dimarts, 13 d’abril de 2010

La violència policial, el pa de cada dia

Fins on pot arribar la violència policial? Fins a quin límit està permesa? Poden quedar impunnes actituds violentes dels cossos policials? Queden impunnes l'ús de les armes il·legals per part dels cossos policials?

Preguntes que em faig veient les actuacions dels cossos policials, siguin estatals, autonòmics o municipals, que es donen al nostre país. De fet, són preguntes amb una resposta clara. Només cal llegir cròniques periodístiques de manifestacions, desallotjaments i concentracions, o dedicar uns moments a buscar vídeos sobre actuacions policials dels últims dies. Demostracions que la violència policial està totalment permesa i emparada en el sistema actual. No només això, sinó que a part d'emparats pel sistema, són els propis governants els que usen la violència policial segons els seus interessos polítics i mirant pel benefici partidista i propi.

Exemples, ens en sobren.

L'Alfonso està ara mateix a presó condemnat per una agressió l'any 2007. Durant una manifestació a favor dels espais alliberats, els Mossos d'Esquadra van carregar contra la manifestació usant una arma il·legal, el kubotan. L'Alfonso està condemnat per agressió contra l'autoritat quan es defensava de les càrregues dels mossos. Ell, a preso. Els mossos no han estat ni investigats per l'ús del kubotan en aquella manifestació.


Al Cabanyal, la violència policial ha estat la tònica dels últims dies. Per defensar la seva política especulactiva, PP i PSOE han disposat dels cossos policials per reprimir qualsevol mena de protesta contra els enderrocs del barri valencià. Policia municipal, nacionals, tots són útils per a fer callar el poble. Cadascú amb el seu uniforme, però compartint violència.


Ahir al matí, durant un desallotjament d'una casa okupada (vídeo), un home va quedar inconscient al terra, mentre els Mossos d'Esquadra desallotjaven els joves okupes. De nou un desplegament impressionant per a dur a terme el desallotjament i una violència policial desmesurada.



I tants d'altres exemples que es donen repetidament al nostre país. Demostracions que la violència policial és el pa de cada dia al nostre país i que queda totalment impunne, mentre els manifestants en reben les conseqüències.

Tot això sense entrar a parlar de les tortures que encara perduren a l'Estat espanyol.

I després diuen que tenim un cos policial de proximitat i confiança... Prou brutalitat policial!