Un nou pas cap a la resolució, un nou pas cap a la repressió. Un nou pas cap al diàleg, una nova onada policial. Una nova via política, una nova mesura privativa. Una nova iniciativa, una nova prohibició.Aquesta és la dialèctica que des de fa molts anys es dóna repetidament a Euskal Herria. Una situació que supera totes les lògiques polítiques i socials. Una situació que provoca fets tan inversemblants com l'entesa entre PP i PSOE, o que porta a polítics a desitjar la mort d'altres companys de professió. Situacions que surten de tota lògica política i ètica, però que a Euskal Herria, són el pa de cada dia.
I és que és aquí, a Euskal Herria, on hi ha milers i milers de persones que porten uns 10 anys sense dret a vot. Un vot que els ha estat segrestat una i altra vegada, sense que ningú alci la veu, i si ho fa, que se'l faci callar fàcilment. Amb l'excusa perfecte del "tot és ETA" o de l'"entorn d'ETA" han pogut fer mans i mànigues per evitar i callar les veus dissidents d'Euskal Herria.
Els últims mesos però, alguna cosa s'està movent a Euskal Herria. Quelcom de nou es mou pel territori, una voluntat de resolucio, una voluntat majoritària de normalitat política i democràtica. Una voluntat, des de la democràcia, el diàleg i la participació ciutadana de fer un pas decidit per la resolució i per la pau. Una iniciativa que engresca a molts, entre els que m'incloc. Una iniciativa que es pot descriure de moltes maneres, però per damunt de tot, és una inicitiva que fa por. Molta por. Moltíssima por.
Tanta por té l'Estat espanyol davant d'aquesta voluntat popular basca que no té més arguments que la privació, la repressió i la negació. Una estratègia que fa anys que perdura i que, alhora, fa anys que és permesa amb total impunitat. Ara doncs, que l'esquerra abertzale ha donat un pas endavant, que ha alçat la veu i ha ensenyat la cara. Ara que la negació d'aquesta voluntat era impossible. L'Estat espanyol s'ha tret una nova carta de la màniga. I cada cop se'ls està veient més el llautó. Cada vegada està quedant més al descobert que la voluntat de l'Estat no és la de instaurar una democràcia verdadera, sinó que aquesta no sigui possible. Reduir la voluntat d'una gran part de la població basca a una voluntat residual d'una minoria ciutadana.
Una vegada, el ministre d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, proposava a l'esquerra abertzale una elecció : "Bombas o votos?". L'esquerra abertzale ha decidit clara i fermament el que vol, VOTS. I no només vol vots, vol vots i democràcia popular i real, on tots hi puguin ser representats. És per això que han endegat aquest nou procés amb un aire renovat i amb una voluntat cada cop més ferma. I la resposta del Govern és la de la por. La por que els obliga a renovar de la Llei de Partits i no sé quina llei més, perquè és l'únic argument que tenen. Saben millor que ningú que no poden combatre amb les paraules, saben que no tenen arguments per negar l'innegable, no saben com aturar, amb les normes del joc democràtic, una realitat basca que va a l'alça.
I em fa molta gràcia el que diu la Llei de Partits, i la seva cara renovada. Diu que qualsevol càrrec electe ha de condemnar la violència, però no parlen pas d'una violència de forma genèrica, sinó única i exclusivament de la violència d'ETA. És divertit com prohibeixen l'ús de la violència per part d'uns i permeten la violència que ells mateixos utilitzen. O és que no és violència la guerra d'Irak? O que no és violència la presència de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan? O no és violència l'assassinat d'en Guillem Agulló? O no és violència homenatjar franquistes i nazis? O no és violència torturar? O no és violència el GAL?
Ben fàcil és parlar de la violència d'ETA i oblidar-se de tota la resta. Ben fàcil és parlar de democràcia i oblidar-se del significat real de la paraula.
D'entre bombes i vots, l'esquerra abertzale ha decidit vots. D'entre prohibició i vots, l'Estat ha escollit prohibir.
Els que no volen solucionar el conflicte quedar clar quins són, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada