dijous, 26 de juny de 2008

Oh trista Catalunya!

Aquest poema és fruit de la desil·lusió creada aquesta nit. Molta gent cantant els gols d'Espanya aquí a Catalunya: maltractant-la, violant-la, desemparant-la. Han estat moments tristos per aquells qui creiem en una Catalunya lliure, i em fan replantejar si la societat Catalana ho vol, però com sempre llum d'esperança m'ha brotat en veure alguna gent passant d'aquestes cadenes que ens empresones i ens lliguen on ells volen.

Sé que és molt "cutre" ho sé però és el que he sentit i he escrit en aquell moment.

Oh trista Catalunya!

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora venuda i desemparada.
Falsos crits,
Falses paraules,
Camina pels carrers de la soledat robada.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora,
plora violada i maltractada.
Són les accions,
Són les mentides,
Són eixes les que l'escanyen cap a la submissió esclava.

Oh Trista Catalunya,
plora, plora, plora
plora fins que un nou alba alliberi
Crits de consol,
Crits d'esperança,
Crits de lluita i il·lusió,
serrant les cadenes que ens lliguen encara.

--------------

Salut i força al Canut!