L'escut de Catalunya
És la que Sant Jordi empunya,
bandera de color blanc,
és l'escut de Catalunya,
les Quatres barres de sang.
és l'escut de Catalunya,
les Quatres barres de sang.
"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."
Sent Don Carles Rei de França i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança en ses terres els Normands.
Per sostenir sa corona demanà el Rei socors
al comte de Barcelona, el valent Gifré el Pilós.
Al saber la nova empunyà el comte l'arma i l'escut
i s'endú tot Catalunya cap a França resolut.
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."
Sent Don Carles Rei de França i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança en ses terres els Normands.
Per sostenir sa corona demanà el Rei socors
al comte de Barcelona, el valent Gifré el Pilós.
Al saber la nova empunyà el comte l'arma i l'escut
i s'endú tot Catalunya cap a França resolut.
Així que França arribava amb la flor dels Catalans,
el Rei Carles reculava atropellat pels Normands.
Llençant-s'hi de seguida el brau Gifré,
amb ses valents va depurar l'envestida dels Normands,
forts i potents.
Quan ja vençut reculava l'enemic avall,
un llançó al pit se li clava i el fa caure del cavall.
A dins d'una tenda de França,
al compte ferit han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I al entrar a dur-li la nova que els Normands han perdut,
veu el Rei al comte jove mirant trist el seu escut.
- Si a vos sos deu la victòria,
perquè al Rei trist us mostreu?
- Si voleu honors i glòria,
comte Gifré demaneu!
- Grans mercès Rei de França, li respon Gifré el Pilós.
- No m'arraca el cop de llança que dessagna mon cos.
- Que m'arraca i cor m'ha lliga és veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui els honors que he merescut.
Llavors, el Rei, s'apropar al llit del valent
posar els dits en sa ferida i així li diu dolçament:
el Rei Carles reculava atropellat pels Normands.
Llençant-s'hi de seguida el brau Gifré,
amb ses valents va depurar l'envestida dels Normands,
forts i potents.
Quan ja vençut reculava l'enemic avall,
un llançó al pit se li clava i el fa caure del cavall.
A dins d'una tenda de França,
al compte ferit han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I al entrar a dur-li la nova que els Normands han perdut,
veu el Rei al comte jove mirant trist el seu escut.
- Si a vos sos deu la victòria,
perquè al Rei trist us mostreu?
- Si voleu honors i glòria,
comte Gifré demaneu!
- Grans mercès Rei de França, li respon Gifré el Pilós.
- No m'arraca el cop de llança que dessagna mon cos.
- Que m'arraca i cor m'ha lliga és veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui els honors que he merescut.
Llavors, el Rei, s'apropar al llit del valent
posar els dits en sa ferida i així li diu dolçament:
- Amb sang del cos a la guerra he guanyat el vostre blasó,
quan torneu a vostre terra brodeu-lo al vostre pendó.
Des d'avui, en vostre terra sereu comte independent,
sereu mon company en guerra i en pau l'amic més prudent.
I passant Quatre ditades del brau Gifré a l'escut d'or
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.
"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."
quan torneu a vostre terra brodeu-lo al vostre pendó.
Des d'avui, en vostre terra sereu comte independent,
sereu mon company en guerra i en pau l'amic més prudent.
I passant Quatre ditades del brau Gifré a l'escut d'or
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.
"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."
11 comentaris:
qui és l'autor?
El poema jo l'he sentit recitat d'un home gran d'un poble petit de la Cerdanya. Desconec l'antiguitat, però es veu que és un poema que ve de lluny.
Jo el vaig recitar de ben petita a l'escola! La meva àvia me l'ensenyava.
No obstant, el penúltim vers està mal escrit, el trobador català no diu:
I passant Quatre ditades del brau Gifré a l'escut d'or
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.
Sinó...
I passant Quatre ditades del brau Jofre en l'escut blanc
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.
Hem recorda al meu pare Quim, ell el recitaba.
Papa siguis on siguis t'estimo i et portare sempre dins el meu cor.
Ja fa molts i molts anys, que jo que recitaba posesies al temps del col-legi dels G. G. Maristes de girona, l'havia recitat moltes vegades. També mes tard, en campaments de muntanya, durant el clàsic foc de camp. Els anys passen . . . . Per cert la correcciò de l'anonim per mi es la correcta.
El poema és d’Antoni Bori i Fontestà
alguien me podria decir un resumen de este poema?
ahora mismo
L'autor es Antoni Borí i Fontestà.
Nascut l'any 1861 el 24 de maig
jo també l'havia recitat als Col-legi dels G. G. MARISTES, tant al de la pujada de la Mercè" col-legi del Sagrarat Cor, com mes tard, al estudis de comerç i batxiller al col.legi de l'Inmaculada, del carrer claveria.Girona. N'havia declamat varies, tant catalanas, no gaire, com de castellanes, mes. Era el temps que era.
Publica un comentari a l'entrada