Quan acusar els catalans es converteix en hobby

L'estratègia del PP davant el conflicte armat d'Euskal Herria no té límits i cada cop la diuen més grossa. Aquests últims dies ha sigut el torn d'en Mayor Oreja, que ha deixat anar una de les perles made in PP.

Senyors, ara figura que ETA i ERC són socis! Sí sí, això és el que diu. La qüestió divertida del cas és que aquí a les nostres terres, últimament s'està dubtant que Esquerra estigui treballant realment per la independència catalana. Per tant, resulta encara més divertit pensar que ERC sigui sòcia d'ETA. Siguem realistes senyor Mayor Oreja, si us plau.

D'altra banda, veiem com aquestes declaracions, que podriem pensar que són fruit d'una enrabietada personal o d'una reacció irracional de l'eurodiputat, en realitat, són les creences majoritàries (per no dir generals) del Partit Popular. S'ha vist com, davant de les acusacions sense fonaments del senyor Oreja, la direcció del partit no només no ha desmentit les acusacions sinó que recomana a la nació espanyola a escoltar les paraules del senyor Mayor Oreja. Tanmateix, aquesta estratègia és més antiga que la pròpia ETA.

Aquesta actitut demostra, novament, l'estratègia principal que té el PP en la política estatal. Un dels seus pilars polítics bàsics és la lluita contra el terrorisme etarra. Però no una lluita real, no. S'ha vist repetidament que la voluntat dels populars està molt lluny d'acabar amb l'activitat armada d'ETA, ja que això li va de perles electoralment. Cada vegada que acusen els socialistes de dialogar amb els etarres, o els abertzales, el seu partit guanya un important percentatge electoral. Un percentatge de ciutadans que no s'adonen que l'estratègia del PP és pur populisme, pura voluntat de poder i no de resolució del conflicte.

I el problema principal continua estant en la influència bestial que tenen els mitjans de masses sobre la gent. I aquesta és la gran bassa que tenen els partits polítics, uns mitjans de comunicació al servei del titular i no de la informació verídica i demostrable. Ahir, tot l'Estat espanyol va poder llegir titulars de l'estil "Mayor Oreja diu que ETA i ERC són socis". I la qüestió greu és que la credibilitat que la gent dóna a aquestes declaracions. De fet, estic segur que a les espanyes no s'ha emès la reacció del portaveu d'ERC, en resposta a les greus acusacions espanyoles.

Tanmateix, m'agradaria anar més enllà. Veiem com repetidament, s'acusa a membres abertzales o, simplement basques, d'enaltiment de terrorisme o d'activitats de col·laboració amb banda terrorista. Em pregunto si fer unes acusacions així, com les que ha fet Mayor Oreja, han de restar impunes. És un delicte recordar un ciutadà basc i no hi ha delicte davant d'una acusació sense arguments i que, bàsicament, és una fal·làcia intencionada. Ja no només hi ha impunitat judicial, sinó que aquestes actituts restem impunes políticament, sense que ningú demani ni assumeixi responsabilitat. Es torna a demostrar que acusar els catalans és totalment gratuït, i no només això, sinó que anar en contra dels catalans dóna més vots. Apel·lem a la llibertat d'expressió i d'opinió per certes coses i la neguem per altres qüestions?

Tornem a veure, doncs, com des de Madrid està totalment permès fer les acusacions que els convinguin. No només ningú els ho negarà, sinó que, a sobre, els donaràn suport.

I en aquest país volen que ens hi quedem? Però si són ells els que no ens hi volen! Adéu, Espanya, adéu!