dijous, 1 de maig del 2008

Txoria Txori

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite



Si l'hi hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat de ser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell.

Per mi eixe és un cant clar a la Llibertat. Ara penseu que aquell ocell és el poble català, basc, gallec, escocès , Irlandès , Occità, Gal·lès, Sharahuí, Tibetà o d'altres pobles oprimits. Aquells ocells que volaven lliures amb les seves ales i que volien volar amunt i amunt en llibertat, i que ara es veuen atrapats en una gàbia que no els poden deixar sortir per la força, ja que li han tallat aquelles ales de la llibertat. Deixarien de ser aquell ocell lliure. El retindrien contra la seva voluntat de volar, volar i volar i ja no seria aquell ocell que tan estimaven. Això és el que viuen aquests pobles que els han tallat les ales de la llibertat i que viuen oprimits per d'altres estats opresors ja sigui el francés, l'espanyol, el marroquí, el xinès o altre.

Simplement dir una cosa més:

Llibertat i Independencia per a tots els pobles que resten Oprimits!