Okupen un edifici per a promoure la vaga del 29-S

Brutal l'acció d'ahir dels de l'Assemblea de Barcelona! No podia imaginar millor manera de promoure la vaga del proper dimecres!

Al final de la manifestació convocada per aquella tarda, es va okupar l'antic edifici del Banco de Crédito Español, situat al bell mig de la Plaça Catalunya. Un nou espai alliberat que vol esdevenir el centre logísitic de la dinamització de la vaga del 29-S.

Ho estem aconseguint, estem començant a donar-li la volta a aquesta vaga, estem fent-la nostra. I l'edfici okupat en plena Plaça Catalunya és una de les millors maneres de deixar-se veure i deixar clar què es vol i què es reivindica. Que tothom vegi que volem una vaga dels treballadors, no dels 2 sindicats que firmen els acords amb el Govern.

Un 10 per l'acció! Sí, senyor!

La CUP a l'Ajuntament de Barcelona

La CUP de Barcelona es presentarà a les eleccions municipals de l'any vinent. Aquesta va ser l'excel·lent notícia que van donar els membres de la candidatura de la capital catalana la setmana passada. L'aposta per un model de ciutat alternatiu, lluny de la ciutat-aparador que és ara, optarà a entrar a l'Ajuntament a les eleccions de l'any que ve.

La fita és ben complicada, no ens enganyarem, ja que fan falta un 5% dels vots per entrar al consistori, xifra que suposa un gran nombre de sufragis, i és ara quan cal treballar per a extendre l'aposta de la CUP a totes les barcelonines, i fer-ne partíceps d'elles.

En els propers mesos, la CUP de Barcelona durà a terme l'elaboració del seu programa marc propi per a les eleccions de l'any que ve. Un procés d'elaboració obert a tots els ciutadans que vulguin col·laborar-hi, de manera horitzontal i participativa.

Ja han sortit els primers cants de sirena per part de membres del consistori, en concret, d'ERC. Unes propostes que ja han estat rebutjades per part de la CUP, ja que creuen que ERC és còmplice del model de ciutat actual, al qual la CUP s'hi oposa frontalment.

És molta la feina a fer d'aquí al 22 de maig, dia de les eleccions. Però una cosa és ben clara: jo podré votar convençut.

Amunt la CUP de Barcelona!

El misteri dels 80.000 s'esvaeix

La CUP incia avui una campanya sobre el dret a l'habitatge i la situació de l'accés a la vivenda a la ciutat de Barcelona. Centrant la campanya en reclamar un cens real de pisos buits en tota la ciutat i en la problemàtica de l'accés a un habitatge digne, que actualment no s'està donant.

Per començar la campanya, han encartellat tota Barcelona amb els cartells on simplement s'hi podia llegir: "80.000", que tothom ha pogut veure per algun racó de Barcelona. Una acció que, combinada amb l'ús de les noves plataformes que ofereix la xarxa, ha aconseguit despertar l'interès i la curiositat de moltes barcelonines.

Seguirem informant!

La consulta de la vergonya

La consulta sobre la reforma de la Diagonal està resultant ser un fracàs impressionant i estrepitós. I encara pot ser-ho més quan sabem els resultats definitius i la participació. En tres dies de votació, són molts ja els problemes que es van acumulant.

Primerament, segons sembla, la opció C que consisteix en deixar la Diagonal com està actualment, és la que desperta més complicitats entre els ciutadans barcelonins. Qüestió que suposaria un fracàs per al propi projecte i sobretot, per al PSC, que ha centrat molts esforços en aquesta consulta i, com ja és sabut, és una de les últimes opcions que té per seguir a l'ajuntament la propera legislatura.

D'altra banda, em pregunto quina serà l'actitud de l'Ajuntament si l'opció C és la que surti més votada. L'Ajuntament es venta de dir que aquesta consulta serà vinculant. Aleshores, es negarà a reformar la Diagonal? O buscarà una excusa per a seguir amb la seva voluntat? Se'm fa difícil creure que es negaran a tirar endavant aquest projecte. Alguna se n'empescaran, segur.

També hem vist que la votació com a tal està sent un autèntic desastre. La implantació del vot electrònic, que diria que és la primera vegada que es fa, està suposant problemes tècnics i, sobretot, problemes greus de suplantació d'identitat. Qualsevol que tingui un número de DNI i la data de naixement d'alguna persona, pot votar en el seu nom. Només cal veure el vídeo del moment que l'Hereu va intentar votar, on un problema tècnic li va impedir emetre el seu vot i ell va dissimular, alegant que ja havia votat

Un altre aspecte vergonyós és la participació de la consulta. Ahir la participació es trobava al voltant del 6%. Una consulta que ha gastat diversos milions en promocionar la consulta (uns diners que paguem entre tots) no pot ser que tingui només una participació d'un 6%. De fet, els que abans es dedicaven a criticar la participació de les consultes, ara busquen i rebusquen excuses per evitar parlar de la que, ara sí, està sent una participació ridícula. Aquesta votació no fa res més que legitimar les consultes sobre la independència i sobretot, deslegitimar les crítiques rebudes des dels sectors que ara reben la seva pròpia medicina.

Em fa vergonya veure com l'Ajuntament pot arribar a gastar-se una barbaritat de diners en promocionar una consulta que, d'altra banda, crec que no s'hauria d'haver dut a terme com s'ha fet. Baixem sous i reduim despesa pública, però seguim malgastant en temes que no són necessaris, i que acaben sent un desastre.

Vergonya barcelonina.

3a Trobada Jove de la Vila de Gràcia!

Emmarcada en aquesta jornada, els joves sortirem al carrer per continuar reclamant un casal de joves autogestionat, un casal dels joves i pels joves. No un espai cedit pel districte i gestionat pel CJB, que no poden conèixer de la mateixa manera la realitat i les necessitats del barri com els propis joves de la Vila.

És per això que hi ha convocada una manifestació a les 19.30h del dissabte dia 8 de maig, a la Plaça de la Vila, per reclamar un espai propi pels joves de Gràcia.

Demà, tots a la Marxa per l'Ensenyament!

Demà, vine a la Marxa per l'Ensenyament! Reclamem l'ensenyament que volem i desitgem!

A les 11.30h tots a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet!

I si no podeu venir a la marxa, aneu a rebre-la a Plaça Universitat a les 15.00h, on se celebrarà l'acte polític i un dinar popular.

(cliqueu la imatge per llegir les reivindicacions)

La consulta a Barcelona, a debat: la data

Com ja s'ha dit en aquest bloc, la data triada per la celebració de la consulta a Barcelona és el dia 10 d'Abril de l'any 2011. Una sèrie de consideracions sobre aquesta tria:

1. Crec que és l'opció que respecta millor la temporalitat del procés. És a dir, crec que és la millor opció per a dur a terme totes i cada una de les tasques necessàries per fer una bona consulta: recaptació de fons, recaptació de voluntaris, formació de les diferents assemblees de districtes (molts estan encara en fase prematura), treball de carrer, etc.
2. Crec que és una bona decisió tenint en compte la implicació de la gent. Evidentment, encara falta molt, però veient com està anant el procés, és l'opció que temporalment és més efectiva. Una opció a finals d'aquest any aprofitaria molt millor l'impuls de les onades de consultes d'aquests últims mesos, però crec que era inviable per logística i organització del procés. També cal tenir en compte que la implicació de la gent durant l'estiu és molt baixa, degut al període vacacional. Per tant, una consulta a finals d'any potser seria massa d'hora.
   
3. Alhora, també crec que té un clar inconvenient, està immersa (no legalment, però sí a nivell polític efectiu) en un cicle electoral. El dia 29 de maig de l'any que ve, hi ha eleccions municipals i crec que pot ser un fet que afecti a la consulta independentista, sobretot tenint en compte les ganes que tenen sempre partits polítics i presonalitats de fer-se seva la celebració de les consultes. Cal remarcar el caràcter popular i ciutadà que ha de tenir la consulta.
4. Una curiositat, el dia de la consulta coincidirà amb els 80 anys de les eleccions municipals que van servir per tombar la Monarquia espanyola, el dia 12 d'abril de 1931.
   

La data ja està triada, amb els seus pros i els seus contres. Ara toca treballar per atenuar els inconvenients i aprofitar els seus avantatges. Fer que la consulta a Barcelona sigui tot un èxit.

Endavant! Que hi ha feina!

La consulta a Barcelona, a debat: la pregunta

El passat dia 10 d'abril, durant l'assemblea de Gràcia Decideix, va sorgir el debat sobre la formulació de la pregunta, un debat que també s'han donat per la xarxa i per sectors de l'independentisme. M'agradaria dir-hi la meva i intentar aportar arguments sòlids per a que tothom pugui entendre el que alguns defensem.

"Està d'acord que la Nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Aquesta és la pregunta que es formularà als barcelonins i barcelonines el dia 10 d'Abril que l'any que ve. Dos comentaris al respecte:

1. Em sembla, personalment, molt encertat el terme "Nació catalana". Crec que és la millor manera d'englobar tots els diferents sentiments que es troben al principat respecte la territorialitat. Crec que pot englobar perfectament tant els que creuen en la independència per el Principat, com els que volem uns Països Catalans independents. Un encert, sí.
2. Per altra banda, trobo un error la inclusió de l'afegitó "integrat a la Unió Europea" a la pregunta. Deixant de banda l'opinió subjectiva que pugui tenir respecte la UE, trobo que l'aparició d'aquesta part de la pregunta pot ser perjudicial per la consulta. Primerament, perquè a les consultes, s'hauria de preguntar única i exclusivament sobre la independència de la nació catalana, incloure una altra pregunta és un error. No es poden fer dues preguntes en una. Primer la independència, després ja decidirem el model que volem.
   
3. Aquest fet, alhora, pot fer que sectors de la societat que volen la independència, però es mostren totalment contraris a la UE, no es vegin representats amb aquesta pregunta, i, fins i tot, declinin l'opció d'anar a votar o votar negativament. Cal treballar per a que aquesta consulta representi totes les sensibilitats (com s'ha aconseguit amb el terme "nació catalana") i apostar per la tranversalitat. Lamentablement, no s'ha aconseguit que la gent reflexioni sobre aquest tema i la pregunta ja està tancada. Un error.

Cal fomentar la participació, que és el més important al final, i cal respectar i englobar totes les sensibilitats. S'ha de treballar en aquesta sentit i aconseguir que la consulta sigui un èxit.

La consulta a Barcelona, a debat: l'estructura

Com ja he dit en l'article anterior, la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona ja té data. Una bona notícia que demostra que el procés de formació de Barcelona Decideix segueix el seu curs i que, finalment, com la resta de municipis i ciutats catalans, els barcelonins podran fer sentir la seva veu.

Tanmateix, m'agradaria remarcar una sèrie d'aspectes que han aixecat discussions, per la xarxa i també a la passada assemblea de Gràcia Decideix.

Com ja hem explicat, la data de la consulta, 10 d'Abril de 2011, ha estat triada per l'assemblea de Barcelona Decideix, una assemblea oberta a tothom però on el dret a vot està reservat a les entitats. Una estructura que desperta força recels en certs àmbits de la societat.

Cal recordar que el naixement de Barcelona Decideix es va donar bàsica i fonamentalment, fruit de l'impuls que van donar des de sectors molt propers a ERC, i gairebé de forma secreta. Arran d'aquest impuls, i aprofintant-lo, s'ha tirat endavant el procés. L'error ha estat, després de donar el primer impuls al procés, no delegar les responsabilitats i voler centralitzar totes les decisions al voltant d'una estructura molt concreta. A mi, com a persona implicada en el procés, però sense reprensentar cap entitat, m'ha vingut donada tant la pregunta a formular, com la data de la consulta, sense que jo pugui dir-hi la meva.

Caldria, per incrementar el caire popular de la consulta, que l'estructura es basés fonamentalment una distribució per districtes, és a dir, que les decisions anessin de districte a Barcelona, no a l'inrevés. Que la font de decisió fós cada districte per separat, fomentant la discussió i la reflexió, i posar en comú els temes principals amb la resta de districtes.

Barcelona Decideix hauria de servir, doncs, únicament com a posada en comú de decisions dels districtes i com a canalitzador d'aquestes decisions, per a res més. No ha de ser la font de les decisions, que després es transmetin als districtes.

S'hauria d'impulsar una estructura més horitzontal, fugint de partidismes i de personalismes, apropant el procés a la voluntat i decisió popular.

Tot i així, seguirem treballant!

La consulta a Barcelona ja té data!

Ja hi ha data per la votació de la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona: serà el dia 10 d'Abril del 2011.

La decisió de la data es va prendre aquest dissabte passat a la 3a Assemblea de Barcelona Decideix. Aquesta opció es va acabar imposant a la que preferia fer la votació a finals d'aquest any, que van ser les dues opcions més votades.

Falta, per tant, un any exacte per a treballar i posar tots els esforços en la celebració d'aquest referèndum, i aconseguir que sigui una consulta popular on tots els barcelonins i barcelonines puguin dir-hi la seva. I sobretot, aconseguir una gran participació a la capital catalana, qüestió importantíssima per a la bona valoració dels resultats.

Ara cal que tots els districtes facin la seva feina d'organitzar la logística de la consulta als seus respectius barris. La majoria de districtes ja s'han constituït però encara hi ha algunes que es troben en fase prematura.

Aquesta és la data, i per aquesta data, a partir d'ara, treballarem.

El cas d'en Jona, continua...

Carta dels companys del Grup de suport d'en Jona i d'Alerta Solidària, sobre el cas d'en Jona:

Amics i amigues,

Comencem aquesta carta donant-vos de nou les gràcies per haver-vos solidaritzat amb en Jona i per haver-nos fet confiança a nosaltres, el grup de suport, en les tasques realitzades per tal de cloure satisfactòriament el procés judicial en marxa.

És en conseqüència del vostre suport, que vàrem adquirir el compromís de tenir-vos informades dels diferents esdeveniments que s'anessin produint i per aquest motiu us adrecem aquestes ratlles. Lamentem no haver estat mai del tot eficaces en la tasca comunicativa però sabem que podeu comprendre l'esforç que ens suposa a totes nosaltres mantenir el contacte amb les més de 100 entitats que ens heu fet arribar el vostre recolzament.

En el darrer any, i a proposta dels jutjats de Barcelona, vàrem iniciar un procés de mediació entre l'Ajuntament de la ciutat i en Jona. Vàrem decidir participar activament en aquest procés amb l'objectiu de retrobar en el diàleg la via adequada per resoldre tot conflicte i, sempre amb el convenciment, compartit amb vosaltres, que els càrrecs atribuïts a en Jona (manifestació il•lícita, danys i atemptat) són del tot absurds, podríem assolir l'acord amb l'Ajuntament per tal de que fos retirada la seva acusació particular del cas.

Som conscients que la retirada de l'Ajuntament de Barcelona com acusació particular pot suposar un gran pas endavant en l'absolució del nostre company. Alhora, representa una bona oportunitat per al consistori per situar-se dins de la racionalitat del principi jurídic de proporcionalitat i finalment, reparar part del mal infringit a en Jona des que s'inicià aquest procés el ja llunyà 13 d'octubre del 2006.

Doncs bé, ahir, 13 d'abril, vàrem tenir la darrera sessió del procés de mediació i hem de comunicar-vos que les representants de l'Ajuntament ens van assegurar que no retirarien l'acusació particular contra en Jona.

És un cop molt dur per a totes nosaltres, que veiem com hem estat perdent el temps en un procés, anomenat de mediació, en el que l'Ajuntament no hi assistia amb cap voluntat real d'assolir cap mena d'acord. Hem allargat un any més el patiment del nostre company que ara es troba decebut i enganyat. Estat d'ànim compartit per totes nosaltres. Només la senyora Assumpta Escarp, regidora de l'Eixample i regidora de mobilitat i seguretat, deu estar satisfeta d'haver-nos tingut un llarg any confiades i sobretot, callades.

Amb la decepció al cor, ens dirigim de nou a vosaltres, ara coneixedores de tot el que ha succeït per tal de posar-nos a la vostra disposició per donar-vos tots els detalls d'aquest nou engany i, alhora, per demanar-vos que transmeteu a tothom que pugueu la negativa de l'Ajuntament a deixar l'acusació. El proper pas serà el tancament de la instrucció i l'obertura del procés per a la celebració del judici. Esperem que en el temps que hagi de passar encara fins a veure el nostre company Jona a la sala de vistes, la pressió renovada faci efecte i aconseguim fer entrar en raons la senyora Escarp i l'Ajuntament de Barcelona.

Fins llavors, us seguirem informant del cas i us convidarem a participar de les mobilitzacions que creguem oportunes. Vosaltres, com sabem que fareu, seguiu al nostre costat. Ha estat el vostre suport el que ens ha permès no defallir i seguir traient hores de voluntarisme per una causa doble i justa: aconseguir l'absolució del nostre company i retornar a la nostra ciutat certes dosis d'humanitat que l'urbanisme salvatge, contra el que en Jona es va manifestar, vol devorar.

Rebeu una calorosa abraçada de part de totes nosaltres,
Fins ben aviat,

Grup de suport d'en Jona.
Alerta Solidària


De nou, veiem que la política de repressió cap als moviments socials i actius del jovent continua essent la principal actitud de la classe política, i en concret de l'ajuntament de Barcelona.


Continuarem atents!

Desallotgen l'Espai Social Magdalenes!

Ells ens desallotjen. Nosaltres els deshotelem from Espai Social Magdalenes on Vimeo.

El passat dijous dia 8 van acabar desallotjant l'Espai Social Magdalenes. Han desallotjat un nou espai popular de reflexió, activitats i justícia social. Queda clar que les paraules del districte no deixen de ser això, paraules. A l'hora de la veritat segueixen promocionant la propietat privada enfront d'espais alliberats i populars on tothom pot dir la seva.

El proper dilluns 12 d'abril, s'ha convocat a una casserolada a les 19h davant la seu del districte de Ciutat Vella, a la plaça Bonsucces.

Contra els desallotjaments, per un espai popular de tots!

II Assemblea de Gràcia Decideix

Aquest dissabte 10 d'Abril a les 10h del matí, als Lluïsos de Gràcia, II Assemblea de Gràcia Decideix.

Amunt graciencs! Tots a participar!


I recordeu:

• Per confirmar l'assistència a l'assemblea del dissabte, aquí
• Per apuntar-te com a voluntari del procés, aquí
• Fes-te amic del perfil de Gràcia Decideix al facebook per estar al corrent de les novetats, aquí
• Si voleu enllaçar des del vostre web, aquí
• O inscribiu-vos al butlletí per rebre les novetats via mail, aquí
  

Un carril per a vianants, ja!

Sí, sí, això vull. Reclamo un carril per a vianants com déu mana, amb les seves línies blanques, molts dibuixets amb el símbol de vianants per remarcar que és per vianants a l'asfalt, i que quedi clar, un carril només per vianants. Que hi hagin carrils per a vianants unidireccionals i no bidireccionals com les voreres. I perquè no crear línies continues i discontinues perquè els vianants puguin fer avançaments als vianants més lents, ja que alguns van més lents perquè els falta una bona revisió al mecànic. I més endavant, qui sap si reclamaré també la creació d'aparcaments per a vianants i tot! Qui sap si també hauran de portar casc com a mesura de protecció per protegir-los dels mals ciclistes. Hom pot pensar que estic ben foll, però no és res més que donar visibilitat a aquells vianants que tenen el complexe bicicleta.

Un clar exemple d'aquest complexe són els corredors de la Diagonal que es creuen una bicicleta més, quan corren pel carril bici quan només tenen 8 metres de vorera per a vianants. Seran les ralles blanques que els recorden a les línies d'una pista d'atletisme? Jo no ho sé, però quan vas amb bicicleta és molt molest anar fent ziga-zaga als corredors, envaint l'altre carril o aprofitant aquells 8 metres que ells desaprofiten.

Encara és més divertit el cas amo-gos del Passeig de Sant Joan on l'amo té el complexe bicicleta estacionada, car es planten en mig del carril bici perquè el gos faci les seves necessitats i tu ja et mouràs no vagi ser que el gos es desconcentri. Eh! La culpa no és del gos, sinó de l'acomplexat que l'acompanya.

També hi han els vianants que apareixen del no-res i passen per davant teu i has de menjar-te'ls o menjar-te l'arbre de la dreta. En aquest cas també existeix la variant d'aquells que travessen el carril bici sense mirar si venen bicis. I després et criden mil improperis per haver-los esquivat tant ràpid. Quant entendran que en el carril bicis i circulen bicis?

He arribat a pensar que en les voreres que hi ha carril bicicleta el millor és anar per la banda dels vianants que segur que trobes menys vianants que si vas pel de bici.

Us deixo amb aquest vídeo de com no ha de ser un carril bici a Barcelona:

Ja tenim aquí Gràcia Decideix!

Gràcia Decideix ja comença a fer les seves primeres passes com aquella criatura que camina sol després de les ensenyances de la seva mare (en aquest cas, la mare han estat les 2 onades anteriors i, l'esperit i la flama d'Arenys). Ja podem dir ben alt i orgullosos que Gràcia avança per donar veu als sense veu, per donar aire aquells que són ofegats, per donar resguard als que creuen en la llibertat, i per sobre de tot, perquè el poble pugui exercir el seu dret a decidir el seu futur. I aquesta democràcia real, aquest dret a la autodeterminació, ha hagut de venir del poble per culpa de la passivitat de la classe política a l'hora de defensar els nostres drets intrínsecs com a poble.

La plataforma Gràcia Decideix dins de Barcelona Decideix ha començat a fixar les bases per celebrar una consulta conjunta amb els altres districtes de la ciutat en un data encara sense determinar (a finals d'any o principis del 2011). Ja hem rebut les primeres bones notícies des del consistori del districte on han confirmat que cediran espais municipals per utilitzar-los de col·legis electorals que facilitarà molt la feina als voluntaris en l'organització del referèndum.

Finalment, informar que la plataforma Gràcia Decideix ja ha començat a buscar complicitats entre els vilatans del districte (i de fora) per trobar els voluntaris suficients per tirar endavant la consulta. No ho dubtis, fes-te voluntari! Necessitem ser el màxim nombre de voluntaris per poder fer el major nombre de difusió a peu de carrer que és el més important, fomentant sempre la participació tant del Sí com del No.

Segur que caurem, però ens tornarem aixecar fins dominar el caminar. Ara no és el moment de fer un pas enrere i tornar a gatejar, sinó avançar a pas ferm i sense vacil·lar, per demostrar que el poble català vol decidir el seu futur. I perquè amagar-ho, vota Sí a la independència, els teus fills en el futur ho agrairan.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.

Contra l'especulació, solidaritat i lluita

Davant la repressió, solidaritat! Continuarem denunciant l'especulació a les nostres vil·les i ciutats. Perquè denunciar l'especulació és necessari. Porten anys destrossant els nostres espais, construint a tort i a dret. Únicament mirant pel seu benefici propi, tot esclavitzant als ciutadans a uns preus desorbitats i a hipoteques bestials.

A en Jona, protestar li pot costar 8 anys a la garjola. Però no ens faran callar. No volem el model de ciutat que ens imposen. I la repressió no ens aturarà. Construim unes vil·les i ciutats al servei dels ciutadans, dels veïns. Promovem un espai públic de debó, al servei de la gent. Unes vil·les per la gent, a l'abast de tothom, on el benefici sigui per tothom i no per engreixar les butxaques especulatives.

Vergonya, Barcelona, vergonya!

No crec que sigui l'única persona que sent vergonya quan passeja per La Rambla i no només pel fet que et sentis un estranger en la teva pròpia ciutat per la gran massificació de turistes o per la munió de japonesos fent-se fotos a la font de Canaletes. Jo sento vergonya per la inseguretat del passeig, la prostitució al carrer, pels souvenirs espanyols allunyats de la realitat catalana... I sobretot, hi ha un problema ètic greu que cal combatre i aquest són les 11 parades d'animals que queden a La Rambla.

És innegable que tant les condicions higièniques mínimes com d'espai no són respectades. Se m'encongeix el cor al veure animals en un estat pèssim, ferits, amb plomes trencades, ulls borni. Veure desenes d'ocells en una petita gàbia on s'ataquen entre ells per l'espai és, als meus ulls, de persones malèvoles. No és infringir la llei de protecció animal, aquelles botigues on els ocells no poden ni obrir les ales?

Fruit d'aquestes condicions, cada dia moren 6 animals que són llançats a les escombraries sense seguir mesures higièniques mínimes per al tractament dels cadàvers tal com denunciava i provava la Plataforma Rambles Ètiques. Es llencen directament a la brossa sense tenir en compte la normativa de Medi Ambient sobre gestió de residus, posant en perill la sanitat pública.

6 anys és el temps que ha passat ja i on l'Ajuntament els ha ofert ofert alternatives per fer desaparèixer les parades, però no tenen interés. Se sap que de les 11 botigues que queden 6 són d'un mateix propietari. Aquests 6 botiguers són uns maltractadors.

6 anys és temps més que suficient per substituir el negoci dels animals per un altre de més ètic considerant que l’Ajuntament de Barcelona els ha facilitat alternatives a la seva activitat tot respectant el lloc. Però aquest fet no exculpa l'Ajuntament el qual no ha fet complir la llei al no tancar aquestes parades de la mort en 6 anys. Però són molts anys més els que porten aquests animals patint dia a dia en aquell captiveri fins a la seva mort. No crec tampoc que sigui l'espai més idoni per tenir-los, amb el soroll constant dels cotxes a banda i banda del carrer o del riu de gent que passen pel seu davant, quan ell només voldria la pau i tranquil·litat del bosc lluny de l'home. També aprofito per denunciar l'expropiació de l'home de les zones forestals i que ha aconseguit extingir desenes d'espècies.

També animo a seguir les accions que està duent a terme la Plataforma Rambles Ètiques i la manifestació que hi ha convocada pel 27 de març.



Mai em cansaré de denunciar si davant meu hi ha una injustícia.

Vergonya, Barcelona, vergonya!

Parlar de frau o com esquivar el problema real

Aquests dies passats, van aparèixer als mitjans (aquí, aquí o aquí), arran d'una compareixença de la senyora Assumpta Escarp, les dades relacionades amb l'ús del metro de Barcelona i altres aspectes derivats. La presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va fer un repàs a les xifres que ens va deixar l'any passat.

Un d'aquests aspectes derivats eren les dades relacionades amb el nombre de persones que van decidir no pagar durant l'any passat. La xifra és, almenys des del meu punt de vista, força elevada. Unes 13.200 persones es van colar diàriament al metro de Barcelona. La qual cosa suposa el 1,1% del total de passatgers que utilitzen aquest mitjà de transport.

A la roda de premsa, la senyora Escarp va exposar les dades i, alhora, va explicar que durant aquest any s'emprendrien accions per tal d'evitar aquest frau diari. Incrementar la presència de membres de vigilancia i seguretat, instal·lar més càmeres de videovigilància, augmentar el preu de la multa, permetre als membres de seguretat demanar el bitllet validat, canviar els accessos que faciliten que la gent es coli per altres que els ho dificultin, fer un desplegament econòmic i de personal per tal d'explicar les conseqüències de no pagar...

Curiosament, tenen una facilitat per proposar mesures contra el frau inigualable. Tanmateix, ni es plantegen els motius que, potser, poden portar a la gent a actuar d'aquesta manera.

No es plantegen que és possiblement l'increment repetit dels preus dels transport públic(?) el que motiva a la gent o, possiblement, impedeix a la gent pagar el preu dels bitllets. Tanmateix, no arriben a replantejar-se els pressupostos municipals (o no volen, clar!) i apostar per un nou model de transport públic, a un preu a l'abast de tothom. Ja poden anar buscant solucions, però no solucionaran el problema d'arrel, que no deixa de ser el preu abusiu que té el transport públic de la ciutat comptal.

Una nova mostra de l'allunyada que viu la classe política (o això volen) dels ciutadans.

Davant del que és un atac al transport públic, cal reclamar un transport públic a l'abast de tothom. Per un transport popular. Lluny de l'actual que no serveix per res més que per abusar novament de la classe treballadora, imposant unes taxes i tarifes elevadíssimes.

Moltes han estat les accions reclamant un transport públic digne i protestant contra els preus abusius:

• Reclamació de la gratuïtat del transport públic per part de l'assemblea d'aturats de Barcelona.
  
• Accions a diverses parades reclamant un transport públic assequible, prèvies a la manifestació del 30 de gener.
  
• Manifestació a Barcelona el 30 de gener.
• Des del SEPC també han denunciat l'increment de tarifes d'enguany [1] [2] [3].
  
• La CUP critica la situació del transport públic de Girona.
• A València, també reclamen una rebaixa de preus del transport públic.
• L'AJ de Poblenou ha dut a terme accions en aquest sentit a principi d'any.

Podem veure doncs com des de l'Esquerra Independentista i diversos moviments socials, l'opció d'un transport popular és a primera plana de les seves reclamacions.

Fem veure als polítics que no hi estem d'acord! Reclamem un transport popular i digne, a l'abast de tothom. Sense que el tamany de la butxaca importi!

Salvem La Sedeta

En les últimes setmanes em dóna voltes una notícia del nostre barri del Camp de'n Grassot (Gràcia) i no havia arribat a posicionar-me en cap banda, perquè no disposava de tota la informació necessària per estar a favor de la reforma de La Sedeta per crear nous equipaments socials o no. Tots estarem d'acord que el barri viu una deficiència en equipaments socials que cal rectificar, però que sigui la solució el menjar-se mitja plaça per convertir-se en una edifici de diverses plantes amb equipaments socials no tant.

Durant la dècada del 1970, el moviment veïnal va lluitar per evitar que aquella antiga fàbrica passes a convertir-se en un bloc de pisos de formigó i aconseguí que la fàbrica es convertís en una escola, un institut, una llar d'infants, un centre cívic, un institut i una plaça.

Ara, els polítics del districte es volen carregar allò que es va convertir en un espai veïnal, venent-nos que és un sacrifici necessari, mentre es malgasten diners en comprar un reixat per la plaça de les dones del 36 convertint la plaça en un espai d'ús privat (+ info). Tenint un barri tant massificat en illes de pisos com és el Camp de'n Grassot i Gràcia Nova, seria descabellat carregar-se la nostra plaça la qual fem un ús diari per tots els veïns de la zona i molt menys, treure l'espai d'esbarjo que disposen els infants de les quatre escoles properes a la plaça, dos d'elles adjacents a la mateix plaça.

I l'alternativa quina és preguntaran? Tant descabellat sembla, l'alliberar espais privats per reconvertir-los en públics? Considero que l'expropiació d'un edifici en desús o en venta és la millor solució per aconseguir nous espais amb la conseqüent compensació econòmica, però sempre evitant que entri en joc l'especulació. Jo no seria tant partidari d'emplaçar un nou espai sota lloguer, per evitar problemes futurs.

En conseqüència, dono suport a la iniciativa que pretén declarar La Sedeta, espai públic no urbanitzable. O rectifiquen o el barri tornarà a sortir al carrer per defensar La Sedeta! Desperta Ferro!

Manifestació 30 gener!

Contra la pujada del preu del transprt públic! Per un transport púbic de debó! Manifestem-nos

MANIFESTACIÓ 30 GENER, 20.00h PLAÇA UNIVERSITAT

UNA NECESSITAT, NO UN LUXE! PER UN TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT!