L'èxit de la manifestació del 10 de juliol i el seu marcat i majoritari to independentista, ha servit com a catalitzador per a l'aparició i la creació de tota mena de coalicions i partits polítics de caire i voluntat independentista, amb la intenció de canalitzar tots els vots independentistes a les properes eleccions catalanes (per cert, diuen que el 24 d'octubre).
Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana, Suma Independència, Conferència Nacional del Sobiranisme, Reagrupament, Pàtria i Dignitat... Carretero, Laporta, Uriel Bertran, López Tena, Espot, Candela... Els noms són múltiples i diversos, les intencions les mateixes, les posicions properes, però cadascú per la seva banda i fins el moment, sembla que no es posaran pas d'acord.
Però, personalment, crec que totes elles, o la gran majoria, equivocades.
Estem d'acord que cal canalitzar la voluntat del poble català cap a una ruptura amb l'Estat espanyol, sí. Però això ha de portar a renunciar a tota la ideologia pròpia en temes que no siguin el sentit nacional?
Posem el cas que Solidaritat Catalana s'acaba presentant com a candidatura transversal i unificadora, però no aconsegueix la majoria parlamentària necessària per a dur a terme el seu objectiu: la proclamació unilateral d'independència. Què farà durant els 4 anys de legislatura? Quines seran les seves polítiques socials i econòmiques? Com es posicionaran al llarg dels 4 anys de legislatura?
Durant la manifestació massiva del 10-J vaig poder veure una pancarta que, molt intel·ligentment deia: Units sí, unificats no! I crec que és el resum de la reflexió que volia fer.
Estem d'acord que cal unitat entre els independentistes, ja que sense unitat no s'aconseguirà res. Però cal que anem tots sota les mateixes sigles?
Cal, estem tots d'acord, una renovació del panorama polític, i la societat catalana necessita un partit que, des del centre-dreta, orfe d'opció nacionalista clara, canalitzi el vot independentista d'aquest sector.
Però quin problema hi hauria si els sectors nacionalistes de centre-dreta (representats pel proper partit de Laporta, per exemple), els sectors independentistes social-demòcrates (ERC) i els sectors independentistes d'esquerres (CUP) engeguessin un treball conjunt per aconseguir l'alliberament nacional?
Amb voluntat política, i sense ganes de lideratges i personalismes, no ens calen candidatures unificadores. Ens cal tenir les coses clares i ganes de treballar colze a colze cap a un objectiu comú.
Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana, Suma Independència, Conferència Nacional del Sobiranisme, Reagrupament, Pàtria i Dignitat... Carretero, Laporta, Uriel Bertran, López Tena, Espot, Candela... Els noms són múltiples i diversos, les intencions les mateixes, les posicions properes, però cadascú per la seva banda i fins el moment, sembla que no es posaran pas d'acord.
Però, personalment, crec que totes elles, o la gran majoria, equivocades.
Estem d'acord que cal canalitzar la voluntat del poble català cap a una ruptura amb l'Estat espanyol, sí. Però això ha de portar a renunciar a tota la ideologia pròpia en temes que no siguin el sentit nacional?
Posem el cas que Solidaritat Catalana s'acaba presentant com a candidatura transversal i unificadora, però no aconsegueix la majoria parlamentària necessària per a dur a terme el seu objectiu: la proclamació unilateral d'independència. Què farà durant els 4 anys de legislatura? Quines seran les seves polítiques socials i econòmiques? Com es posicionaran al llarg dels 4 anys de legislatura?
Durant la manifestació massiva del 10-J vaig poder veure una pancarta que, molt intel·ligentment deia: Units sí, unificats no! I crec que és el resum de la reflexió que volia fer.
Estem d'acord que cal unitat entre els independentistes, ja que sense unitat no s'aconseguirà res. Però cal que anem tots sota les mateixes sigles?
Cal, estem tots d'acord, una renovació del panorama polític, i la societat catalana necessita un partit que, des del centre-dreta, orfe d'opció nacionalista clara, canalitzi el vot independentista d'aquest sector.
Però quin problema hi hauria si els sectors nacionalistes de centre-dreta (representats pel proper partit de Laporta, per exemple), els sectors independentistes social-demòcrates (ERC) i els sectors independentistes d'esquerres (CUP) engeguessin un treball conjunt per aconseguir l'alliberament nacional?
Amb voluntat política, i sense ganes de lideratges i personalismes, no ens calen candidatures unificadores. Ens cal tenir les coses clares i ganes de treballar colze a colze cap a un objectiu comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada