Aquesta és la carta de presentació de dos amics que entren a la xarxa dels bloggers sota el sobrenom de "Rojo separatista". Un terme utilitzat per alguns de forma pejorativa per designar a aquells que no creuen en l'ordre establert de la unitat territorial d'Espanya; sinó que creuen en el progrés, en l'esquerres i en la separació de tots els territoris de parla catalana dels estats que resten actualment oprimits. Però nosaltres ens sentim orgullosos de ser "rojo separatista" ja que és un motiu d'orgull i satisfacció el poder haver-nos tret la vena del ulls que ens volia fer creure que nosaltres pertanyíem a un estat que no era el català.
Utilitzarem aquest blogg com espai un denúncia, crítica, desofegament i reflexió sobre els esdeveniments que succeeixen en aquestes terres. A la vegada, volem recordar que no tenim la pretensió d'imposar les nostres idees, sinó que trobem aquí un espai de reflexió d'allò que alguns mitjans volen amagat fent com si res hagués passat. Algun exemple podria ser el cas del jove menorquí, Eduard Coll, que va ser acusat d'una falta de desobediència lleu a l'autoritat pel simple fet de dirigir-se als agents en català.
Per finalitzar vull acabar amb un fragment de la cançó "L'últim combat" d'Obrint Pas que dona nom al nostre blogg:
"Hem rigut, també hem plorat
hem parlat, també hem callat
hem lluitat i hem fracassat
però encara ens queda combat
Un altre dia a començat..."
Això és tot,
Benvinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada