divendres, 2 d’abril de 2010

El català a la Franja? Sí, però...

El passat 30 de gener va entrar en vigor una nova llei a l'Aragó, la llei de Llengúes d'Aragó. Després de molt de temps esperant una regularització de la situació del català i l'aragonès, per fi, els ciutadans d'Aragó tenen una llei que regula i accepta aquesta pluralitat lingüística, i dóna certs recursos per a que aquesta persisteixi en el territori.

Tanmateix, tot i ser un avenç prou important per l'aragonès i, en concret destacable, pel català, la nova norma porta amb sí mateixa certs aspectes que segueixien provocant discòrdia pels que reclamen que el català sigui llengua oficial d'Aragó. Perquè, efectivament, la nova llei promulgada pel Govern del PSOE accepta i reconeix únicament com a oficial el castellà, relegant el català i l'aragonès a llengües pròpies i tradicionals del territori però sense que siguin considerades oficials, ni tan sols a les parts del territori on són les llengües predominants.

La nova llei preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, encarregat de vetllar per la bona aplicació de la llei i d'elaborar un mapa trilengüe adequat a la realitat lingüsítica del territori. A les zones catalanoparlants, la nova llei aporta als ciutadans el dret a rebre l'educació en català i a dirigir-se a les administracions en aquesta llengua, sempre deixant clara la voluntarietat de la persona per decidir l'idioma a usar. Per part de les administracions, l'idioma oficial sempre serà el castellà i per tant, els ciutadans podràn adreçar-s'hi en català però les respostes sempre seran en castellà.

De nou, arran d'aquesta nova llei, hem pogut veure com l'espanyolisme més conservador i estúpid torna a atacar a la realitat lingüística catalana. Fruit d'aquesta llei, el PP, i també el PAR, han engegat una campanya enganyant a la ciutadania, tot fent creure que la nova llei atempta al dret de les persones a escollir la llengua dels seus fills i que és una imposició del català al territori aragonès. Bàsicament, això és el que estan fent ells, o almenys volen, és imposar el castellà a zones on no és la llengua tradicional ni més parlada. Són ells els que volen una imposició de l'espanyol arreu de l'Estat espanyol, trepitjant les altres llengües, obviant la diversitat lingüística existent des de temps immemorials. Ara, després de la votació de la llei, pretenen portar-la al Tribunal Constitucional. Una estratègia que no sé per què però m'és coneguda prop de casa meva. Però el que em sembla més greu no és que la portin al Constitucional, que ja és tradició i deu estar marcat als estatuts del partit, el que m'amoïna és la situació del català a la Franja i, alhora, la campanya anticatalà que s'ha està portant a terme a territori aragonès. Campanyes tant agresives i discriminatòries com la falca de ràdio que van crear i promocionar els populars aragonesos fa uns mesos o iniciatives ciutadanes (que no deixen de ser promogudes pels partits espanyolistes) com l'anomenada No Hablamos Catalán que no fa més que manifestar-se i concentrar-se per escenificar el gran rebuig cap a la nova llengua i, no ens enganyem cap al català directament. Unes iniciatives totalment repugnants, que curiosament sempre venen del mateix bàndol.

És doncs aquesta nova llei, alhora que una petita victòria, una nova decepció pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la franja de ponent. Queda clar doncs, que les famílies i persones de la franja no gaudiran d'una normalitat lingüística, on el català sigui al lloc que li pertoca, fins que formin part d'uns Països catalans lliures i sobirans. I el que és més greu, es torna a demostrar que Espanya no accepta el català com a llengua, i per tant, estem-nos de romanços, si no ens hi volen diguem-los adéu, que ja n'hem tingut prou. Construim un futur sense ells, no els necessitem, potser el que passa és que ells ens necessiten massa...