No es pot dir d'altra manera

Ahir va morir un feixista. No es pot dir d'altra manera. Pot haver fet el que vulgui en aquests últims 30 anys de democràcia a la espanyola, però va ser, és i serà un franquista.

Ara diuen els mitjans que va saber combinar perfectament esport i política, per emmascarar el seu passat feixista. No ens enganyaran, no es pot estar immers en el règim franquista, en la dictadura de Franco, si no és per voluntat pròpia. Després ja ha intentat amagar el seu passat, i la veritat és que ha aconseguit que la gent no li recordi el seu passat negre. Ara tothom canta meravelles de la seva feina per l'esport, sí.

Però jo em pregunto: què en pensen els familiars de les víctimes de la dictadura franquista? D'un personatge del règim com en Samaranch. On són ara els progres que es posen les mans al cap veient que posen una querella a Garzón per investigar el franquisme? O és que aquest no era pas franquista? Ara li canten glòries? Serà que anar contra la Falange queda perfecte i reconèixer el passat feixista de Samaranch seria mal vist...

Avui, a Barcelona, el Rei i els prínceps seran presents al funeral que es durà a terme a la catedral. Una mostra més de la falsa transició espanyola. Si hi hagués hagut una bona ruptura amb la dictadura franquista, ni el Rei seria aquesta tarda al funeral, ni la mort de Samaranch seria considerada tan important, ni molts polítics que es troben a les files de partits estatals podrien estar fent política... Però, senyors, això seria democràcia, i a l'Estat espanyol ja sabem que la paraula la tenen poc clara.

Us deixo una gravació d'una entrevista a Samaranch, on valora la mort de Franco i la seva feina:

Una persona que parla així d'un dictador i d'una dictadura, no es mereix el mínim respecte. Avui tenim un lligam menys amb el passat franquista, llàstima que encara en quedin tants.