Se sent molt a parlar últimament de Jon Anza, i hi ha gent que encara s'indigna quan alguns afirmem que la seva mort té molt a veure amb els cossos de seguretat de l'Estat. Avui recordaré una història que va passar no fa pas tant.
Fa uns 24 anys, una situació molt semblant a la d'en Jon Anza va succeir, en aquell cas, el que en va rebre les conseqüències va ser Mikel Zabala.
Mikel Zabala va ser detingut el dia 25 de novembre de l'any 1985. Detingut per la ja típica possible vinculació a ETA, va passar a mans dels cossos de forces de seguretat de l'Estat. Al cap d'uns dies, les autoritats informaven que el detingut havia escapat i que s'havia llençat al riu Bidassoa, emmanillat com estava i sense que els guàrdies civils puguessin fer-hi res. Després de 20 dies de desaparició, la Guàrdia Civil va trobar el seu cos sense vida al propi riu Bidassoa.
La versió oficial era doncs, que després de la detenció el pres i durant un trajecte a reconèixer un suposat zulo d'ETA, que mai m'és se'n va saber res, en Mikel Zabala es va donar a la fuga llançant-se al riu Bidassoa. Una versió que ningú es va creure a Euskal Herria.
Durant dies, la Creu Roja va rastrejar el riu en búsqueda del cos sense vida del basc, però no van tenir èxit. Tanmateix, l'endemà de desistir en la búsqueda, la Guàrdia Civil va trobar el cos d'en Mikel Zabala, mort al riu, a un punt que havia estat ja recorregut pels bussos de la Creu Roja. Sense signes de violència i amb aigua del Bidassoa als pulmons, la versió oficial semblava que era la correcta. Però, varis aspectes encara trontollaven. Com havia aconseguit escapar de la Guàrdia Civil? Per què no havien disparat en la seva fuga? Per què no es trobaven organismes propis del riu als pulmons del basc mort?
Quasi 20 anys més tard dels successos, va sortir a la llum una cinta amb la grabació d'una conversa entre Guàrdies Civils on un explicava a l'altre l'assassinat d'en Mikel Zabala. El basc havia mort durant la tortura de la "banyera" (consistent en summergir els detinguts en aigua impedint-los la respiració durant llargues estones) a la caserna d'Intxaurrondo. Per camuflar l'assassinat, havien injectat aigua del riu Bidassoa als pulmons del mort per donar credibilitat a la quartada oficial.
El més greu és que les autoritats del Govern tenien els informes que documenta el succeït a la caserna de Intxaurrondo. Tanmateix, no van sortir mai a la llum, serà que no els interessava.
Ara, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que els que ara afirmem que Jon Anza ha estat assassinat seran objectiu de querelles judicials... potser és que en tenim motius senyor Rubalcaba!
Faran el mateix ara amb en Jon Anza? I ens assabentarem d'aquí 20 anys del que realment va passar?
Fàstic la democràcia espanyola. Fàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada