dilluns, 14 de juny de 2010

Entre retallades i reformes

Fa gràcia perquè ara ja no hi ha res a fer, diuen. I és possible que, ara, ja no hi hagi res a fer. Que anys i anys de malgastar i especular, ara ens esclatin a la cara. Que ara, quan l'accident ha estat prou bèstia, ens adonem que el que fèiem no tenia altre final que el que ha tingut.

La majoria l'anomena crisi. Li posen nom com si fós quelcom extraordinari, anormal i preocupant. Però no estem davant d'una cara més d'una mateixa moneda? No és aquesta situació una conseqüència inequívoca del que hem estat fent els últims anys? No deixa de ser, doncs, aquesta crisi, una continuació del mateix que teníem fa uns anys, quan les coses anaven millor?

I deia que és graciós perquè ara l'argument que esgrimen els de dalt és: "ara que ens ho hem trobat ja no podem fer-hi res, ens toca apretar-nos el cinturó!". I ho diuen convençuts que l'ús d'aquest pronom "-NOS", en primera persona, està ben utilitzat. Una primera persona que cobra un sou que no seria pas el d'un treballador mitjà-alt. Una primera persona que cobra, a part del seu sou, per assistir als plens, només per això, quan realment és la seva feina, pel que ja li paguen. Utilitzen aquesta primera persona per fer-nos creure que ells també s'estrenyen el cinturó, però que no ens enganyin, ells no porten cinturó, ells el que potser arriben a fer és apujar-se la cremallera dels pantalons (i ep! sense cordar eh!). No fotem!

Aquest és l'argument davant les retallades salarials, les retallades de pensions, les retallades a les inversions públiques... I ara és l'argument que sosté la nova reforma laboral, que sembla que no acontenta ni els sindicats oficials, imaginem-nos doncs, com deu ser! Ara, les treballadores han de patir les conseqüències dels excessos d'altres en èpoques darreres. Però clar, ara que ja ho tenim aquí, no podem fer-hi més!

Perquè les retallades i les reformes venen amb una dedicatòria especial: "Per a què el futur sigui millor!". El futur serà millor per a ells, no? O és que després de la crisi les desigualtats socials desapareixeran? Ara figura que tots hem d'arreglar el que alguns han produït perquè així podrem gaudir d'un futur pròsper, com havíem pogut tenir fins fa 3 anys. I després què? Continuarem com fins ara? Intentaran que estiguem contentets i al·lienats fins que la cosa torni a petar, oi? Doncs a mi, perdoneu-me no em serveix.

Quan un nen cau mentre fa el burro i es trenca el turmell, posar-li benes i enguixar -li la cama serveix, sí, perquè al cap de dos o tres mesos ja podrà tornar a caminar. Però si quan torna a caminar, continua fent el burro, acabarà tornant a trencar-se alguna cosa. Per tant, només el guix no servirà, se l'ha d'ensenyar a actuar d'una altra manera, perquè sinó continuarà caient.

Per tant, podem posar tots els pedaços que vulguem al sistema capitalista actual, que no deixarà de ser el mateix sistema que teníem abans.