Bipolaritat convergent

No deixa de meravellar-me la capacitat de canviar de careta constantment que tenen els convergents. És realment digne d'estudi aquest dot que els ha proporcionat la natura que tenen els dirigents de CiU per a poder canviar de discurs segons els interessa.

Suposo que deu ser la seva manera de situar-se al centre de la política catalana, al seva estratègia per representar la centralitat i la moderació. Un dia em proclamo obertament independentista i fins i tot, em deixo veure per mítings a favor de tal fí, i al dia següent considero les consultes i la independència un objectiu menor. Una de freda i una de calenta, o a l'inrevés.

Això sí, aconsegueixen el seu propòsit. A base de bipolaritat i oportunisme barat, aconsegueixen el màxim de vots per a poder seure a la poltrona el més aviat possible.

L'altre dia, el senyor Montilla, va demanar a Artur Mas, durant un míting del PSC, que aclarís la seva posició sobre la independència, en definitiva, que prengués una posició definitiva respecte el conflicte Estat espanyol-Catalunya. Que prenguin una posició clara i ferma, i que la defensin a tot arreu. Per mi, si no ho fan el que estan fent és pur populisme i electoralisme. Posar a cada moment la paraula que convé per acosneguir que l'audiència estigui contenta, sense que preocupi la incoherència de discurs ni la feblesa d'arguments.

De fet, fa pocs dies, l'expresident de la Generalitat, en Jordi Pujol, afirmava al programa matinal de Catalunya Ràdio que l'encaix de Catalunya al projecte espanyol no era viable. Corroborant així una de les tesis principals de l'independentisme, però acabava dient que s'ha de buscar vies per millorar tals relacions. No veieu que no hi ha res a fer? Que l'Estat espanyol no ens concedirà el més mínim autogovern? Que no ho veieu?

Mirant els comentaris d'un article a l'AVUI sobre les declaracions d'en Pujol, n'hi havia un que deia:

"Espanya ni ens ha entés, ni ens entén, ni ens entendrà mai, i ens ocupa militar, política i judicialment des de fa 300 anys... Tres segles d'insults i robatori per pagar els seus polítics, militars i funcionaris... L'únic camí és la independència."

I és que no hi ha res més a dir. Per tant, si realment sou conscients de tal incompressió i despreci cap als catalans, convergents, perquè no deixeu de jugar a la puta i la Ramoneta, i doneu el pas definitiu per a permetre als catalans poder ser nosaltres mateixos?

O mirem pel país o mirem per la poltrona... Les dues coses, no, gràcies.