerra abertzale. Cal que es crei un bloc popular i polític de caire sobiranista per retornar la normalitat política al País Basc. I aquesta normalitat només arribarà quan l'esquerra abertzale puguin tenir una representació política real.

En aquest blog, no girarem la vista al procés que s'està duent a terme. Utilitzarem aquesta eina per difondre el que l'Estat espanyol intenta tapar i no ensenya.

Per acabar, uns quants vídeos que mostren i expliquen quina és aquesta proposta de l'esquerra abertzale. No tot és ETA a Euskal Herria. Aquests videos ho mostren:

• Vídeo del judici a Arnaldo Otegi acusat d'enaltiment de terrorisme per un acte a favor d'un pres basc.

• Declaració d'Altsasu(*):

• Parlament d'Arnaldo Otegi explicant el procés que es vol portar a terme a Euskal Herria, per part de l'esquerra abertzale.

PD: Recordar que avui, dia 18 de febrer, comença la setmana de solidaritat amb Euskal Herria. Amb un cicle de xerrades a diferents punts del territori català. Mostrem la nostra solidaritat i el nostre suport a la causa basca.

Paraula de Losantos...

Avui, a la secció de la crítica radiofònica de l'AVUI, he llegit aquesta frase del senyor Losantos:

“Yo dije la verdad Esquerra se reunió en Perpiñán para pactar que mataran en Zaragoza y en Madrid, pero no en Barcelona”

És magnífica la capacitat que té aquest home de saber-ho tot. Poder afirmar què van pactar és una demostració d'omnisciència impressionant. A partir d'ara aniré amb compte amb el que faig perquè ara ja sé que el senyor Losantos m'està vigilant.

Estimat senyor Losantos. No serà que la sortida a aquest conflicte a Euskal Herria sigui asseure's a parlar amb ETA?

No tinc ni idea de què van parlar en aquella reunió que va tenir lloc a Perpinyà, entre membres d'ETA i en Carod. No en tinc ni idea. Però la qüestió és que, sigui per casualitat o per causalitat, des de llavors no s'ha produït cap atemptat a territori català.

No és aquest un exemple que el que es necessita per acabar amb la violència és asseure's a parlar (ja no dic arribar a bon port, dic asseure's!)? Continuant amb la política policial actual no s'aconseguirà res. Porten anys intentant-ho i no poden acabar amb ETA. Ni han pogut, ni podran! I no estic donant suport a cap dels bàndols, simplement dic que no podran.

I no només això. No només no donen opció al diàleg, sinó que tallen les vies de solució al conflicte il·legalitzant partits, processant independentistes... Realment estan buscant una solució al problema o el que volen és seguir aconseguint vots a costa d'ETA? Reitero que no veig una solució policial al problema. Veig abans una aposta d'ETA a obrir una nova etapa en el procés d'alliberament, que una derrota policial d'ETA.

Reprimint els independentistes i les ments dissidents no se solucionarà el problema. Perpetuant les agressions a Euskal Herria només servirà per fomentar més violència.

El diàleg és la solució, recordem-ho.

Non dago Jon?

Realment o hi ha alguna cosa que se m'escapa o això que està passant és increïble! No entenc com pot passar aixo al segle XXI...

Aquí queda!
Siau

Parla el president del PP basc, senyors!

Són les paraules del president del Partit Popular basc, Antonio Basagoiti, en referència a la nova dinàmica de lluita impulsada pel col·lectiu de presos de l'organització armada ETA, que consisteix en promoure una vaga de fam col·lectiva, entre d'altres actes. Amb aquesta nova iniciativa de lluita volen reivindicar les condicions com a presos que reben, molt per sota dels drets que poden i haurien de tenir com a presos. Recordem, per exemple, que a l'Estat Espanyol encara existeix el període d'incomunicació pels casos de terrorisme, moltes vegades aprofitat per les forces de seguratat per a practicar tortures i vexacions.

I aquesta és la perla que ha deixat anar avui:

"Por mí, como si se ponen todos en huelga de hambre, con Otegi el primero, y llegan hasta el final. Tendríamos un problema menos."

Diria que no tinc paraules per expressar el que aquests mots em susciten...
Simplement, aquí ho deixo.

Tot està per fer i tot és possible!

AURRERA!

EH en un autèntic "Apartheid"

Haig de reconèixer que tot el que està succeint al País Basc em té atònit des de fa una bona temporada. Des que s'inicià l'Apartheid amb l'ascens il·legal de'n PSE-PP (i la germana lletja UPyD) davant dels nostres nassos. No sé perquè però no paren de passar coses ben estranyes sota la bandera de la "normalitat democràtica". Ja voldria saber jo que entenen ells per normalitat democràtica. L'última serà canviar l'escut d'Euskadi, específicament eliminar el quart quadre de l'escut que actualment està buit amb un fons vermell (buit des que el TC va obligar a eliminar l'escut de Navarra l'any 1985), puix que segons el bloc espanyolista els navarresos es podrien sentir ofesos (d'un quadrat buit vermell). S'ha de tenir en compte que fins i tot la constitució espanyola recull que si Navarra decidís en un referèndum ser la quarta província basca es podria produir. Però no, tot el que sigui intentar separar l'Hegoalde" en dos millor. Això em recorda a l'intent del moviment espanyolista en intentar segregar la llengua catalana en català i valencià.

Tal com recorden i enarboren la dinàmica de "treballar pel que realment importa a la gent" i la preocupa (en moments de crisi) com: demanar que la Selecció Espanyola de Fútbol vingui a jugar al País Basc, canviar el mapa del temps de l'EITB, cessar editors, perseguir el penjament de fotografies d'imatges de presos polítics, il·legalitzar manifestacions quan van en contra dels seus pensaments, canviar el currículum escolar perquè l'euskera no sigui llengua vehicular, gastar-se 17.200 euros en 81 banderes espanyoles , eliminar la E dels uniformes de la Ertzaintza, declarar festiu laboral el dia de l'aprovació de l'estatut de Guernika (perquè és una data que uneix a tots els bascos),...

Per últim vull acabar amb una cita de'n senyor Patxi López que digué el desembre de 2008 i que segons el meu criteri és brutal:

"Quiero que el gobierno de Euskadi no se centre en cuestiones identitarias que nos separan, sino abordar los problemas de los ciudadanos."

Aquestes accions no fan res més que reafirmar i animar a algunes persones en creure que la única solució serà la lluita armada! Que trista és la vida!

Salut!

Reflexions electorals (III)

No deixa de sorprendre'm la situació que s'està donant aquests últims dies relacionat amb els vots i amb els no-vots de les eleccions del darrer diumenge.

I és que, si encara no n'heu sentit a parlar (que ho dubto), les dades de vots de les eleccions europees no quadren. I últimament es veu que no només les dades relacionades amb II-SP, que era fins ara l'afectada, sinó que es veuen afectats altres partits polítics.

I dic que no deixa de sorprendre'm potser per pur desconeixement. Perquè admeto que fins aquestes eleccions no havia estat atent als procesos postelectorals de cap dels anteriors comicis. Però independentment d'això, la situació no deixa de ser pintoresca, per no dir que començo a tenir la mosca al nas.

I l'última és que el representant de II-SP ha estat expulsat del recompte de vots que s'està fent avui a Barcelona.
Un recompte que (teòricament) ha de confirmar (o bé desmentir) les dades publicades pel Ministeri de l'Interior, que val a dir que en molts municipis no quadren gairebé en res. I ho dic perquè ho he pogut veure amb els meus ulls. Pobles on II-SP té X vots a les actes dels col·legis electorals i al MIR en contabilitzen uns quants menys. De fet, per ser sincers, hi ha localitats on els partits guanyem vots, que apareixen del no res! I reitero que no és només problema de la candidatura II-SP.

Tanmateix, tot i acceptar que no és només problema que afecti a II-SP és (curiosament?) clarament la més afectada ja que, segons contabilitzen membres del propi partit, són fins 1800 vots que han estat desapareguts o bescanviats o traspapelats a Euskal Herria. Qüestió que permetria a II-SP convertir-se en la tercera força política del país, superant al PP. (de fet, en notícies d'última hora, han adjudicat 888 vots a II-SP a Guipúzcoa, segons fonts de EiTB)

Desconec pas per pas el mètode de recompte de vots, i poques vegades crec en la casualitat. Per tant, això em comença a olorar malament. Accepto que una persona pugui tenir un error, ja sigui de tipus informàtic, humà o el que sigui, però la quantitat d'errors supera possibles errors humans.

Veurem com acaba tot aquest caos informatiu i logístic. Veurem si el recompte final deixa les coses al seu lloc correcte.

La meva conclusió? Que cal, com a mínim, revisar el perquè de tota aquesta anada i vinguda de vots arreu del territori, revisar el procés de transferència de dades i millorar-lo si s'escau. Ja hi tornem a ser, millorar el sistema.