Eliminem el 0,7?

Últimament, Anglada està de moda. Pel bo i pel dolent (més dolent que res), surt per tot arreu i és notícia a totes bandes. Avui ha estat entrevistat al programa matinal de TV3, Els matins. El programa d'en Cuní ha decidit concedir-li una entrevista. No vull entrar en criticar o deixar de criticar l'actitut de convidar-lo al programa, almenys avui no.

El que sí que volia expressar és el meu rebuig sobre una frase que ha deixat anar durant l'entrevista, just en el moment que se l'ha preguntat sobre quines serien les línies bàsiques del seu programa (com a candidat a president de la Generalitat que vol ser).

Tot i que l'entrevista en sí és prou interessant, la frase en qüestió és al minut 18:43.

Bàsicament, treurien la contribució al desenvolupament dels països pobres. Aquell famós 0,7%, que realment mai ha arribat a tal xifra, del PIB dels països contribuents. Això s'hauria d'eliminar. Bàsicament perquè l'egoïsme ens fa pensar que aquí estem prou malament com per poder eliminar aquest import.

Dues coses crec que se'n desprenen d'aquesta frase. Primer, realment, estalviant-nos aquest 0,7% que es contribueix (que acaba sent un 0,3% màxim), aconseguiríem que els joves tinguessin feina ben remunerada, millors pensions, sous més dignes? Perdoneu-me però ho dubto. Bàsicament, perquè aquests no són problemes derivats únicament de la falta de recursos, per tant, la reducció i eliminació d'aquesta despesa per ajudar els països pobres no ens duria a una millor situació econòmica pròpia. No crec que aquest sigui el nostre problema, senyors.

I segon, i més important, realment es pot ser tant egoísta per pensar que la nostra situació és suficientment dolenta com per deixar d'ajudar a països que no tenen ni aigua potable? Que no tenen hospitals en condicions? Que no disposen d'aliments suficients pels seus habitants? Realment podem comparar la nostra condició amb la seva? Per mi, sols el fet de plantejar la comparació és una injustícia i un egoïsme impressionant. Es moren de fam! Que moltes famílies d'aquí no arriben a final de mes, que alguns han de dormir al carrer? Sí, d'acord. Però arreglem nosaltres el d'aquí. No podem amagar les nostres penúries escudant-nos en els que estan pitjor que nosaltres.

I si ho fem, estem sent injustos i egoistes. I ep! que no serem del mateix país, però som persones igual que ells. Mereixen viure tal com nosaltres ho fem. I allà, ara, no viuen, malviuen!