Volia dedicar un article d'aquest blog a aplaudir la iniciativa que va tenir l'equip del Món a RAC1 ahir dia 16 de Febrer, el programa matinal que condueix en Jordi Basté cada dia de 6 a 12 del matí.El fet és que van dedicar 1 hora i mitja a parlar de la crisi econòmica que estem patint actualment. Fins aquí es podria tractar d'un nou exemple de programa que porta un entès en economia i finances, i es posen a parlar de l'actualitat econòmica. Però ahir, el fet que, veig, personalment, lloable i novedós, va ser que bàsicament va dedicar hora i mitja a respondre les trucades dels oients i escoltar les històries personals de cadascú en relació amb la crisi.
Alguns podrien dir que es va caure massa en remarcar les desgràcies de la gent. Efectivament, va ser una hora i mitja d'escoltar els diferents problemes que la gent es trobava cada dia. Però és que, senyors, això és el que hi ha.
Des de persones que no arriben a final de mes amb el sou que reben, empresaris que no reben prou ingressos per pagar els sous dels treballadors, alumnes que deixen els estudis per poder treballar i contribuir econòmicament a la família, persones en atur que se'ls acaba la prestació, senyores que reben una pensió mínima i no els dóna per viure... i així una trentena d'exemples de com la gent està vivint la crisi.
Un bon exemple d'economia de carrer. On en comptes de parlar de teories econòmiques i temes que la gent no entén, es parla dels problemes quotidians de les persones.
El problema és que tota aquesta gent que està patint les conseqüències de la crisi del sistema capitalista no es qüestiona res més enllà. No s'adonen que la crisi actual no és una crisi esporàdica o circumstancial, que no depèn del moment o de factors temporals. És una crisi de sistema, una crisi lligada al sistema capitalista.
Perquè potser si una persona es queda sense feina es perquè l'empresa vol elevar els beneficis propis en detriment dels treballadors. Potser si no arribes a final de mes és perquè estàs pagant un lloguer elevadíssim o una hipoteca vitalicia. Potser et quedes a l'atur és perquè l'empresa es trasllada a un altre país per abaixar el preu de la mà d'obra. O potser perquè ja tens una edat massa avançada com per ser el suficientment productiu per l'empresa. Potser el teu fill no pot anar a la universitat perquè les taxes i preus són massa elevats com per assumir-los. Potser el teu fill no podrà independitzar-se fins els 45 anys perquè no pot pagar-se una vivenda pròpia.
I tot això, no és un problema actual. Ha estat, és i serà un problema derivat del model capitalista actual. I seguirem així, mentre el sistema perduri.
Possiblement d'aquí un any, haurem superat la crisi, sí. Es tornaran a comprar cotxes, vivendes, concedir crèdits, etc. però els problemes aquests seguiran vigents al sistema.
Quan la crisi afecta als rics, tot tremola... La resta de temps, qui se'n recorda dels que pateixen cada dia? Ningú.
No sóc un expert econòmic, ni molt menys. I per això intento anar amb peus de plom a l'hora de parlar d'economia. Però el que sí que sé, sense que faci falta ser-ne un entès, és que el sistema actual no funciona. Bé, funciona pels que els interessa el propi sistema. Però no funciona per una gran part de la gent.
No ens quedem en la lamentació. Busquem respostes al sistema. Qüestionem-nos-ho!
CAPITALISME ÉS CRISI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada