dissabte, 11 d’octubre del 2008

I li'n diuen democràcia!

Per ara són únicament especulacions, però es veu a venir una retallada considerable de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Repeteixo, no sé si ho he exposat mai en aquest blog, que aquest no és el meu Estatut, és a dir, no és el document que crec que es mereix la nostra nació, el nostre país. Per mi no és res més que la continuació de 300 anys, tres segles, de dominació i ocupació espanyola del nostre país. És com anar a Madrid i dir en veu alta: "Molt bé, ens comformem a seguir com fins ara".

Però debatre si realment l'Estatut val la pena o no no és el que avui vull fer relexionar. Sinó el fet de les possibles retallades a l'Estatut.

M'agradaria recordar que aquest Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i pel poble de Catalunya en referèndum, és a dir, els catalans i les catalanes van votar a favor d'aquell text de l'Estatut d'Autonomia. AQUELL!

El poble català (puc estar-hi d'acord o en desacord, tant se val!) va decirdir que era aquell text aprovat al Parlament el que creien convenient per representar el que és Catalunya actualment i que són els punts que en aquell text se citen els que marquen les pautes de les activitats de Catalunya en matèries diverses.

Però ara bé, en aquest Estat espanyol passa una cosa, tot déu llueix l'americana amb la medalla de democràcia, una medalla que acaba sent res més que això, una pura medalla que quan volen se la poden treure i no passa absolutament res de res. Com tampoc passarà absolutament res si, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol retalla l'Estatut català.

A mi des de fa un munt d'anys m'han anat explicat que la democràcia consisteix en un sistema polític en el qual, és el poble el que decideix sobre ell mateix. Representat per una colla de persones que després potser s'ho passen pel forro, però al capdavall el poble és qui decideix.

I ara em pregunto, quina democràcia és aquesta on el poble català decideix que vol aquest Estatut sense retallades, però que 12 persones sentades al voltant d'una taula poden tombar sense cap problema.

No ho sé, potser és que hauré de tornar a estudiar la definició de democràcia.
Veuré si arribo a conclusions millors.

Vagi bé
Siau!

PD: Demano disculpes als lectors d'aquest blog per no haver actualitzat molt sovint últimament, intentaré, personalment, renovar més sovint.