dissabte, 5 de desembre del 2009

EH en un autèntic "Apartheid"

Haig de reconèixer que tot el que està succeint al País Basc em té atònit des de fa una bona temporada. Des que s'inicià l'Apartheid amb l'ascens il·legal de'n PSE-PP (i la germana lletja UPyD) davant dels nostres nassos. No sé perquè però no paren de passar coses ben estranyes sota la bandera de la "normalitat democràtica". Ja voldria saber jo que entenen ells per normalitat democràtica. L'última serà canviar l'escut d'Euskadi, específicament eliminar el quart quadre de l'escut que actualment està buit amb un fons vermell (buit des que el TC va obligar a eliminar l'escut de Navarra l'any 1985), puix que segons el bloc espanyolista els navarresos es podrien sentir ofesos (d'un quadrat buit vermell). S'ha de tenir en compte que fins i tot la constitució espanyola recull que si Navarra decidís en un referèndum ser la quarta província basca es podria produir. Però no, tot el que sigui intentar separar l'Hegoalde" en dos millor. Això em recorda a l'intent del moviment espanyolista en intentar segregar la llengua catalana en català i valencià.

Tal com recorden i enarboren la dinàmica de "treballar pel que realment importa a la gent" i la preocupa (en moments de crisi) com: demanar que la Selecció Espanyola de Fútbol vingui a jugar al País Basc, canviar el mapa del temps de l'EITB, cessar editors, perseguir el penjament de fotografies d'imatges de presos polítics, il·legalitzar manifestacions quan van en contra dels seus pensaments, canviar el currículum escolar perquè l'euskera no sigui llengua vehicular, gastar-se 17.200 euros en 81 banderes espanyoles , eliminar la E dels uniformes de la Ertzaintza, declarar festiu laboral el dia de l'aprovació de l'estatut de Guernika (perquè és una data que uneix a tots els bascos),...

Per últim vull acabar amb una cita de'n senyor Patxi López que digué el desembre de 2008 i que segons el meu criteri és brutal:

"Quiero que el gobierno de Euskadi no se centre en cuestiones identitarias que nos separan, sino abordar los problemas de los ciudadanos."

Aquestes accions no fan res més que reafirmar i animar a algunes persones en creure que la única solució serà la lluita armada! Que trista és la vida!

Salut!