dimarts, 8 de juny del 2010

Adeu, Espanya, oi?

El passat dijous, i en prime time, la Televisió de Catalunya va emetre el documental de M. Dolors Genovès "Adeu, Espanya?". Un documental centrat en dos eixos principals: per una banda comparar la situació de les relacions entre Estat-Nació que es dóna al Quebec, Escòcia, Grenlàndia, amb la que es dóna a l'Estat espanyol. I per altra, visualitzar estadísticament i amb arguments econòmics la viabilitat d'una Catalunya independent (que no uns Països Catalans!).

Una de les qüestions més interessants del documental, des del meu punt de vista, va ser comprovar, com ja se sabia, que la qüestió independentista és a l'Estat espanyol l'únic lloc on es nega. Tant a Canadà, Anglaterra o Holanda, la qüestió i la sensibilitat independentista no només està respectada sinó que entra dins del joc democràtic del país, sense pressions ni discriminacions. Mentre aquí, la celebració d'un referèndum està vetada des de fa anys, a les altres nacions sense Estat, aquesta via és totalment viable i possible.

I com no podia ser d'altra manera, els dies anteriors i posteriors a l'emissió del documental, van sortir els nacionalistes espanyols (on hi incloc Ciutadans) per atacar la televisió pública catalana, la qual acusen de tractar temes que interessen poc o només a una minoria.

Uns (PP) acusaven d'inconstitucional un documental que no fa més que posar sobre la taula una opció totalment legítima a tot el món. Altres (PSC i C's) creien inadequat que la televisió pública ("pagada per tots" deien) emeti aquest tipus de documentals (com si a mi m'agradés que TV3 emeti el discurs del Rei, per exemple). Fins i tot, alguns progres del PSC, en un intent d'enganyar el personal, es queixaven de per què no en feien un de la solució federal.

Fa gràcia perquè justament són, en aquestes declaracions, on cauen en el parany que desemmascara el documental. Evidencien que el problema que té la suposada democràcia espanyola és el no-reconeixement de les realitats nacionals que la conformen i, en comptes d'intentar conciliar ambdues parts, només fan que intentar silenciar l'opció independentista. Unes posicions totalment antidemocràtiques, és clar.


Sigui com sigui, em sembla bo que la televisió pública catalana posi sobre la taula, per fi, l'opció de la independència (per mi, no del tot ben encarada al documental, però alguna cosa ja és). De fet, aquest dijous, al mateix programa, Sense ficció, s'emetran diverses entrevistes parlant sobre el tema de la independència i la relació Estat-nació.

Destacar també que aquest dissabte dia 12 de Juny, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació sota el lema "Autodeterminació és democràcia". Una marxa cap al Parlament per reclamar el dret a decidir el futur del poble català.