Es tracta de (in)justícia

"LOS RICOS NUNCA ENTRAN

LOS POBRES NUNCA SALEN!"
AMADEU LLIBERTAT!

Ahir vaig veure pel carrer un cartellet amb aquesta imatge. I em va fer reflexionar.

Comencem utlitzant la viquipèdia:

• "Amadeu Casellas Ramón, és un conegut pres anarquista que compleix condemna actualment a la presó de Brians-2. Vinculat al anarquisme des dels 14 anys, des de 1976 va protagonitzar múltiples atracaments a bancs per finançar les lluites obreres i socials, repartint els diners entre organitzacions i persones que ho necessitaven."

• "Fèlix Millet i Tusell (Barcelona, 8 de desembre de 1935) és un empresari català, fundador de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana el 1990 i el seu president fins el 2009 quan va saltar l'escàndol pel desviament de diners. [...] Millet confessa haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres usos, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família.El 8 d'octubre de 2009 el jutge que investiga Millet en va aixecar el secret del sumari. Segons aquest, la xifra del frau podria arribar als deu milions d'euros, més del triple del que Millet havia reconegut en la seva confessió."

Per tant, podem veure que les dues situacions podrien ser paral·leles. Tant un com l'altre, van apropiar-se de diners. A part, ignoro la quantitat de diners que va robar l'Amadeu, però estic segur que no van arribar a ser l'enorme quantitat que el Millet s'ha apropiat. A part, per un costat els diners que robava l'Amadeu eren destinats a lluites i organitzacions que ho necessitaven, en el cas d'en Millet els diners que robava anaven directament a la seva butxaca, al seu profit.

Per tant, quina és la diferència entre la situació d'un i la de l'altre? Perquè jo no la veig... Bé, sí que la veig: un es diu Amadeu Casellas i és d'ideologia anarquista, i l'altre es diu Fèlix Millet i va ser president del Palau de la Música.

Estic totalment segur que si la persona que hagués robat al Palau hagués estat un anarquista per a finançar lluites obreres i socials, Catalunya sencera l'hagués fotut a la presó. No hagués durat un sol dia al carrer. Però clar, el senyor Millet té dues de les coses més importants per a gaudir de privilegi judicial: nom i diners.

De nou, la (in)justícia té una cara per alguns i una altra per d'altres.