dimecres, 5 de març del 2008

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Guillem Agulló era un jove valencià, nascut a Burjassot, població situada als afores de la ciutat de València, i militant de moviments nacionalistes d'esquerres, que com molts de nosaltres (entre els quals m'incloc) l'únic que volia i objectiu pel qual lluitava era lluitar per aconseguir la llibertat del seu país.

El dia 11 d'Abril de l'any 1993, va morir assessinat a mans d'un grup de joves, al poble de Montanejos, al País Valencià també. Vàries organitzacions d'esquerres van denunciar l'assessinat al·legant que les causes que havien motivat l'assessinat d'en Guillem havien estat totalment polítiques, ja que els joves en qüestió eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta.
En el judici celebrat arran d'aquests fets, Pedro Cuevas, l'autor material de les successives ganivetades, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals en complí únicament 4.

La indignació d'aquest fet és que a més de no complir la seva condemna totalment, aspecte al qual estem malauradament acostumats gràcies a la GRAN competència de la justícia espanyola i sobretot a la seva GRAN independència respecte les postures ideològiques i polítiques de cadascú (una justícia per envejar, certament), s'hi afegí el fet que Pedro Cuevas, condemnat per l'assessinat d'en Guillem, es va poder presentar i així ho va fer a les eleccions autonòmiques que se celebraren el 27 de maig de l'any passat, formant part de les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4.

L'11 d'abril d'aquest any farà 15 anys d'aquest assessinat que, com expressa el títol, no hem oblidat ni perdonat.

Realment el normal hauria estat publicar tota aquesta parrafada el dia 11 d'abril, certament; prometo que també ho faré. Però avui tenia un altre motiu per fer-ho:

Dilluns es va celebrar el segon cara a cara, debat o com se li vulgui dir, entre José Luis Zapatero (que no dic Josep Lluís oi?) i el candidat del PP Mariano Rajoy. I entre molts dels temes que van tractar un dels claus i sobretot remarcats per Rajoy, un d'ells va ser el procés de pau a Euskal Herria i la treva d'ETA, enllaçat directament amb la guerra d'Irak.

I sincerament, em va posar de molt mala llet veure com Mariano Rajoy, candidat d'un partit que va recolzar (que coi recolzar, va col·laborar activament) la guerra d'Irak l'any 2000, una matança espectacular que encara segueix latent avui dia, un partit que tampoc en el seu dia NO VA CONDEMNAR L'ASSESSINAT de Guillem Agulló, mentre que la resta de partits ho van fer. Aquest home acusava Zapatero de terrorista, l'acusava d'haver negociat políticament amb ETA i que això era fer terrorisme obertament.

Per favor, senyor Rajoy, vostès van anar a Irak a fer la guerra i matar a milions de persones, amb l'excusa de la suposada existència d'armes de destrucció massiva; i d'entre moltes altres coses, no van condemnar l'assessinat d'en Guillem, només un incís, per no condemnar la violència terrorista, Batasuna, ANV, EHAK estan il·legalitzats i molts dels seus caps a la presó. Perquè el PP ha de rebre un tracte diferent i preferent?

I encara hi ha gent a Espanya que es creu les mentides que esbomben a quatre vents!


"Si l'hagureu vist plorar,
mai no l'haurieu oblidat
com jo que sempre el duc dins del meu cap,
la gent es pregunta,
com soc capaç d'odiar,
si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat"

[No tingues por- Obrint pas]


Vagi bé

Siau!