dijous, 25 de març de 2010

Ja tenim aquí Gràcia Decideix!


Gràcia Decideix ja comença a fer les seves primeres passes com aquella criatura que camina sol després de les ensenyances de la seva mare (en aquest cas, la mare han estat les 2 onades anteriors i, l'esperit i la flama d'Arenys). Ja podem dir ben alt i orgullosos que Gràcia avança per donar veu als sense veu, per donar aire aquells que són ofegats, per donar resguard als que creuen en la llibertat, i per sobre de tot, perquè el poble pugui exercir el seu dret a decidir el seu futur. I aquesta democràcia real, aquest dret a la autodeterminació, ha hagut de venir del poble per culpa de la passivitat de la classe política a l'hora de defensar els nostres drets intrínsecs com a poble.

La plataforma Gràcia Decideix dins de Barcelona Decideix ha començat a fixar les bases per celebrar una consulta conjunta amb els altres districtes de la ciutat en un data encara sense determinar (a finals d'any o principis del 2011). Ja hem rebut les primeres bones notícies des del consistori del districte on han confirmat que cediran espais municipals per utilitzar-los de col·legis electorals que facilitarà molt la feina als voluntaris en l'organització del referèndum.

Finalment, informar que la plataforma Gràcia Decideix ja ha començat a buscar complicitats entre els vilatans del districte (i de fora) per trobar els voluntaris suficients per tirar endavant la consulta. No ho dubtis, fes-te voluntari! Necessitem ser el màxim nombre de voluntaris per poder fer el major nombre de difusió a peu de carrer que és el més important, fomentant sempre la participació tant del Sí com del No.

Segur que caurem, però ens tornarem aixecar fins dominar el caminar. Ara no és el moment de fer un pas enrere i tornar a gatejar, sinó avançar a pas ferm i sense vacil·lar, per demostrar que el poble català vol decidir el seu futur. I perquè amagar-ho, vota Sí a la independència, els teus fills en el futur ho agrairan.
Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.