dimarts, 9 de febrer de 2010

Cinema o vergonya?

S'ha parlat molt de la Llei del cinema aquests últims dies. Personalment, he volgut deixar-ho passar tot plegat per poder elaborar una opinió més completa del tema.

Hem vist com les opinions se succeïen per totes bandes i que els posicionaments eren molt diversos:
  • Defensar el cinema en castellà, gastar diners per traduir al català és una despesa inútil.
  • Deixar-ho com està. Els que vulguin en castellà tenen el que tenen i els que volen en català que busquin les sales on tenen pel·lícules en català.
  • Aplaudir la nova llei. La situació de la nostra llengua al panorama cinematogràfic és inacceptable.
  • Apostar per les versions originals amb subtitulació.
Per mi, la nova llei no és només un encert. Per mi la nova llei era una necessitat i una obligació que tenia el govern des de feia anys. I us n'explicaré el motiu.

Segons dades de la Plataforma per la Llengua, el percentatge de pel·lícules en català que es pot veure acutalment al nostre país és d'un 3%! Estem parlant que el 97% de les pel·lícules que estan a la cartellera ara mateix són en castellà! El 97% !!!

L'altre dia, vaig llegir en una crònica sobre la vaga de cinemes una frase que em va impactar molt. Explicava que als Cinesa Mataró Park en 10 anys que porten oberts, únicament s'han projectat 3(!!) pel·lícules en llengua catalana. TRES!!!

Podem afirmar, sense cap por a equivocar-nos, que el català està totalment absent als cinemes catalans. I el millor no és això! El millor és que quan s'intenta a redreçar el nord, salten veus de tot arreu dient que això que es vol fer és una bestiesa!

Arran d'aquesta llei, hi ha converses (avui dia eh! No en èpoques on el català era perseguit!) on es pot escoltar coses de l'estil:
"Com volen aquests catalans que traduim les pel·lícules al català?" "I que a sobre les passem per pantalla?" "Si la gent no vindrà a veure-les!" "No penso gastar-me un duro, ni perdre un Euro de benefici passant pel·lícules en català"

Podria semblar, perfectament, una discussió que podria estar-se donant a Valladolid, per exemple. On arribessin uns catalans i, veient que als cinemes de la ciutat no projecten pel·lícules en català, se'ls acudís fer una llei per regular la situació del català als cinemes d'allà, obligant que el 50%, per exemple, de les pel·lícules fos en llengua catalana. Allà sí que tindria sentit la conversa anterior! Però a Catalunya? Què passa? Ens hem oblidat que la llengua de Catalunya és el català? Tant nostrada tenim la llengua del veí? Es passen la nostra llengua per folre dels collons i ni ens immutem?! Fins aquest punt ha quallat l'espanyolització del nostre territori, de la nostra gent?!

És sens dubte la més clara agressió cap a la nostra llengua i no som capaços de cridar contra aquesta aberració? Ens és més fàcil callar i seguir el joc de l'establert, no?

Doncs a mi ja m'han vist prou. Ja m'han vist prou tots els cinemes que van fer vaga el dilluns 1 de febrer passat. Perquè no penso deixar els meus diners als que ataquen la meva llengua. Més important és el benefici propi que preservar una llengua amb segles d'història? Fins aquí hem arribat!

Cinemes Balaña, Cinesa, Renoir, Diafragma P.C, ACEC, Yelmo... Ja us ho fareu! Amb mi no compteu!

I un aplaudiment pels cinemes Lauren, Casablanca Kaplan i Alexandra! Perquè el més fàcil era apuntar-se a la vaga i van negar-s'hi. A partir d'ara, els meus únics cinemes del país.