dissabte, 3 d’abril del 2010

"El día que Aznar se volvió loco" (o com es destapa la hipocresia espanyola)

"EL DÍA QUE AZNAR SE VOLVIÓ LOCO

Y todo por una rueda de prensa selebrada en Colombia a la que asistian periodistas españoels y colombianos. "Lo he dicho por activa y pasiva y lo reitero: no se puede dialogar con quiene tienen sus manos manchadas de sangre...". "¡Pero Presidente! -objeta un periodista colombiano- ¿y entonces? ¿No ha venido usted a este país a mediar, a hacer posible la vía del diálogo entre la guerrilla y el Gobierno?". "Sí... Bueno, yo me refiero al País Vasco... Porque en este país es urgente y necesario poner fina la violencia y propiciar el necesaria diálogo que haga posible la paz...". "¿Se refiere al País Vasco?", pregunta un periodista español un tanto confundido. "No... ahora me refiero a Colombia... Allí todos van a ir presos, porque no podemos dialogar con los que matan por matar, con los que han hecho dle secuestro de inocentes una costumbre...". "¿Se refiere usted al senador y a los 6 alcaldes y a los 100 militares que tiene secuestrada acutalmente la guerrilla colombiana?", pregunta ingenuament otro periodista. "No... ahora me refiero otra vez al País Vasco... Cierto es que durante muchos años la viollencia terrorista ha provcado miles de muertos y ha llevado el dolor por igual a unos y a otros, pero hay que intentar el diálogo porque la paz sólo puede ser consecuencia del entendimiento y la concertación...". "Ahora sí que usted se esta refirienda al País Vasco ¿verdad Presiendte?", pregunta otro corresponsal. "No... ahora me refiero precisamente a Colombia, donde el gobierno que presido, al igual que en otras partes conflictivas del mundo, está desempeñando sus buenos oficios como gestor de la paz y el diálogo para poner término a la violencia terrorista...". "A la violencia terrorista... del País Vasco...¿Verdad Presidente?". "No, ahora sigo refiriendome a Colombia, porque no podemos dialgoar, ni llegar a entendimientos con los intolerantes que recurren a la violencia de sus bombas...". "¿Y entonces, qué hace en Colombia, señor Presidente?". "No... ahora estoy hablando de nuevo de País Vasco. Colombia es diferente. Irlanda es diferente. Kosovo es diferente. Yugoslavia es diferente. Irak es diferente. Chechenia es diferente. Los utus y los tutsis son diferentes. El mundo es diferente. Yo, también soy diferente".
"


Koldo Sagaseta, periodista d'El Nacional (Republica Dominicana), publicat a Euskadi Informacion, 18 d'Octubre del 1998


He trobat aquest article de fa uns 12 anys amb motiu de la visita del nostre estimat senyor Aznar a Colombia, per mediar en el conflicte entre les guerrilles colombianes i el Govern. Un exemple que l'actitud de l'espanyolisme perdura amb els anys.

Aquest article mostra, a banda d'una falta de lògica en el discurs del senyor Aznar i una total incoherència de les seves paraules, la reiterada actitud del nacionalisme espanyol més ranci i conservador davant els conflictes que afecten el seu territori. Una actitud basada en la negació de la realitat existent i articulada mitjançant la repressió i la mentida.

Una actitud que, tanmateix, no reparen en canviar totalment quan el conflicte a solucionar es troba fora de les seves (imposades) fronteres. Veiem com reiteradament, els espanyols s'embarquen en causes (que, altrament, poden ser totalment legítimes) però que a l'hora de transportar-les a l'Estat espanyol, desapareixen.

Conegut és l'exemple, no fa gaire temps, del posicionament del Govern espanyol i de gran part de la societat espanyola sobre el conflicte i al situació del Sàhara Occidental. Vam poder observar com des de gairebé tots els àmbits de la societat civil i des de la classe política s'afirmaven i es reconeixien els drets del poble sharaui a l'autodeterminació. Ara bé, quan pregunten sobre els Països Catalans o Euskal Herria, tot canvia... i canvia cap a dolent.

Aquesta és la seva manera d'actuar, aquesta és la seva lògica.

Aquesta és la hipocresia espanyola.