Club Bilderberg: La política de les 5 estrelles

Aquests dies les teories conspiratives giren al voltant de la nova reunió del Club Bilderberg. Una reunió privada i envoltada d'un gran sectretisme, que aquest any es celebra prop de casa nostra, a Sitges.

Un Club selectiu que es reuneix annualment en alguna ciutat del món, on només els membres més importants de la política internacional, del món de la banca i del món empresarial hi poden assistir. Una reunió privada on, segons les teories, es tracten tota mena de temàtiques: economia, política, seguretat... Això sí, sense que ningú més que ells sàpiga què és el que realment es parla o s'acorda (si és que s'acorda quelcom). Per tant, una reunió totalment opaca respecte les seves conclusions, que mai no surten a la llum.

Són moltes les veus que afirmen que és en aquestes reunions de membres que mouen els fils de la política i economia global, on es decideixen els que seran els futurs presidenciables dels països que s'hi reuneixen. En definitiva, una reunió on les elits mundials decideixen cap a on anirà el futur del planeta.

I és tot aquest circ muntat a Sitges el que em fa reflexionar sobre quina és la política actual. Sobre quina és la classe política que tenim.

Una política d'hotels de 5 estrelles. Una política opaca i fosca. Una política llunyana a la gent. Una política plena d'interessos, personals i partidistes. Una política excloent de classes populars. Una política, en definitiva, subordinada al nou ordre mundial, un ordre capitalista i , sobretot, injust.

Abans de fer aquest article, he buscat, novament, la definició que dóna el diccionari a la paraula "Democràcia", i és aquesta: "Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu."

No hi veig una participació igualitària en aquesta reunió del Club Bilderberg, jo no la veig.

No hi veig, en aquestes reunions, ni els funcionaris que ara els rebaixen el sou, ni pensionistes que opinin sobre les seves baixes pensions. Ni tampoc hi veig mestres i professors que puguin parlar de primera mà de l'educació, com tampoc estudiants, és clar. Tampoc hi veig mileuristes que les passen magres per arribar a final de mes. Tampoc hi veig gent que ha patit un desnonament perquè no ha pogut pagar la quota mensual de la hipoteca. No hi són tampoc palestins que viuen a Gaza, per explicar què és el que pateixen diàriament en aquell territori. Tampoc hi veig experts en medi ambient que puguin parlar, de primera mà, de la destrucció del nostre planeta.

Per tant, aquesta reunió selecta només significa un nou exemple del que és avui dia la política. Una política antidemocràtica, allunyada de les classes populars i dels que, en definitiva, són els que rebran les conseqüències directes de la política.

Una política, doncs, de 5 estrelles.