dimarts, 11 de març del 2008

Quëstió d'estats d'ànims!

El diumenge es van celebrar les eleccions com tothom ja sap, però a mi (digueu-me freaky) encara em porten de cap.
En aquestes eleccions jo no vaig votar, no pel fet d'estar en contra de tot ni res, sinó perquè simplement no tinc els divuit encara. Però sincerament si ho hagués pogut fer hagués tingut un dilema molt gran.
Des del moment de la publicació final dels resultats, amb el 100% escrutat, em vaig plantejar com em trobava anímicament.

Tenia motius per estar content relativament per la derrota del PP i així evitar que governessin.
Tenia motius per estar content relativament pels mals resultats de Ciutadans, un partit que li tinc una certa gran mania (mira dèries que un té)
Tenia motius per estar indiferent pel fet que CiU s'hagués estabilitzat en els 10 diputats.
Tenia motius per estar indiferent davant els resultats dolents de l'esquerra verda (ICV) i Izquierda Unida (IU), la veritat és que en Llamazares em queia bé.
Tenia motius per estar trist relativament per la victòria del PSOE, quin remei no?
Tenia motius per estar trist veient com el mapa de Catalunya es tenyia de vermell, referit al color del PSC.
Tenia motius per estar cabrejat per veure com el PP treia resultats a Catalunya que el deiaven per davant d'ERC i a pocs diputats de CiU.
Tenia motius per estar preocupat per veure com ERC perdia 5 diputats a Madrid, espero sincerament que es replantegin que han de pintar en el futur de Catalunya, si no ho fan aniran pitjor i tot. (ERC serà motiu d'una posterior actualització que de ben segur faré jo mateix o el Carles)

Però la veritat, el meu estat d'ànim no correspon (almenys conscientment) a cap dels anteriors.

Estic PREOCUPAT.
Preocupat pel futur del país.
Preocupat pel futur de la nostra nació.
Preocupat pel futur de Catalunya.

Estic preocupat perquè veig que no anem a enlloc. És clar que, per les ideologies PPeres, PSOEistes, etc, etc, sí que anem cap a un bon port. Però jo com a independentista, estic preocupat. Molt preocupat.

Fa uns mesos, no recordo quants en fa, ERC va dir públicament que l'any 2014, convocarien un referèndum d'autodeterminació per consultar a la societat catalana què volien.
Ara, dos dies després de les eleccions, estic preocupat.

I aquesta preocupació es converteix sovint en por.
Una por bestial a veure com el nostre país, oprimit i ocupat per l'Estat espanyol des de fa 300 anys, continuarà així mateix durant més temps.
Por a veure com nosaltres mateixos, de fet els polítics que són els que han i poden actuar realment, no fem res per poder decidir per nosaltres mateixos.
Por a veure com el meu somni, sí sí per mi és un somni, no es compleix.

Por i Preocupació!

Crec que poc a poc vaig tenint més clar, que hem de fer alguna cosa per Catalunya, per evitar que es prolongui més.


Lluitar, crear, construir!


siau!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo tink la solucio a tots els teus problemes! XD

Xavionsu i Krls Freak Presidents!!!! XD

Si Si Si! He vist el futur!
Podrieu formar un partit... al estil del antitaurino... XD
I es podria dir Partit Rojo Separatista (PRS)!

Se se seeee, ja us veig ja.... XD

Firma: La pelma de sempre XD