dissabte, 27 de febrer del 2010

Vergonya, Barcelona, vergonya!

No crec que sigui l'única persona que sent vergonya quan passeja per La Rambla i no només pel fet que et sentis un estranger en la teva pròpia ciutat per la gran massificació de turistes o per la munió de japonesos fent-se fotos a la font de Canaletes. Jo sento vergonya per la inseguretat del passeig, la prostitució al carrer, pels souvenirs espanyols allunyats de la realitat catalana... I sobretot, hi ha un problema ètic greu que cal combatre i aquest són les 11 parades d'animals que queden a La Rambla.

És innegable que tant les condicions higièniques mínimes com d'espai no són respectades. Se m'encongeix el cor al veure animals en un estat pèssim, ferits, amb plomes trencades, ulls borni. Veure desenes d'ocells en una petita gàbia on s'ataquen entre ells per l'espai és, als meus ulls, de persones malèvoles. No és infringir la llei de protecció animal, aquelles botigues on els ocells no poden ni obrir les ales?

Fruit d'aquestes condicions, cada dia moren 6 animals que són llançats a les escombraries sense seguir mesures higièniques mínimes per al tractament dels cadàvers tal com denunciava i provava la Plataforma Rambles Ètiques. Es llencen directament a la brossa sense tenir en compte la normativa de Medi Ambient sobre gestió de residus, posant en perill la sanitat pública.

6 anys és el temps que ha passat ja i on l'Ajuntament els ha ofert ofert alternatives per fer desaparèixer les parades, però no tenen interés. Se sap que de les 11 botigues que queden 6 són d'un mateix propietari. Aquests 6 botiguers són uns maltractadors.

6 anys és temps més que suficient per substituir el negoci dels animals per un altre de més ètic considerant que l’Ajuntament de Barcelona els ha facilitat alternatives a la seva activitat tot respectant el lloc. Però aquest fet no exculpa l'Ajuntament el qual no ha fet complir la llei al no tancar aquestes parades de la mort en 6 anys. Però són molts anys més els que porten aquests animals patint dia a dia en aquell captiveri fins a la seva mort. No crec tampoc que sigui l'espai més idoni per tenir-los, amb el soroll constant dels cotxes a banda i banda del carrer o del riu de gent que passen pel seu davant, quan ell només voldria la pau i tranquil·litat del bosc lluny de l'home. També aprofito per denunciar l'expropiació de l'home de les zones forestals i que ha aconseguit extingir desenes d'espècies.

També animo a seguir les accions que està duent a terme la Plataforma Rambles Ètiques i la manifestació que hi ha convocada pel 27 de març.



Mai em cansaré de denunciar si davant meu hi ha una injustícia.

Vergonya, Barcelona, vergonya!