Ramón Franco, l'home camaleònic

Avui m'ha arribat altre cop la revista Sàpiens a casa i he trobat un article molt interessant titulat Ramón Franco: El germà rebel del dictador escrit per Antoni Janer que m'agradaria comentar. Haig de confessar que desconeixia totalment la existència del passat rebel del germà del dictador Francisco Franco. A més a més, he descobert detalls molt interessants i bastant surrealistes sobre la figura dels dos.

Per introduir una mica la seva figura abans de la seva etapa "rebel", es pot dir que era conegut per haver viatjat en el primer avió de la història que va travessar l'Atlàntic sud des de Palos de la Frontera (o de Moguer), Huelva, fins a l'Argentina dins d'un hidroavió militar espanyol anomenat Plus Ultra. Posteriorment intentà repetir la proesa però aquest cop intentant travessar l'atlàntic des d'Espanya fins a Washington, però que per poc no acaba en tragèdia, ja que el seu avió perdé el rumb, encara que després d'una setmana de recerca per les diferents armades estatals, el trobaren amb vida. I en aquell moment com si d'un acudit d'una pel·lícula d'humor es tractés apareixen públicament en Francisco Franco i Primo de Rivera abraçats i plorosos de l'emoció en saber la notícia. Tanmateix, Ramón Franco va ser expulsar de l'aeronàutica militar i com si d'una rebequeria de nen petit es tractés es féu simpatitzant de l'esquerra, ingressà en la maçoneria i es féu república.

Després de ser empresonat i d'escapar-se de la garjola (inexplicablement, amb una corda i saltant per la finestra ¿rebé ajuda? ¿qui sap?) intenta bombardejar amb d'altres militars dissidents el Palacio Real per proclamar la República. Tot i així, no ho féu perquè suposadament veié nens jugant en un dels jardins.

Posteriorment, hi ha una de les escenes que més m'han sorprès i és quan el 29 de desembre de 1930 va ser fotografiat Ramón Franco abraçant-se a Macià a Bèlgica. Ja durant la II República es va presentar com a diputat a les Corts Contituents per Barcelona i Sevilla. En el cas de Barcelona anava dins les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya per petició de Francesc Macià - qui ho havia de dir! - i va ser escollit diputat en les dos circumscripcions.

Recull de cites interessants:

• De Francisco Franco al seu germà:

"a su querido y desgraciado hermano.. la posibilidad de que termines tu vida fusilado y abandonado por todos, antes la indiferencia, cuando no entre el aplauso del pueblo, que un día te calamó como aviador y que te repudia como revolucionario"

• Ramón Franco en un míting d'ERC a la plaça de toros de Barcelona:

a "los hermanos catalanes [...] la República andaluza estará siempre al lado de l República catalana" i que "para poder llegar a la Federación de repúblicas ibéricas, es precisa que las demás regiones imiten a Catalunya y se constituyan, ellas también, en República"

No cal que digui que subscric les paraules de l'historiador Paul Preston que posa en dubte la simpatia de Ramón Franco per la causa catalana. Com tampoc no comprenc perquè l'avi Macià demanà que aparegués aquest home a les llistes de la candidatura.

• Declaracions ingenues de Ramón sobre el seu germà Franco i la insurrecció que ja encapçalava:

"En mi opinión, no se trata de una rebelión para restaurar la Monarquía. Es una lucha sobre el orden social, sobre qué forma de República tendrá España. Confio en que suceda lo que sucediere, aun cuando triunfen las fuerzas de mi hermano, jamás considerarán una restauración del Rey."

Perquè hauria de voler restaurar la monarquia quan pot dur a terme una dictadura 36 durant anys per després tornar a escollir a dit un monarca per quan ell no hi fos.

• Ja al 1936, després d'haver-se convertit altre cop en un nacional digué:

"Concedo que [en España] cuando termine la lucha, será necesaria una dictadura fuerte. Pero una dictadora para la cual el bienestar de la Nación sea lo primero. Lo que España necesita es una dictadura de clase media, que luche contra el gran capital y contra los trabajadores revolucionarios."

Que fàcil que es canviar de camisa quan es veuen les coses magres. I així aplanant el terreny, perquè el germanet et perdoni i et situí en el bàndols dels feixistes, lluitant contra els que havien estat els teus camarades.

La seva vida s'acaba en un accident d'avió i per culpa de la seva ideologia camaleònica fou recordat de maneres diferents. Els diaris feixistes com l'heroi del Plus Ultra silenciant el seu passat revolucionari, i els diaris republicans amb rencor. Un exemple d'aquest rencor republicà va ser l'editorial de l'ABC:

"Con Ramón Franco son ya tres los traidores que mueren en accidentes de aviación... aunque para algunos de los que han vendido tan vilmente a su patria deseamos una muerte más a ras de tierra."

Finalment, com bé apunta l'historial Paul Preston en Ramón Franco només tenia afany de protagonisme.

Salut!