El gran llegat que ens deixà Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells - nasqué a Sueca, País Valencià, Països Catalans (1922- 1992) - ha estat i seguirà sent una de les figures claus del nacionalisme valencià i de la definició dels Països Catalans. La seva professió era l'escriptura, però també ens ha deixat grans cites per part d'un gran orador dignes d'aquesta menció.

Aquí en teniu les que m'han semblat més maques.

"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aqui hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."

Aquesta cita de Joan Fuster per mi és un gran crit a la unitat de la llengua. Em d'evitar que divideixin la nostre llengua, perquè utilitzen la dita tan castellana de: "Divide y vencerás". Em d'acceptar que tots parlem la mateixa llengua: uns li diuen català, altres balears, altres llemosí , altres valencià, altres català-valencià-balear, altres llengua materna, altres "parlar pla", altres mallorquí... però no hem d'oblidar que tots parlem una mateixa llengua, la preciosa llengua catalana. No caiguem en el seu parany, lluitem per la unitat de la llengua, per la unitat cultural que comparteixen els nostres pobles. La llengua és un dels pilars d'un poble, lluitem per ella.
Com diu aquest cèlebre pensador no deixem que redueixin la nostre llengua al reducte folklòric, si ho aconsegueixen ens destruiran com a poble.

"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres."

Aquí no calen gaires paraules. Lluitem pel que volem, tot el que facin serà en el seu benefici en depriment del nostre. Lluitem pel que és nostre i no deixem que decideixin per nosaltres. Evitem que ens deicideixin. El poble manà sobre la terra, i l'opressor no té res a dir. Tallem les cadenes de l'opressió.

"Estem farts d' haver de demanar perdó per existir."

Grans paraules. Vulguin o no, jo sóc català del Principat, dels Països Catalans i d'Europa. Jo decideixo que sóc, jo parlo català no espanyol. La meva nacionalitat és la catalana i no l'espanyola. Jo sento la selecció catalana i no la l'espanyola. Accepteu-ho jo sóc diferent, no formo part d'allò que se'n diu Espanya. Jo sóc diferent! Volem la llibertat i la independència de Catalunya i dels Països Catalans. I vull advertir que no em penso agenollar per pensar com penso, jo sóc així i ho seré sempre.

"No fem, de la nostra ignorància, un argument"

Els ignorants que no se'n adonen que existeix l'estat espanyol, que és un un estat opressor, que s'aprofita dels nostres diners, que porta abusant de nosaltres durant 300 anys, li regalen l'argument de: "la gent estima espanya, i catalunya és espanya." Doncs no Països Catalans desperteu, reveleu-vos contra l'estat opressor, la unió fa la força. Junts aconseguirem que la nostre terra sigui lliure.

“De la discussió naix la llum”, diuen. I l’experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.

Per mi, són unes sàvies paraules. Jo he intentat moltes vegades fer entrar en raó a molts nacionalistes espanyols del que som i sentim i perquè ho reclamem el que és nostre, i com sempre la discussió acaba com al prinicipi, amb la diferència que després veig més clar que no sóc igual que ells, jo sóc català.

Al capdavall tot aniria millor si ells renunciaren a ser nacionalistes i no ens obligaren a nosaltres a ser-ho

Ara sabies frases que no s'ha d'afegir res, perquè ho diuen tot.

• "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics."

• "Ser perseguit, és ja una victòria."

• "Hi ha "catalanistes" perque hi ha "espanyolistes".

• "Tinc dret a ser com soc, ni que només siga perquè m’han parit així. I aquest és el problema si tu tens la mateixa pretensió.

• "Forma part d’una bona educació saber en quantes ocasions cal ser maleducat."

Salut!

O ara, o mai! Independència o mort!